7.3 Giulia Enders

La digestió és la qüestió

Puix parla en català, Déu li’n don glòria”, resava un vell sonet del XVII que destacats prohoms de la Renaixença varen escampar amb entusiasme. Ja en el segle XX, més sagaç, Joan Fuster va transformar la proclama i la va fer més mesurada i intel·ligent: “Puix parla en català… vejam què diu”.

Aquest «vegem què diu» pot ser l’esperó per a un trescador de llibreries quan topa una obra i nesperada editada en català com és aquesta de l’alemanya Giulia Enders, investigadora especialitzada en Microbiologia. És clar que també pot ser que el tafaner de llibres ja estigui prèviament informat sobre l’autora i la matèria de què tracta aquesta obra, inicialment editada en alemany i traduïda al català per Núria Ventosa Barba, i que mogut per un interès fort per aclarir què li passa a una panxa molesta o una digestió feixuga, s’aboqui a fullejar el llibre de Giulia Enders i al final se n’emporti un exemplar, atret també pels variats recursos tipogràfics i pels dibuixos de Jill Enders.

I de què tracta l’obra de la jove investigadora alemanya? Dels secrets de l’intestí, “l’òrgan més infravalorat del cos humà”, “aquell gran desconegut, l’ovella negra entre els òrgans, que potser fins ara semblava més aviat desagradable”. Basant-se en múltiples investigacions mèdiques i biològiques molt recents, Giulia Enders fa un repàs exhaustiu del funcionament del tracte digestiu i en remarca la importància per a la salut i el benestar físic i mental de les persones.

Fer accessible el coneixement científic i divulgar els avenços mèdics que poden resoldre problemes i malestar de la gent és la preocupació central d’Enders: “No puc vendre remeis miraculosos (…) puc explicar, en un to distès, com funciona l’intestí, quins avenços ens ofereix la investigació científica i com podem millorar la nostra vida quotidiana”. I ho fa meravellada pel que estudia i explica: “l’intestí té molt d’encant”. D’aquí que matisi el tòpic de la supremacia del cervell: “amb prudència es comença a posar en dubte el lideratge absolut del cervell. (…) El nostre Jo està format pel cap i l’estómac”. Al cap i a la fi, és l’intestí qui “explica al cervell coses sobre nosaltres que, en cas contrari, mai no arribaria a saber”. Per això avui dia ja es parla del “cervell intestinal”.

Llegint La digestió és la qüestió, assistim a la descripció i l’anàlisi de tot el sistema digestiu, preferentment dels humans, des de la ingestió d’aliments a la cavitat bucal fins a la defecació després de passar per l’estómac i els budells –amb l’intestí prim i el gruixat– i tota casta d’òrgans i processos complementaris. Res no escapa a l’ull divulgatiu de l’autora: l’alimentació, els bacteris, les infeccions, la microbiota o flora intestinal, el vòmit, l’intestí irritat i la seva connexió amb el cervell, el resultat dels antidepressius també sobre els intestins, el sistema immunitari, la relació dels bacteris intestinals (la gran majoria dels que posseïm) i, fins i tot, “Una breu consideració sobre les femtes”, a manera de guia útil per a vigilar la salut a través del que expulsam.

Ja ho sabem: “Un intestí sa i ben alimentat millora discretament el nostre estat d’ànim”. I és que la digestió és la qüestió.

Giulia Enders.

La digestió és la qüestió. Barcelona: 2015. Ediciones Urano. Entramat. Col·lecció Creixement i Salut.