E

MARGALIDA FRONTERA BORRUECO

                                                      Foto: Redacción Médica

Assessora Tècnica del Govern per al Des-confinament

Senzilla, acollidora, ens ve a cercar a les quatre del capvespre a l’entrada d’una Conselleria que sembla reposar del tràfec del matí. Després de les corresponents presentacions, pujam al seu despatx. Obri la finestra i la porta per fer córrer l’aire. Asseguts a la taula de reunions i amb mascareta, començam demanant les dades personals i professionals.

Margalida Frontera Borrueco, 42 anys. Llicenciada en Biologia i Bioquímica per la Universitat de les Illes Balears, doctora en Biologia per aquesta mateixa universitat. Vaig fer una postdoctorat a Cambridge i un altre postdoctorat a l’Hospital Son Dureta. He estat Coordinadora d’Infraestructures i Laboratoris de l’antiga Fundació d’Investigació Sanitària de les Illes Balears. Adjunta a la Direcció Científica de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge. Directora General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut del Govern de les Illes Balears en l’anterior legislatura. Actualment Assessora Tècnica del Govern per al Des-confinament.

MilitĂ ncies socials, polĂ­tiques?

Em consider d’esquerres, ecologista i feminista.

Com neix dins tu aquesta inquietud?

Per l’educació que he rebut. Pel que he vist sempre dins la meva família; una gran sensibilitat envers els problemes socials. Intentant no formar part dels problemes socials, sinó contribuir a la seva solució. Segur que tot això m’ha duit aquí on som.

No pertanys a cap partit?

No, em consider independent.

Quin Ă©s el paper de la dona dins la investigaciĂł?

El paper de la dona dins el camp de la recerca és molt similar al paper que fa dins altres àmbits de la societat. Veim com cada vegada més va augmentant el nombre de dones que es dediquen a la recerca. En el meu camp en particular, de les ciències biomèdiques, som majoria les dones.

Però, com en molts altres àmbits socials, topam amb un sostre vidre que fa que així com es van avançant passes en aquesta carrera investigadora, va minvant el nombre de dones. Amb aquest gràfic de tisores, molt popular i que s’ha fet evident moltes vegades, per exemple en el camp de les ciències biomèdiques, hi ha una majoria de dones en els estudis i en el nombre de doctorats, però quan miram els caps de grups de recerca o els catedràtics de la universitat, les dones estan en una minoria molt evident.

Durant la legislatura passada, vares ser Directora General d’Orientació, Docència i Recerca en Salut. De quines coses et sents més satisfeta del que vares poder fer i quines altres no vares tenir temps per a desenvolupar-les?

Una de les coses importants va ser posar en marxa la implantació dels estudis de Medicina, amb col·laboració amb altres departaments, com era la Direcció General d’Universitats i el Servei de Salut. També estam molt orgullosos de l’acreditació de l’Institut d’Investigació Sanitari de les Illes Balears per la Universitat Carlos III, com de l’aprovació del primer decret sobre el personal investigador laboral als serveis dels instituts d’investigació sanitària de les Illes Balears. Crec que són tres fites molt importants que es varen aconseguir.

El tema d’investigació i recerca en salut, creus que ha d’esser diferent del tema de política d’investigació i recerca o faria falta una política global d’investigació i recerca, on la salut també hi estigui immersa?

La política d’investigació sanitària ha d’estar alineada amb una política d’investigació globalment, però, dit això, té una sèrie de peculiaritats que fa més pràctic que pugui tenir una certa independència. Hem de tenir en compte que la major part de la recerca sanitària, es mou en un àmbit (el sanitari) molt particular. No es du a terme, en la gran majoria, en centres de recerca on es fa feina a temps complet. Gran part d’aquests investigadors, metgesses i infermeres, dediquen la major part de la jornada a la seva feina assistencial i la recerca és una part més de la seva tasca.

I el camp de mercat específic de la sanitat, sobretot les empreses multinacionals, que són les que produeixen els medicaments, poden incidir també en aquesta peculiaritat?

