ANTONI NOGUERA ORTEGA
I
NEUS TRUYOL CAIMARI
Antoni Noguera Ortega (Palma, 27 de desembre de 1979) ha treballat d’educador de carrer al mateix Ajuntament de Palma del qual va ser regidor des del 2011 i actualment batle des del 30 de juny de 2017.
Nadiu del barri palmesĂ de Pere Garau, des de la seva joventut ha estat molt vinculat al mĂłn associatiu, especialment al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. De jove va entrar a militar en polĂtica de la mĂ del Partit Socialista de Mallorca, essent elegit el 2006 Secretari General dels JEN-PSM, la branca jove del partit. A les eleccions del 2015 va ser reelegit regidor, obtenint 23.000 vots i cinc regidors en total. Mitjançant un acord amb PSIB-PSOE i SomPalma, Noguera fou elegit batle de Palma el 30 de juny de 2017 desprĂ©s que ho fos JosĂ© Hila (PSIB) els primers dos anys de legislatura. Finalment, el passat novembre, va ser elegit cap de llista de MÉS en un procĂ©s de primĂ ries obertes a tota la ciutadania.
Neus Truyol Caimari (Palma, 27 de febrer de 1978) Ă©s sociòloga que s’ha format entre Mallorca, Barcelona i Madrid, regidora a l’Ajuntament de Palma des d’octubre del 2013 i actualment tinent de batle d’Ecologia, Agricultura i Benestar animal des del juny del 2015.
Des de ben jove ha estat vinculada a l’activisme social vinculat al dret a l’habitatge, el feminisme i la radicalitat democrĂ tica de tots els pobles. Laboralment ha participat en projectes de participaciĂł ciutadana i desenvolupament local. El maig del 2011 va ser la nĂşmero 4 de la llista PSM-IniciativaVerds-Entesa-PACMA a l’Ajuntament de Palma, però no fou fins a l’octubre del 2013 que entrĂ al consistori com a regidora arran de la dimissiĂł de Marisol Fernández. AixĂ mateix, el novembre del 2018 va ser elegida per ser nĂşmero 2 de la llista MÉS per Palma per l’Ajuntament mitjançant primĂ ries.
De l’oposiciĂł al govern… Què ha suposat aquest fet a MÉS PER PALMA?
Aquest fet ens ha donat la possibilitat de dur endavant el projecte de ciutat en el que creim i el que plantejĂ vem el 2015, venĂem d’una legislatura marcada per la corrupciĂł i per la pèrdua de drets dels funcionaris de l’Ajuntament; aixĂ com un allarga llista de retallades en drets socials i serveis pĂşblics. Governar ens ha suposat una responsabilitat per afrontar diferents reptes de la ciutat, el primer plantar cara a la corrupciĂł, posar el comptador de la corrupciĂł de Palma a zero; per altra banda recuperar tots els drets dels treballadors pĂşblics; i evidentment, dignificar els serveis municipals per contribuir a una major qualitat de vida de la gent. Ara som una formaciĂł polĂtica mĂ©s madura, i encara coneixem millor la ciutat, de cara a les pròximes eleccions tenim molt clars quins sĂłn els principals reptes de futur de la ciutat.
Com valoreu la legislatura des del Pacte de Govern?
Ha estat una legislatura molt completa, hem estat un govern proper, governam amb i per a la gent i les seves necessitats. Sempre hem escoltat i hem retut comptes a la ciutadania. Hem de recordar que hem fet diferents audiències públiques durant els 4 anys, per col·lectius i per districtes. Hem treballat per transformar Palma, en una Ciutat verda, justa, sostenible i creativa. En definitiva, creiem que ara vivim a una Palma més estimada.
En els pactes de govern de MÉS amb el PSOE i la candidatura avalada per PODEM, què aporta MÉS per Palma com incorporacions més significatives?
Valentia. Hem estat el motor d’aquest pacte. Si s’analitzen les propostes estrelles d’aquest ajuntament, aquelles fites mĂ©s significatives, MÉS hi hem estat presents com a element central. A l’esbucament de Son Banya, a la regulaciĂł del lloguer turĂstic, a la implantaciĂł de la Recollida Selectiva Mòbil, a la lluita per la Memòria Històrica… a totes.
