ANTONI NOGUERA ORTEGA

I

NEUS TRUYOL CAIMARI

Antoni Noguera Ortega (Palma, 27 de desembre de 1979) ha treballat d’educador de carrer al mateix Ajuntament de Palma del qual va ser regidor des del 2011 i actualment batle des del 30 de juny de 2017.

Nadiu del barri palmesà de Pere Garau, des de la seva joventut ha estat molt vinculat al món associatiu, especialment al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. De jove va entrar a militar en política de la mà del Partit Socialista de Mallorca, essent elegit el 2006 Secretari General dels JEN-PSM, la branca jove del partit. A les eleccions del 2015 va ser reelegit regidor, obtenint 23.000 vots i cinc regidors en total. Mitjançant un acord amb PSIB-PSOE i SomPalma, Noguera fou elegit batle de Palma el 30 de juny de 2017 després que ho fos José Hila (PSIB) els primers dos anys de legislatura. Finalment, el passat novembre, va ser elegit cap de llista de MÉS en un procés de primàries obertes a tota la ciutadania.

Neus Truyol Caimari (Palma, 27 de febrer de 1978) és sociòloga que s’ha format entre Mallorca, Barcelona i Madrid, regidora a l’Ajuntament de Palma des d’octubre del 2013 i actualment tinent de batle d’Ecologia, Agricultura i Benestar animal des del juny del 2015.

Des de ben jove ha estat vinculada a l’activisme social vinculat al dret a l’habitatge, el feminisme i la radicalitat democràtica de tots els pobles. Laboralment ha participat en projectes de participació ciutadana i desenvolupament local. El maig del 2011 va ser la número 4 de la llista PSM-IniciativaVerds-Entesa-PACMA a l’Ajuntament de Palma, però no fou fins a l’octubre del 2013 que entrà al consistori com a regidora arran de la dimissió de Marisol Fernández. Així mateix, el novembre del 2018 va ser elegida per ser número 2 de la llista MÉS per Palma per l’Ajuntament mitjançant primàries.

De l’oposició al govern… Què ha suposat aquest fet a MÉS PER PALMA?

Aquest fet ens ha donat la possibilitat de dur endavant el projecte de ciutat en el que creim i el que plantejàvem el 2015, veníem d’una legislatura marcada per la corrupció i per la pèrdua de drets dels funcionaris de l’Ajuntament; així com un allarga llista de retallades en drets socials i serveis públics. Governar ens ha suposat una responsabilitat per afrontar diferents reptes de la ciutat, el primer plantar cara a la corrupció, posar el comptador de la corrupció de Palma a zero; per altra banda recuperar tots els drets dels treballadors públics; i evidentment, dignificar els serveis municipals per contribuir a una major qualitat de vida de la gent. Ara som una formació política més madura, i encara coneixem millor la ciutat, de cara a les pròximes eleccions tenim molt clars quins són els principals reptes de futur de la ciutat.

Com valoreu la legislatura des del Pacte de Govern?

Ha estat una legislatura molt completa, hem estat un govern proper, governam amb i per a la gent i les seves necessitats. Sempre hem escoltat i hem retut comptes a la ciutadania. Hem de recordar que hem fet diferents audiències públiques durant els 4 anys, per col·lectius i per districtes. Hem treballat per transformar Palma, en una Ciutat verda, justa, sostenible i creativa. En definitiva, creiem que ara vivim a una Palma més estimada.

En els pactes de govern de MÉS amb el PSOE i la candidatura avalada per PODEM, què aporta MÉS per Palma com incorporacions més significatives?

Valentia. Hem estat el motor d’aquest pacte. Si s’analitzen les propostes estrelles d’aquest ajuntament, aquelles fites més significatives, MÉS hi hem estat presents com a element central. A l’esbucament de Son Banya, a la regulació del lloguer turístic, a la implantació de la Recollida Selectiva Mòbil, a la lluita per la Memòria Històrica… a totes.

Quines coses realitzades trobeu més positives de les àrees que gestiona MÉS per Palma?

Des de Model de ciutat i Urbanisme hem dut endavant projectes cabdals per canviar la ciutat. Per això hem impulsat el que serà el primer Bosc Urbà de la ciutat, a l’antic Canòdrom. Aquest bosc, a més de ser un pulmó verd per la ciutat, canvia el model de grans parcs amb estores de ciment. Volem ser una ciutat Verda.

