Celdoni Fonoll: El caminant del parc

El caminant del parc [Dietari 2011 / 2012]

MĂşsic, cantant, rapsode, poeta… i, ara, prosista. Aquestes sĂłn les facetes artĂ­stiques de Celdoni Fonoll (Calaf, 1944), un home que, en directe o per la rĂ dio, ha escampat la poesia catalana –i provençal– per aules, carrers i places, teatres i tota mena d’espais pĂşblics. Amb acompanyament musical o sense, Celdoni Fonoll ha difĂłs la poesia en catalĂ  entre pĂşblic adult i infantil, i l’ha feta sentir amb la mĂ xima qualitat estètica. Fonoll Ă©s un intèrpret d’aquells qui saben “dir el vers” i aconsegueixen transmetre’l ple d’emociĂł a l’oient. Celdoni Fonoll, amb els seus recitals i les seves antologies, ha creat pĂşblic addicte a la poesia. TambĂ© ha escrit una llarga llista d’obra pròpia, molt sovint centrada en arbres, flors, ocells, peixos i tota mena de bestioles.

Ara sabem, amb els dietaris que acaba de publicar i que li permeten estrenar-se com a prosista, que bona part d’aquesta producciĂł poètica centrada en la natura beu de les observacions que va fent durant les quasi diĂ ries passejades pel Parc GĂĽell barcelonĂ­, situat al costat de casa seva. Fonoll, des del balcĂł del seu domicili o travessant a peu jardins i caminals de la colònia que va dissenyar Antoni GaudĂ­, observa la natura que l’envolta: ocells sedentaris o de temporada, papallones i insectes, flors, plantes i arbres… D’aquestes observacions –d’aquest mirar i veure, d’aquest sentir i entendre–no tan sols n’extreu els versos que anirĂ  compilant en llibres successius –i dels quals el dietari sovint va oferint un primer tast–, sinĂł que tambĂ© en neixen gaudis, dolors, planys i exabruptes sobre l’estat del parc i la mala gestiĂł municipal que el provoca. I Ă©s que Fonoll pateix, sobretot, per la massificaciĂł turĂ­stica que ofega aquest espai pĂşblic i per la invasiĂł de venedors ambulants i de cantants que se’l fan seu.

Les pàgines del dietari d’aquests anys –2011 i 2012– també reflecteixen l’avenç de la crisi econòmica i la progressió de l’independentisme català, tal com comenta Celdoni Fonoll quan s’esplaia en comentaris d’índole política i social. Per això hi podem llegir com reafirma el seu compromís independentista i decanta el seu vot útil cap a Mas en els comicis del 25 de novembre i com sovint critica certa esquerra tèbia davant el catalanisme independentista. Sempre, però, manifesta un bon gust per la llengua i pateix, i s’enfada pel mal ús que sovint en fan actors, locutors i personatges públics que té ocasió de sentir.

Les seves relacions familiars i, en particular, les complicitats personals, professionals i artístiques que manté amb la seva dona, l’actriu Lloll Bertran, ocupen també fragments destacats del dietari, en el qual es narren amb tendresa les evolucions de la fillola, una espavilada i sensible neboda de tres anys que ja té vena d’artista. Alguns dels personatges evocats lliguen l’autor amb Mallorca: la poetessa Maria A. Salvà, de qui reprodueix algun vers; el qui ha estat director de la Simfònica de les Illes Balears, Salvador Brotons, o el músic i compositor manacorí Antoni Parera Fons, home de paraula ocurrent i faceciosa, que guaita sovint a les pàgines escrites per aquest agut caminant del parc que és Celdoni Fonoll. Acompanyau-lo en les seves passes.

Celdoni Fonoll. El caminant del parc.

Dietari 2011 / 2012.

Valls:CossetĂ nia Edicions.2016.



Aquesta web utilitza galetes. AquĂ­ pots veure la polĂ­tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad