Andreu Rotger Amengual
En el cor de la nostra Ciutat hi trobem la seu del Cercle d’Economia de Mallorca, una associació que reuneix més de dos centenars de professionals qualificats que, de forma independent i gratuïta, volen aportar la seva experiència i les seves anà lisis en bé d’una millora de la nostra societat mallorquina. Ens rep, molt amablement, el seu president, Sr. Andreu Rotger Amengual.
Va nà ixer el 1949 a Alaró. És Enginyer de camins, canals i ports per l’Escola Tècnica Superior de Madrid. Diplomat en gestió d’empreses per l’IESE de Barcelona. Va ser Director General d’Endesa a Balears, i abans havia estat Director d’Explotació d’Endesa. Actualment jubilat, té gran experiència en la gestió de canvis i l’organització d’equips després de la fusió d’empreses.
Encara que la majoria dels nostres lectors el coneixen, potser convindria dir quatre mots sobre què és el Cercle d’Economia.
El Cercle d’Economia de Mallorca tĂ© com a caracterĂstica principal ser una associaciĂł de professionals (no d’empreses) de tot tipus, interessats per com funciona aquest paĂs. I preocupats pel que no funciona. El CERCLE no aspira a governar, però sĂ a dir com li agradaria ser governats. Des de la independència empresarial i polĂtica. Independència empresarial, perquè no Ă©s ni un col·legi professional, ni una associaciĂł d’empreses, des del punt de vista sectorial, ni un partit polĂtic. No s’accepten subvencions del Govern; això fa que sigui un lloc de trobada per debatre els trets mĂ©s importants de les principals necessitats dels ciutadans. Des de la pluralitat ideològica. Això s’ha vist, perquè hi ha hagut gent que ha sortit del Cercle i se n’ha anat a la polĂtica; a distints extractes polĂtics. I, des del punt de vista professional, no Ă©s un cercle d’economistes. Es diu “cercle d’economia” perquè qualsevol necessitat dels ciutadans passa per l’economia.
Quines condicions es requereixen per entrar al “Cercle d’Economia”?
L’única condició és està avalat per dos socis, res més. I, naturalment, acceptar la pluralitat ideològica i el debat d’idees.
Es demana una determinada qualificació professional o acadèmica?
No. Basta que tinguis inquietud sobre el que estĂ passant a la societat. I de fet, els economistes no arriben ni al 50% dels socis. A part del model econòmic, estam molt implicats en el tema de l’educaciĂł (hi ha comissions que treballen aquest tema), el tema de la sanitat, el tema de la qualitat de la democrĂ cia, el tema de la cultura… Hem proposat la “Ruta Europea Ramon Llull”. Ja sabeu que les rutes europees varen començar el segle passat. La primera ruta europea que es va autoritzar per part de la Comunitat Econòmic Europea va ser el “CamĂ de Santiago” i ara n’hi ha mĂ©s de trenta. Nosaltres hem proposat la “Ruta Ramon Llull” com una ruta europea, que a mĂ©s de reivindicar la figura de Ramon Llull, serviria per treballar el turisme cultural (jo crec que obriria moltes possibilitats a aquest paĂs). EndemĂ©s, treballem el tema de la innovaciĂł; tenim uns premis als emprenedors. Hi ha tambĂ© un grup que estudia l’evoluciĂł del model econòmic. Em sabria greu oblidar algun tema… El que vull dir Ă©s que no es tracta que nosaltres ens dediquem exclusivament al tema del finançament, encara que s´hi ha treballat molt. És un tema de valors de la societat; tot el que preocupi la societat, preocupa en el Cercle.
Quants de membres formen part del Cercle actualment?
Dos-cents vint-i-cinc. I d’extractes molt diferents: jubilats, farmacèutics… És vera que la majoria sĂłn professionals, però no vĂ©nen en tant sĂłn professionals,
Quin sistema de feina teniu?
