És un capvespre de juliol, el carrer Montenegro està gairebé desert i la Conselleria, a les cinc del capvespre respira una quietud que dissimula l’activitat frenètica d’aquestes dates. La conversa llarga i franca amb en Toni ens hi fa guaitar.
Primer, algunes dades personals.
Vaig néixer a Sant Llorenç des Cardassar el 1958. Vaig iniciar estudis superiors, però no els vaig acabar. Vaig començar Dret, no l’acabà. De llavors ençà estic ficat en l’hoteleria i tota la vida hi he fet feina. Fins i tot els estius, mentre estudiava, anava a fer feina dos o tres mesos a l’hoteleria. Els meus inicis polítics vénen d’aquí. Abans de les primeres eleccions municipals, els anys 75, 76, 77, faig feina a Cala Rajada i som veïnat d’en Colau Alzina, que m’afilià al Partit Comunista i hi estic fins al 81. Llavors, amb la sortida de n’Ignasi Ribas ho deix i, el 82, em vaig atracar al PSM, ja el 83 entr de regidor de Sant Llorenç, on hi estic durant 24 anys.
Els meus inicis polítics vénen donats per l’amistat amb en Colau: jo feia feina al bar d’un cosí meu i estàvem porta per porta amb la seva bugaderia. I, clar tot el dia el teníem dins el bar, em duia “Mundo Obrero”. Quan ell es va presentar a les municipals, l’any 79, el vaig ajudar i estava amb ell amb tot i per tot. va esser el primer tinent de batle. El primer partit al qual m’afiliï és el Partit Comunista d’aquell temps. Te’n recordes, Pep? El Colau us va insistir perquè jo fos el membre de Balears que va anar a fer aquells quinze dies a Madrid, una experiència meravellosa, perquè durant dues setmanes (devia esser el 79) es tractava de preparar quadres. Vaig estar amb la millor gent que hi havia en aquell temps.
Vivíem als alts de la mateixa seu del Partit i ens donaven matadura tot el dia… tenia 19 anys.
Durant la primera legislatura municipal, com que feia els estius a Cala Rajada, militava a Capdepera i a Sant Llorenç hi vaig anar després, ja vaig anar a fer feina a Cala Millor i em vaig integrar a l’Ajuntament de Sant Llorenç com a PSM. El 81 l’intent de cop d’estat, els meus amics de Sant Llorenç eren del PSM… Havíem tingut una candidatura independent; no havia funcionat… En el 83 ja vaig entrar a l’Ajuntament i hi he estat 24 anys.
Dins l’Ajuntament vaig haver d’encapçalar el moviment per la defensa de la Punta de n’Amer. Això em va dur, el 85, el “Premi Alzina” del GOB, com a regidor. Com que a l’Ajuntament no ho vàrem poder aturar, llavors al Parlament, PSOE i PSM, vàrem presentar la llei i vàrem aconseguir, per les divergències entre UM i PP , a la fi es va protegir la Punta de n’Amer. Però no perquè tinguéssim majoria per a protegir-la, va esser a causa d’una brega pels interessos dels uns en enfront dels interessos dels altres…. Llavors vaig participar en totes les lluites: la protecció de Ses Covetes… aquesta és la meva aportació ecologista.
He estat diputat durant dues legislatures. Quan compaginàvem diputat i conseller del Consell, eren altres temps. Ja veis quins són els meus inicis.
Tu has estat Assessor, primer, i ara ets Director General. Per tant, tens la continuïtat de tota la legislatura. Què ha aportat MÉS a la gestió de la Conselleria que no hagin aportat altres?
Entenc que dins les reunions de Pacte es produeix una cosa, supòs que a causa de voler avançar en altres temes: en Biel Barceló es planteja, en el seu moment, que dins el pacte ha d’haver-hi una àrea econòmica important i, en principi demana Turisme. La veritat, i així m’ho va fer a saber abans de tot aquest trui, mai pensant que ens el donarien. Perquè no creia que el PSOE amollàs el que, d’una manera o l’altra, és el bessó gros i així jo li ho vaig dir. Però, així com va la negociació, un dia en Biel me crida i me diu: escolta, vàrem demanar Turisme i ens l’han donat! Et necessit per la teva vinculació amb un dels municipis turístics més importants de Mallorca. Havia estat Regidor de Turisme. Els darrers quatre anys President de l’Associació Hotelera de Cala Millor. Jo estava com a retirat de la política; la veritat era que els quatre darrers anys ja havia tornat a l’empresa privada i m’hi trobava bé.
Però l’amistat d’en Biel va pesar molt. Tenc el càrrec ideal per a tu: seràs l’Assessor; per tant, no t’han de posar micro, no t’han de posar res; simplement, m’has d’ajudar a dur endavant la feina. I iniciàrem una trajectòria on, en principi, és cert que els canvis eren tan potents, tan grossos, que començàrem amb el que poguérem: en primer lloc l’impost turístic,el nostre primer objectiu; d’en Biel i meu i de la Conselleria. La veritat és que molta gent pensava: si dins aquesta legislatura posen l’impost, ja s’avançarà… Nosaltres el posàrem en un any! Això ja va dur les seves conseqüències, perquè no tothom ho veia igual dins el Pacte.
Vos feia por?
A nosaltres no, però pensau que hi havia diferents idees; havíem passat una legislatura progressista en què hi havia UM pel mig, però que no en varen voler saber res de tornar a moure “líos” amb els hotelers. Vàrem haver de discutir molt amb Hisenda, ens plantejaren diferents coses, però l’impost és aquí.
Més passes?
La segona opció era: Bé, ja tenim l’impost, com avançar en el que sempre havíem dit, control de places turístiques, la saturació…. És quan, d’una manera o l’altra, ens plantejam la Llei de lloguer turístic. Nosaltres, en principi, volíem fer una llei més general i volíem tocar tots els aspectes del Turisme. Però les presses i la necessitat i el que estava passant ens va dur a fer una primera fornada de la llei on vàrem plantejar el lloguer turístic, però hi ficàrem moltes més coses, això també s’ha de dir.
La idea d’en Biel era: endavant! I jo, com assessor, el Director General era un altre, vaig agafar el tema de la llei des del començament: he anat als pobles a explicar-la… Amb totes les dificultats que això suposava.
Ha estat fàcil?