A més d’això, hem preservat 48.000 metres quadrats del Bosc de Can Tàpera que estaven amenaçats. També ha estat durant aquests anys que ens hem assegurat que es preservin ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma, i que al Molinar hi hagi un port petit.

La transformació del passeig Marítim és també un punt clau per aquesta Palma Verda. El passeig Marítim és la primera autopista de l’Estat Espanyol. El projecte de remodelació del Passeig Marítim comptarà amb la plantació de més de mil nous arbres. En total a Palma es plantaran més de 2500 nous arbres.

Des de l’Àrea d’Habitatge, vinculada a Model de Ciutat i Urbanisme s’ha impulsat una nova política d’habitatge amb un objectiu clar: augmentar de l’1% d’habitatges socials que hi havia a Palma fins al 10% del parc d’habitatge. El 2018 el Govern ha invertit 17 milions d’euros per a la construcció de 140 habitatges de lloguer social, i des de l’Ajuntament hem cedit cinc solars a l’IBAVI. D’altra banda, l’Oficina Anti-desnonament ha atès a més de 1400 famílies un 70% d’aquestes tenia una data de llançament del seu habitatge.

Pel que fa a Ecologia podem dir que Palma recicla més que mai. S’ha fet una inversió de 20 milions d’euros amb la compra de nous contenidors i maquinària per uns serveis de neteja més eficients per tots els barris i pobles de Ciutat. També s’ha impulsat un nou mètode de recollida selectiva al Centre, així com la introducció de la matèria orgànica. Amb aquest nou sistema, al centre es recicla més de un 70% quan abans era un 18%. A la resta de la ciutat es va començar amb un 14% i ja s’ha superat el 26% de reciclatge. Rècords històrics per la nostra ciutat! Pel que fa als espais naturals, hem recuperat Es Carnatge, l’únic espai no urbanitzat del litoral del municipi; mentre hem acostat Cabrera a la ciutadania, amb visites gratuites per infants i adults. La lluita contra el canvi climàtic està essent un repte clau per construir un futur habitable, el foment de les energies renovables o la gestió sostenible de l’aigua són peces claus que esteim treballant amb valentia. Hem posat les polítiques ambientals al centre de l’equació.

A l’àrea de Cultura, hem treballat amb la premissa que Palma és una ciutat Creativa, és una realitat. Des de l’Ajuntament hem donat suport i visibilització a la cultura. Tenim espais de present dinamitzats, com els teatres municipals o el Casal Solleric (amb una línia expositiva innovadora, amb exposicions de Rogelio López Cuenca o Mondarain… i una programació que ha agafat coherència i qualitat). També podem estar orgullosos de l’apertura de Can Balaguer o la dignificació dels espais museístics del Castell de Bellver. També s’han impulsat cicles de cinema als teatres municipals. Però no acabam aquí. Tenim diversos projectes en marxa: 1) L’antiga Presó de Palma esdevindrà un centre de creació contemporània; 2) Les Torres del Temple, les rehabilitam i les incorporam a la xarxa de museus i 3) Can Ribes, futur centre de formació, creació i recerca de les arts del circ a la Soledat-Nou Llevant.

I des de Benestar Social dos grans reptes: apostam perquè no hi hagi barris de primera i barris de segona, i per això hem invertit als barris vulnerables, com Son Gotleu i al Camp Redó. Hem rehabilitat 19 habitatges del Camp Redó i es treballa per seguir amb la rehabilitació d’aquest barri.

I aquest govern, serà el que va començar amb el desallotjament de Son Banya, després d’una ordre judicial i un pacte amb totes les forces polítiques amb representació a l’Ajuntament de Palma, s’ha iniciat un procés per acabar amb el supermercat més gros de la droga. Acabar amb Son Banya és donar noves oportunitats a les persones i als infants que hi viuen.

Segurament el que tothom recordarà és que no hem pogut finalitzar amb l’enderrocament de sa Feixina, però hem de dir que hem estat el primer govern que ho ha volgut fer amb fermesa i que ha pres la decisió d’esbucar aquest monument feixista. Per desgràcia la justícia ens ha aturat aquesta decisió i està pendent de resolució i esperem poder finalitzar la feina la legislatura vinent. D’altra banda s’han donat passes increïbles pel que fa a la Memòria Històrica, hem col·locat els primers Stolpersteine, hem declarat el Dia de record de les víctimes de la Guerra Civil, hem impulsat el cicle Memòria i Carrer (conferència i música), s’ha impulsat el Mur de la Memòria digital i hem inaugurat una exposició sobre presos del franquisme al Castell de Bellver.

