Aquest mes teniu dos “urbanites” entrevistant un pagès il·lustrat que, benaventurosament, ja no és una excepció dins la pagesia.
Seguint el costum, començarem per davant.
Tenc trenta anys, som enginyer agrònom i faig de pagès, visc amb parella i no tenim fills. A ca nostra sempre han estat pagesos, tenim terres pròpies. Nosaltres, bàsicament fem feina amb tres cultius: el món de la vinya, l’ametla i la garrova. A ca nostra sempre feien vi per vendre a granel i des de fa set anys vàrem fer un celler, vàrem començar a embotellar vi amb la marca comercial “7103 Petit Celler” i hem anat creixent…
Personalment, tens qualque tradició de moviments socials, d’activitats…?
Jo sempre he col·laborat amb moviments socials, amb tot el que he pogut. De caràcter ecologista, pagès, polític… sempre m’he involucrat molt en les activitats i quimeres de Santa Maria, el meu poble.
Com neix dins tu aquesta inquietud?
Jo no m’he plantejat mai una altra cosa que no sigui viure del camp. El compromís social i polític ve molt lligat amb el que has vist fer a ca teva. A ca nostra sempre hem xerrat de política, sempre hem xerrat de medi ambient i, naturalment, sempre hem xerrat d’agricultura. Encara que no sigui més que pel contagi de la inquietud familiar… És un dels valors que la meva família m’ha tramès. El valor més gros que m’han inculcat a ca nostra es aprendre a valorar les coses. Quan era petit veia els meus amics que no miraven prim a l’hora de gastar un duro i jo sempre he sabut el que valia guanyar un duro. Crec que això és una diferència amb la gent de Palma… (rialles) Ara jo estic molt ficat en tots els temes relacionats amb el vi de Mallorca: Estic dins la Junta de l’Associació de Petit Cellers de Mallorca, estic dins el Consell Regulador de Vi de la Terra de Mallorca… I fa dos anys m’elegiren Secretari General de la Unió de Pagesos! Cosa de la qual jo no en feia comptes, era un simple soci, jove…
Quin és el moment actual de l’agricultura a Mallorca?
Jo diria que l’agricultura a Mallorca està a la UCI, perquè no és fàcil viure de fer de pagès. Per molts de motius: Per una gran pressió urbanística damunt el sol rústic; la impossibilitat del pagès d’accedir a la terra; per la pèrdua de valor dels productes; per un encariment dels costos del que compram (abons, pinsos, combustible, electricitat…) tot el que són els costos va augmentant i tot el que són les vendes fa vint anys que valen el mateix. Per tant la renda per càpita del pagès cada any davalla; i el motiu és aquest. Però, sí que es ver, a mi m’agrada destacar-ho, que darrerament el món de la viticultura, ha donat un plus a la figura del pagès. Jo record anar a qualque banda i dir que feies de pagès i, habitualment, la gent es pensava que eres un desgraciat, un perdut… Ara, en canvi, si dius que ets un viticultor… és una altra cosa; no és el mateix! Crec que el món de la vinya i el vi a Mallorca ha ajudat a donar més valor social a la figura del pagès. Ha anat cap a bé; i això, senzillament, s’ha fet per l’aposta bàsica de la qualitat.
Què és la Unió de Pagesos? Què la diferencia d’altres agrupacions agràries?
A Mallorca només hi ha tres organitzacions agràries: ASAJA (Asociación Agraria de Jóvenes Agricultores) , UPA-AIA (Unión de Pequeños Agricultores – Asociación Intersectorial Agraria), i l’altra som nosaltres, Unió de Pagesos. Les dues primeres són agrupacions estatals que tenen una delegació aquí. UPA funciona única i exclusivament amb el tema dels vaquers de la banda de Campos (cada vegada en queden menys). He dit Campos perquè és on n’hi ha més, però agrupa els vaquers de Mallorca: el món de la llet i les vaques. Què ens diferencia? Unió de Pagesos és l’organització agrària dels pagesos, per tant, som l’organització majoritària dins el sector agrícola. La diferència amb ASAJA és que, habitualment, ASAJA sempre ha estat un sindicat de terratinents. Com que la direcció d’ASAJA sempre havia estat més a prop del sector dels cereals, els socis d’ASAJA solen esser cerealistes i terratinents: senyors de possessió… grans senyors. En canvi, la figura del pagès sol esser de la Unió de Pagesos.