Hi ha una junta directiva, que es reuneix cada mes, conformada per denou socis. Una comissiĂł executiva formada per quatre persones. I tota una sèrie de comissions. Es treballa per projectes; qualsevol soci pot proposar un projecte i, si hi ha un mĂnim de gent interessada, es treballa aquell projecte. Ara, per exemple, s’ha creat fa poc una comissiĂł, per iniciativa dels socis, de la diversificaciĂł; el tema de la integraciĂł d’estrangers interessats en integrar-se; dones, joves… És un tema a analitzar, i ja fem una jornada en aquest sentit; per què les dones no ocupen llocs de responsabilitat a les empreses? I per què les dones no estan en la mateixa proporciĂł a les associacions d’aquest tipus? Nosaltres tenim un deu per cent de dones. TambĂ© el tema dels joves; crec que Ă©s un mal senyal que els partits polĂtics (per exemple, el PP i el PSOE) tinguin una mitjana d’edat dels seus afiliats que supera els 55 anys. S’estĂ produint una ruptura generacional. Uns partits que estan majoritĂ riament gestionats per gent gran (diguem-ho aixĂ) i unes generacions, entre els 18 i els 35 anys, que el setanta per cent, o no tĂ© feina, o tĂ© una feina molt precĂ ria… AquĂ hi ha com una ruptura, o existeix el risc d’una ruptura que a nosaltres ens preocupa i que cal analitzar.
Potser aquesta ruptura es produeix arreu de les institucions: sindicats, esglésies, partits, etc.
Segurament; no deixem de ser una representaciĂł de la societat. No som ni millors ni pitjors…
Cada comissió té el seu programa de feina, s’organitza aixà com ella vol?
SĂ, sĂ. L’únic que tĂ© Ă©s que ha de donar comptes a la directiva i a l’assemblea. Tenim dues assemblees anuals, una el juliol i l’altra el desembre.
Es paga una quota? Segur que no viviu de l’aire del cel…
SĂ, 35 euros cada mes. I jo faria una crida a animar els vostres lectors a què es facin socis (podeu dir-ho aixĂ), tant si troben que Ă©s molt o Ă©s poc (m’és igual) Ă©s una contribuciĂł a què hi hagi veus independents que treballin per aquest paĂs. Hi ha quotes mĂ©s baixes, per joves, per famĂlies. Es tracta d’afavorir que hi hagi una veu independent; altrament, tindrem veus autoritzades, veus importants, veus mĂ©s intel·ligents que el Cercle, però no independents. Jo crec que hi ha d’haver de tot.
Com aterres al Cercle d’Economia?
Quan em vaig jubilar, a 62 anys, vaig pensar: no puc quedar sense fer res, una persona que estĂ acostumada a l’activitat contĂnua. I, com que jo no tinc gaire habilitats manuals, vaig mirar les diferents associacions on em podia ubicar. El que jo cercava era una associaciĂł que fos independent, polĂticament i empresarial. Sense Ă nim de crĂtica a altres associacions, que fan les seves funcions; amb tot el meu respecte. Jo diria que gairebĂ© totes, per no dir totes, les associacions a les Balears, o bĂ© defensen interessos sectorials (col·legis professionals, CAEB, Cambra de Comerç, FederaciĂł Hotelera), o estan associades, directament o indirectament, o bĂ© a una empresa (El Cercle Financer de La Caixa) o bĂ© a un partit polĂtic. Insisteixo: amb tot el meu respecte. Però, el que jo cercava era una independència total, el Cercle. Llavors vaig començar a assistir-hi i em va agradar.
A què es deu aquest desig tan intens de cercar tanta independència? Hi ha hagut alguna experiència negativa abans?