Quines coses realitzades trobeu més positives de les à rees que gestiona MÉS per Palma?
Des de Model de ciutat i Urbanisme hem dut endavant projectes cabdals per canviar la ciutat. Per això hem impulsat el que serà el primer Bosc Urbà de la ciutat, a l’antic Canòdrom. Aquest bosc, a més de ser un pulmó verd per la ciutat, canvia el model de grans parcs amb estores de ciment. Volem ser una ciutat Verda.
A més d’això, hem preservat 48.000 metres quadrats del Bosc de Can Tà pera que estaven amenaçats. També ha estat durant aquests anys que ens hem assegurat que es preservin ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma, i que al Molinar hi hagi un port petit.
La transformaciĂł del passeig MarĂtim Ă©s tambĂ© un punt clau per aquesta Palma Verda. El passeig MarĂtim Ă©s la primera autopista de l’Estat Espanyol. El projecte de remodelaciĂł del Passeig MarĂtim comptarĂ amb la plantaciĂł de mĂ©s de mil nous arbres. En total a Palma es plantaran mĂ©s de 2500 nous arbres.
Des de l’Àrea d’Habitatge, vinculada a Model de Ciutat i Urbanisme s’ha impulsat una nova polĂtica d’habitatge amb un objectiu clar: augmentar de l’1% d’habitatges socials que hi havia a Palma fins al 10% del parc d’habitatge. El 2018 el Govern ha invertit 17 milions d’euros per a la construcciĂł de 140 habitatges de lloguer social, i des de l’Ajuntament hem cedit cinc solars a l’IBAVI. D’altra banda, l’Oficina Anti-desnonament ha atès a mĂ©s de 1400 famĂlies un 70% d’aquestes tenia una data de llançament del seu habitatge.
Pel que fa a Ecologia podem dir que Palma recicla mĂ©s que mai. S’ha fet una inversiĂł de 20 milions d’euros amb la compra de nous contenidors i maquinĂ ria per uns serveis de neteja mĂ©s eficients per tots els barris i pobles de Ciutat. TambĂ© s’ha impulsat un nou mètode de recollida selectiva al Centre, aixĂ com la introducciĂł de la matèria orgĂ nica. Amb aquest nou sistema, al centre es recicla mĂ©s de un 70% quan abans era un 18%. A la resta de la ciutat es va començar amb un 14% i ja s’ha superat el 26% de reciclatge. Rècords històrics per la nostra ciutat! Pel que fa als espais naturals, hem recuperat Es Carnatge, l’únic espai no urbanitzat del litoral del municipi; mentre hem acostat Cabrera a la ciutadania, amb visites gratuites per infants i adults. La lluita contra el canvi climĂ tic estĂ essent un repte clau per construir un futur habitable, el foment de les energies renovables o la gestiĂł sostenible de l’aigua sĂłn peces claus que esteim treballant amb valentia. Hem posat les polĂtiques ambientals al centre de l’equaciĂł.
A l’à rea de Cultura, hem treballat amb la premissa que Palma Ă©s una ciutat Creativa, Ă©s una realitat. Des de l’Ajuntament hem donat suport i visibilitzaciĂł a la cultura. Tenim espais de present dinamitzats, com els teatres municipals o el Casal Solleric (amb una lĂnia expositiva innovadora, amb exposicions de Rogelio LĂłpez Cuenca o Mondarain… i una programaciĂł que ha agafat coherència i qualitat). TambĂ© podem estar orgullosos de l’apertura de Can Balaguer o la dignificaciĂł dels espais museĂstics del Castell de Bellver. TambĂ© s’han impulsat cicles de cinema als teatres municipals. Però no acabam aquĂ. Tenim diversos projectes en marxa: 1) L’antiga PresĂł de Palma esdevindrĂ un centre de creaciĂł contemporĂ nia; 2) Les Torres del Temple, les rehabilitam i les incorporam a la xarxa de museus i 3) Can Ribes, futur centre de formaciĂł, creaciĂł i recerca de les arts del circ a la Soledat-Nou Llevant.