Haguéssim pogut fer les coses de moltes maneres distintes, però les férem així. Sobretot, perquè el Parlament ens ho ha manat. No oblidem que el Parlament ens va dir: regulau el tema dels plurifamiliars; perquè els unifamiliars ja estaven regulats. No ens va dir que tocàssim res dels unifamiliars! I nosaltres anàrem molt més enllà, perquè ho volguérem regular tot. I és ver que hem regulat els plurifamiliars, però també amb l’objectiu clar: després de molt de discutir jurídicament, vàrem veure que no podíem entrar sols en l’economia, perquè ens ho tombarien -ho havien tombat a Andalusia, a Madrid, a Canàries. Encara que la gent va interpretar que era una manera de llevar-nos el mort de damunt, nosaltres decidirem: nosaltres direm què ha de tenir l’habitatge, però mai direm on s’ha de fer, on es pot fer. Això ho ha de dir Urbanisme: ho han de dir els ajuntaments i ho han de dir els Consells.
Heu fet una llei nova
I aquí hi ha la nostra gran labor: poder haver fet una llei. Jo l’altre dia vaig esser a Madrid, a una reunió de Directors Generals convocada per la nova Secretària d’Estat de Turisme, i el que va quedar ben demostrat – perquè ens ho varen dir clarament, és que la nostra llei és la més completa de l’Estat; fins i tot jo diria que és la més completa a escala europea i, potser, mundial… Perquè té coses que ningú té. En aquest sentit vos deia que vàrem anar molt més enllà. Això encara falta veure-ho i explicar-ho a la gent… Perquè nosaltres, aprofitant el lloguer turístic, ens vàrem carregar articles importantíssims de la llei anterior. Jo diria de “les lleis” anteriors. Una de les coses que ens vàrem carregar és que, la Llei Turística del 99 va posar una cosa molt bona, però que no va esser efectiva perquè varen posar moltes excepcions. La llei del 99 va dir: Per donar d’alta una plaça nova se n’ha de donar una de baixa; però, fixeu-vos, tot això són excepcions: hotels de cinc estrelles, hotels rurals, hotels de ciutat, hotels d’interior… Tot i, i! Habitatges. Clar, tot això va espenyar una llei que era bona. Perquè del 99 fins al dia d’avui s’han donat unes 120.000 places turístiques noves amb excepcions. Que no varen haver de donar una baixa per a crear-se. I no sols va dir això! Si no que la llei del 99, a part de posar totes aquestes excepcions, va dir: i, a més a més, si un lleva una plaça obsoleta (tanca una pensió, o tanca un hostal, o això) de les que ja hi ha, en pot fer dues de noves.
Per tant, va posar per una part excepcions i per l’altra creixement en lloc de decreixement, quan la llei era bona. Això ho varen mantenir totes les lleis, les del Pacte de Progrés com les del PP. Ningú ho va tocar. Simplement hem anat, des del 99, la del 2005, la del 2012, hem anat recollint això que ja hi havia.
Peculiaritats de la nova llei?
El gran canvi que hem produït és que hem llevat totes les excepcions. Per tant, qui vol una plaça nova, n’ha de donar una de baixa. N’ha d’adquirir una. Llavors anirem al Consorci, perquè és un poc complicat. La llei del 99 diu que l’Administració podrà tenir places; de les que es donen de baixa, però durant deu anys no fa res. Per tant, del 99 al 2009 només tenim totes aquestes excepcions, que estaven en vigor. Però, si qualcú havia de menester places, podia anar a la part privada i podia comprar aquella plaça obsoleta i a ell n’hi donaven dues. Sempre que no estiguessin dins les excepcions. L’any 2009 Mallorca és la primera que diu: I nosaltres no feim negoci! Perquè, d’una manera o l’altra, hi ha gent que necessita comprar places. Pocs, però n’hi ha.
El Consorci
Aleshores, el 2009, s’inventen el Consorci de Borsa de Places, aquest es crea dient: del 99 fins avui dia recuperam les places que s’han donat de baixa. Es crea el Consorci, després de deu anys de no tenir-ne, amb 50.000 i escaig de places turístiques que s’havien donat de baixa i que el Consorci se les fa seves. I s’inventa i aquí hi ha la qüestió econòmica que pesa i, a més a més, donam cinc anys perquè les places que tenen els hotels, que no estan d’alta, venint a la Borsa i pagant, les autoritzam. I se n’han autoritzat durant aquests cinc anys de vigència.
Nosaltres a això ho llevàrem, no ho vàrem renovar. Però, durant cinc anys, hi ha hagut la possibilitat que legalitzassis places hoteleres pagant. D’aquí han vingut aquests doblers; s’han venut unes sis mil i escaig de places d’aquelles 50.000 inicials que hi havia. Més cinc mil que n’hem pogudes vendre, perquè necessitaves per fer una ampliació…
Per tant, hem anat venent places. Això ho mantenim, cosa que no passa enlloc del món, crec. Nosaltres, per donar una plaça nova actual, d’alta, l’has de comprar. Si s’enteren en l’àmbit d’Europa, encara ens ho impugnaran. Això és il·legal!!! Em deien els altres directors generals, com és possible que a vosaltres vos hagin de comprar la plaça?? Dic: Nooo! Hem llevat totes les excepcions. Sigui d’un habitatge, sigui d’un hotel de cinc estrelles, sigui d’un agroturisme… Si vol una plaça, mentre en tenguem a la Borsa, la pot comprar. L’ha de comprar al preu que ara hem posat.
Jo no vull que em reconeguin, però els canvis són profunds: Impost Turístic, llevar totes les excepcions del 99, referents al canvi de places… És ver que sempre podem demanar més ,com fa el GOB o d’altres; d’acord! Però abans hi havia excepcions i ara no n’hi ha. Abans hi havia que el qui tancava la plaça la podia vendre, i ara no. Ara només poden venir a la Borsa; no pots anar a un particular. Totes aquestes places que es donen de baixa per pensions o hotels… aquestes, si es tanquen, vénen a nosaltres. Ell no ho pot vendre. Aquests és un dels grans canvis que també hem fet.
Decreixement?