A on pensau que heu pogut errar en qualque decisió?

Ens ha faltat temps i competències per aplicar algunes mesures, com per exemple per implementar mesures per garantir un millor accés a l’habitatge, com la limitació dels preus. Estem davant una emergència social en aquest sentit i l’Ajuntament de Palma necessita més finançament i competències per fer-hi enfront de la forma valenta amb la qual volem treballar. Al mateix temps hem de millorar la política comunicativa, hem d’explicar més i millor les polítiques fetes. Les institucions encara pateixen la desafecció social, però aquests 4 anys hem lluitat per recuperar la confiança de la gent en la política. Transformar la Ciutat en un espai de convivència i justícia és un projecte cooperatiu, on tothom s’hi ha de sentir part. Per això és imprescindible seguir teixint col·laboració ciutadana i empresarial amb les administracions. Palma és una obra col·lectiva. Les reivindicacions socials per a nosaltres son motor imprescindible per transitar cap una ciutat més democràtica.

Com equip de govern, que pensau que s’ha aportat de més calat estratègic pel present i pel futur de Palma? Apuntau cap a un nou model de ciutat?

És evident que estar dins el govern et dóna més eines per conèixer quins són els problemes de la ciutat, i molt més si hi tens la batlia. Nosaltres més enllà de la partitocràcia tenim un model de ciutat, un model de ciutat pels pròxims 20 anys, una ciutat verda, justa, igualitària, resilient, sostenible… i treballam per aconseguir aquests objectius, les nostres propostes van encaminades a culminar aquest projecte de model de ciutat moderna i europea.

Un exemple clar, Palma ara és un referent internacional de Ciutat que combat la turistització dels barris i treballa per la defensa de l’accés a l’habitatge. Aquestes són problemàtiques europees actuals, i moltes ciutats ens miren com a municipi capdavanter en aquestes matèries (i d’altres). És un orgull liderar un govern que posa al centre el benestar de la gent, en le present i pel futur.

Pensau en qualque ciutat existent, com a referent o model que desitjau?

Hi ha moltes ciutats que prenen diferents decisions en diferents matèries a les que miram, no hi ha una específica que sigui el model a seguir, ja que totes les ciutats tenen unes circumstàncies diferents. Però si que estam atents a diferents polítiques que adopten determinades ciutats. Per aquest fet m’he reunit amb la batlessa de Madrid, Manuela Carmena, per parlar de diferents polítiques d’habitatge o amb Ada Colau per tractar també la problemàtica del lloguer turístic, i amb Joan Ribó amb qui compartim que la mobilitat sostenible és un dels eixos principals per les ciutats. També estam atents a polítiques que s’apliquen a Berlín, Amsterdam i altres ciutats europees. Però com deiem, aquestes ciutats també observen el que estem fent a Palma. Treballam en xarxa amb les ciutats del canvi d’arreu de l’Estat per afrontar els reptes comuns que tenim, i per exigir a l’Estat i a Europa polítiques que reforcin la sobirania municipal i el benestar social i ambiental.

Que pensau de la imputació per prevaricació per prohibir el lloguer vacacional als plurifamiliars a Palma?

Aquesta és una denúncia política, és un modus operandi que s’ha anat produint i repetint durant aquesta legislatura, poders especulatius que van contra l’interès general i la voluntat democràtica dels ciutadans. “Ells” és evident que no responen a l’interès general, sinó a interessos econòmics, nosaltres posam sempre per damunt l’interès general i el de la ciutadania perquè és el nostre deure. Creim que és un símptoma que “ells” ens tenen por, han vist com un govern d’esquerres no fa polítiques a la seva mida. Però nosaltres sabem que tenim el suport de la ciutadania, que ens va votar per fer polítiques com aquestes. No li veim molt de recorregut a aquesta querella interposada per un lobby com és FEVITUR, que només mira pels seus interessos i no pels de la ciutat.

Palma és una ciutat bruta? Serà el principal argument de l’oposició?

Precisament aquesta setmana hem presentat dades. Palma és ara una ciutat més neta. Hem fet una inversió mai vista abans amb més de 5 milions d’euros per millorar els serveis de neteja, hem incrementat el personal, ampliant serveis a tots els barris. La neteja és un servei que ha d’estar en constant adaptació a les exigències socials, sempre s’ha d’anar millorant, i això estem fent.

