Tenir una estructura creada com el Casal Solidari en uns moments com els que estam vivint és un regal, i té més sentit que mai. Aquesta és la sensació unànime que compartim la directiva i el grup de voluntaris que gestionam el Casal.
El Casal Solidari Gent del Món és l’única ONG registrada al municipi de Marratxí. Es va crear el 2014, en plena crisi immobiliària, amb la intenció de pal·liar un poc les dificultats que passaven nombroses famílies a qui ni l’Ajuntament ni la resta d’Administracions, en aquells moments, estaven donant cap resposta.
Molt aviat, amb el canvi de color polític de l’Ajuntament, va començar una època de coordinació i bona entesa amb els Serveis Socials i la resta d’entitats socials del municipi que ens va dur, per una banda, a ampliar a dos els punts d’atenció del Casal, l’inicial, a Pòrtol i el nou, al Casal d’Entitats que l’Ajuntament va crear a Sa Cabana, més proper al 70% de les nostres famílies usuàries.
Per l’altra, vàrem passar a atendre fins a unes 150 famílies derivades dels Serveis Socials que suposaven entre 400 i 500 persones en total. Aquestes quantitats s’han mantingut, amb certes baixades a l’estiu, durant els 6 anys de funcionament del Casal Solidari.
Però amb l’arribada de la Covid19, s’ha disparat la demanda d’ajuda fins a doblar, en 2 mesos, la quantitat de famílies ateses i situar-nos ara mateix en 300 famílies i unes 900 persones en total.
En començar l’estat d’alarma i aturar-se gairebé tota l’activitat econòmica, ben aviat ens adonàrem que la situació seria molt seriosa i que el Casal jugaria un paper molt rellevant com a complement a la tasca dels serveis socials de l’Ajuntament.
La primera mesura que vàrem prendre va ser preparar capses d’urgència d’aliments i productes de neteja per entregar a les famílies que arribaven a Serveis Socials en situació desesperada, que, creis-me, han estat moltes.
Durant el confinament, i sempre amb la col·laboració de Serveis Socials i de la Brigada de l’Ajuntament, hem organitzat diverses entregues a domicili per a totes les famílies i hem gestionat nombroses donacions d’aliments i productes varis d’empreses i entitats de Marratxí, com escoles, restaurants…, que ens han cedit els productes dels seus rebosts abans que no es fessin malbé.
Cal dir que durant aquest temps hem hagut de prescindir d’un 70 per cent dels nostres voluntaris habituals perquè molts d’ells tenen edat de risc, però a poc a poc n’hem anat incorporant alguns de nous, que ara mateix disposen de temps.
Ara, que ja hem pogut tornar a obrir les portes dels Casals i fer les entregues presencials ens hem hagut d’adaptar als protocols i canviar moltes de les dinàmiques que ja teníem com a habituals. Hem d’obrir els casals cinc vegades cada quinzena, en lloc de tres, per poder atendre les 300 famílies.
Els usuaris són convocats en franges horàries per evitar les aglomeracions. No poden entrar dins el local, i els hem de fer entrega de les bosses, ja preparades, defora, fent efectives les tres M: metres de distància, mascaretes i mans netes amb gel abans de signar.
Això ens ha obligat a prescindir de la part d’economat que teníem, on els usuaris podien accedir a triar una sèrie de productes segons les seves necessitats. Ara els productes de les bosses són els mateixos per a tothom, només en varien les quantitats.
Hi ha alguns programes que hem hagut de reestructurar durant aquest confinament, com la realització d’actes i campanyes per aconseguir ingressos, perquè no podem fer recollides als comerços ni a les escoles; no podem organitzar concerts ni exposicions, i hem hagut d’optar per una rifa solidària en línia, que, per cert, ha tengut molt bona resposta.
De cap manera podríem mantenir l’atenció a aquesta quantitat tan gran de famílies si no comptàssim amb el suport econòmic i logístic de l’Ajuntament de Marratxí que ens ha garantit el pressupost necessari per poder omplir el nostre rebost i mantenir la qualitat i quantitat de les caixes que entregam als usuaris.
També ha ajudat molt rebre els productes de fruita, verdura i làctics que ens arriben setmanalment de la direcció general de Sobirania Alimentària del Govern Balear, que ara està comprant els excedents de producció. Esperam poder mantenir aquesta ajuda durant molt de temps.
Els voluntaris del Casal som conscients que no podem atendre totes les demandes i necessitats de les nostres famílies i que arribam allà on podem, però en el contacte directe amb els usuaris hem notat molt d’agraïment i ens hem sentit molt útils, i això compensa tot l’esforç que hi estam abocant.
Continuarem treballant per a la gent necessitada amb la il·lusió de què aquesta crisi aviat acabarà i que qualque dia el Casal no serà necessari.
