E MIQUEL OLIVER GOMILA

Batle de Manacor

Tot i que ell ens havia ofert la possibilitat de trobar-nos a Palma i conversar, ens va semblar millor fer l’entrevista a la seu de la batllia de Manacor, en el seu entorn natural de feina. Ens rep puntualíssim, a l’hora convinguda, i ens demana excuses per a recollir una carpeta de papers del Cementeri: “El Cementeri és el símptoma d’una manera de fer…!”

Començam per les dades personals.

Estic a punt de fer els 45 anys. Casat. Amb dues criatures: un nin de set mesos (vos puc assegurar que no ens avorrim) i la gran farà tres anys aquesta setmana. Som tècnic en prevenció de riscs laborals. Tenc estudis d’informàtica. Em vaig incorporar al món laboral aviadet i també a la militància (crec que era el 99 quan em vaig afiliar). He estat membre de l’Executiva del PSM, també membre de l’Executiva de MÉS. I, sobretot, sobretot, destinat a les tasques de militància dins l’Agrupació de Manacor que és allà on he treballat de veres. He estat regidor durant deu anys…

I en l’àmbit social?

Som membre de l’Obra Cultural Balear. També som soci d’Òmnium i molt proper als moviments feministes (aquí n’hi ha dos molt importants). No he estat mai militant del GOB, però no vol dir que no em preocupi el tema i em senti a prop des del punt de vista ideològic.

Com es desperta dins tu aquesta militància, aquestes inquietuds?

La meva família és una família de dretes; no de dretes de bandera. Una militància que gosaria definir (sonarà malament, però després em corregiré) com d’interès. Mumare és macianera (de Son Macià, un poblet que ara mateix té 400 habitants) i mon pare ha nascut en una família molt normal, que ha viscut sempre en el centre de Manacor. El meu padrí era foraviler, però també teia un negoci de bar. Nom pare ha estat fuster (ha fet feina en el sector de l’olivera); algun estiu ha fet feina de bomber. Havia fet feina a la brigada de l’Ajuntament, com a personal laboral, en aquell temps en què fer feina a la brigada era gairebé denigrant sociològicament (hi anaven els que no servien per res més). Ell hi havia fet feina per fer un favor; a causa de l’amistat política que tenia (per això havia parlat d’interès; no era interès, sinó amistat). Tenia moltes amistats dins el Partit Popular, però ho ha tingut moltes dificultats per tirar endavant la família; ha hagut de treballar moltes hores. Es pot dir que, des del punt de vista social, era una persona d’esquerres, però, a l’hora d’anar a votar, votava dretes. Ara ja no vota dretes…!

Tot i pertànyer a una família de dretes, el fet d’anar a Palma a estudiar i compartir pis amb companys (alguns dels quals avui són companys de partit i un d’ells és regidor i membre de l’equip de govern) em va estimular a explorar nous horitzons. Jo no tenia consciència política de res, però sí que és ver que, durant el poc temps que vaig estat convivint amb aquests companys i crear espais de debat, encara que siguin nocturns i davant una cervesa, varen acabar en una militància activa.

Com funciona MÉS per Manacor? Teniu reunions regulars, amb criteri obert, tancat?

Hem de pensar que MÉS per Manacor tot sol gairebé no existeix. Hem arribat a una coalició fa quatre anys, però ja venia d’abans. Hem de recordar que durant un mandat Esquerra Republicana es va presentar tota sola, però hi ha hagut una certa convivència de gairebé dotze anys. Això ha ajudat a fer que hi hagi molta gent involucrada que no és de cap partit; que, a la vegada, s’hagi donat peu a donar veu a diferents sectors i persones. I, si xerram de la militància específica de MÉS, també ha donat una obertura de mires en el sentit de què els d’esquerres no som dolents.

Ha estat bo de fer crear MÉS a Manacor?