No ho sĂ©; tal vegada perquè pensava: Ă©s el que necessita la ciutadania. Crec que els ciutadans necessiten certa orientaciĂł des de la independència. Perquè una orientaciĂł condicionada pot ser fantĂ stica, però no deixa d’estar esbiaixada. Llavores, un lloc on convisquessin diverses ideologies, que Ă©s el cas del Cercle (excepte extremistes, hi ha de tot), i, per tant, poder anar conformant la teva opiniĂł a força d’anar escoltant opinions diverses, a mi em semblava un exercici interessant. Si mĂ©s no des del punt de vista personal. I, si endemĂ©s ets un animal polĂtic (jo crec que ho Ă©s tothom), en el sentit de què m’interessa la vida en comĂş de les persones… Cal fer veure que els polĂtics no sĂłn mĂ©s que representants nostres. Abans no hi havia polĂtics. Per què? Perquè a un poble, si algĂş es casava i havia de fer una casa, la feien entre tots; i, si havien de matar el porc, el mataven entre tots i llavors se’l repartien… Fins que ens vĂ rem fer tan nombrosos i tan complicats, que vĂ rem necessitar delegar. Però, que no es creguin els polĂtics que sĂłn mĂ©s importants que nosaltres; nosaltres som mĂ©s importants que ells! I, per això, em semblava que aquesta credibilitat davant el ciutadĂ havia de ser a partir de la independència. Perquè si no, Ă©s difĂcil. Ja Ă©s difĂcil tenir una opiniĂł no manipulada! Conscientment o inconscientment; sĂ, endemĂ©s, hi ha interessos…! Això jo ho he viscut; tots ho hem viscut. Tot tĂ© una certa manipulaciĂł.
A quin pĂşblic li interessa una opiniĂł lliure? Als polĂtics, que en teoria sĂłn els gestors dels assumptes pĂşblics, dels nostres assumptes, els interessa una veu lliure?
Jo crec que no els interessa, els condiciona. En teoria (parlo en general, eh?) hauria de ser aixĂ, però jo crec, i el que defensem des del Cercle Ă©s un sistema electoral i un sistema de partits molt diferent del que hi ha ara. Jo crec que un dels orĂgens del mal que tenim Ă©s precisament el sistema electoral i el sistema de partits que tenim. Que va ser molt Ăştil en el seu moment, segurament, però ara ens condiciona. Ens condiciona perquè el polĂtic estĂ mĂ©s pendent del que digui la cĂşpula del partit (si no, no surt a la foto) que del ciutadĂ que l’ha votat. Exemples d’això en tenim moltĂssims! Estic parlant en general, clar.
Tenim un model econòmic eficaç i eficient a les Illes?
Jo no ho crec i crec que Ă©s bastant obvi. Un sistema econòmic en què el seu PIB estĂ concentrat en un 80% en serveis… Qualsevol persona mĂnimament informada diria que estem excessivament escorats cap a un costat. És veritat que el que fem Ă©s aprofitar les potencialitats que tenim, i això estĂ bĂ©, però posar tots els ous dins la mateixa cistella, tots sabem que no Ă©s bĂł… I Ă©s mentida que no tinguem mĂ©s remei que caure en el que tenim. No fa tants d’anys que, per exemple, el PIB industrial era el doble del que tenim ara. Crec que, aixĂ com a vegades es fa discriminaciĂł positiva de gènere, tambĂ© hi hauria d’haver una discriminaciĂł positiva a favor de la indĂşstria, a favor de noves tecnologies, a favor de la innovaciĂł…
Això suposa tenir una visiĂł, com a mĂnim a mitjĂ termini…
Clar, clar! I aquesta visiĂł estratègica passa per això i passa per l’educaciĂł. Jo som dels que creuen en el que diu l’economista Puig: per a guanyar competitivitat ens hem de centrar mĂ©s en fer crĂ©ixer els salaris mĂnims, pagar mĂ©s a canvi de demanar mĂ©s formaciĂł, mĂ©s professionalitat, i millorar el nivell de qualitat de les coses que fem. AquĂ, el que estem fent (ho deia en Puig) Ă©s acabar creant mĂ©s llocs de treball que els que demanden els balears; dels espanyols, inclĂşs. si ens encasquetem en l’atur zero a les Balears, no ho aconseguirem mai perquè la crida del Nord d’Àfrica i de Sud-amèrica al baix preu Ă©s infinita. Ens haurĂem de concentrar en què la gent que hi ha ara tengui un nivell mĂ©s alt i l’oferta de treball sigui mĂ©s qualificada.