Llavors, l’altre gran canvi que no hem sabut explicar, o ens falta per explicar. Nosaltres hem dit que des de l’any 99 fins avui s’han donat 120.000 places turístiques amb excepcions. La llei nostra diu que totes aquestes places, que s’han donat sense haver de fer intercanvi, quan es donin de baixa, no van a la Borsa, sinó que desapareixen. És el decreixement, potser no suficientment explicat, a Mallorca, perquè de les altres illes no tinc dades, l’Ordenació és dels seus Consells. Al llarg dels anys podem donar de baixa 120.000 places que no tornen; no tornen! Perquè, les úniques que poden tornar, són les que es compren a partir d’ara. Aquestes, el dia de demà, sí que les pots vendre (perquè, com que l’ha comprada, és seva). Però no aquestes 120.000, aquestes desapareixen. És ver que ara estan xerrant d’un sostre d’unes 430.000 places, però n’hi ha 120.000 que a la llarga desapareixeran. En sis mesos de la llei ja han desaparegut 3.700 places, que són habitatges que hem anat a inspeccionar i ens havien presentat informacions falses i coses d’aquestes. Les hem donat de baixa. I en lloc de tornar aquestes places a la Borsa, com s’havia fet fins ara, ara desapareixen. Això és una cosa tan important pel nostre sistema… Clar, la crítica dels ecologistes: Sí, però, n’heu afegit! D’acord, però estan dins la Borsa. El que vosaltres no heu sumat mai… Ells només compten les places que hi ha a l’Anuari de Turisme, que eren hoteleres, i diuen: Vosaltres entràreu amb 280.000 places turístiques i ara, avui dia, n’hi ha tantes. Nooo! Nosaltres entràrem amb 280.000 places hoteleres, però ja n’hi havia 44.000 d’habitatges i ja n’hi havia prop de 50.000 a la Borsa. Aquestes les heu de sumar aquí!! No les sumeu ara, perquè ja hi eren!
Hem crescut
La Borsa recordeu que existeix des del 2009. I sembla que el creixement és així. I jo tenc ben clar el que hem crescut en aquesta legislatura (a més, amb dades que sortiran un dia d’aquests; perquè hi estam fent feina). Nosaltres hem crescut durant aquesta legislatura 12.000 places hoteleres, que sumades a aquestes 280.000, que hi havia quan entràrem, són 300.000. Són les 300.000 que tenim hoteleres. I hem crescut 50.000 places en habitatges, perquè no férem cap moratòria i perquè seguíem amb la llei que hi havia anterior i, per tant, a escala unifamiliar podíem seguir donant. Hem crescut a Mallorca 62.000 places turístiques dins la nostra legislatura; amb matisos.
Aquestes 12.000 hoteleres que hem crescut, pràcticament venien de permisos anteriors de la legislatura del PP. Nosaltres hem donat l’obertura, però el qui va donar el permís… Ara, què faig jo? Amb tots els permisos en regla, amb el permís d’obra… ve aquí a demanar-me la categoria de l’hotel, jo li he de donar l’obertura, no li puc fer res més! Perquè, si anàssim estrictament amb la nostra legislatura, estaríem xerrant de quatre o cinc mil places turístiques en hotels. Però, clar, vos pos un exemple senzill: Els tres hotels nous que s’han obert a la Platja de Palma (són els tres més grossos que s’han obert) són dos de cinc estrelles i un de quatre superior. Totes ells estaven excepcionats de comprar places. S’han obert, per tant, sense haver de comprar places. Els permisos vénen de la legislatura anterior (anys 14, 15, 16). Clar, els hem donat l’obertura nosaltres!
Estan dins aquestes 12.000 que ens adjudiquen. I l’altre gros important: De les 50.000 places que nosaltres hem augmentat en habitatges, quan nosaltres entràrem, vàrem dir: això s’ha d’haver acabat! L’unifamiliar està permès, perquè la llei ho diu. Però hi havia molta gent que no s’havia donat d’alta; perquè el PP s’havia girat a l’altra part i feia el beneit per no haver de posar sancions. Nosaltres diem: No, això s’ha acabat!
Facem una llei on posarem les coses en el seu lloc. I molts d’ells, una gran majoria, es donen d’alta dins la nostra legislatura, però ja existien; ja feien lloguer turístic, les cases no s’han construït dins la nostra legislatura. Eren cases que Urbanisme havia permès construir… enteneu? Ens carreguen un mort que ja hi era! L’únic retret és: haguérem pogut fer una moratòria mentre fèiem la llei? No ens la va demanar ningú, ni tampoc ningú la duia dins el seu programa electoral. Ningú deia que tocaríem l’unifamiliar. Estava aprovat i, quan es va aprovar, ni nosaltres mateixos vàrem dir res… Perquè era una forma de compartir el turisme i coses d’aquestes. Per tant, ni el Parlament ni cap partit polític el duia dins el seu programa. Per això nosaltres deim: L’unifamiliar no l’aturam. Anam a més: quan aprovam la llei donam un any de moratòria també pels unifamiliars! I aquí ja es queixa el PI que diu: Heu fet molt més del que el Parlament vos va demanar! És ver! Però ho hem fet, durant un any vàrem aturar.
N’estàs satisfet?
N’estic de satisfet perquè, per primera vegada, des de Turisme, s’ha fet el que sempre havíem demanat: reduir places. Jo no puc anar a l’aeroport i dir “no en vengueu més” o coses d’aquestes… puc anar a les places, i a la llarga va donant resultats: Estam baixant i estam reduint places. Encara que hi hagi hagut una pujada enganyosa (perquè ja hi era abans), però estam reduint places. Per tant, just aquests components: L’impost turístic, la reducció que es pot produir al llarg de l’any, el sostre de places que per primera vegada hem dit: tenim aquestes, i sense donar-ne una de baixa no en pots dona una d’alta.
És clar que comptam les de la Borsa de Places, les comptam perquè hi eren. Encara que no estiguessin actives, hi eren; jo no les puc negar! Què feim amb aquesta borsa de places? Dins l’any 2017 hem donat 16.500.000 € als Ajuntaments per projectes de Mallorca. Per tant, aquests doblers de la Borsa són sagrats. Tenim una cosa única, que ningú ens ha impugnat, i l’hem d’aprofitar. Si nosaltres estam venent les places i treim doblers, aquests doblers són de turisme i ningú els pot tocar; són doblers finalistes. Enguany treim 10.600.000 euros. Ara està en exposició pública perquè els Ajuntaments puguin presentar projectes. Tots aquests doblers, tan necessaris per als ajuntaments nostres, surten precisament d’aquesta compra de places. Vosaltres digau-los-ho als batles: Feim desaparèixer la Borsa! També feim desaparèixer aquests doblers! Des del municipalisme hem donat 49 projectes a 34 municipis durant el 2017. I enguany repartirem 10.600.000 € als municipis. Clar, per una part, jo podria estar d’acord amb els ecologistes en fer desaparèixer la Borsa, però per l’altra, amb les necessitats econòmiques que tenim, com puc deixar de donar aquest caramel a uns ajuntaments que tots estan esperant per a realitzar projectes?