Jo crec que ha estat bo de fer perquè ja veníem de MÉS-Esquerra. Ja hi havia una realitat que no es deia MÉS però hi era. De fet aquí, en algun moment, vàrem tenir la coalició preelectoral PSM-Iniciativa. Aquí ens vàrem presentar PSM-Iniciativa-Esquerra Republicana; encara ho vàrem dur més fins al límit. El fet que haguéssim arribat a aquests tipus d’acords preelectorals també donava peu a llevar pors a la gent. Jo crec que MÉS per Manacor és MÉS-Esquerra per Manacor. Per això la nostra agrupació ha defensat sempre que Esquerra Republicana s’adherís o s’integràs dins MÉS. Com que, a la fi, estam parlant de persones, de polítiques molt similars, això ha facilitat que s’hagi arribat al moment present. De fet, una de les coses que vàrem posar el 2015, quan en qualque moment va estar en perill la coalició a escala autonòmica (no a Manacor), jo vaig dir que no aniria de cap de llista d’un partit que fos MÉS per Manacor i que Esquerra fos la meva contrincant. Em semblava contra natura presentar-nos per separat.

I, tornant a la pregunta que m’heu fet, com funciona MÉS per Manacor? Jo crec que, en aquest moment, hem introduït una dinàmica (a més hem sabut comunicar-ho) durant les eleccions i ara la nostra tasca serà mantenir-la: Hi ha molta gent que, sense militància, sense carnet, no és ni de MÉS ni d’Esquerra, però, a la vegada, és de MÉS i d’Esquerra tot junt. Tenim un grupet de seixanta o setanta persones actives i involucrades. Com a exemple vos diré que, quan havíem de fer la llista, una de les coses que vàrem dir va ser: Farem la llista sense tenir en compte la militància, sinó que mirarem que sigui la millor llista possible. Vàrem contactar amb gent per veure si els semblaria bé formar part d’aquesta llista. Vosaltres sabeu que, quan demanes aquestes coses, la reacció és: “és que jo… significar-me políticament…”. Vàrem tenir tanta resposta positiva que vàrem haver d’anar al límit de suplents. A tantes persones que anàvem convidant, i moltes persones que varen quedar fora. Si haguéssim pogut fer una llista de cinquanta, l’hauríem feta. A més, és una gent (i els ho he d’agrair de veres) que no ha estat militant. Perquè a un militant sí que és ver que li pots demanar un compromís per formar llistes (i anar més amunt o més avall), però a una persona que tan sols veu amb simpatia la candidatura, estam parlant d’un nombre important. Com s’activa? Tenim un grup de whatsapp on hi ha informació constant. Ens demanen com duim el dia a dia, i, a la vegada, tenim el retorn de les propostes que ens fan arribar. Un exemple molt clar és que el grup de whatsapp (hem de tenir en compte que la Delegació de Medi Ambient la du un regidor nostre, en Sebastià), i vàrem fer una campanya de recollir fotos de contenidors amb restes de residus voluminosos al seu voltant per xarxes socials. La resposta ha estat massiva; s’ha convertit en el grup dels contenidors i dels trastos. Per tant, hi ha una comunicació constant. Ara ens toca fer una reunió periòdica després de l’estiu, però intentam mantenir-nos comunicats i, sobretot, tocar-nos i veure’ns. Feim dos o tres sopars a l’any i reunions més o manco bimensuals; i contacte constant a través del whatsapp. Ara n’haurem de convocar una pel tema del Pla General, que és una de les coses importants que ens preocupen.

Potser el volum de la ciutat permet un contacte més freqüent i informal…

Sí, però la gent necessita tenir aquest punt de referència per conversar amb els de la llista. No és tan gran, vint-i-tres o vint-i-quatre mil habitants a Manacor i uns set, vuit, nou a Porto Cristo, però ja es crea una bipolaritat amb tot plegat…

Dins Manacor mateix també deu haver-hi barris…

Sí, però són més iguals. A diferència de Palma, que necessites, per la mateixa gestió i pel sentit identitari de la gent, diferenciar-los, aquí no fa falta. Fa una sèrie d’anys Es Serralt era un barri més conflictiu, un gueto, però crec que aquesta etapa ja ha passat i s’ha “normalitzat”. Com pertot hi ha barris amb més possibilitats econòmiques que altres.

Com expliques els resultats de MÉS a les Municipals? Va haver-hi molta diferència amb els resultats de MÉS en el Consell i en el Parlament…

El 2015 vàrem guanyar les eleccions, perquè ens vàrem mantenir fidels als nostres ideals i al mandat que va donar la ciutadania l’any 2015. Hagués estat molt fàcil fer govern de majoria el 2015, però sense trair-nos a nosaltres mateixos no.