Amb aquestes millores tenim serveis de neteja més eficients. Recollim un 45% més de fems amb els serveis de neteja, tenim 60 vehicles nous per granar i netejar amb aigua tots els carrers de Ciutat. I a més a més, les demandes ciutadanes han baixat moltíssim, mostra que els nous serveis són més eficients. Que vol dir això? Que cada dia la gent té més clar que la neteja de Palma ha millorat clarament. Al mateix temps que any rere any s’han de seguir milorant els serveis i apel·lant a la implicació social per una Palma neta.

Amb el nou pla de neteja que implementàrem el 2018 ah suposat les següents novetats 1) Neteja diària a tots els carrers (abans la majoria de carrers es netejaven cada 2 o 3 dies). 2) Neteja amb aigua cada mes a tots els carrers (abans sols es netejava amb aigua al centre i a la platja de Palma). 3) Equips específics per la retirada d´herbes, i 4) Equips de neteja diaris contra l’incivisme per netejar el voltants dels contenidors o abocaments. A més reciclam més que mai. S’ha incrementat el reciclatge al conjunt de la ciutat superant el 25%. Al centre de la ciutat, amb la Recollida Selectiva Mòbil, aquest percentatge s’ha incrementat fins al 70%.

Com valoreu la vostra gestió respecte a la relació amb la ciutadania? Amb quanta gent heu tingut una relació directa?

Amb incomptables persones! Som un ajuntament on prioritzar el tu-a-tu. Facilitam la participació ciutadana als plens i visitam cada setmana una barriada, impulsant, cada mes, una trobada oberta amb la ciutadania i cada any una audiència pública. A més de reunions i visites amb tots els veïns que ens ho demanen, siguin entitats o persones individuals. Governam amb la gent, aquest és el nostre mode de viure la política, l’Ajuntament és la casa de tothom. Hem capgirat, en aquest sentit, el funcionament de l’Ajuntament.

Què suposa que Antoni Noguera hagi sigut el batle a la segona meitat de la legislatura? La ciutadania segueix percebent la batlia com un òrgan de govern presidencialista, com aquella figura que ho ha d’arreglar tot?

Nosaltres entenem la batlia com un lloc de trobada directa entre la gent i l’ajuntament. Les decisions sempre són col·legiades i en equip. A més, el caràcter i a la manera de fer d’Antoni Noguera és essencialment de proximitat amb la gent, i de cooperació amb l’equip de govern. Una combinació essencial per governar amb pactes i voler fer polítiques que millorin la qualitat democràtica i de vida de la gent.

Sempre deim que a un diputat del Parlament de les Illes Balears serà difícil que l’aturin per parlar de determinada llei que estigui en tràmit. En canvi a les regidores i regidors i segurament especialmente al batle, ens aturen constantment pel carrer per explicar-mos el seu dia a dia, diriem que els ajuntaments som l’administració més directa per a la gent.

Per això hem de tenir eines per solucionar els problemes, i moltes de les competències les té l’estat i no l’ajuntament com per exemple la regulació del preu del lloguer. Necessitam que els ajuntaments puguin posar límit als preus del lloguer, perquè la realitat del nostre municipi serà diferent d’altres municipis. Com més eines tenguem els ajuntaments, més podrem donar solució als problemes de la gent.

Ha canviat qualque cosa de la persona d’Antoni Noguera amb la batlia? I ha canviat Antoni Noguera en qualque cosa la figura de la batlia?

(Noguera) Segurament sí, però no et sabria dir. Potser he guanyat experiència, mal de caps i he perdut un poc la innocència. Però també m’he refermat en les meves conviccions i en les ganes de fer feina.(Truyol) No ha perdut la il·lusió i convicció que la política és una eina útil per fer un món més just. Aquest és un punt important, l’experiència no ens fa perdre la radicalitat dels nostres objectius i formes d’actuar, per tant aprenem noves formes d’assolir-les.

La gestió fa perdre elements d’utopia?

La utopia mai es perd, és l’objectiu, el que marca cap on volem caminar. La gestió dins les administracions públiques dóna moltíssimes oportunitats per materialitzar polítiques per millorar la vida de la gent. Però evidentment també et mostra les seves limitacions i obstacles. Les administracions necessiten una reforma integral per ser més eficients per donar resposta a les necessitats actuals. La realitat és cada dia més complex i les administracions s’hi han d’adaptar.

Nosaltres tenim una concepció més àmplia de com assolir la utopia. La utopia no se conquesta sols des de la gestió, ni molt manco. La utopia l’hem de construir des de tots els àmbits de la vida: administracions, és clar, però també des de l’escola, les famílies, les empreses, les entitats, els barris, … Hem d’avançar-hi amb un peu a les institucions i amb milers a la resta d’àmbits. Sols la cooperació i la transversalitat ens farà acariciar l’estimada utopia.

