El caminant del parc [Dietari 2011 / 2012]
Músic, cantant, rapsode, poeta… i, ara, prosista. Aquestes són les facetes artístiques de Celdoni Fonoll (Calaf, 1944), un home que, en directe o per la ràdio, ha escampat la poesia catalana –i provençal– per aules, carrers i places, teatres i tota mena d’espais públics. Amb acompanyament musical o sense, Celdoni Fonoll ha difós la poesia en català entre públic adult i infantil, i l’ha feta sentir amb la màxima qualitat estètica. Fonoll és un intèrpret d’aquells qui saben “dir el vers” i aconsegueixen transmetre’l ple d’emoció a l’oient. Celdoni Fonoll, amb els seus recitals i les seves antologies, ha creat públic addicte a la poesia. També ha escrit una llarga llista d’obra pròpia, molt sovint centrada en arbres, flors, ocells, peixos i tota mena de bestioles.
Ara sabem, amb els dietaris que acaba de publicar i que li permeten estrenar-se com a prosista, que bona part d’aquesta producció poètica centrada en la natura beu de les observacions que va fent durant les quasi diàries passejades pel Parc Güell barceloní, situat al costat de casa seva. Fonoll, des del balcó del seu domicili o travessant a peu jardins i caminals de la colònia que va dissenyar Antoni Gaudí, observa la natura que l’envolta: ocells sedentaris o de temporada, papallones i insectes, flors, plantes i arbres… D’aquestes observacions –d’aquest mirar i veure, d’aquest sentir i entendre–no tan sols n’extreu els versos que anirà compilant en llibres successius –i dels quals el dietari sovint va oferint un primer tast–, sinó que també en neixen gaudis, dolors, planys i exabruptes sobre l’estat del parc i la mala gestió municipal que el provoca. I és que Fonoll pateix, sobretot, per la massificació turística que ofega aquest espai públic i per la invasió de venedors ambulants i de cantants que se’l fan seu.
Les pàgines del dietari d’aquests anys –2011 i 2012– també reflecteixen l’avenç de la crisi econòmica i la progressió de l’independentisme català, tal com comenta Celdoni Fonoll quan s’esplaia en comentaris d’índole política i social. Per això hi podem llegir com reafirma el seu compromís independentista i decanta el seu vot útil cap a Mas en els comicis del 25 de novembre i com sovint critica certa esquerra tèbia davant el catalanisme independentista. Sempre, però, manifesta un bon gust per la llengua i pateix, i s’enfada pel mal ús que sovint en fan actors, locutors i personatges públics que té ocasió de sentir.
Les seves relacions familiars i, en particular, les complicitats personals, professionals i artístiques que manté amb la seva dona, l’actriu Lloll Bertran, ocupen també fragments destacats del dietari, en el qual es narren amb tendresa les evolucions de la fillola, una espavilada i sensible neboda de tres anys que ja té vena d’artista. Alguns dels personatges evocats lliguen l’autor amb Mallorca: la poetessa Maria A. Salvà, de qui reprodueix algun vers; el qui ha estat director de la Simfònica de les Illes Balears, Salvador Brotons, o el músic i compositor manacorí Antoni Parera Fons, home de paraula ocurrent i faceciosa, que guaita sovint a les pàgines escrites per aquest agut caminant del parc que és Celdoni Fonoll. Acompanyau-lo en les seves passes.
Celdoni Fonoll. El caminant del parc.
Dietari 2011 / 2012.
Valls:Cossetània Edicions.2016.