Vos sentiu entesos i amb suport de la massa social?
Jo crec que tota política, quan es produeixen canvis, necessita el seu temps per a veure els resultats. Els resultats immediats són mal de veure. Perquè, quan nosaltres vàrem treure la llei, vàrem donar un any de temps: el PIAT i el Consell han d’ordenar el que li diu la llei. Què passa? Que molta gent que té la casa, estava esperant el PIAT. I nosaltres dèiem al començament: Hi haurà pisos que es posaran al mercat. Però no s’han posat en el mercat perquè la gent encara està esperant il·lusionada que la cosa es pugui obrir. Fins que Palma, aquesta setmana, definitivament digui: A pisos no! Clar, el propietari té diferents opcions: Vendre el pis, posar-lo a lloguer (perquè, com que no pot turístic, si vol treure una rendibilitat, l’haurà de posar de lloguer) i l’altra que hi visqui ell o que el tengui tancat. Com que des de Aptur, des d’aquells altres, han començat a dir: «això ho impugnarem!»; «això ho guanyarem!»… Clar, la gent, durant aquest any, no ha vist un resultat.
Perquè el que ens diuen les plataformes o la gent de les immobiliàries és que, al manco, hi ha un 35% menys d’oferta de pisos turístics.
Perquè, com que posam multes a les plataformes… la setmana passada, definitivament, després d’haver rebut les seves al·legacions, ha sortit la multa definitiva, que ja és a Hisenda, ja la cobraran, AirBNB. I n’hi ha dues més a punt de resoldre definitivament, però l’Administració té el seu temps. Perquè poden al·legar, tenen un exèrcit d’advocats i es mouen. Però, la primera, de 300.000 € a AirBNB ja és ferma. Possiblement les de Homeway i Trip Advisor sortiran fermes aquests dies.
Si la setmana que ve AirBNB segueix tenint publicitat sense registre de Turisme, ja li podem posar 400.000 en lloc de 300.000 i així anam. Dins l’Administració feim el que podem fer. Hauran de pagar! Ara ja ha passat a Hisenda, és aquesta que ha de cobrar, no ho cobra Turisme! Turisme ha fet tot el procés: ha contestat al·legacions.., ens han dit de tot… Però, el procés ha acabat: Hisenda ha de cobrar.
Potser molts de mallorquins tenen una caseta o un pis que han heretat dels seus pares i això els genera uns ingressos considerables. Potser tenen la sensació que estan més controlats els petits mentre els grossos segueixen fent la seva.
Això no és cert. Al petit, si no hi ha una denúncia, no hi anam. En principi, anam als grossos: immobiliàries grosses, plataformes… Aquest estiu anam a totes les immobiliàries de Mallorca, a les agències de viatges… però no anam al petit directament. Això també és un poc d’engany de la gent. Una cosa és el que voldríem nosaltres, però, avui en dia, si poses una llei en el mercat, el mercat fa la seva feina. Quan jo sent dir: «És que heu fotut aquella família que ajudava al seu fill…!»
Primer de tot, no la llei nostra, la llei anterior (i també la nostra actual) diu que tu, els mesos que tu tens llogat això, ets una empresa. Si no, tothom podria fer el negoci que volgués sense control. El primer que hauria d’entendre la gent és que això és un negoci. Que llavors serveixi per ajudar a pagar els estudis del fill! És una altra cosa. També podria dir: donaré menjars en aquest pis… o el que sigui. És un negoci: això està regulat per Turisme i tu t’has de donar d’alta a Turisme i has de pagar amb totes les conseqüències!
Quin és el problema? Com que el PP havia fet els ulls tan grossos, enganant la gent, que va prohibir els pisos i es girava cap a l’altra part i els pisos se seguien llogant, tu has volgut executar la llei i has dit: Si no tens l’autorització de Turisme, no pots fer publicitat ni pot fer comercialització! I aquí han vingut els problemes: Ens hem hagut de posar malament amb la gent per fer complir les lleis. L’anterior i aquesta. Entenc que el més fàcil és fer la demagògia que alguns fan. Però, a nosaltres no ens queda més remei, perquè aquest que té, durant uns mesos o tot l’any, ha de pagar l’impost turístic. A mi m’és igual on dorm el turista, si dorm a un hotel o dorm a una casa, és un turista i ha de pagar el seu impost i ha d’assumir les conseqüències.
El temps que tu funciones com això, hauries de cotitzar tot el que et pertoca i hauries de tenir el personal així com toca! És el que la llei ha dit: Si tens personal dins l’habitatge, has d’anar amb els convenis d’hoteleria. Això és el que ens han demanat els sindicats. Perquè, si no, tot és feina en negre.! No val dir «això és un complement». Si no, tots els negocis podrien tenir aquests «complements». És un negoci! I, com a tal, has de cotitzar i has de declarar tot el que et toca els mesos que funciones. Si, llavors, els altres sis mesos hi vols viure tu, ningú et dirà res.
Dónes per suposat que Mallorca està saturat…
Els mesos d’estiu està saturat per això vàrem posar un sostre. Vàrem dir: aquí on pots atacar és turísticament, per tant, és impossible que avui cresquem una plaça més a Mallorca. Però, l’única cosa que és discutible, és aquesta Borsa de Places. Els ecologistes dirien: aquestes 43.000 places que hi ha a la Borsa han de desaparèixer. I nosaltres deim: que desapareguin a la llarga; perquè ara hi són i ja hi eren. No les creàrem nosaltres. La llei contemplava que, quan una plaça es dóna de baixa, el Govern se la pot guardar per a vendre-la i això és el que hem fet. No és que l’hàgim creada nova!
Quina estimació teniu d’oferta no reglada?
Mentre tu no arribes a una sanció o mentre no arribes al final, a què li dius «oferta no reglada»?