No sé si el tema aniria per aquí. L’interès molt particular d’aquest tipus de recerca és l’aplicació de les investigacions a les persones; el tema dels assaigs clínics.

Vos condicionen aquestes grans empreses farmacèutiques?

El que hi ha és un intercanvi constant: els investigadors fan descobriments i són transferits a la indústria, que és l’única manera de què arribi al mercat. A la vegada, les farmacèutiques, quan tenen un producte que volen introduir en el mercat, necessiten persones per a provar-lo i assegurar-se de què funciona. I els assaigs clínics s’han de fer altra vegada a través dels investigadors. Per tant, es tracta d’un cercle que tal vegada no funcioni tan bé com a tots ens agradaria, però sí que es dóna un intercanvi amb un balanç positiu.

Anem al tema que avui, 24 d’agost, ens preocupa especialment: la Covid-19. Quina és la situació de les Illes Balears avui en dia?

Ens trobam amb una segona onada epidèmica, amb un increment important del nombre de casos, encara que de forma molt més suau que la primera onada. També amb un augment d’ingressos hospitalaris i de les unitats de cures intensives. Fets que ens preocupen.

Has tingut por?

Per descomptat, por, jo crec que n’hem tingut tots. Sobretot per a les persones que formen part dels col·lectius mĂ©s vulnerables: pares, oncles, padrins… Ens preocupa perquè Ă©s una malaltia que encara no coneixem suficientment i que, per tant, encara no sabem com lluitar contra ella.

En l’Ă mbit mediĂ tic sembla que es dĂłna per suposat que hem actuat molt malament; què hem fet malament?

Jo crec que Ă©s complicat dir què hem fet malament, perquè encara no tenim suficient comprensiĂł de com Ă©s aquest virus; encara que sĂ­ que veim que se n’aprofita de la mobilitat de la gent, i de què la gent no mantengui la distĂ ncia social. Tot aquest procĂ©s de des-confinament ha coincidit amb l’inici de la temporada estival, que ha contribuĂŻt en certa manera a què la gent vulgui tornar a un estat de relaxament de les precaucions: vacances, temps d’esbarjo, festes… tot això sĂłn forats que el virus pot utilitzar per a trobar espai on seguir multiplicant-se. Veim que això s’estĂ  repetint. AixĂ­ com als inicis vĂ rem veure com va començar a ItĂ lia i desprĂ©s va passar a Espanya i a altres paĂŻsos, ara passa el mateix, ha començat Espanya, Alemanya comença a tenir molts de casos, el Regne Unit, ItĂ lia… Per tant, crec que encara, com a societat, no estam acceptant el fet que els nostres costums han de mantenir-se modificats de forma permanent fins que no hi hagi una terĂ pia o una mesura de prevenciĂł com la vacuna que ens permeti tornar a l’antiga normalitat. Hem pogut pensar que la nova normalitat era normal i no Ă©s aixĂ­.

Potser també hi ha actituds poc solidàries

Aquesta malaltia és molt contagiosa; una característica d’aquest virus és que, si es produeixen incompliments per una part de la població, afecta tota la població. Per tant, és fonamental que la població sigui solidària. No es tracta de dir “jo decidesc no dur la mascareta perquè afecta la meva llibertat”. No, en el moment en què tu decideixes no dur la mascareta estàs posant en risc els que t’enrevolten, estàs entrant dins la llibertat dels que t’envolten i els poses en perill.

Quin percentatge hi ha en aquest moment d’asimptomàtics entre els nous contagiats i si aquests a-simptomàtics són conscients de les conseqüències que pot tenir aquesta malaltia.

Avui dia crec que un 40% dels diagnòstics sĂłn a-simptomĂ tics. BĂ© s’han detectat per un cribratge poblacional, com els que es fan a residències, a centres sanitaris, a determinats ambients on s’espera que pugui haver-hi una major incidència, o perquè sĂłn contactes estrets amb un cas positiu. Un dels aspectes que han canviat pel que hem anat sabent durant els darrers mesos Ă©s que pensĂ vem que el fet de ser a-simptomĂ tic implicava que no podia transmetre la malaltia. El dia d’avui hi ha l’evidència de què sĂ­ que pot contagiar; encara que la capacitat de transmetre el virus sigui menor. El que Ă©s millor d’aquĂ­ a un mes hi ha una nova troballa que indica el contrari. És una malaltia de la qual n’anam aprenent dia a dia i tot s’ha d’agafar amb total prevenciĂł perquè Ă©s molt fĂ cil equivocar-se.