Tant a escala autonòmica i també en l’àmbit local, hi havia la figura d’En Bauzá que distorsionava. Era molt fàcil desvincular-se i decidir per reacció i, per part de les dretes, per desactivació. Possiblement va haver-hi aquest efecte, però a Manacor hem de pensar que el quinze veníem d’un PP que el 2011 havia aconseguit majoria absoluta, però al cap de tres o quatre mesos es va xapar i En Toni Pastor va ser batle fins al final i tenia el suport d’AIPC (Agrupació Independent de Porto Cristo) i dels escindits. I això que havien arribat a un acord amb AIPC encara que no eren necessaris. El senyor Pastor s’ensumava la tempesta. A més, En Toni Pastor s’havia erigit en un dels lluitadors contra En Bauzá i molta gent es pensava que ens llevaria molts de vots a nosaltres. I els resultats del quinze foren: PI 5, nosaltres 5, PP 4, PSOE 3, Podem 1, AIPC 3. Aquesta era la realitat de les locals d’aquell moment. En els nostres vots no hi havia molta diferència entre l’àmbit local i l’autonòmic. El 2019 passam a 6 nostres, 3 del PI, 4 del PP, AIPC 3, PSOE 4 i Podem 1. Aquí es veu clarament la baixada del PI, que tenia el vot heretat d’Antoni Pastor.

El 2015 nosaltres férem un acord d’esquerres a on només sumàvem nou, i vaig sortir batle per la llista més votada. 144 dies després (ens mostra el número tatuat devora el colze esquerre) ens posaren la moció de censura. Sense un nou pressupost, sense cap conflicte, sense res… Es posaren d’acord els poders fàctics de Manacor (AIPC, PI i PP que sempre s’havien enfrontat es posaren d’acord) per governar amb el PP i PI a la batllia. I en aquest cas el que va patir, encara que el PP i AIPC varen baixar de vots, va ser el PI. Tot feia pensar que en trauria rèdit i no va ser així. Nosaltres vàrem recollir un regidor i el PSOE en va aconseguir un altre i ara hem aconseguit arribar a aquesta situació.

Pel que fa a resultats a escala autonòmica sí que és ver que hem de pensar que aquí la situació de les estatals era important en el 2019. El PSOE va aconseguir manco vots a Manacor que autonòmic i estatal. MÉS-Esquerra, a escala local, va aconseguir més vots que en l’àmbit autonòmic. Supòs que va haver-hi un poc de vot de càstig de tota la legislatura anterior que es va traslladar al vot encapçalat per Na Francina i sobretot (que també és molt important) per la por de Vox i Ciutadans tornà a funcionar el mal anomenat “vot útil”.

El 2015 a les locals i autonòmiques MÉS-Esquerra tingué 3492 vots i 3566 vots; el PI 3020 i 3162 vots; el PSOE 2087 i 2108 vots; Podem 1080 i 1614 vots. AIPC a les locals treu 1834 vots, el PI 3020 a les locals i 3162 a les autonòmiques, el PP 2921 i 3326 a les autonòmiques.

El 2019 MÉS-Esquerra tingué a les locals i autonòmiques 3929 i 3129 vots; el PSOE 2814 i 3681 vots; Unides Podem 813 i 1137 vots; el PI 2264 i 2283; el PP 2369 i 2803; VOX 747 i 930; Cs 549 i ….

Quan parles de política manacorina sols surt un nom, En Toni Pastor, no hi ha més lideratges locals?

Vos referiu als altres partits? L’altre dia conversava amb un amic en el carrer i em contava que un dia la seva companya li va dir: Mira, el batle! I en aquell moment va pensar: Deu ser, En Toni Pastor! És que ha estat batle dotze anys. Vulgueu o no, recordem que som militant des de l’any 99; per tant, si parlant de política de Manacor, hem de parlar d’En Toni Pastor tant si ens agrada com si no. No perquè sigui un referent, més bé no. Ara que he anat a cercar uns papers del Cementeri, en vaig veure l’altre dia amb En Toni i vàrem xerrar coses del Cementeri i ell deia que no en sabia res. I resulta que a les fotos del 97, quan encara xerraven de què s’havia resolt, sortien ells…! Hi ha “memòria selectiva”.., però és igual. Mentrestant hi ha hagut quatre batles; sí que és ver que han durat molt poc els altres tres.