En conjunt, quin és el volum de l’afiliació de la pagesia? Hi ha tradició d’afiliació? Hi ha consciència de la necessitat d’afiliació, hi ha cultura sindical?
Més que cultura sindical, podríem dir que hi troba dos elements: obté beneficis i, a més a més, hi ha algunes ajudes de la Conselleria que, si estàs afiliat tens un augment de l’ajuda. Per tant, al pagès li interessa estar afiliat a un dels dos llocs. Pentura qualque ajuda té més punts si està afiliat, o t’incrementen un 5% l’ajuda, o entre en els requisits. Hi ha ajudes que et fan fer formació agrícola per a poder-les aconseguir (et diuen: has de fer 25 hores cada any de formació). Tant ASAJA com nosaltres organitzam molts de cursos formació agrícola. Per tant, els pagesos obtenen beneficis grossos.
El pagès té consciència de què necessita formar-se?
Sí, sí! Nosaltres, habitualment, organitzam una cinquantena de cursos durant el període de gener a juliol (perquè entre l’estiu i Nadal podem fer poca cosa). Aquests cursos sempre s’omplen; entre vint i trenta persones cada vegada, per tant, cada any donam formació a un nombre important de gent.
Hi ha relleu generacional dins la pagesia, hi ha gent jove?
(Rialles)Bé… la Conselleria d’Agricultura té una línia d’ajuda a joves agricultors. Aquesta línia ens sembla molt bé… és una ajuda que incita els joves a iniciar-se en el món agrícola. L’altre dia sortia pels diaris que, em sembla que en dos anys, s’han incorporat 400 nous joves… Si fos així de real, això seria un èxit, però aqueixes dades les hem d’agafar amb pinces. A la Conselleria hi ha dues línies d’ajudes: Una que és pel jove agricultor a temps parcial (una persona que té un altre ofici i fa una estona de pagès els horabaixes o els caps de setmana; d’aquests n’hi ha molts, joves i jubilats) i llavors hi ha la figura del jove pagès a temps complet. Nosaltres hem demanat que ens passin les dades dels uns i dels altres… Preveiem, encara no ho sabem, que, d’aquests 400 joves, tan sols 100 siguin a temps complet. ¿Hem de considerar aquests joves a temps parcial joves pagesos? (alè profund) Bé… no ho sé… Jo veig que quan feim reunions amb pagesos hi ha pocs joves. Sempre n’hi ha qualcun! Però…
Tornant al món del vi, a Santa Maria tenim set cellers. I, a cinc d’ells, els responsables tenen entre trenta i quaranta anys; per tant, sí que crec que és un sector rejovenit! Ara, hi ha molts de sectors… que no.
I joves que estudiïn Enginyeria Agrícola, com tu?
Ara mateix no sé com està, però nosaltres vàrem començar quaranta i vàrem acabar dotze. L’any passat ens vàrem reunir amb la Directora General de Formació Professional i, en els Cicles Formatius de Formació Agrària (aquí, a Son Ferriol n’hi ha un) només hi havia set o vuit alumnes… Sí que és ver que vàrem considerar molt positiu que a Binissalem es fes un FP de olivicultura i viticultura; i a Felanitx un de viticultura, que ja ha començat enguany.
Fins ara parlam amb masculí; en canvi, la dona i l’agricultura…
La figura de la dona dins el món agrícola sempre ha estat fonamental; mai s’ha entès una explotació agrícola sense la dona.
Però els homes comandaven…
Els homes… diríem que feien la feina més feixuga. A ca nostra mai s’ha plantejat una figura de la dona més rebaixada. I crec que a dins cap explotació agrícola passa això.
A les reunions, hi vénen les dones o els homes?