Se suposa que és el turista que arriba l’aeroport i llavors no consta on viu…
Però això és fals, també. Avui en dia resulta que per l’aeroport, i les estades s’han escurçat molt, passa molta més gent que primer venia quinze dies i era molt bo de controlar. Com que la llei ha establert, i aquí és a on podem anar, que avui en dia ningú pot fer publicitat o comercialització d’una plaça turística sense estar d’alta a Turisme, on anam nosaltres? On podem actuar? Anam a les pàgines web, allà on sigui, per si trobam qualque publicitat (sigui d’hotel, apartaments, pisos, cases) sense registre de Turisme. Aquí actuam, tenguin o no turistes. Aquesta és la gran passa que ha donat la llei. Abans havies de tocar a les portes, trobaves o no hi trobaves el turista; havies de demostrar… Avui, no! Avui, si trobam publicitat o comercialització, estan agafats. Perquè la llei diu clarament que tu no pots fer publicitat i comercialització turística sense el registre de Turisme. Si no hi ha aquest registre, podem pegar a les plataformes i podem pegar als propietaris; perquè el responsable és el propietari, l’intermediari i el que et fa la publicitat. N’enganxam tres… De moment a qui pegam? Al que et fa la publicitat i a l’intermediari, que sol esser la immobiliària. De moment no vas al propietari, hi anirem, no quedarà més remei! Hi anam a base de denúncies.
Quina Mallorca volem a deu o vint anys, vista?
El problema és que una cosa és el que voldríem i l’altra és la realitat. La realitat ens diu, malauradament, que l’illa de Mallorca ja, pràcticament, és turística en la seva totalitat. Primer estava concentrada a la costa, llavors va començar en el camp… Però avui en dia no hi ha cap municipi de Mallorca que no tengui places turístiques oficials (o a través d’establiments, que tots en tenen, o a través dels habitatges). Això és una realitat, estan donades d’alta a Turisme. Tenim actualment a Mallorca 300.000 places a tots tipus d’hotels i tenim 91.000 places a habitatges. Llavors hi hauria les 43.000 de la Borsa que sumen el total de 430.000. Això és una realitat.
Dins Petra hi ha tots els habitatges que hi ha. Te’n vas a la plaça de Petra qualsevol dia i està plena de ciclistes. Quina excusa tenc jo perquè els negocis i l’Ajuntament no participin d’aquesta tortada? Sempre pos aquest exemple, perquè és real. Quan en els anys noranta en Canyelles té la punyetera idea de convertir el nostre camp, en la Califòrnia d’Europa, aquest sempre havia anat lligat al pagès, ja que no s’havia plantejat fer una casa a fora vila que no anàs relacionada amb l’agricultura o la ramaderia; no pensaven en xalets, La idea que el camp s’havia d’urbanitzar, ve d’aleshores i és el que tenim. Una cosa és el que turísticament jo pugui pensar i l’altra les mesures urbanístiques, que les ha de prendre un altre!
L’altre dia ho discutia amb un batle: a tu, amb les normes subsidiàries, quants de solars hotelers et queden? Ets tu el qui les havia de llevar en el seu moment! L’Ajuntament de Sant Llorenç, amb un canvi de normes l’any noranta, ens carregàrem la meitat de les urbanitzacions que encara no estaven posades! Ens varen dir de tot…! Que no ens bastarien els doblers del poble per a indemnitzar… No n’hi ha hagut cap d’indemnització! Perquè jugàrem a escala urbanística. Però, avui, d’icones, el que defensàvem conjuntament amb els ecologistes, que sempre ens trobàvem, cada vegada en queden manco! Perquè estan aprovades dins les urbanitzacions que tenim i estan aprovades dins les normes municipals. Podem créixer perquè poden fer-ho a escala de normes (hi poden fer una casa més perquè hi ha permís). Primer la lluita era més clara, perquè lluitaves per icones: Que no urbanitzassin la Punta de n’Amer ; que no urbanitzassin Es Trenc… Però, avui, aquestes icones, amb la Llei d’Espais Naturals han quedat molt delimitats. Avui has de lluitar perquè no facin més places, però dins el que ja tenim! I arribam tard perquè se’ns ha desbordat tot.
I això fa que Mallorca no pot esser mai sostenible si no posam mesures. Entre tots, però!!! No sols Turisme!! Turisme pot posar les que ha posat, però no podem aturar que ens facin una casa a fora vila; qui ho pot aturar és Urbanisme. Sigui el Consell o sigui l’Ajuntament, exigint els metres que li toquen. Nosaltres no podem aturar que facin piscines, no és competència nostra. La gent vol que Turisme, com que és tan transversal, ho faci tot, però no pot fer-ho. Hem entrat i hem fet la llei. L’amenaça de l’Estat va esser «no podeu…!». I nosaltres vàrem dir «això és Urbanisme», i així l’hem salvada. A Canàries està impugnada. Varen dir «aquí sí i aquí no» i el jutge les va dir: «per què? Digau-m’ho urbanísticament a això». A nosaltres no ens ho han impugnat perquè vàrem fer una feina prèvia de saber què podíem fer.
A Menorca, Eivissa i Formentera, qui regula el sostre?
Els Consells. A Eivissa, si un vol obrir una plaça nova, l’ha d’anar a comprar al Consell, que té una borsa, igual que nosaltres, amb les places que es donaven de baixa. Té unes 9.000 places i les pot anar venent mentre en tingui; això és el sostre. I Formentera també, allà ho controla el mateix Consell, no tenen un organisme a posta.
Curiosament a Menorca, mentre el PTI no ho digui, no hi ha un sostre. Això preocupa, perquè avui en dia poden créixer! Esper que prest el Consell de Menorca aprovi un sostre, perquè si no es pot mallorquinitzar aviat. Ja seria un absurd… Llavors hi ha el tema de les competències. Nosaltres no hem transferit Ordenació, que és el que ara volem fer. Perquè l’Estatut ens diu que és dels Consells i Mallorca no ho va voler en el seu moment… Nosaltres no hauríem de controlar res de tot això; El control l’ha de fer el Consell, cosa que ja hi és en els altres tres. Mallorca no va acceptar Ordenació en el seu moment. Sembla que l’any que ve sí la pot tenir
Arribam tard
Sí que arribam sempre tard, perquè pràcticament des dels anys seixanta, que s’inicia el boom del turisme aquí, després de la balearització, i després del Decret Cladera, que, per primera vegada, va dir «posem més metres», sempre hem anat creixent. Però també havíem anat creixent en places… i ara, al manco, hem aturat una cosa. Hem aturat la places, No podem aturar l’aeroport, no podem… però les places sí. El que dius és: «No podem créixer una plaça més!». El qui vengui ha de tenir per dormir; si no li dónes per dormir, s’ho pensarà. Sempre hem crescut, i això és el gran problema nostre i el gran dilema que no hem sabut solucionar, en positiu.
Perquè tota l’oferta, que nosaltres dèiem «aquesta és bona», era el que havíem d’haver plantejat fa quaranta anys. Però, quan no has anat eliminant l’oferta que tu no vols, i tu has fet un hotel així com toca, però no has eliminat els hooligans de Magaluf o de Platja de Palma… Quan duies els ciclistes deies: «molt bé!», però, com que s’ha desbordat, com que no posam sostres enlloc…! Totes les coses que funcionen… vàrem començar amb 10.000 ciclistes… en vénen 20.000 i ara en volem… Ara en vénen 50.000, però no hem establert mai quants de ciclistes pot absorbir Mallorca. Com que són els mesos de març i abril, o octubre i novembre…, com que interessa perquè allargues la temporada, has dit «que venguin!».
Perquè en l’estiu en vénen pocs de ciclistes; el juliol i l’agost no hi ha qui hi vagi per les carretes amb bicicleta, però els mesos de març i abril no pots passar… I les infraestructures són les que són… Però, les infraestructures, fins ara, governant el PP o fins i tot amb alguns Pactes, «ja en farem d’infraestructures!» això era la idea. Que falta aigua…? farem desoladores! L’aeroport? L’ampliarem! Sempre hi havia la solució nefasta… No feies un plantejament realista de dir: «si no hi ha aigua, no podem!». No havies de fer dessaladores, ja no havia de permetre res més. Sempre a escala urbanística! La gran errada nostra ha estat que, en l’àmbit urbanístic, no hem posat les fites allà on les havíem de posar. I avui ens trobam desbordats i amb uns problemes que tenen una solució difícil; perquè hi ha el que hi ha!
Quan vaig a Campanet i convers amb la nostra batlessa i li dic: «ara hem prohibit, a dins sol rústic, els habitatges». Ella em respon: «Toni! Tot el meu terme està protegit… vols dir que ara les cases no podran…?». No! I llavors anam a la plaça del poble i em diu: «Veus aquesta casa? Estava abandonada, ara fa lloguer turístic. És d’un campaneter; l’ha arreglada i l’ha llogada. Veus aquella botiga? Estava a punt de tancar; ara va bé… Com contradius això?! Malauradament, com que tothom vol viure del turisme, perquè no tenim res més (no hem avançat en altres aspectes), tothom vol participar del pastís. I quan el vols llevar a aquells que no en tenien… costa! La mateixa gent, el mateix votant nostre, en trob qualcú: «Vatuadell, m’has fet una traJe! Jo havia arreglat la casa dels meus pares i ara no ho puc fer…». Sí, però on feim la diferència? Tu l’has arreglat; molt bé. Però, aquell especulador que n’està arreglant deu? Com l’atur? No el puc aturar a ell i no aturar-te a tu! Nosaltres vàrem posar a la Llei una cosa que ens pensàvem que ens impugnarien i no ho han fet: que un, amb el mateix nom, no pot tenir tres habitatges. De tres per amunt no en pot tenir, per aturar un poc l’especulació. La Llei és per a tots!
El gran dilema nostre és: com aconseguir que a la llarga el turisme sigui sostenible en aquest aspecte. Per tant, forçadament, per a esser sostenible, hem d’anar a decreixements. I això costa. El mateix PIAT, que el Consell aprovarà aquests dies, ha establert unes normes. Però, no deixarà que, si un té un hotel urbà, o un solar urbà on ho pot fer un hotel, com ho podem privar?! Quan és urbà paga el IBI de fa vint anys… si es decideix a fer l’hotel, com ho atures? Si hi té una casa dins urbà, com ho atures? Hi ha unes dificultats afegides que compliquen molt les coses a Turisme. Hem de fer el que podem.
La Llei també regula el «tot inclòs»?
El tema «tot inclòs» anava dins un altre paquet. Hi ha molta confusió aquí, perquè el «tot inclòs» està regulat per llei del 2012. El problema és que, com totes les lleis fetes per ells, el PP es va girar cap a l’altra part i va dir: bé, ja ho hem posat! Per escrit ja hem quedat bé! Però, no varen fer res per actuar. El que ara nosaltres volem posar és per a poder actuar. I això xoca, perquè són qüestions econòmiques. Pensau que no hi ha cap regulació del «tot inclòs» en tot l’Estat Espanyol. I l’altre dia ho vaig demanar al Centre Balear Europa i no n’han trobada cap en tota la UE Tots els nostres competidors no la tenen; en xerren, però ningú ho té, Per què? Perquè és difícil. Xocaràs amb normatives estatals. Nosaltres ara intentarem amb tres coses: el tema de l’alcohol lligat a la salut pública. El tema del «tot inclòs» no el tocarem. No prohibirem, perquè ens el tombarien l’endemà mateix, l’alcohol. Haurem de dir que, en el «tot inclòs» no es podrà servir alcohol fora del dinar i el sopar (una cosa així; és el que acabam de perfilar). Ho haurem d’especificar. Jugam amb el tema de la salut: Si qualcú vol alcohol, que l’hagi de pagar; que no li surti gratis.
També deim: si qualcú vol fer «tot inclòs», ho demanin també a través de Medi Ambient a fi d’obligar-los a què tots els productes que donen, vaixelles i altres siguin reciclables o reutilitzable. Vas contra el plàstic, per exemple (i ja hi vol anar la Llei del Residus), estam actuant amb consonància amb una altra llei que vol fer el Govern. Hauran de tenir un personal per a recollir les palanganes o els tassons (no com ara, que tot se’n va als fems). Els hotels del «tot inclòs» ara utilitzen el plàstic més barat i tot se’n va als fems. També podem demanar que si tu vols tenir el «to inclòs» has de tenir capacitat de tenir tots els clients dins l’hotel. Has de contemplar si tens espai. Si no els pots tenir als llocs comuns, no podràs tenir «tot inclòs». Estam jugant per aquí, però molt alerta a utilitzar paraules de prohibició o paraules que no vagin lligades a medi ambient.