Com a Batle quins són els reptes principals que té Manacor i quines prioritats?

Unes són molt pràctiques i les altres de filosofia. Un és el tema de l’aigua potable. Manacor, històricament, no ha tingut problemes d’aigua (a diferència d’altres municipis com per exemple Campos), encara que no vol dir que no hi hagi hagut algun racionament. Però, el que no ha tingut mai és aigua potable. No se sap si per la contaminació dels aqüífers a causa de les activitats agrícoles dels voltants o de les Perles. La rumorologia deia que feien bé a la natura i no gaire als aqüífers. Per tant, recuperar el tema de l’aigua; i, en aquest cas, necessitarem l’ajuda del Govern. No podem fer-ho tots sols.

Quan parles d’aigua parles d’aigua potable, no parles de depuració ni del cicle integral d’aigua?

Aigua potable. Ara mateix, a qualsevol grifó que s’obri a Manacor, és un dels pocs municipis on hauria de sortir un cartell que digués: “No en beguis perquè t’estàs intoxicant”. No és apta pel consum, ni per cuinar, ni res.

L’altre és el tema de posar la persona en el centre. Això vol dir participació, també pacificació del trànsit (una de les coses que hem de recuperar). Fer assemblees amb la gent per passar comptes i explicar el que es fa. Recollir el que creu la gent que s’ha fet i com s’ha fet. I, quan parles de posar la persona enmig en la presa de decisions, xerres de participació, però, també, de què la persona com individu s’ha de poder passejar per Manacor… Llevar pes al tema dels cotxes, donar facilitat d’aparcament per tal que els cotxes quedin aparcats a l’arribada a Manacor. Donar prioritat al vianant. Això té les seves conseqüències en el comerç, en el consum, en la sensació de benestar de la gent. Això s’haurà de fer.

La ciutadania és participativa, o és una tasca pendent?

És una tasca pendent. La gent no té la sensació que està participant. S’ha de crear la cultura de la participació. I no basta amb fer uns pressuposts participatius i ja està. De fet, els pressuposts participatius mal gestionats són una de les coses que es poden girar més en contra de la participació. Una de les coses que estam plantejant és a veure en què consisteixen els pressuposts participatius. Tornar a activar, o reactivar, la participació ciutadana.

Molt unit a això hi ha el tema de la joventut. A Manacor mai hi ha hagut polítiques de joventut i aquest és un tema del programa de MÉS (no vol dir que els altres no ho tenguin). Una cosa que vos vull dir és que, quan ens vàrem asseure i començàrem a parlar de temes de governabilitat, posàrem amb verd tots els programes, l’un devora l’altre, i els punts en què coincidíem i el 85% del programa era verd. Els grocs significaven que s’havien de matisar; potser eren un 12%. I uns dels punts vermells, que va sortir el mes d’agost, varen ser el de les restes humanes del Cementeri i el del referèndum per la independència de Porto Cristo. Aquest referèndum no és altra cosa que un punt de programa que du MÉS dient que els de Porto Cristo seran el que vulguin esser (agafant un poc la filosofia del Principat, encara que no hi té res a veure). Recordem que l’Agrupació Independent de Porto Cristo va néixer, fa un parell d’anys, perquè considerava que el nucli del Port estava oblidat dins el repartiment del pressupost i de les inversions. Totalment justificat i amb sentit. Tot això ens situava en què hi havia gent que deia que el que volia Porto Cristo era més poder de decisió; es volien establir com entitat local menor. No varen arribar a aquest punt, però sí que avern crear una Junta de Districte, que vindria a ser una comissió informativa, on només xerres del nucli d’allà, i aquí hem quedat.

