Si hem de definir d’alguna manera a la societat de Formentera, el que segurament ens vendrà al cap és la paraula inconformista. La societat de l’illa sempre ha estat activa i reivindicativa, amb una gran base social disposta a defensar -sobretot el territori- de cara a qualsevol amenaça de destrucció. És per això que les reivindicacions de més autogovern comencen sobretot a finals dels anys 80. És sabut que durant aquella etapa de la història de Formentera es van produir grans mobilitzacions ciutadanes en defensa del territori, enfront de diferents empreses eivissenques (Grup d’Empreses Matutes, concretament) amb sucosos projectes de macro-construccions turístiques. Des d’aquell moment la societat i els partits polítics de Formentera van tenir clar que per aturar totes aquestes amenaces només es podrien fer front amb una institució forta que pogués gestionar l’illa en la seva totalitat.
Tots aquests fets són els que duen el Febrer del 2005 al diputat per Formentera al Parlament Balear, Pep Mayans, a iniciar una Proposició no de Llei per crear un nou consell. Es va fer aprofitant la conjuntura, ja que en aquells anys s’estaven actualitzant la majoria d’estatuts d’autonomia d’arreu de l’Estat espanyol. Per tant, aquesta proposició va ser acceptada el juny del 2006 pel Parlament Balear i l’1 de març de 2007 es publica al BOE l’Estatut de les Illes Balears la separació definitiva del Consell de Formentera del Consell d’Eivissa. Finalment, el 10 de juliol de 2007, poc després de les eleccions celebrades aquell any, es constitueix oficialment el Consell Insular de Formentera, amb un partit de nova creació -Gent per Formentera- a la seva presidència.
Deu anys després,GxF segueix al capdavant de la institució insular, però es pot dir que el context polític i social ha canviat considerablement a l’illa. A hores d’ara podem afirmar que el Consell de Formentera és una institució madura i ben instaurada, la qual la població ja se l’ha fet seva. I amb molta raó. La societat i els polítics han hagut de demostrar al llarg dels anys que es podia gestionar l’illa des de la mateixa illa. Sovint des de Mallorca i Eivissa es veia amb cert paternalisme l’ajuntament de Formentera, l’ens que durant molts anys assumia la gestió per mitjà d’una delegació de competències des del Consell d’Eivissa i Formentera.
Actualment, gràcies a l’increment de responsabilitats i de finançament que va rebre el Consell, s’han pogut dur a terme diferents infraestructures socials, culturals i esportives que es duien reivindicant durant anys a l’illa. En són un exemple l’Hospital de Formentera, el Centre de Dia o el poliesportiu municipal, a més de molts de projectes de futur que encara han d’arribar com són la futura residència, la construcció del tanatori municipal o el nou CEIP de Sant Ferran, a més del Centre de les Arts. A més, arran d’aquest augment de competències que ja hem esmentat, s’ha pogut comptar amb infraestructures administratives i un cos funcionarial propi. Tot això ha ajudat a millorar la vida dels habitants de Formentera, ja que abans de la seva existència s’havia de visitar l’illa veïna per fer gestions i tràmits que avui en dia ens arribarien a semblar més aviat ridículs. Com bé diu Isidor Torres, darrer alcalde de Formentera abans que es constituís el Consell, “la gent de Formentera ha de poder néixer i morir a la seva pròpia illa”.
Tanmateix, encara queden molts reptes als quals s’ha de fer front: la massificació als mesos d’estiu dels nostres espais naturals, la dificultat de trobar habitatge, lloguer turístic il·legal, la manca de personal docent i sanitari, la problemàtica de les connexions als mesos d’hivern… Problemàtiques que durant aquests 10 anys han anat en augment. I és que en 10 anys, passar d’uns prop de 8500 habitants als 12000 (i en augment) que hi ha en l’actualitat, fa que els problemes també vagin en augment, sobretot si tenim en compte els 83 km² del nostre territori. Una nova porta oberta que el Consell de Formentera ha de donar respostes. Com acabarà? Sigui Gent per Formentera sigui una altra força política, hauran de ser valents en les seves mesures si no volem ser recordats com el darrer paradís del mediterrani que mor d’èxit.
Arran d’aquestes reivindicacions ha sorgit la plataforma Formentera Importa, que reuneix diferents entitats i col·lectius de l’illa, la qual per mitjà de la campanya “On sempre” va aconseguir que no es traslladés la ubicació de l’estació marítima de Formentera dins el port d’Eivissa. Un cop més la societat de Formentera ens demostra així que gràcies a la unitat es pot defensar els interessos de l’illa. Esperem que segueixi així.