Com diria el gran Josep Maria Llompart, moure’s entre la realitat i la utopía.

Després de quatre anys de gestió, per qui vos sentiu més acompanyats i a on trobeu més crítiques o directament més entrebancs?

Al marge de la bona sintonia dins l’equip de MÉS PER PALMA i la resta de l’equip de govern, crec que ens hem sentit molt acompanyats pel teixit associatiu d’aquesta ciutat. Fos des de la crítica constructiva o des de la complicitat en l’acció de govern, crec que les associacions de Palma sabien que ells i nosaltres lluitam pel mateix. Respecte als entrebancs, creiem que l’actitud de l’oposició no ha ajudat a generar consensos i molt de pics han tingut una actitud contrària a l’interès general.

Quins són els reptes de la legislatura que ve per a MÉS per Palma?

Els reptes de la pròxima legislatura per a MÉS per Palma és afrontar els reptes de la ciutat. En primer lloc creim que l’accés a l’habitatge és un dels temes més importants a la nostra ciutat. Ja hem donat passes per garantir aquest accés com han estat la cessió de solars a l’IBAVI per a la construcció d’habitatge públic de lloguer. I una altra mesura pionera en el món, la prohibició del lloguer turístic en pluri-familliars, una proposta feta per la Federació d’Associacions de Veïns de Palma i avalada per informes tècnics i jurídics de l’Ajuntament. Aquesta mesura és des del convenciment que els habitatges han de ser per viure-hi i no per especular o dur-hi una activitat econòmica. Per altra banda també hem fet una nova regulació d’establiments turístics, limitant la seva proliferació de forma dràstica. Ara hem de seguir donant passes en aquest sentit, hem de limitar el preu del lloguer com comentàvem abans, aquesta és una mesura clau per als anys que vénen. També creiem en l’estabilitat dels contractes de lloguer, en els contractes de llarga durada, per això proposam reduccions a l’IBI per aquells propietaris que lloguin el pis amb un contracte de 7 anys.

Per altra banda, la mobilitat sostenible, la legislatura vinent ha de ser la legislatura en la qual Palma tengui un transport d’alta capacitat, un trambús que connecti el centre de la ciutat amb s’Arenal i l’aeroport. Aquest mitjà de transport seria una garantia per competir amb el cotxe privat i potenciar el transport públic. A més volem continuar augmentant els eixos cívics, un fins a Pere Garau des de Nuredduna, és a dir, pràcticament des del centre de la ciutat, i un altre que connecti Blanquerna amb La Real.

A més, un altre dels reptes de la legislatura que ve és el model turístic. A Palma hem de limitar els creuers a un màxim de 3 per dia i un màxim de 10.000 persones. Cal redistribuir els creuers al llarg de l’any perquè causin el menor impacte possible a la nostra ciutat. El turisme s’ha de combinar sempre amb el resident, i no pot repercutir negativament a la ciutat. I finalment, continuar amb la regulació del lloguer turístic i prohibir-ho als unifamiliars entre mitjaneres als barris tradicionals, com poden ser Son Espanyolet, es Molina o els Hostalets, continuant en la mateixa línia d’abans, garantir la convivencia dels veïnats i les veïnades de Palma.

I el definitiu, que la nostra ciutat estigui lliure de radicalismes que pretenen acabar amb els drets de molts de col·lectius, aquells que van en contra dels drets de les dones, dels drets LGTB, dels drets de les persones migrades, no han de ser benvinguts a la nostra ciutat. Totes les persones, independentment del seu origen, són ciutadanes de Palma.

Per què feis una campanya de lideratge de dues persones en lloc de la de candidat a la batlia?

Nosaltres sempre deim que MÉS per Palma és una cooperativa política, solen tenir més rellevància les persones que encapçalen la llista, però el nostre és un projecte col·lectiu, i un d’aquests exemples és treballar de forma conjunta els dos primers de la llista, apostam pels lideratges compartits, ja ho vàrem fer així el 2015 i ara ho continuarem fent.

És la nostra forma de veure la política, i les cares més visibles som nosaltres, però tenim una llista molt plural i preparada, tenim gent independent que prové dels moviments associatius vinculats amb el lleure, amb els refugiats, amb el col·lectiu feminista, LGTB, i un llarg etcètera.