Comentam que uns amics nostres han passat la Covid-19 i porten un certificat mèdic de què no sĂłn contagiosos. No necessiten dur mascareta…

Avui mateix s’ha fet la primera comunicació oficial d’una re-infecció. Potser no es tracta de casos molt freqüents, però ara com ara això pot passar. Això ens recorda que hem d’esser molt curosos i molt cauts en el tema de la prevenció.

Les nostres Illes Balears tenen alguna característica que les fa més fortes o més vulnerables davant la Covid-19?

Mallorca, i les Illes, té el punt a favor de què és relativament fàcil controlar els accessos: ports i aeroports. És un punt a favor respecte d’altres zones, per exemple, la Península. Tenen un punt en contra: són una zona de molt elevada mobilitat i sobre tot Mallorca i Eivissa, una elevada densitat poblacional. Són dos factors que sabem que afavoreixen el contagi.

Potser havíem d’haver estat més exigents en el control d’entrades?

És difícil de dir, perquè veus el que passa a zones que tenen instal·lada la prova PCR per entrar, per exemple Grècia, i ells tampoc no s’han salvat d’una segona onada. Grècia està patint una segona onada molt més important que la primera i els controls són més durs que els d’Espanya. Els controls no asseguren que es pugui evitar totalment l’entrada del virus. Dit això, totes les mesures de prevenció ajuden. I des d’aquesta Comunitat autònoma sempre s’ha demanat i s’ha insistit a demanar al Govern Espanyol el poder dur a terme el control de ports i aeroports amb tots els passatgers, nacionals i internacionals. I també ha demanat poder fer proves PCR als que arriben. Ara, això no és una competència autonòmica i, per tant, està més enllà de les capacitats d’aquesta Comunitat autònoma decidir si es fa o no es fa.

Atenent els mitjans de comunicaciĂł, sembla que els partits se n’alegren mĂ©s de les errades del Govern (central o autonòmic) que dels encerts que afavoreixen la nostra salut…

En el tipus de feina que duc a terme no m’he trobat amb partits o institucions que poden estar governades per distints colors polĂ­tics que no hagin ofert la seva total col·laboraciĂł en aquest sentit. Parl de Consells Insulars, Ajuntaments, FELIB… tractant de coordinar les mesuren que s’han anat decidint. Tant durant el confinament com ara. La cooperaciĂł ha estat total.

El sistema de salut de les Illes podrĂ  aguantar aquesta segona onada? Sembla que on hi ha mĂ©s pressiĂł Ă©s en els Serveis d’AtenciĂł PrimĂ ria…

L’experiència que tenim de la primera onada Ă©s que el sistema sanitari d’aquesta Comunitat autònoma no va arribar a estar en cap moment superat i això Ă©s positiu. Va respondre molt bĂ© i no es va trobar en cap moment en un punt de saturaciĂł. En aquesta segona onada el que s’estĂ  notant Ă©s el problema d’AtenciĂł PrimĂ ria per diverses qĂĽestions. La primera Ă©s que s’estĂ  intentant recuperar l’activitat normal, perquè els problemes de salut de la poblaciĂł no poden seguir esperant de forma indefinida. Per tant, s’ha de fer un esforç perquè aquesta atenciĂł a tots els problemes de salut que no sĂłn la Covid19 siguin atesos. AtenciĂł PrimĂ ria ara ha assumit un paper molt important pel control d’aquesta pandèmia, com Ă©s tot el tema del seguiment de contactes; del rastreig i el seguiment de contactes. Un paper fonamental. Ă’bviament això implica molta feina, especialment si en l’Ă mbit de societat no procuram que els nostres contactes estiguin limitats. Si cada vegada, aixĂ­ com van pujant els positius, a mĂ©s aquests tenen una multitud de contactes, això implica una quantitat ingent de persones a les quals s’ha d’entrevistar, s’ha de fer un seguiment, etc., etc. Ă’bviament, això tensiona el sistema.