Si va lligat només a economia, t’ho tombaran. Si el mes que ve la treim tornarem a esser pioners a escala mundial. Com que tothom ens mira, igual que ho hem estat amb el lloguer turístic, també ho volem esser amb aquesta. A mi ja m’han demanat per esser ponent a una convocatòria de la Secretaria d’Estat amb les altres comunitats, per fer un grup de treball i explicar el que nosaltres hem fet. La gent queda amb els cabells drets… Ningú s’ha plantejat comprar places. Són coses amb les quals anam avançant, que ens fan pioners, però és molt delicat i no ens hem d’equivocar. El «tot inclòs» estava en els «Acords pel canvi» i abans d’acabar la legislatura ho tindrem legislat. Una legislatura dura el que dura…
Per què a la distribució de l’Impost de Turisme Sostenible hi ha tantes núvies? Sembla la nova repartidora…
Té una explicació: nosaltres gestionam misèria. I quan hi ha un caramel tothom el vol. Jo entenc que moltes d’aquestes coses que arribam a fer amb l’Impost Turístic, malauradament aquest és el nostre error, no s’haurien de fer. Com que no tenim finançament i hi ha necessitats… Ara mateix, hem afegit enguany una cosa en qüestió de gent amb necessitat d’habitatge. Aquestes coses, això hauria de sortir del pressupost de la Comunitat! La gent està tan desesperada que jo no m’atrevesc a dir que no. Endemés, des d’una opció d’esquerres, sempre tens excuses per dir això. Però, clar, llavors et sortirà la Federació Hotelera i aquests i et diran de tot: em fan molta por els titulars dins Alemanya d’aquests diaris sensacionalistes que posin: «Els nostres doblers serveixen per als marginats o per les dones maltractades…». Això, al seu país, ho solucionen ells. Això és el gran perill. Però, les necessitats són tantes…
El primer any, quan es va posar en marxa, a partir del juny del 2016, hi havia necessitats molt dures des de Medi Ambient! Com arreglar depuradores que vessaven… Vàrem dedicar una part important a reparar depuradores. Això havia d’haver anat amb el cànon d’aigua; per a això la gent paga! Per a mantenir les depuradores… i, si no basta, que pugin el cànon, que pugin els imposts! Però, clar, varen veure una sortida per aquí i l’han aprofitada. El perill que ara veig és que ara hem augmentat l’impost turístic, i això no ho hem dit, pensau que en el segon any ja l’hem pujat! El doble durant els mesos d’estiu! Com que hi ha molts més doblers, també hi ha molta més gent que està a l’expectativa… Necessitats de patrimoni, necessitats mediambientals… i no en tindrem per a tots!
Això suposa tensions internes dins el Govern…
Clar! Nosaltres, a la darrera convocatòria, vàrem dir que no als ajuntaments, si no venia amb un acord de diferents ajuntaments. Si era un projecte de diferents ajuntaments, el podíem tenir en compte. Ens ha duit unes crítiques horroroses! Dels nostres batles mateixos.
Una altra crítica: els municipis turístics et diuen. «ah, la recaptació més grossa la feim aquí! Per què fer una cosa a Vilafranca?». Entram en dinàmiques que, fins i tot dins el mateix partit, segons les necessitats dels batles… Ells volen seguir guanyant eleccions, ho enteneu?
Fins i tot entre les illes. Va costar, però nosaltres vàrem posar que, al manco, havia d’haver-hi un repartiment per illes en consonància… Però et surten els eivissencs i et diuen de tot! «Resultat que jo m’enduc els mateixos doblers que Menorca i nosaltres recaptam molt més!»
I surten els quatre hotelers d’Eivissa i els quatre aprofitats i et fan demagògia pura: «Ens roben els doblers dels imposts perquè se’n va a Menorca…!» Aquest és el joc… Llavors, políticament, n’hi ha de més porucs i passen pena, nosaltres tenim la llei, però altres tenen l’Agència Tributària. I passen pena i jo tot el dia discutesc amb ells… ja passaven pena amb la pujada: «Això serà un desastre…!» Perquè estàs a un pacte; i un va per lliure i els altres dos governam, però governam d’aquella manera! Nosaltres volíem altres imposts per exemple a les grans superfícies.., però l’excusa va esser: «no, ara ja hem posat el doble…» I no hem fet els imposts que havíem de fer en l’àmbit de medi ambient i coses d’aquestes. El PSOE no ho vol… vull dir que no és fàcil!
Creus que pot haver-hi, a causa dels límits del petroli, una possible crisi del turisme de masses, per aquest turisme de vols barats? Es contempla com hipòtesi de futur, o ningú hi vol pensar?
Jo crec que el turisme avui és molt vulnerable Avui estàs a dalt de tot i demà et poden tombar. Sigui per la crisi del petroli, sigui per uns atemptats, sigui pel que sigui… som molt vulnerables. El que la gent no ha entès és que nosaltres, durant aquests darrers anys, hem viscut d’un turista prestat; que no era nostre; i que no ho havia d’esser! El problema és que, com que ha vingut, ara ningú el vol amollar. Nosaltres havíem d’absorbir el que podíem absorbir, però ha vingut de rebot i ara ningú el vol amollar. Però és que jo crec que ens en ressentiríem perquè hem anat molt més enllà del que podíem anar. No hem fet una política d’un turisme sostenible i avui, malauradament, amb més de 300.000 places turístiques, o 400.000, que tenim a Mallorca… Potser l’ideal seria tenir-ne 150.000 o 100.000. Però, una cosa és l’ideal i l’altra el que tenim. Comences a tancar hotels? Comences a tancar places?…
Vos pos un exemple: Nosaltres pensàvem, no sols nosaltres, fins i tot el PP quan feia les seves lleis, dèiem que hi ha molta oferta obsoleta, ells sempre ens responien: «això, el mercat ho regularà! Desapareixeran!» Aquestes pensions, aquests hostals no podran competir i desapareixeran… No han desaparegut! Per què? Perquè hi ha tal demanda cap a Mallorca, que l’oferta obsoleta segueix vivint. I avui en dia tenim 10.000 places turístiques dins una oferta que no arriba ni a una estrella! Ni tan sols té una estrella, són aquelles pensions i hostals que viuen d’aquella manera perquè no s’han reformat ni s’han fet res, però viuen perquè hi ha una demanda d’això, també! No tothom pot anar a hotels. I, clar, com que hi ha aquesta demanda, si poden venir en un vol de baix cost… Hi ha vols a voler cada dia per venir; no necessiten anar en un paquet turístic. I la gent ve! Avui en dia encara vas a Cala Rajada i, una oferta que havia de desaparèixer (són pensions que estan en el centre; que encara comparteixen bany…) no ha desaparegut. Per què? Perquè hi ha vuit discoteques durant l’estiu i el que vol la gent és anar a divertir-se i li interessa poc si hi ha un bany dins l’habitació o coses d’aquestes.