Nosaltres, a dins la Permanent, hi tenim tres o quatre dones… mmm… pensam que aquest nombre ha d’anar a més, perquè la realitat així ho diu! De fet, en aquests números de la Conselleria hi havia explotacions encapçalades per dones (ara no record quantes). I ara s’està fent feina en un Pla d’Igualtat en el món rural, en el qual la Unió de Pagesos hi és present, que en tres o quatre mesos ha s’ha reunit dues vegades amb la nova consellera. Jo crec que amb la nova Conselleria s’anirà fent més feina en això que deis; i, evidentment, li donarem total i complet suport; perquè així s’ho mereix.
Per què no es valora així com toca el sector primari a Mallorca, quan gestionau el 80% del territori; i com es podria reclamar un retorn social per aquesta gestió?
Jo crec que al sector primari, a Mallorca, només el valoram quan veim una fotografia a l’aeroport amb els ametlers florits. La millor manera de donar suport al sector primari és consumint; sense consum no hi ha agricultura. Per això hem de prendre consciència de què hem de consumir productes d’aquí. És una batalla que fa anys infinits que discutim i que no arriba mai. Per exemple, l’altre dia ens reunírem amb la Directora General de Sobirania Alimentària. Nosaltres pensam que un buit molt gros de mercat seria el sector hoteler; com podem entendre que el sector hoteler de Mallorca no consumeixi productes d’aquí?! Jo no he anat mai a cap lloc del món on no consumeixi, on no passi gust de consumir coses d’allà. Però, aquí no ho tenim clar a això! Si el sector hoteler consumís productes d’aquí… Sempre el diran: “és que aquí no feis prou tomàtigues”. Bono, si el sector hoteler diu”hem de mester tantes tomàtigues”, els pagesos ja faran el cap viu per fer tantes tomàtigues! Però no entenem com així no consumeixen… bé, sí que ho entenem! Evidentment això és un tema pressupostari dels hotels; que van per preu i que volen aquest tipus de turisme.
A la legislatura passada vàrem tenir molt de trui perquè nosaltres apostàvem per una cosa que es deia “ses agro-estances”. Era una figura que contemplava la Llei Agrària que es va aprovar. Això no era res més que el pagès pogués tenir gent a ca seva a dormir, mostrar-li la finca… Això va molt lligat amb el “lloguer vacacional”. Aquest tipus de turisme és el que consumeix productes d’aquí. No me faran creure que els que van a Magalluf o segons a on… No pretenem vendre productes locals a aquest tipus de client… Tant de bo arribàssim aquí!!
Quan hi ha grans àrees que parlen de “producte local” és ver, o es tracta d’un reclam comercial?
A Mallorca hi ha dues cadenes de supermercats molt potents amb productes locals, molt conscienciades en venda de productes locals: Eroski i Hiper Centro, el Loryc. Això són dues cadenes que, crec que amb bon criteri, varen apostar per vendre productes locals; i, a més, en fan bandera d’això! Si jo vull comprar carn mallorquina, vaig a l’Hiper Centro perquè cau aprop de ca nostra. Ara, no puc entendre com es pot donar un permís d’obertura d’una nova gran superfície sense que vengui res de producte local. No sé si heu entrat qualque pic a les cadenes de Aldi… les vegades que hi he entrat només he vist tres productes mallorquins: Quelitas, vi de Macià Batle i Laccao. I atura de comptar! A mi no m’entra dins el cap! Això va lligat amb els hotels. En el sector hoteler, no m’entra dins el cap que a les puntuacions de les estrelles no hi hagi cap ítem de consum de productes locals.
El consumidor està sensibilitzat respecte d’aquest tema?
Jo crec que la sensibilització mai és suficient; no basta mai! Perquè, si no, hi hauria molt de consum… Com a clients, on podem anar a comprar productes locals? Evidentment als mercats. El problema quin és? La combinació d’horaris laborals amb horaris de mercats.
En l’àmbit de preus, el producte local pot competir?