Tenim alguna experiència molt propera on la persona contagiada ha estat passada d’un telèfon a l’altre, havent de repetir informacions, i amb una sensació de descoordinació i certa duplicitat de serveis.

S’ha obert la nova Central Covid, a Ca’n Valero, on el que s’ha fet ha estat recentralitzar aquests serveis. S’han provat distints models; un model que es va provar va ser el que cada centre de salut fes el seguiment dels positius d’aquella Ă rea sanitĂ ria i dels seus contactes. I això, potser, no ha resultat tan efectiu com poder tenir-ho tot centralitzat, no sols en un mateix edifici sinĂł sota un mateix paraigua organitzatiu i comptar amb una infraestructura comuna, lĂ­nies telefòniques dedicades sols a això, etc. Durant els pròxims dies s’anunciarĂ  la posada en marxa d’altres dedicades a certs aspectes de suport als positius, als professionals… S’han anat detectant punts millorables segons anava evolucionant el procĂ©s. Hem de tenir en compte sempre que estam actuant davant una cosa que no existia, per tant, els protocols es van treballant, es van adaptant, corregint, segons les necessitats ho demanden.

Veim que sovint hi ha trobades familiars, tres o quatre persones, que es senten segurs i sans. Es lleven mascaretes perquè sĂłn incòmodes, s’acosten als mòbils per a veure fotos…

Les trobades familiars i amb amics sĂłn el gran focus de contagis en aquesta Comunitat autònoma. Quan parlam amb la gent amb la qual tenim confiança Ă©s com si, psicològicament, una barrera es llevĂ s i no som capaços d’assumir que aquella persona amb qui tu tens tanta confiança pugui estar contagiada. Ens llevam la mascareta, ens abraçam, ens feim besades, ens acostam a poc a poc per xerrar, ens mostram les fotos del mòbil… Això passa, i, perquè això passa, hem de ser molt conscients que passa i esser molt escrupolosos quan ens trobam en famĂ­lia i amics: dur la mascareta tot el temps possible, mantenir distĂ ncies, evitar el contacte fĂ­sic… trobar altres maneres de mostrar-nos l’afecte.

Si una persona desobeeix aquestes recomanacions, pot rebre algun tipus de sanciĂł?

Sí, sí, està posant en perill la salut pública i, per tant, és sancionable d’acord al decret.

S’executen aquestes sancions?

Es pot sancionar una persona que es boti les normes del confinament. El tema de les sancions no el domin massa…

Veim cada dia damunt la platja d’AlcĂşdia cent o dos-cents joves ajaguts, acaramullats, sense mascaretes… i dos municipals que se’ls miren. Què hi poden fer?

És evident que necessitam la cooperaciĂł per part de tots: la societat, els polĂ­tics, les forces de seguretat… Tothom ha de fer la seva feina perquè això funcioni. Crec recordar que en un decret que es va aprovar fa cosa d’un mes les sancions poden arribar a 600.000 euros. Em sembla que es parla de tres-cents o quatre-cents expedients sancionadors per part dels distints organismes implicats.

Ets optimista respecte del futur immediat?