I des de Benestar Social dos grans reptes: apostam perquè no hi hagi barris de primera i barris de segona, i per això hem invertit als barris vulnerables, com Son Gotleu i al Camp Redó. Hem rehabilitat 19 habitatges del Camp Redó i es treballa per seguir amb la rehabilitació d’aquest barri.
I aquest govern, serĂ el que va començar amb el desallotjament de Son Banya, desprĂ©s d’una ordre judicial i un pacte amb totes les forces polĂtiques amb representaciĂł a l’Ajuntament de Palma, s’ha iniciat un procĂ©s per acabar amb el supermercat mĂ©s gros de la droga. Acabar amb Son Banya Ă©s donar noves oportunitats a les persones i als infants que hi viuen.
Segurament el que tothom recordarĂ Ă©s que no hem pogut finalitzar amb l’enderrocament de sa Feixina, però hem de dir que hem estat el primer govern que ho ha volgut fer amb fermesa i que ha pres la decisiĂł d’esbucar aquest monument feixista. Per desgrĂ cia la justĂcia ens ha aturat aquesta decisiĂł i estĂ pendent de resoluciĂł i esperem poder finalitzar la feina la legislatura vinent. D’altra banda s’han donat passes increĂŻbles pel que fa a la Memòria Històrica, hem col·locat els primers Stolpersteine, hem declarat el Dia de record de les vĂctimes de la Guerra Civil, hem impulsat el cicle Memòria i Carrer (conferència i mĂşsica), s’ha impulsat el Mur de la Memòria digital i hem inaugurat una exposiciĂł sobre presos del franquisme al Castell de Bellver.
A on pensau que heu pogut errar en qualque decisiĂł?
Ens ha faltat temps i competències per aplicar algunes mesures, com per exemple per implementar mesures per garantir un millor accĂ©s a l’habitatge, com la limitaciĂł dels preus. Estem davant una emergència social en aquest sentit i l’Ajuntament de Palma necessita mĂ©s finançament i competències per fer-hi enfront de la forma valenta amb la qual volem treballar. Al mateix temps hem de millorar la polĂtica comunicativa, hem d’explicar mĂ©s i millor les polĂtiques fetes. Les institucions encara pateixen la desafecciĂł social, però aquests 4 anys hem lluitat per recuperar la confiança de la gent en la polĂtica. Transformar la Ciutat en un espai de convivència i justĂcia Ă©s un projecte cooperatiu, on tothom s’hi ha de sentir part. Per això Ă©s imprescindible seguir teixint col·laboraciĂł ciutadana i empresarial amb les administracions. Palma Ă©s una obra col·lectiva. Les reivindicacions socials per a nosaltres son motor imprescindible per transitar cap una ciutat mĂ©s democrĂ tica.
Com equip de govern, que pensau que s’ha aportat de mĂ©s calat estratègic pel present i pel futur de Palma? Apuntau cap a un nou model de ciutat?
És evident que estar dins el govern et dóna més eines per conèixer quins són els problemes de la ciutat, i molt més si hi tens la batlia. Nosaltres més enllà de la partitocrà cia tenim un model de ciutat, un model de ciutat pels pròxims 20 anys, una ciutat verda, justa, igualità ria, resilient, sostenible… i treballam per aconseguir aquests objectius, les nostres propostes van encaminades a culminar aquest projecte de model de ciutat moderna i europea.
Un exemple clar, Palma ara és un referent internacional de Ciutat que combat la turistització dels barris i treballa per la defensa de l’accés a l’habitatge. Aquestes són problemà tiques europees actuals, i moltes ciutats ens miren com a municipi capdavanter en aquestes matèries (i d’altres). És un orgull liderar un govern que posa al centre el benestar de la gent, en le present i pel futur.
Pensau en qualque ciutat existent, com a referent o model que desitjau?