Això vol dir que la immigració és una amenaça per a l’economia balear?
No, no! Jo no ho diria aixĂ, perquè això crec que seria injust! La immigraciĂł Ă©s una forma de solidaritat per part dels pobles que tenen mĂ©s que els que no tenen; i Ă©s absolutament imprescindible. Però, no a canvi de deixar a la cuneta quantitat de gent nativa, que la perdem pel camĂ per manca de formaciĂł; per manca d’oferta de cert nivell…
TambĂ© podem dir que hi ha empresaris que juguen mĂ©s als salaris baixos per damunt de la qualitat…
No es tracta de dir: això Ă©s una qĂĽestiĂł que l’ha d’arreglar el Govern. No, això Ă©s una qĂĽestiĂł que afecta el Govern, afecta les empreses i afecta els ciutadans. Si el Govern no ho regula d’aquesta forma; els empresaris no estan interessats en aquest nou model i els ciutadans no ens preparem per donar resposta… Jo m’he trobat, en el passat, en voler seleccionar persones per a determinats llocs i haver d’acudir a la PenĂnsula perquè aquĂ no n’hi havia. Això vol dir una desconnexiĂł empresa, universitat, govern; i uns ciutadans no certament caracteritzats per la cultura de l’esforç. Hem de recuperar aquesta cultura.
Podem parlar d’un model d’Illes en general, de cada illa… Tenim un model semblant?
Amb matisos, però som molt semblants. I això Ă©s normal; la globalitzaciĂł fa que en coses tan banals com que te’n vas a qualsevol capital d’Europa i veus els mateixos comerços, les mateixes històries… el que a mi em sembla que ens empobreix, però la globalitzaciĂł crec que ens fa bastant comuns. Això no obstant, Ă©s obvi que entre Menorca, Eivissa, Formentera i Mallorca hi ha diferències; però a mi em sembla normal.
Pel que fa al que parlà vem de consciència quant a la formació i la qualificació professional també som semblants?
Jo crec que sĂ. Una mostra que tota aquesta qĂĽestiĂł del model econòmic i dels ingressos ens afecta, Ă©s que tenim un sistema d’educaciĂł que produeix el fracĂ s mĂ©s elevat de tot Espanya. Un problema en sanitat de llistes d’espera importants; a una de les comunitats que tĂ© mĂ©s targetes sanitĂ ries privades de tot Espanya! Si el percentatge de les Balears, que tenim una targeta sanitĂ ria privada, fos semblant al que hi ha a la resta de comunitats, empitjorarĂem notablement el sistema de salut. AixĂ i tot ja estĂ col·lapsat!
Parlem de la Plataforma pel Nou Finançament; quantes entitats la formen en aquests moments?
Entorn de setanta.
Quins sĂłn els punts principals del Manifest?
El model de finançament en si mateix, el tema del REB, el règim especial insular, el tema de les inversions estatals i el tema del deute.
Creus que Madrid és una forma d’entendre Espanya?
(Alè profund de n’Andreu, somriure i segons de silenci) Què és Madrid? Quién es Madrid?
Aquesta concepciĂł que les coses es decideixen des del centre. És on es reparteixen les cireres. Has d’anar a Madrid a defensar que ens facin cas…
SĂ. Jo crec que això Ă©s un mal molt generalitzat; però Ă©s un mal. Els menorquins, eivissencs i formenterers es queixen de Palma (ells diuen Palma)… No fa tants d’anys que per anar a Barcelona des de MaĂł havies de passar per Palma. Aquest estil… no ens agrada que es decideixi el que un ha de fer des de l’altre costat… Jo crec que tot això tĂ© què veure tambĂ© amb la poca solidaritat. Se’ns umpl la boca de solidaritat, però desprĂ©s, jo diria que a Mallorca mĂ©s que en altres llocs, som molt d’anar per lliure. Això d’ajuntar-nos per fer qualque cosa ens costa molt! Allò de què tenim un problema comĂş i… No, no, mira, jo em cerco la vida i els altres ja s’arreglaran! Això tĂ© conseqüències. En el cas que ens ocupa, que bona part del benestar del ciutadĂ d’aquest paĂs nostre, de les Illes, depèn d’unes decisions que es prenen a Madrid (ja ens entenem) del Govern de Madrid… Clar, quan un ha de governar i ho ha de fer per a un paĂs com el nostre, en què les Illes representa un percentatge molt petit, hi ha el risc que no es tinguin en compte les nostres necessitats reals. Jo crec que Ă©s un error; una economia com Ă©s la balear, que podria ser, si li donem una sempenta amb mĂ©s pressuposts, podria ser una locomotora d’Espanya, ara l’estan relegant al furgĂł de cua. I això Ă©s sistemĂ tic; perquè el nostre poble es pensa que tot el que es fa estĂ tocat de la mĂ de DĂ©u; i que això Ă©s aixĂ…!
Per tant, sĂłn dues actituds que es retroalimenten?
Jo crec que sĂ.
DenotarĂem, per tant, una manca d’esperit associatiu, de capacitat de crear xerxa, i, per altra part, un govern a qui això li interessa perquè aixĂ pot actuar mĂ©s directament?
SĂ, perquè “el que no llora, no mama”…
No hi ha una oposiciĂł ferma…
Nosaltres deixem fer… “laissez faire…”! Jo crec que hem de veure que tothom demana; i tothom exigeix des de les seves necessitats… I, si nosaltres no posem de manifest la nostra situaciĂł, ningĂş ho arreglarĂ per nosaltres. No hi ha gens d’interès per part del Govern de Madrid… A mĂ©s a mĂ©s tĂ© la consciència que som un paĂs ric, que no Ă©s el mateix que un paĂs amb gent rica. I no Ă©s el mateix; sĂłn dues coses diferents. I, a mĂ©s a mĂ©s, la nostra Renda per CĂ pita, com sabeu, estĂ baixant i no tĂ© perspectives de recuperaciĂł. I s’ha de veure, tambĂ©, el tema de la competitivitat, el tema de la productivitat, el tema de quin tipus de llocs de treball estem creant, el tipus de model… influeixen moltes coses! Però, tambĂ©, les polĂtiques que es poden fer amb uns pressuposts que ens condemnen sistemĂ ticament a tenir la despesa per habitant mĂ©s baixa de tot Espanya en sanitat, educaciĂł i serveis socials. Necessitem un règim especial insular per variar el problema dels greuges comparatius. Perquè, per a qualsevol activitat econòmica, tant importar com exportar, tenim una penalitzaciĂł pel fet insular.
I la manca d’inversions estatals, tampoc ajuden…
Unes inversions de l’Estat necessà ries per ser motor econòmic. Per tenir uns visitants que doblen la població, i ens obliguen a renovar les infraestructures més importants. I estam sistemà ticament a la coa en inversions per habitant! Això ha dut a un deute que, no diré que els nou mil milions de deute siguin deguts a això, el mateix Govern Balear xifra al voltant del quaranta per cent a l’infrafinançament. És clar que, no sé si serà el quaranta, o serà el trenta-vuit, o serà el quaranta-dos, però hem hagut de fer hospitals (com Son Espases, Ca’n Misses, Formentera, perquè som illes) que en altres comunitats varen anar a cà rrec de l’Estat. I nosaltres, per qüestió de competències, de finançament, ho hem hagut de pagar. I això té un preu en forma de deute, que fa que el vint-i-u per cent del pressupost de la Comunitat s’hagi de destinar a pagar deute (interessos, etc.). Tot això fa que, al final, tot estant a la mitjana dels ingressos, acabem tenint les despeses per habitant més baixes de tot Espanya.