(Llarg silenci, cara seria, respiraciĂł profunda malgrat la mascareta…) No!... BĂ©… No sĂ© si he de ser tan rotunda… Però la llĂ stima Ă©s que jo veig que la situaciĂł va empitjorant i la poblaciĂł sembla que estĂ  anestesiada respecte d’això. El millor ja estĂ  cansada de la Covid19 i ha decidit que val la pena prendre riscs. Però no Ă©s aixĂ­, perquè encara no sabem com derivarĂ  aquesta malaltia; sabem el que ha fet al llarg d’aquests mesos, però no sabem el que pot fer a llarg termini. Per tant Ă©s molt necessari que la poblaciĂł sigui conscient que estam treballant amb una amenaça molt gran i que necessita la cooperaciĂł per part de tots. Des de l’àmbit sanitari s’arriba a un lĂ­mit respecte dels mitjans que es poden tenir; s’arriba a uns lĂ­mits respecte dels mitjans als quals es poden derivar. Si la situaciĂł segueix aixĂ­, s’haurĂ  de tornar a aturar l’atenciĂł als problemes de salut que no sĂłn Covid, amb tot el que això suposa per a la salut de la poblaciĂł? Per tant, de poc serviran les mesures que aprovam si desprĂ©s no es compleixen. Si la gent no Ă©s conscient que no es pot organitzar una trobada a una casa de camp amb quaranta o cinquanta persones; que s’ha de mantenir les mesures de prevenciĂł; si la gent no Ă©s conscient que no pot fer botellades, si la gent no Ă©s conscient que no pot estar a una terrassa, aferrats els uns als altres…

Aquesta situació ens pot fer més vulnerables davant altres epidèmies; ara es parla del moscard del Nil?

És evident, i això fa molt de temps que s’ha anat avisant, que temes com el de la globalitzaciĂł, la mobilitat mĂ©s gran de les persones (i no sols persones: plantes, animals…) i el canvi climĂ tic sĂłn dos factors que, òbviament, ens fan mĂ©s vulnerables davant l’apariciĂł de noves epidèmies. Podria sorgir una nova pandèmia de greus conseqüències… Ja fa molts d’anys que els cientĂ­fics van avisant. Jo crec que l’important Ă©s que n’aprenguem del que estĂ  passant. Que siguem conscients com sĂłn importants les mesures que es prenen de cara a la salut pĂşblica i que s’augmenti la inversiĂł en salut pĂşblica per evitar que això torni a passar o que, almenys, ens trobi mĂ©s preparats.

Podem realment solucionar el problema sense prendre’ns en serio Àfrica i Amèrica Llatina?

Precisament perquè estam en un mĂłn globalitzat, ho Ă©s per a tot. De la mateixa manera que volem viatjar a qualsevol part del mĂłn, volem comprar productes de la part del mĂłn que triem, volem anar a fer feina a qualsevol part… de la mateixa manera hem d’entendre que les malalties tambĂ© es difonen no aixĂ­ com volem nosaltres. Per tant, si no tenim en compte el benestar i la salut d’altres paĂŻsos i d’altres zones, al final, les conseqüències ens arribaran a nosaltres. No es tracta de ser egoistes, es tracta d’anar mĂ©s enllĂ  i exercir principis de solidaritat.

No sabem si el que no Ă©s capaç de fer-ho la solidaritat ho farĂ  la por…

Potser…

Com creus que aquesta pandèmia pot afectar el turisme de masses que tenim a les Illes? Ens obliga a canviar alguns criteris de funcionament de la nostra economia? Hem de posar algun tipus de barreres? El tema sanitari pot afectar el tipus de model extensiu del turisme de masses que tenim?

Per a mi el fonamental Ă©s que aquesta crisi ens ha mostrat com Ă©s de feble aquest model. I com d’urgent i inajornable Ă©s començar a fer feina de bons i de vers en un canvi de model econòmic. DiversificaciĂł del teixit productiu, tornar a incentivar el sector primari, tornar a apostar per sectors productius no tan extractius com el turisme… La lliçó fonamental Ă©s que el turisme de masses Ă©s un model que trontolla molt fĂ cil i no podem dependre d’ell de forma exclusiva.

Tu vares fer pel Consell Econòmic i Social, a l’estudi de Prospectiva H-2030, una aportació específica sobre investigació en salut. Pel que has dit veus fonamental aquesta visió de conjunt i aquesta diversificació també afecta el camp de la salut. Quin camp d’oportunitats té aquesta investigació a les Illes?