Hi ha moltes ciutats que prenen diferents decisions en diferents matèries a les que miram, no hi ha una especĂfica que sigui el model a seguir, ja que totes les ciutats tenen unes circumstĂ ncies diferents. Però si que estam atents a diferents polĂtiques que adopten determinades ciutats. Per aquest fet m’he reunit amb la batlessa de Madrid, Manuela Carmena, per parlar de diferents polĂtiques d’habitatge o amb Ada Colau per tractar tambĂ© la problemĂ tica del lloguer turĂstic, i amb Joan RibĂł amb qui compartim que la mobilitat sostenible Ă©s un dels eixos principals per les ciutats. TambĂ© estam atents a polĂtiques que s’apliquen a BerlĂn, Amsterdam i altres ciutats europees. Però com deiem, aquestes ciutats tambĂ© observen el que estem fent a Palma. Treballam en xarxa amb les ciutats del canvi d’arreu de l’Estat per afrontar els reptes comuns que tenim, i per exigir a l’Estat i a Europa polĂtiques que reforcin la sobirania municipal i el benestar social i ambiental.
Que pensau de la imputaciĂł per prevaricaciĂł per prohibir el lloguer vacacional als plurifamiliars a Palma?
Aquesta Ă©s una denĂşncia polĂtica, Ă©s un modus operandi que s’ha anat produint i repetint durant aquesta legislatura, poders especulatius que van contra l’interès general i la voluntat democrĂ tica dels ciutadans. “Ells” Ă©s evident que no responen a l’interès general, sinĂł a interessos econòmics, nosaltres posam sempre per damunt l’interès general i el de la ciutadania perquè Ă©s el nostre deure. Creim que Ă©s un sĂmptoma que “ells” ens tenen por, han vist com un govern d’esquerres no fa polĂtiques a la seva mida. Però nosaltres sabem que tenim el suport de la ciutadania, que ens va votar per fer polĂtiques com aquestes. No li veim molt de recorregut a aquesta querella interposada per un lobby com Ă©s FEVITUR, que nomĂ©s mira pels seus interessos i no pels de la ciutat.
Palma Ă©s una ciutat bruta? SerĂ el principal argument de l’oposiciĂł?
Precisament aquesta setmana hem presentat dades. Palma és ara una ciutat més neta. Hem fet una inversió mai vista abans amb més de 5 milions d’euros per millorar els serveis de neteja, hem incrementat el personal, ampliant serveis a tots els barris. La neteja és un servei que ha d’estar en constant adaptació a les exigències socials, sempre s’ha d’anar millorant, i això estem fent.
Amb aquestes millores tenim serveis de neteja mĂ©s eficients. Recollim un 45% mĂ©s de fems amb els serveis de neteja, tenim 60 vehicles nous per granar i netejar amb aigua tots els carrers de Ciutat. I a mĂ©s a mĂ©s, les demandes ciutadanes han baixat moltĂssim, mostra que els nous serveis sĂłn mĂ©s eficients. Que vol dir això? Que cada dia la gent tĂ© mĂ©s clar que la neteja de Palma ha millorat clarament. Al mateix temps que any rere any s’han de seguir milorant els serveis i apel·lant a la implicaciĂł social per una Palma neta.
Amb el nou pla de neteja que implementĂ rem el 2018 ah suposat les segĂĽents novetats 1) Neteja diĂ ria a tots els carrers (abans la majoria de carrers es netejaven cada 2 o 3 dies). 2) Neteja amb aigua cada mes a tots els carrers (abans sols es netejava amb aigua al centre i a la platja de Palma). 3) Equips especĂfics per la retirada d´herbes, i 4) Equips de neteja diaris contra l’incivisme per netejar el voltants dels contenidors o abocaments. A mĂ©s reciclam mĂ©s que mai. S’ha incrementat el reciclatge al conjunt de la ciutat superant el 25%. Al centre de la ciutat, amb la Recollida Selectiva Mòbil, aquest percentatge s’ha incrementat fins al 70%.
Com valoreu la vostra gestiĂł respecte a la relaciĂł amb la ciutadania? Amb quanta gent heu tingut una relaciĂł directa?
Amb incomptables persones! Som un ajuntament on prioritzar el tu-a-tu. Facilitam la participaciĂł ciutadana als plens i visitam cada setmana una barriada, impulsant, cada mes, una trobada oberta amb la ciutadania i cada any una audiència pĂşblica. A mĂ©s de reunions i visites amb tots els veĂŻns que ens ho demanen, siguin entitats o persones individuals. Governam amb la gent, aquest Ă©s el nostre mode de viure la polĂtica, l’Ajuntament Ă©s la casa de tothom. Hem capgirat, en aquest sentit, el funcionament de l’Ajuntament.
Què suposa que Antoni Noguera hagi sigut el batle a la segona meitat de la legislatura? La ciutadania segueix percebent la batlia com un òrgan de govern presidencialista, com aquella figura que ho ha d’arreglar tot?
Nosaltres entenem la batlia com un lloc de trobada directa entre la gent i l’ajuntament. Les decisions sempre sĂłn col·legiades i en equip. A mĂ©s, el carĂ cter i a la manera de fer d’Antoni Noguera Ă©s essencialment de proximitat amb la gent, i de cooperaciĂł amb l’equip de govern. Una combinaciĂł essencial per governar amb pactes i voler fer polĂtiques que millorin la qualitat democrĂ tica i de vida de la gent.
Sempre deim que a un diputat del Parlament de les Illes Balears serĂ difĂcil que l’aturin per parlar de determinada llei que estigui en trĂ mit. En canvi a les regidores i regidors i segurament especialmente al batle, ens aturen constantment pel carrer per explicar-mos el seu dia a dia, diriem que els ajuntaments som l’administraciĂł mĂ©s directa per a la gent.
Per això hem de tenir eines per solucionar els problemes, i moltes de les competències les tĂ© l’estat i no l’ajuntament com per exemple la regulaciĂł del preu del lloguer. Necessitam que els ajuntaments puguin posar lĂmit als preus del lloguer, perquè la realitat del nostre municipi serĂ diferent d’altres municipis. Com mĂ©s eines tenguem els ajuntaments, mĂ©s podrem donar soluciĂł als problemes de la gent.
Ha canviat qualque cosa de la persona d’Antoni Noguera amb la batlia? I ha canviat Antoni Noguera en qualque cosa la figura de la batlia?
(Noguera) Segurament sĂ, però no et sabria dir. Potser he guanyat experiència, mal de caps i he perdut un poc la innocència. Però tambĂ© m’he refermat en les meves conviccions i en les ganes de fer feina.(Truyol) No ha perdut la il·lusiĂł i convicciĂł que la polĂtica Ă©s una eina Ăştil per fer un mĂłn mĂ©s just. Aquest Ă©s un punt important, l’experiència no ens fa perdre la radicalitat dels nostres objectius i formes d’actuar, per tant aprenem noves formes d’assolir-les.
La gestiĂł fa perdre elements d’utopia?
La utopia mai es perd, Ă©s l’objectiu, el que marca cap on volem caminar. La gestiĂł dins les administracions pĂşbliques dĂłna moltĂssimes oportunitats per materialitzar polĂtiques per millorar la vida de la gent. Però evidentment tambĂ© et mostra les seves limitacions i obstacles. Les administracions necessiten una reforma integral per ser mĂ©s eficients per donar resposta a les necessitats actuals. La realitat Ă©s cada dia mĂ©s complex i les administracions s’hi han d’adaptar.
Nosaltres tenim una concepciĂł mĂ©s Ă mplia de com assolir la utopia. La utopia no se conquesta sols des de la gestiĂł, ni molt manco. La utopia l’hem de construir des de tots els Ă mbits de la vida: administracions, Ă©s clar, però tambĂ© des de l’escola, les famĂlies, les empreses, les entitats, els barris, … Hem d’avançar-hi amb un peu a les institucions i amb milers a la resta d’à mbits. Sols la cooperaciĂł i la transversalitat ens farĂ acariciar l’estimada utopia.
Com diria el gran Josep Maria Llompart, moure’s entre la realitat i la utopĂa.
DesprĂ©s de quatre anys de gestiĂł, per qui vos sentiu mĂ©s acompanyats i a on trobeu mĂ©s crĂtiques o directament mĂ©s entrebancs?
Al marge de la bona sintonia dins l’equip de MÉS PER PALMA i la resta de l’equip de govern, crec que ens hem sentit molt acompanyats pel teixit associatiu d’aquesta ciutat. Fos des de la crĂtica constructiva o des de la complicitat en l’acciĂł de govern, crec que les associacions de Palma sabien que ells i nosaltres lluitam pel mateix. Respecte als entrebancs, creiem que l’actitud de l’oposiciĂł no ha ajudat a generar consensos i molt de pics han tingut una actitud contrĂ ria a l’interès general.
Quins són els reptes de la legislatura que ve per a MÉS per Palma?
Els reptes de la pròxima legislatura per a MÉS per Palma Ă©s afrontar els reptes de la ciutat. En primer lloc creim que l’accĂ©s a l’habitatge Ă©s un dels temes mĂ©s importants a la nostra ciutat. Ja hem donat passes per garantir aquest accĂ©s com han estat la cessiĂł de solars a l’IBAVI per a la construcciĂł d’habitatge pĂşblic de lloguer. I una altra mesura pionera en el mĂłn, la prohibiciĂł del lloguer turĂstic en pluri-familliars, una proposta feta per la FederaciĂł d’Associacions de VeĂŻns de Palma i avalada per informes tècnics i jurĂdics de l’Ajuntament. Aquesta mesura Ă©s des del convenciment que els habitatges han de ser per viure-hi i no per especular o dur-hi una activitat econòmica. Per altra banda tambĂ© hem fet una nova regulaciĂł d’establiments turĂstics, limitant la seva proliferaciĂł de forma drĂ stica. Ara hem de seguir donant passes en aquest sentit, hem de limitar el preu del lloguer com comentĂ vem abans, aquesta Ă©s una mesura clau per als anys que vĂ©nen. TambĂ© creiem en l’estabilitat dels contractes de lloguer, en els contractes de llarga durada, per això proposam reduccions a l’IBI per aquells propietaris que lloguin el pis amb un contracte de 7 anys.
Per altra banda, la mobilitat sostenible, la legislatura vinent ha de ser la legislatura en la qual Palma tengui un transport d’alta capacitat, un trambĂşs que connecti el centre de la ciutat amb s’Arenal i l’aeroport. Aquest mitjĂ de transport seria una garantia per competir amb el cotxe privat i potenciar el transport pĂşblic. A mĂ©s volem continuar augmentant els eixos cĂvics, un fins a Pere Garau des de Nuredduna, Ă©s a dir, prĂ cticament des del centre de la ciutat, i un altre que connecti Blanquerna amb La Real.
A mĂ©s, un altre dels reptes de la legislatura que ve Ă©s el model turĂstic. A Palma hem de limitar els creuers a un mĂ xim de 3 per dia i un mĂ xim de 10.000 persones. Cal redistribuir els creuers al llarg de l’any perquè causin el menor impacte possible a la nostra ciutat. El turisme s’ha de combinar sempre amb el resident, i no pot repercutir negativament a la ciutat. I finalment, continuar amb la regulaciĂł del lloguer turĂstic i prohibir-ho als unifamiliars entre mitjaneres als barris tradicionals, com poden ser Son Espanyolet, es Molina o els Hostalets, continuant en la mateixa lĂnia d’abans, garantir la convivencia dels veĂŻnats i les veĂŻnades de Palma.
I el definitiu, que la nostra ciutat estigui lliure de radicalismes que pretenen acabar amb els drets de molts de col·lectius, aquells que van en contra dels drets de les dones, dels drets LGTB, dels drets de les persones migrades, no han de ser benvinguts a la nostra ciutat. Totes les persones, independentment del seu origen, són ciutadanes de Palma.
Per què feis una campanya de lideratge de dues persones en lloc de la de candidat a la batlia?
Nosaltres sempre deim que MÉS per Palma Ă©s una cooperativa polĂtica, solen tenir mĂ©s rellevĂ ncia les persones que encapçalen la llista, però el nostre Ă©s un projecte col·lectiu, i un d’aquests exemples Ă©s treballar de forma conjunta els dos primers de la llista, apostam pels lideratges compartits, ja ho vĂ rem fer aixĂ el 2015 i ara ho continuarem fent.
És la nostra forma de veure la polĂtica, i les cares mĂ©s visibles som nosaltres, però tenim una llista molt plural i preparada, tenim gent independent que provĂ© dels moviments associatius vinculats amb el lleure, amb els refugiats, amb el col·lectiu feminista, LGTB, i un llarg etcètera.