Però l’AIPC té sentit en el moment en què els d’Es Port no se senten ben tractats. Idò, escoltem el que volen esser els d’Es Port i ara s’ha creat aquest camí. Molta gent m’ha dit: “Vosaltres el que voleu és la independència de Porto Cristo”. El que a mi m’agradaria és que els meus companys d’Es Port no deixessin de pertànyer a Manacor. No m’agradaria que s’independitzessin, però jo entenc que sí, que és ver que s’ha de fer aquest gest. I això passa, com no pot esser d’altra manera, per veure com es desenvolupa el reglament de consultes. Es va fer la Llei de Consultes i falta desenvolupar el reglament -veure com queda dins el marc legal, etc. Sabent, també, que avui dia l’Estat Espanyol no permet segregacions de municipis; però, de més verdes n’han madurat. Segons la normativa actual, a escala de les Illes Balears, no en l’àmbit de llei estatal, l’únic nucli que ara com ara es podria independitzar seria Porto Cristo. Les restriccions que hi hauria serien a escala estatal però, abans fa falta que sapiguem què volen els interessats.

I de l’urbanisme què ens contes?

El Pla General!!! Aquesta promesa que durant tants d’anys ha estat en els programes electorals i que els darrers tres anys s’ha accentuat la necessitat de què hi hagués una ordenació del Pla General pel tema de les zones verdes. Recordem que durant el mandat d’en Toni Pastor es va veure la necessitat de què hi hagués zones verdes a Manacor (sabeu que hi ha d’haver cinc metres de zona verda per habitant en el municipi). El que es planteja en aquell moment és que a Manacor entre rondes no s’atreveix a fer un esponjament. El que es fa és una sèrie d’urbanitzacions envoltant de Manacor; així proporcionen les zones verdes, no sols d’aquestes urbanitzacions, sinó completar les zones verdes que farien falta per a tot el municipi. Això vol dir que, en aquell moment, el municipi, amb les Normes Subsidiàries del 80, plantejava una població de 185.000 habitants. Aquesta xifra multiplicada per cinc metres quadrats… això és el que s’havia de fer, per llei! L’única manera de fer-ho era incrementar Manacor, hi havia marge de creixement fins als 185.000 (en aquell moment el municipi tenia menys de trenta mil habitants).

Se signen una sèrie de convenis, en temps d’en Toni Pastor, per desenvolupar totes aquestes zones urbanitzables. I aquestes noves zones urbanitzables queden fora de llei en el moment en què, en temps d’en Zapatero, diu: Totes les noves urbanitzacions que no s’han desenvolupat, la part de les edificacions queda descatalogada. És a dir, de cara a aquestes noves urbanitzacions desapareixia el que era urbanitzable, però de les zones verdes no deien res! Per tant, teníem zones verdes calculades per a 185.000 habitants. Els propietaris d’aquestes zones, que havien firmat el conveni en temps d’en Toni Pastor per fer sol urbanitzable, et diuen: “Un moment, si això m’ho desclassifica l’Estat espanyol, bé… Però a mi m’interessa que, ja que ningú ha desclassificat la zona verda, exigim l’expropiació de la zona verda”. Això volia dir que, en aquest cas, per més inri, com que són edificacions aferrades a Ronda i tenen tots els serveis (tenen clavegueram, aigua i llum), els propietaris et demanen que desclassifiquis a preu d’urbanitzable (perquè estan dins la “trama” urbana)… Clar, això significava que d’alguna d’aquestes zones verdes ens arribaren a demanar 17 milions d’euros per una d’elles. Això posava en situació de bancarrota virtual l’Ajuntament de Manacor durant molts danys. Tot el seu pressupost destinat a pagar totes les zones verdes expropiades, si aquest era el preu que s’havia de pagar. Primer anem al Tribunal de Justi-preu, fins que arriba que entres en procés judicial. Mentre passes aquestes fases, que són obligatòries, no passa res, però si entres en procés judicial, és el jutge el qui marca el preu.

L’única manera que hi havia era fer desaparèixer aquestes zones verdes. I l’única manera de fer-les desaparèixer era baixar el sostre poblacional: de 185.000 passar-lo a 80.000. Això volia dir pensar Manacor d’altra manera, baixar les alçades, decrementar l’ocupació per metre quadrat, de nous urbanitzables res… Per tal d’arribar als 80.000 habitants com a sostre poblacional. Aquest canvi possibilitava marcar totes aquestes zones verdes que no havien entrat en procés judicial i eliminar-les. L’única manera de llevar aquestes zones verdes, segons la llei, era mitjançant un Pla General. Perquè no ho pots fer ni per Normes Subsidiàries ni per altre tipus d’ordenació. Això és el que obligava, i obliga encara, a què el Pla General s’aprovi al més aviat possible.