Vull començar alabant l’haver fet aquest estudi. És molt important tenir una visió de conjunt com a comunitat de cap a on ens convindria anar. Pel que fa a la salut, crec que, no sols tenim la sort de tenir instituts de recerca d’excel·lència, com per exemple l’ IDISBA (Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears), o I’ IFISC (Institut de Física Interdisciplinar i Sistemes Complexos) que fa feina també en alguns temes sanitaris. Aquesta comunitat autònoma té una llarga tradició en temes de digitalització, BIG DATA o ciència de dades, intel·ligència artificial, etc. En aquesta comunitat autònoma la recerca sanitària va dirigida als problemes específics amb què ens trobam i que són molt propis de la nostra idiosincràsia. En aquesta comunitat tenim un problema o un avantatja; segons com es miri. Es tracta de la insularitat. La insularitat presenta certs reptes a l’hora de donar assistència sanitària. Per tant, un tema seria el desenvolupament d’eines de telemedicina que permetin donar una bona assistència sanitària a aquells llocs que es troben més aïllats. És una àrea de recerca que s’hauria de potenciar. També hem de tenir en compte que tenim una població envellida i, per tant, tota la recerca en cronicitat és vital per a aconseguir que la nostra població pugui gaudir de benestar els darrers anys de vida. Tot el que sigui recerca en salut té un efecte beneficiós sobre la salut dels ciutadans i un important component econòmic.

Creus que aquesta visió de canvi de model és compartida per la majoria de la gent de la teva edat o això és un privilegi de minories en front de botellades, party boats, etc.?

En definitiva el que la gent vol Ă©s viure bĂ©. Per tant, si el que es ven per viure bĂ© de cara al turisme Ă©s :”no importa que estudiĂŻs”; pots guanyar doblers amb facilitat i rĂ pid… La gent no estudia, no dĂłna valor a estar format, perquè ningĂş li pagarĂ  per això; ningĂş li recompensarĂ  aquest esforç. Per tant, el que hem de fer Ă©s canviar de fase perquè la gent vegi la necessitat d’aquest canvi de model. Perquè es preocupi per aquests tipus de temes, primer insistir molt a millorar l’educaciĂł. I, perquè la gent vulgui estudiar, ha de veure que aquest estudi li servirĂ  per a qualque cosa. Al final, tots ho sabem: el turisme Ă©s una indĂşstria que no requereix majoritĂ riament una mĂ  d’obra altament qualificada.

Quins elements d’esperança ens deixaries en aquests moments; sortirà el sol qualque dia?

Sí, jo vull esser optimista. Tenim aspectes molt positius. Crec que som una societat que tenim una sensibilitat cap al medi ambient. Crec que, com a comunitat, hauríem de ser un referent en temes mediambientals. Això també ajuda al sector productiu, pot ser innovador, pot aconduir a un canvi de model. També crec que som una societat bastant oberta i de cada dia som més interculturals. Amb totes les problemàtiques que pugui dur acabarà enriquint-nos com a societat i fent-nos més forts.

Acabarem essent africans? (…matisam que sabem del to xenòfob en què alguna gent del carrer identifica als que no sĂłn fĂ­sicament blancs…)

Acabarem essent mallorquins de pell mĂ©s obscura…A mi això no em preocupa gens, cada vegada serem una societat mĂ©s intercultural, mĂ©s mesclada. AquĂ­ encara estam a la primera generaciĂł, però, si miram paĂŻsos com el Regne Unit ja es veu clarament el canvi. Basta pensar com era la nostra cultura fa trenta anys i en el paper que les famĂ­lies assignaven a les dones.

I la vacuna?

Avui o ahir es va dir que la vacuna d’Oxford es començaria a aplicar pel novembre.

Els interessos econòmics i de les farmacèutiques la poden retardar?

No. Els interessos econòmics faran que hi hagi una vacuna més aviat, perquè aquí darrere hi haurà molt de diners. El que s’ha d’anar molt alerta és que això suposi un cost inacceptable pels governs, i, per tant, hi ha múltiples peticions de què les vacunes contra la Covid19 es considerin un bé comú. Que no pugui haver-hi abusos per part de ningú.

Moltes gràcies, Margalida, i tant de bo prest puguem fer una nova entrevista comentant la renaixença de la nostra Comunitat.



Aquesta web utilitza galetes. AquĂ­ pots veure la polĂ­tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad