Joan Ribas
Tinent d’Alcalde d’Eivissa per Guanyem
El 13 de juny de 2015 començava el canvi per a la ciutat d’Eivissa, la ciutat tindria el quart alcalde en 4 anys, per primera vegada en aquests quatre anys, però, un progressista gràcies al pacte PSOE- Guanyem. L’anterior legislatura va estar marcada per la (in) capacitat del Partit Popular, varen mantenir un govern de l’Ajuntament amb 3 alcaldesses diferents, amb 3 equips de govern diferents. Una capacitat gran de canviar equips de govern però no tant de gestió, de fet aquesta situació i un Partit Popular que no esperava governar, ens va dur a una de les legislatures més desastroses de la ciutat. La seva política fou la de deixar els projectes dins els calaixos, agafant pols, esperant que passessin els anys i les diferents alcaldesses, la darrera era la número 14 de la llista electoral, una llista que va córrer fins al número 18 de 21.
Però el canvi va arribar i vàrem signar un pla de mandat basant-nos en els programes electorals de les dues formacions, és a dir, en el contingut pel qual ens havien votat. Un pla de mandat del qual actualment hem complit el 57,7% de les accions, una bona mitjana de feina, però ens queden moltes altres que estan en marxa. Tot i les dificultats lògiques de començar a governar un Ajuntament que estava completament aturat, i que el PP havia retallat, i no podem oblidar la implementació de la Llei Montoro, que ataca directament a la sobirania dels municipis. Hem estat promotors d’un canvi que ja es nota a la ciutat i ho hem fet sempre amb una màxima, ser un govern que s’ha proposat posar a les persones per davant. Som un govern per les persones.
La llista del fet fins ara és llarga, però és important posar el focus en primer terme a què hem sabut donar solució a problemes històrics del nostre municipi que semblaven irresolubles, i que el PP havia deixat al calaix que parlàvem abans. Fets tan importants com impulsar el canvi de l’emissari de la platja de Talamanca, amb la implicació del conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, sense dubte el conseller de Medi Ambient que més s’ha preocupat per la nostra illa, ja que està posant solució a problemes històrics com la dessaladora de Santa Eulària.
Hem aconseguit adjudicar un nou contracte del servei de neteja després de 21 anys de pròrrogues, establir les pautes per la recuperació d’un barri emblemàtic de la ciutat com Sa Penya, després de decennis es comença a vora un futur esperançador, i guanyar espais per als vianants realitzant un dels projectes més ambiciosos de la història d’Eivissa, la peatonalització de s’Alamera, Plaça del Parc i el carrer Jaume I, 17000 m² al centre de la ciutat guanyats per als vianants suposen un autèntic canvi de model a on prioritzem les persones i les bicicletes guanyant terreny als cotxes. A més de tot això, acabarem la legislatura amb un deute zero.
Un altre dels pilars de la nostra feina ha estat com hem passat a ser una ciutat que fa polítiques per a les persones, estem desenvolupant infraestructures d’atenció a la gent en exclusió o amb risc d’exclusió social. La nostra ciutat tenia una mancança d’infraestructures socials i per a nosaltres ha estat una prioritat posar en marxa la construcció d’un nou Servei d’Acollida Municipal, per a persones en risc i a la vegada que impulsar la creació d’un Centre de Baixa Exigència d’abast supramunicipal per seguir enfortint la nostra xarxa de recursos. L’elevat cost del lloguer d’Eivissa fa que la quantitat de persones en risc d’exclusió social augmenti cada vegada més, el sensellarisme a la nostra ciutat ja el trobem en persones que tenen feina, i les institucions no ens podem quedar de mans plegades i hem de donar-hi solucions. Per això hem dissenyat un Servei d’Acollida nou, ideal i modèlic al centre de la nostra ciutat per poder oferir una acollida temporal a tantes i tantes persones que estan en risc de caure en l’exclusió. Aquesta és una necessitat manifesta. Des de Benestar Social, en els primers 5 mesos del 2017 hem tramitat 190 ajudes per habitatge, un total de 72.138,00 €.
Sense aquestes ajudes molta d’aquesta gent tindria un problema greu d’habitatge, ja que es produeixen per determinats casos, gent que pot assumir el cost mensual però no una fiança de dos mesos, o gent que té un treball d’estacionalitat i té dificultats per pagar el lloguer la resta de l’any, etc. El problema de l’habitatge, i el turisme, són sense dubte els reptes dels anys vinents a la nostra ciutat i a aquesta illa de pins.
L’elevat cost del lloguer i la dificultat d’accés a l’habitatge provocat pel lloguer turístic, està generant pobresa i exclusió a la nostra ciutat i ens ha dut a fer polítiques que ens costa fer, com és la construcció de nous habitatges. Sabem que la solució a la crisi habitacional no pot passar només per la nova construcció, passa per l’eradicació del lloguer turístic a les zones residencials entre altres actuacions, però creiem que havíem de donar resposta a aquest problema i hem cedit al Govern Balear quatre solars per a la construcció de 127 habitatges en regim de lloguer social.
Estam en contra de construir més, no voldríem més totxo a la ciutat, sabem que el problema no és la quantitat d’habitatges sinó l’ús que s’està fent d’ells, però també sabem que d’aquesta manera almenys 127 famílies tindran accés a un habitatge digne i que podran pagar, i això com a polítics d’esquerres no ho podem deixar de fer, tot i les contradiccions. En habitatge hem fet encara més polítiques, com per exemple prohibir el lloguer turístic a zones residencials al nou Pla General Urbanístic ara en aprovació inicial esperant a què sigui definitiva. En aquest sentit, també vàrem ser clars davant la nova llei de lloguer turístic, volíem que els Ajuntaments tinguéssim la darrera paraula.
Eivissa està en situació de col·lapse, i els lloguers turístics afecten directament a la vida dels nostres residents, els professors, mestres, metges, infermers no poden accedir a un habitatge digne, i les dificultats d’emancipació del nostre jovent també es veu afectada per aquesta situació. És per això, que vàrem ser els primers a demanar que si nosaltres volíem prohibir el lloguer turístic, la nostra decisió hagi de ser tinguda en compte.
El nostre municipi té tan sols 11 km, un 40% és sol rústic, per tant és un municipi petit, però per contra som la capital de l’illa, un fet que atreu una gran quantitat de cotxes als nostres carrers, aquest fet sumat als vehicles de lloguer que hi ha en temporada estival, provoquen una sensació de col·lapse. Per combatre això, hem adaptat més de 400 places en aparcaments dissuasius i els seguirem ampliant, també conjuntament amb el Consell d’Eivissa hem habilitat una línia de bus gratuïta que connecta dos dels aparcaments dissuasius amb el centre la ciutat amb una freqüència de 15 minuts, gairebé hem doblat la xarxa d’aparcaments de bicicletes a més d’utilitzar un sistema més pràctic i segur, i també hem reordenat les zones ACIRE de la Marina i Dalt Vila.
Ara queden 2 anys de reptes i de consolidar el canvi i no deixar que la dreta torni a paralitzar la ciutat, es tracta de convèncer i vèncer amb una política que prioritza a les persones i als residents davant la massificació turística i els problemes que d’aquesta se’n deriven.