La tramitació es va començar el 2016. Es fa l’aprovació provisional, s’envia a totes les instàncies supra- municipals, es torna abans del mes d’agost passat, es rep el darrer informe, per tal de tenir el vist i plau, perquè ara només som nosaltres, depèn de l’Ajuntament el fer l’aprovació inicial que ja directament deixi tancat el sostre poblacional de 80.000 i eliminades aquestes zones verdes que a nosaltres “ens sobren” si s’han de pagar a preu d’urbanitzable; perquè si es pagassin a nivell de rústic es podria pensar d’altra manera…

Ara mateix estam en la situació de què es va donar peu a què es poguessin fer al·legacions (tant a col·lectius com a persones) ja en el 16. És un Pla General que està molt amarat del nostre ideari: Atenció al centre de Manacor, evitar fer nous urbanitzables, no fer urbanisme a la carta (no perquè un tengui un nom s’ha de fer qualque cosa) i, a la vegada, pacificar i evitar construir més del que toca. Tenint en compte que el que ens marcava la Pla General (de 185 a 80) era que tot Manacor baixava almanco una alçada. I, sobretot, sense créixer horitzontalment! Perquè si tu decreixes verticalment, però creixes horitzontalment… està en la mateixa situació.

És el motiu pel qual, quan nosaltres ens trobam el 2016 amb l’aprovació inicial, nosaltres ens vàrem abstenir esperant veure què passaria amb les al·legacions que es presentassin. Perquè faltava saber cap a on aniria aquest Pla General. Pensau que a plans generals anteriors fins i tot hi havia un camp de polo devora Cala Murada; perquè ens entenguem, un camp de polo és un consum de terreny bestial; no és un camp de futbol. Hi havia uns urbanitzables que no s’arribaren a aprovar mai. O sia, hi havia un cert desig de desenvolupar l’urbanisme a Manacor.

Ara mateix la situació del Pla General és de no creixement. Hem de pensar que estam xerrant de 80.000, però dins aquests vuitanta mil hi ha onze mil places hoteleres, de cales, també incloses, això ja ens situa directament en un creixement màxim permès de seixanta-set o seixanta-vuit mil habitants… És un pla general de contenció. El repte que queda del Pla General és el centre de Manacor, el centre s’ha de revitalitzar, s’ha de fer una actuació especial. Això és el que s’haurà de desenvolupar l’endemà de l’aprovació del pla.

I aquests col·lectius que ara protesten?

Reclamen tres coses: Contacte (amb les Administracions) i participació, què passa amb Torre Florida i, la tercera, el centre de Manacor com a nucli important.

El tema de contacte i participació, entenc que el que demanen és sentir-se participants en el Pla General. Hem de tenir en compte que hi ha un punt d’al·legacions que estan pendents de comunicar; i que no es poden comunicar pel fet que, fins que no s’aprovi de forma inicial, no es poden comunicar perquè, si es responguessin ara, es podrien afavorir interessos d’un o altres. Per tant, en el moment en què es faci l’aprovació es respondran. Això no impedeix que no pugui haver-hi contactes i explicar quin és el model de ciutat que volem, etc. Cada vegada que ens han demanat una reunió ens hem reunit amb ells. Els vàrem demanar un poc de paciència perquè el primer que havíem de fer, nosaltres, era assumir quin era el Pla General. Perquè havíem de tenir en compte les al·legacions fetes des d’aquí, però també, les respostes dels diferents informes de les instàncies supramunicipals. I encara no tenim molt clar què és el que tenim davant. Per tant, es farà quan nosaltres ho tinguem clar.

Torre Florida. Això afecta terrenys de la família Nadal també Aproscom. El Molinar de Fartàritx està al costat i volem esponjar la zona de dintre de la ronda col·lidint amb els terrenys del que parlam. Sobre la Rafa Nadal Academy m’estalviaré cap comentari, perquè es va fer una llei a posta encara que en Rafel Nadal, com a persona i com esportista, em sembla un deu. De totes les zones verdes que hem comentat abans, una és la que hi ha projectada devora les instal·lacions d’en Nadal. Enmig hi ha una macro zona verda dintre d’un triangle que encara surt com urbanitzable. Això és el que s’havia acordat en el conveni firmat per Antoni Pastor. Aquesta gent demana l’expropiació d’una zona per més de 14 milions d’euros. Al final, després de passar tot el que havia de passar, s’arriba a un preu de 500.000 euros. Qualsevol podria dir: Si això és el preu que ens han de marcar, anem a comprar-ho tot. Perquè ens interessa tenir zones verdes; per tant, no aquest tros, sinó tot.

Bé, les coses no funcionen d’aquesta manera (mostra el pla) –això és la rafa Nadal, això és Aproscom, aquí el triangle, una zona verda, i tot això urbà. Aquí hi ha la illeta d’Els Molins de Fartàritx (dintre de les rondes). És la zona de molinar que tenia Manacor, on hi ha una sèrie de molins que, per patrimoni, interessa protegir. La solució que se cerca és: Es fa una única unitat d’actuació del conjunt de la zona. D’aquesta manera, una part de la zona verda, passa dintre de la ronda, s’aconsegueix protegir el Molinar, i, en conseqüència, s’urbanitza la part prevista, amb l’obligació legal d’aportar gratuïtament a l’Ajuntament el 5% de serveis, inclosa la part corresponent de zona verda fora rondes.

Hi ha dos creixements prevists a Manacor: Un és aquest i l’altre on hi havia l’antiga fàbrica de Majòrica, . Però, tenint en compte que aquesta zona, ara mateix és urbana . I el que reclama aquesta gent és per què afavorim als Nadals, Suassis, Mascarons, etc. Quan en realitat no és ver, perquè de fet ja és urbana Amb l’estratègia d’englobar el conjunt de la zona com una sola unitat d’actuació aconseguim protegir el molinar i fer una zona verda dintre les rondes. Això és el que no entenen, ni veuen, ni valoren. Consideren que el que fas és afavorir solament a aquesta gent. Nosaltres contemplam una sola unitat d’actuació, encara que sigui discontínua, i que el que es pugui beneficiar sigui el conjunt de la població. Almanco és el que pensam i no tenim cap problema amb parlar amb ells per explicar el nostre posicionament, a més de debatre les al·legacions que vulguin fer en el seu moment.

L’altre tema és el centre de Manacor. No volem que s’escurci, no volem que es degradi més. Això s’ha de fer mitjançant un pla especial que, de fet, el Pla General ja ho contempla.

El fenomen Nadal…

Manacor està col·locat en el centre del món quan parles d’esportistes. Jo no tenc cap problema amb en Rafel Nadal esportista ni com a persona. Del seu entorn m’estalvii els comentaris…

Hem començat parlant del Cementeri…

El Cementeri jo crec que és un exemple molt clar de com s’ha fet la política municipal en aquesta ciutat: Gent que ho sabia i no feia res; gent que no ho sabia malgrat que s’hagi eternitzat a les institucions…

I la gent que no ho volia saber…

Hi ha hagut gent que m’ha dit que s’havia trobat: “Aquí ens hem trobat amb un problema…” “Deixa-ho fer, deixa-ho fer!” Ho sabia i no ho ha volgut saber. No volia obrir aquella porta i ha hagut d’arribar una guarda de rojos per sol-ventar el problema del Cementeri. De fa quaranta anys…

Es tracta de desídia o hi ha qualque negoci darrere?

Jo estic convençut de què en el seu moment va haver-hi negoci. Però hem arribat al 2019 per desídia total. L’any 1997 el Secretari de l’Ajuntament, fins i tot, els havia donat als polítics l’opció de com s’havia de resoldre aquest tema. Ja havia passat el termini legal per tal de mantenir la identificació d’aquestes restes i el que s’havia de fer, senzillament, era traslladar-les a l’ossera. No sols hi ha l’Ajuntament i el gerent del Cementeri d’aquell moment, també hi ha algunes funeràries que també varen fer el joc…

Penses que Manacor ha de jugar un paper actiu dins la Comarca de Llevant?