Aquest és el gran drama que tenim! però també les infraestructures: l’aeroport… Durant el juliol i l’agost, aquell monstre… I, quin és el problema? Això, baix del meu punt de vista, no ho podem fer tots sols. Si tenim les competències que tenim, és ver que podem fer més, però, amb les competències que tenim, les coses de l’Estat no es toquen. Demà mateix, si l’Estat volgués, podria ampliar l’aeroport! Per damunt de nosaltres! El declara d’interès general i fa dues pistes més…
Els anys seixanta i setanta del segle passat ja es deia que el turisme era una indústria fràgil
mentre altres economistes deien que es consolidaria…
Hem de pensar una cosa: la gent vol viatjar; i més quan s’ha destapat tot això del baix cost. Ningú es vol privar de les vacances i, malauradament, tenim una situació privilegiada en aquest aspecte i la gent juga amb aquestes circumstàncies. Jo crec que les Illes Balears, enmig d’una crisi mundial, al menys tendria una sortida, però no podria alimentar tot això. De la mateixa manera que no hem pogut absorbir tots els treballadors de la construcció quan havien vingut el temps de la bombolla.
Es diu que en un futur no hi haurà feina per a tothom. Haurem d’aprendre a omplir el temps d’oci. Anam a un altre model de societat.
En els anys seixanta, en els inicis, qui es podia oposar a aquella balearització quan tu, de dia en dia milloraves? Feia molt mal lluitar contra això, perquè si tu milloraves… Mirau la quantitat de treballadors que venien de la Península… Hi havia bonança. Jo, que he viscut aquests inicis, sempre retrec això, perquè, primer, en els soterranis dels hotels, pel qui feia feina allà, també era el seu lloc de viure. Tots tenien les lliteres en els soterranis. La gent vivia allà durant els sis mesos que venien i després se’n tornaven. Tota aquesta gent, a poc a poc, s’ha establert aquí. Era llavors que havíem de planificar el futur de Mallorca!
Si ara poguessis tornar enrere i diguessis: Nooo, és que a Cala Millor amb deu hotels en tindrien prou! No amb vuitanta, com en tenim ara! Clar que seria l’ideal, però, com ho duen els altres setanta? És el que tens. I, si ens ve una crisi, hi haurà molta gent que patirà; però, mentre això no succeeixi, la gent està obsessionada amb el punyeter turisme. I això es va desbaratar un poc, també, amb el tema de les segones residències. Perquè, com que tenim el que tenim, ara i abans els europeus volien venir i, com que tenen poder adquisitiu, estan comprant les cases del centre de Palma. Darrerament, tornen venir suecs i danesos, gent nòrdica que havia desaparegut durant uns anys. Quan jo vaig començar a un hotel, tots eren suecs. En un parell d’anys, el mercat anglès i l’alemany s’ho va carregar, desaparegueren. Però, vénen o a comprar la casa o als hotels nous que han obert a Palma, no van a la costa. No n’hi ha de suecs a Cala Millor! Queden en el redol de Palma.
A mi em sembla molt bé que Palma plantegi que hem d’aturar, però arriba tard. Arriba tard! Perquè Urbanisme fa anys que havia d’haver dit: anem a veure el que hi ha d’haver en el centre de Palma. Però, com que no ho ha dit, avui en dia tenim cent hotels d’aquests de ciutat: cinquanta fets i cinquanta en construcció… i espera! Ens desborda tot!
Hi ha feina marcada al davant?
Ara volem fer feina en la pròxima llei, la volem treure ja. Perquè el «tot inclòs» és un dels temes, però n’hi ha d’altres. La Llei Turística l’hem hagut de fer per fases. I ara, amb la segona fase, hem vist el que funciona i el que no funciona. Un exemple que pos: Els hotels de Ciutat. La llei posava que el noranta per cent de les habitacions dels hotels de Ciutat poden esser individuals. És un exemple. Què feia la gent amb la Llei del 2012? Ens enganaven com a xinesos, perquè et posaven habitació individual, però llavor la venien doble. Què volem fer nosaltres ara? No hi ha habitacions individuals en un hotel! Amb la nova llei, volem dir: tota habitació d’hotel és de dues places. L’han de comprar; cosa que no, tothom compra individual (perquè s’estalvia una plaça). Nosaltres volem dir: Totes les habitacions d’hotel són dobles, si li volen donar un ús individual, fes-ho… Si no, t’enganen.
Tots aquests esforços, evident de millora, com es venen electoralment?
Ho haurem de mirar a això, perquè, de moment, no ho estam aconseguint. Jo he discutit, a vegades, amb els de TerraFerida o amb els del GOB, jo no m’he negat mai a asseure’m i discutir. A ells els va bé la demagògia, perquè això és el que ven, però haurien d’esser conscients que: o això, o el que ve darrere! Perquè… molt de criticar… Un dia que els del GOB varen venir aquí baix amb les caretes d’en Biel Barceló i na Inma Benito, vaig devallar i els vaig demanar: Quan vos he vist a l’Aeroport? Tot això que ens veniu a protestar aquí, és a l’aeroport que ho hauríeu de fer, és a l’Estat que no ens deixa canviar les coses! Què voleu que facem? És això: intentam fer coses, a vegades no estàs satisfet perquè veus que una gent, que teòricament lluites amb ells i lluites pel que ells volen…. És cert que sempre podem fer més i és ver que sempre hem de demanar més, jo estic d’acord que demanin més només faltaria, però qualque culleradeta de mel estaria bé! Perquè, si no, és que ens cremareu a nosaltres també! I, si ens cremau a nosaltres, que venguin els altres i veureu què faran!
Potser la gent d’esquerres no valora prou la feina que estau fent
En temps del President Bauzà ens queixàvem de què funcionava a través de decrets llei, sense participació. Però, clar, quan tu vols participació, també és participació del contrari! Quan nosaltres vàrem fer la Llei del Lloguer Turístic, varen presentar tres-cents escrits d’al·legacions. «Tothom està en contra…!» No deien que una part, cent cinquanta, anava en contra del que volia l’altra cent cinquanta. Això és participació. La participació té unes conseqüències, i du retards (al·legacions, respostes…). Hem d’anar alerta en caure en el que criticàrem als altres. Nosaltres no volíem anar amb decrets llei. Això suposa contradiccions que a vegades són dures. Es tracta d’exercir una cultura democràtica. El problema d’avui és que, quan fas una lluita d’aquestes, no saps qui tens darrere, qui t’acompanyarà. Sembla que va contra els seus llocs de feina. Els sindicats mateixos estan com estan. Sempre hi ha una segona lectura que neutralitza la causa. Dins l’hoteleria el gran repte és aconseguir que els treballadors, explotats, considerin que els defensam.
Tant de bo sapiguem valorar totes les petites o grans passes que es van donant en un tema tan envitricollat i tan vital per a les nostres Illes. Gràcies, Toni, i no defalleixis.
