Celdoni Fonoll: El caminant del parc
El caminant del parc [Dietari 2011 / 2012]
MĂşsic, cantant, rapsode, poeta… i, ara, prosista. Aquestes sĂłn les facetes artĂstiques de Celdoni Fonoll (Calaf, 1944), un home que, en directe o per la rĂ dio, ha escampat la poesia catalana –i provençal– per aules, carrers i places, teatres i tota mena d’espais pĂşblics. Amb acompanyament musical o sense, Celdoni Fonoll ha difĂłs la poesia en catalĂ entre pĂşblic adult i infantil, i l’ha feta sentir amb la mĂ xima qualitat estètica. Fonoll Ă©s un intèrpret d’aquells qui saben “dir el vers” i aconsegueixen transmetre’l ple d’emociĂł a l’oient. Celdoni Fonoll, amb els seus recitals i les seves antologies, ha creat pĂşblic addicte a la poesia. TambĂ© ha escrit una llarga llista d’obra pròpia, molt sovint centrada en arbres, flors, ocells, peixos i tota mena de bestioles.
Ara sabem, amb els dietaris que acaba de publicar i que li permeten estrenar-se com a prosista, que bona part d’aquesta producciĂł poètica centrada en la natura beu de les observacions que va fent durant les quasi diĂ ries passejades pel Parc GĂĽell barcelonĂ, situat al costat de casa seva. Fonoll, des del balcĂł del seu domicili o travessant a peu jardins i caminals de la colònia que va dissenyar Antoni GaudĂ, observa la natura que l’envolta: ocells sedentaris o de temporada, papallones i insectes, flors, plantes i arbres… D’aquestes observacions –d’aquest mirar i veure, d’aquest sentir i entendre–no tan sols n’extreu els versos que anirĂ compilant en llibres successius –i dels quals el dietari sovint va oferint un primer tast–, sinĂł que tambĂ© en neixen gaudis, dolors, planys i exabruptes sobre l’estat del parc i la mala gestiĂł municipal que el provoca. I Ă©s que Fonoll pateix, sobretot, per la massificaciĂł turĂstica que ofega aquest espai pĂşblic i per la invasiĂł de venedors ambulants i de cantants que se’l fan seu.
Les pĂ gines del dietari d’aquests anys –2011 i 2012– tambĂ© reflecteixen l’avenç de la crisi econòmica i la progressiĂł de l’independentisme catalĂ , tal com comenta Celdoni Fonoll quan s’esplaia en comentaris d’Ăndole polĂtica i social. Per això hi podem llegir com reafirma el seu compromĂs independentista i decanta el seu vot Ăştil cap a Mas en els comicis del 25 de novembre i com sovint critica certa esquerra tèbia davant el catalanisme independentista. Sempre, però, manifesta un bon gust per la llengua i pateix, i s’enfada pel mal Ăşs que sovint en fan actors, locutors i personatges pĂşblics que tĂ© ocasiĂł de sentir.
Les seves relacions familiars i, en particular, les complicitats personals, professionals i artĂstiques que mantĂ© amb la seva dona, l’actriu Lloll Bertran, ocupen tambĂ© fragments destacats del dietari, en el qual es narren amb tendresa les evolucions de la fillola, una espavilada i sensible neboda de tres anys que ja tĂ© vena d’artista. Alguns dels personatges evocats lliguen l’autor amb Mallorca: la poetessa Maria A. SalvĂ , de qui reprodueix algun vers; el qui ha estat director de la Simfònica de les Illes Balears, Salvador Brotons, o el mĂşsic i compositor manacorĂ Antoni Parera Fons, home de paraula ocurrent i faceciosa, que guaita sovint a les pĂ gines escrites per aquest agut caminant del parc que Ă©s Celdoni Fonoll. Acompanyau-lo en les seves passes.
Celdoni Fonoll. El caminant del parc.
Dietari 2011 / 2012.
Valls:CossetĂ nia Edicions.2016.