M’agrada que em faceu aquesta pregunta; és un clàssic, però és ver. Sempre he dit que Manacor no sols s’ha d’omplir de què és capital de comarca, sinó que ho ha d’escenificar. Això vol dir posar-se a disposició dels nuclis dels voltants. Encara que sigui a títol d’exemple: No hi havia un conveni firmat entre els diferents ajuntaments dels voltants per tal d’arribar a un acord de facilitar-nos i ajudar-nos en la cessió de policia local davant esdeveniments concrets. El primer es va firmar fa dues setmanes (ho dic com a exemple).

T’han fet Vicepresident de la FELIB. Va haver-hi crítiques de MÉS per Menorca perquè s’havia fet una visió molt mallorquina del tema. Què pots fer com a vicepresident a la FELIB?

No sols es varen queixar els menorquins. A la FELIB l’òrgan decisori més petit és la Permanent i aquí és on hi ha la representació dels diferents municipis i és aquí on s’han de sentir representats. Fins i tot diria que Menorca hi està representada en la seva justa mesura.

Què pot fer la FELIB? Jo som un nou arribat, en el 15 també en vaig esser membre, però vaig durar poc. Jo crec que la FELIB hauria d’esser qualque cosa més que una central de compres. És ver que crec que els ha de facilitar molt la feina als ajuntaments, ajudant a les gestions, però s’ha de convertir en l’altaveu de tots els problemes que tenim els municipis. I la FELIB s’ha de queixar i ha de servir com a lobby de pressió al Govern de les Illes Balears, al Consell de Mallorca i, també, al Govern Central. Amb el tema pressupostari, els Ajuntaments han de poder decidir en què s’han de gastar els doblers. Tema de personal; el President, a la primera entrevista, em pens que va dir que faltaven set-cents policies (a Manacor en falten cinquanta). Crec que ha d’esser aquest lloc de trobada on els municipis expressin les seves reivindicacions i les seves necessitats i un autèntic lobby de pressió. I si MÉS ens hi hem ficat, és per defensar el municipalisme davant tot. L’Administració Local és la més propera i és la que ha de tenir marge de maniobra.

De cara al Congrés de MÉS, quins creus que haurien de ser els reptes a afrontar?

Aquesta pregunta té trampa! Vosaltres volíeu arribar a aquesta. Jo crec que el repte és superar els partits que componen MÉS. Això vol dir que la representativitat s’ha de fer, primer de tot en un clima de confiança, però, a la vegada, superant les sigles. I, si ara hi entra Esquerra, ajudarà a fer que això sigui més fàcil. Ja no estarem xerrant de dos portaveus, sinó que seran co, co, co portavues, per tant, és el moment bo per resoldre això. Per mi també és molt important el tema del primer dia: L’organització del Partit. Estic convençut de què en les polítiques i l’ideari, no hi haurà repte, és a dir, adaptar-se a la realitat. En canvi crec que hem de fer una passa més en l’organització. S’ha de donar veu i, com a punt important, el tema de la representativitat. No sé si ha de ser una estructura piramidal, clàssica de partit, o què. Però, el que sí que és cert és que hem de superar el repte del partidisme i, a la vegada, donar veu a la militància.

Faria falta que les agrupacions locals se sentissin representades…

El Consell Polític ha d’incloure la representació de l’Assemblea Política de les agrupacions. Com a model de funcionament del Consell Polític.

Si vols afegir res més…

Que no m’he avorrit gaire aquest mes d’agost. Veníem de dues eleccions m’hauria agradat tenir un poc de descans, però entre comptar restes humanes del Cementeri, accions de l’Hipòdrom per veure, al final, quin tipus de gestió tenim. Comptar el nombre d’aparcaments del Principal (l’enderrocament és una altra de les coses heretades); és una cosa que es va fer malament fa quaranta anys i l’hem de tomar nosaltres. Són coses enquistades; m’haguera agradat començar el mandat d’una altra manera. Però, si MÉS-Esquerra, el PSOE i Volem serveixen per arreglar, també, coses que s’han anat enquistant ho farem.

Sabent que no depèn de l’Ajuntament el tema del Port Esportiu, en Miquel, creu que la gestió s’ha fet correctament i s’estima més veure el iot d’en Nadal a Porto Cristo i no a Puerto Portals. Li agraïm el temps que ens ha dedicat i li desitjam molta sort i encert en la seva gestió i en la seva actuació política en general.