El producte local no pot competir amb camionades que vénen de fora. Perquè, hem de pensar que Mallorca és un mercat finalista. Què vol dir “finalista”? Xerrant clar, vol dir que el que no volen a la Península arriba aquí perquè es vengui a qualsevol preu; i saben que s’acabarà venent perquè tornar-lo a la Península val més que el mateix producte. L’etern tema del cost de la insularitat, que mai se’ns ha compensat. Nosaltres només demanam esser com Canàries; així de senzill! Ja que hem de pertànyer a l’Estat Espanyol, que ens tracti igual que a Canàries. Sabem que la Consellera ha fet feina en el Congrés a favor del Règim Especial Agrari; i ja hem fet dues reunions per a parlar-ne.
Almanco vos el comencen a prometre…
Sí, però fa vint anys que en xerram! Hem de pensar que per a un ramader que se’n cuida de fer menys a Mallorca, si aquest ramader coincideix que té els mens a punt per vendre quan arriba al Port de Palma un vaixell carregat de mens d’Austràlia, Nova Zelanda o Xile, a aquest ramader li val més que tiri els mens. Perquè a un carnisser de qualsevol poble li surt molt més barato comprar un me que ve d’Austràlia que no comprar-lo a un pagès de Mallorca. Per què? Perquè allà en fan quantitat i vénen aquí a preus irrisoris. I clar, als ulls d’un carnisser, no serà beneit, i comprarà el me de Nova Zelanda. El comprarà barato i el podrà vendre car; i, si el compra mallorquí, l’haurà de vendre al mateix preu i hi guanyarà menys. Per tant, el ramader mallorquí, si coincideix amb l’arribada d’un vaixell d’aquests llocs, perd doblers.
Vàrem estar xerrant de tot el tema dels aranzels dels EUA; supòs que haureu vist que han augmentat els aranzels… Bono…, potser seria bo que hi hagués aranzels aquí per entrar productes de fora! Almanco això propiciaria l’augment dels preus al pagès. I el pagès podria viure dignament. Clar, si no arriben menys de fora fins que s’han acabat dels d’aquí, els d’aquí valdran qualque cosa… potser és un sistema molt capitalista…
Les finques d’aquí són prou potents o està massa parcel·lat?
Ja sabem que Mallorca està molt parcel·lat, però això no és un problema. Tenim les finques que tenim; si fos rendible l’agricultura a Mallorca, no veuríem com cada dia es van abandonant finques. D’això crec que qualsevol mallorquí n’és conscient; quan va per la carretera i veu que cada vegada va a més l’abandó de l’agricultura. I no és perquè les finques siguin petites, sinó perquè no hi ha consum.
I als pobles el que veim és que molts de veinats fan producte local per al consum familiar (les seves tomàtigues, els seus pebres, el seu hortet)…
És així, és així entre la gent dels pobles; a Palma no. Tothom sap que la verdura que fas tu, per a consumir tu, no té el mateix gust que si vas a comprar-la a un gran supermercat.
La creació d’un “banc de terres” podria esser interessant? Com es podria gestionar?
D’això també fa anys que se’n xerra. S’ha fet alguna prova simbòlica que no ha acabat fructificant… Però, per exemple, a la Llei Agrària que es va aprovar el febrer és un dels punts que es té en compte. Nosaltres ho vàrem demanar. És molt senzill: si tu ets propietari d’una finca i no te’n pots cuidar, la dones al banc; i el banc tindrà una borsa de pagesos. I, si encaixen una cosa amb l’altra… la finca no s’abandonarà i el pagès en podrà fer ús. Això seria molt beneficiós per ell; la majoria de pagesos de Mallorca no són propietaris de la terra que cultiven. Habitualment són llogaters. La dificultat d’accés a la terra cada vegada és major, per tant, una cosa positiva seria saber on anar a cercar aquestes finques. Però per això hi ha d’haver l’Administració a darrere que ho organitzi.
Vosaltres hi donaríeu suport, com Unió de Pagesos?
