La legislatura que està a punt d’acabar va arrencar amb força des de la perspectiva de polítiques feministes. Tots els partits que formaren part de diferents maneres dels anomenats Acords del canvi en algunes institucions, o governs de la gent en d’altres, apostaven per polítiques d’igualtat, essent aquestes centrals i partien, en alguns casos, del compromís de “donar canya al patriarcat”.
A totes les institucions es va apostar per reforçar els organismes d’igualtat o per recuperar-los, en molts de casos aquests passaren a formar part de les conselleries o departaments que en les diferents institucions tenen la tasca de coordinar les accions de govern o d’impulsar la transversalitat.
En el cas del govern de les Illes Balears, en els Acords del canvi es plantejaven tres objectius en referència a les polítiques d’igualtat:
-
Aprovar la Llei d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears, text legislatiu que l’any 2011 ja va entrar al Parlament i es va rebutjar. Es tractava de recuperar aquest text, refer el que calgués, i ara sí, aprovar una llei d’igualtat a les Illes Balears, aquesta fou aprovada el 13 de juliol del 2016.
-
Transversalitzar les polítiques d’igualtat, l’Institut Balear de la Dona va passar a formar part de la Conselleria de Presidència el gener del 2016, materialitzant així l’aposta perquè les polítiques d’igualtat s’impulsessin des de totes les àrees de govern.
-
Elaborar un pla integral contra la violència vers les dones. Aquest objectiu ha anat més enllà, doncs, en comptes d’un pla integral, el que s’ha impulsat i es va realitzant, és un pacte social contra…
-
Les violències masclistes. Aquest ens implica a tots i totes: Administracions, entitats socials, sector privat, ciutadania en general; amb l’objectiu d’erradicar les violències masclistes de les nostres illes. Un pacte amb el qual el Govern de les Illes Balears s’ha compromès amb 135 mesures, dotades econòmicament. Pacte que es va impulsar el novembre del 2016, just un any després que el moviment feminista reclamés, de forma massiva que s’impulsés un pacte d’estat.
Si haguéssim de destacar un parell d’aspectes importants d’aquests anys, destacaria el fet que des de les institucions hem sabut acompanyar el moviment feminista, hem estat atentes a les seves demandes, des d’aquesta escolta hem fet campanyes, mesures, projectes, etc.
Impulsam la coeducació a les escoles de les illes, invertim amb la millora d’atenció a les víctimes de violències masclistes; des dels consells es fan campanyes per prevenir les violències sexuals; els Ajuntaments creen les taules de coordinació per lluitar contra les violències contra les dones, generant autèntiques xarxes de prevenció i protecció de professionals i ciutadania; el personal sanitari es forma per millorar la detecció i la intervenció en violències masclistes; oferim formació a periodistes, ens feim presents a les xarxes difonent la igualtat.
No hem erradicat les violències, ens queda molt per desenvolupar de la llei i del pacte social i del pacte d’Estat, i a més, això sols serà possible quan la nostra societat, les nostres institucions, siguin feministes.
Amb il·lusió cal seguir treballant i lluitant perquè així sigui.