Nosaltres vàrem esser l’única organització agrària que va fer costat a la Llei Agrària. Bàsicament secundàvem tres punts; i un dels punts era aquest. Un altre, important, era que aquesta llei prioritzava el pagès professional; cosa que no passava amb la llei d’en Company (anterior).
Teniu relació amb algun sindicat de fora de Mallorca?
Tenim molta relació amb Unió de Pagesos de Catalunya. De fet tenim sistemes que podríem dir mancomunats entre ells i nosaltres. Un exemple és el tema dels temporers. Nosaltres duim temporers a fer feina a Mallorca. Tot aquell pagès que necessita un treballador ens ho sol·licita; a Catalunya fan el mateix. I, entre Catalunya i nosaltres, tenim una persona a Colòmbia (perquè tenim un conveni amb Colòmbia) que fa una selecció dels treballadors. Aquests treballadors vénen a Mallorca per un període de feina d’entre sis i nou mesos. Arriben i ja saben el dia que s’entornaran; per tant, no hi ha immigració possible aquí. Són gent que ve aquí a fer feina i que llavors, amb el canvi de moneda, allà els resulta molt avantatjós. El pagès d’aquí està obligat a donar-los habitatge i paga un dels dos vols d’aquí a Colòmbia. La Unió de Pagesos se’n cuida de tramitar tots els papers; se’n cuida de fer una vigilància de les cases, que compleixin tots els requisits que ens marca l’Administració i feim una contractació dels vols amb una agència de viatges conjunta; això ens permet aconseguir bons preus. Duim unes quatre-centes persones cada any.
Amb Marroc no hi teniu res a veure?
…mmm… Fa devers quinze anys que la Unió de Pagesos tenia aquest conveni amb el Marroc, però no va anar bé. Per l’experiència dels pagesos, els treballadors colombians els funcionen molt millor; i això va creixent any rere anys, el que vol dir que el sector és viu. Heu de pensar que al pagès li costa molt un treballador d’aquests (un vol a Colòmbia val mil euros), li ha de donar habitatge; hi ha pagesos que no tenen més casa que la seva i han de llogar una casa, no perquè hi estigui un fill seu, sinó un treballador! I així com està el tema de la vivenda a Mallorca, això val doblers. Tots els habitatges d’aquests colombians són vivendes que han de passar la normativa de qualsevol habitatge habitual, no són solls (perquè m’entengueu).
Feis cursos de valoració de l’impacte ambiental de l’activitat agrària? Està dins el marc de les vostres preocupacions el tema de la contaminació, abonos, consum d’aigua, erosió del sòl…?
Uf, això agafa moltes coses…! Nosaltres, reiterades vegades, ens queixam de la poca despesa que fan de l’Impost del Turisme Sostenible en l’agricultura. Heu de pensar que enguany s’han replegat 120 milions d’euros i a l’agricultura hi van nou milions. Nosaltres enteníem molt bé el que era l’ecotaxa antigament i no entenem gaire el que és “l’Impost de Turisme Sostenible”. Quan es reparteixen els doblers d’aquest impost, sempre demanam que hi hagi doblers per a fer la depuració terciària de l’aigua; i que es facin basses de rec perquè els pagesos puguin regar amb aquesta aigua regenerada.
És ver que són actuacions que costen doblers, són cares, a l’època d’en Vicens Vidal se’n varen fer tres, i ara se n’està projectant una més. Però, aquestes instal·lacions de rec no basten i hem de tenir en compte que, gràcies a aquesta aigua regenerada, s’està aprofitant un recurs que se’n va a la mar. Per tant, estam donant sortida a un residu de la població. Això, allà on està implantat, funciona molt bé, però demanam que s’hi destinin doblers. Com a pagesos entendríem que doblers de l’ITS es dediquessin a això, i no a fer vivendes de protecció oficial, que no dic que no s’hagin de fer! Però no amb aquests doblers. Perquè si el ITS és per compensar les deficiències que té el turisme, per pal·liar els defectes del turisme, no té res a veure amb les vivendes de protecció oficial. A les reunions que hem fet amb el nou equip de la Conselleria, sempre li hem demanat que es constitueixi una Comissió del Canvi Climàtic. Si hi ha una sequera, es constitueix una comissió de sequera (fem dues reunions i s’ha acabat); si hi ha unes inundacions, constituïm una comissió de les inundacions… Com que veiem que això va cada vegada a més, es demana que es constitueixi una mesa permanent del Canvi Climàtic a l’Agricultura. Per avaluar les possibles catàstrofes que es vagin succeint al llarg de l’any. Pens que aquesta Conselleria està una mica conscienciada sobre aquest tema. Per tant, supos que qualque dia ens diran que es constitueix aquesta comissió…
Vosaltres, en tant que sindicalisme agrari, donau suport a la integració de tot el procés productiu des del pagès, la transformació del producte, fins a l’arribada al consumidor; com per exemple, l’experiència dels Ramaders Agrupats?
Síii, i tant! A la Llei Agrària que s’ha aprovat nosaltres vàrem demanar que els metres quadrats d’edificació per a la venda directa s’ampliassin fins a 125 m2. Perquè sempre hem pensat que allà on el pagès pot defensar més els seus preus és quan ell ven directament el producte o el transforma. No és el mateix que un pagès faci rém i el vengui a un altre celler, que si aquest pagès fa el vi i ven el vi. De fet tenim experiències conegudes on es veu que això ha donat resultat; com, per exemple, pugui ser el cas d’Agromart. Crec que és un cas d’estudiar. Hem de pensar que dues famílies de pagesos que l’únic que feien era vendre la producció a Mercapalma, i que es feien la competència entre elles, varen decidir ajuntar-se. Ajuntar dues famílies molt potents de Porreres, que ara tenen més de cent treballadors; començar a muntar tendes i veure que la cosa funciona fins arribar a obrir desset o devuit tendes, com tenen ara. Hem de deixar la imatge pejorativa del pagès. Jo me’n penedesc de no haver fet un màster en Economia, Direcció d’Empreses o una cosa d’aquestes, perquè avui en dia, per fer de pagès, has de ser una persona molt metòdica, molt ordenada, i has de tenir consciència d’empresa; cosa que no havia passat mai. Evidentment, on hi ha els beneficis és en el que transforma; més que en el que produeix; per desgràcia, però la realitat és aquesta.
Funciona el Consell Agrari?
L’experiència que tenim del Consell Agrari Interinsular… Hem de pensar una cosa: el Consell de Menorca té transferida l’Agricultura; el Consell de Mallorca no té Agricultura. Sabem que el Consell Agrari Insular de Menorca funciona, es reuneix amb freqüència. El Consell Agrari Interinsular es reuneix dos pics en l’any, i jo diria que serveix de poc. És una reunió amb molta gent, aquí on cada organització agrària de totes les Illes Balears fa preguntes a l’Administració, però no hi ha un feet back molt eficient. Si, així com a Menorca i Eivissa tenen un Consell Agrari Insular, nosaltres sempre hem defensat que, maldament no es transfereixin les competències al Consell, cosa que també dins la Llei Agrària diu que s’ha de fer dins els pròxims quatre anys, es creï el Consell Agrari Insular de Mallorca; que creim que és molt més operatiu.
És un grup més petit i la proximitat amb l’Administració és molt més grossa i tal vegada els problemes que tenen a Menorca no els tenim nosaltres. El contacte amb l’Administració hi ha de ser, sí o sí. Amb el nou equip encara no hem agafat la roda, però amb en Vicens fèiem una reunió cada mes. L’Equip d’en Vicens i un parell de la Junta d’Unió de Pagesos; i, clar, hi havia una fluïdesa de comunicació.
Vols dir qualque cosa més?
Jo trob que, per avui, ja hem dit moltes coses…
Gràcies, Sebastià, per ajudar-nos a conèixer un món i una problemàtica que els consumidors molt sovint ignoram, tot i ser fonamental pel benestar de la nostra Illa. Un sector, l’agrari, que hauria de ser clau en l’enfocament de com anar canviant l’actual model productiu i en el disseny de la transició per a fer-ho possible.