Com creus que es podrien popularitzar aquestes aspiracions?
Jo crec que tampoc hem de ser molt pessimistes; això per un costat. Jo crec que durant els darrers tres anys se’n parla bastant mĂ©s del que se’n parlava abans. El fe que els diaris, per exemple, quasi cada setmana treguin alguna notĂcia relacionada amb aquest tema, no Ă©s casual. Els diaris xerren del que la gent vol sentir. No xerren del que la gent no vol llegir; perquè una notĂcia que no Ă©s llegida, no interessa. Jo crec que la gent, quan es parla d’aquestes coses, comença a prendre consciència. Ara, Ă©s vera que, quan vaig sentir en BaldovĂ que xerrava de què volen fer una manifestaciĂł, una campanya… Jo crec, que si nosaltres ens plantegĂ©ssim fer una campanya (com hem parlat alguna vegada), potser haurĂem de mirar endarrere per veure qui hi ha… Potser per allò que dèiem que ens costa mobilitzar-nos i potser encara no hem fet prou divulgaciĂł. Basta veure qui compareix a certes convocatòries. Com s’ha de fer? BĂ©, tenim una Plataforma amb una sèrie de persones molt interessants que diem tot el que creiem que podrĂem fer. I tot el que hem fet ha sortit d’allĂ ; i hem fet bastants coses, per cert! Que no Ă©s suficient? És obvi!
El repte potser sigui com fer-ho arribar a la gent manco sensibilitzada; la capil·laritzaciĂł…
És clar! Això no pot ser sols una reivindicaciĂł d’una elit intel·lectual, amb tots els respectes, que tambĂ© hi ha de ser; o d’una gent conscienciada. Aleshores jo crec que això s’ha d’expandir. Com? Primer persona a persona; jo no perd ocasiĂł… amb les meves amistats, sopars, trobades… allò de l’osmosi. No perdre l’oportunitat per fer veure que no Ă©s un tema que preocupa la FundaciĂł Emili Darder, a la FundaciĂł Pere MascarĂł, o al Cercle d’Economia… No es tracta de: “mira, tu, aquests il·lustrats!” No, no. És una qĂĽestiĂł que afecta els pagesos, als botiguers… el millor hi ha altres fĂłrmules de què a Madrid li arribi; i no fa falta mobilitzar un miliĂł de persones. Dia 5 de juny tendrem una oportunitat per intentar convèncer als diputats i senadors elegits a les nostres Illes, de fer qualque cosa junts amb la societat civil que representem, ja que hem organitzat una reuniĂł al Parlament de les Illes Balears amb la Plataforma…
A CanĂ ries s’han fet valer…
A CanĂ ries hi ha un o dos diputats que s’han mobilitzat, i han aconseguit… I amb això basta! Jo crec que s’han d’aprofitar totes les ocasions. Em convidaren en el Cercle d’Economia Barcelona, jo era l’únic extern, Ă©rem una dotzena amb el Ministre Montoro. Tots dèiem unes paraules i jo vaig aprofitar: tota aquesta gent li explica el problema de Catalunya, que estĂ molt bĂ©, però, pel que fa al tema del finançament, Balears, que jo represento en aquesta taula, estem pitjors que els de Catalunya. Hem de dur a l’à nim d’aquesta gent i aprofitar qualsevol avinentesa… Va venir el secretari d’estat d’economia, en Ferrer; els hotelers el varen dur. Quan va acabar l’exposiciĂł (era un perĂode electoral), alguna pregunta? Vaig sortir jo el primer: “li volia comentar que els ciutadans de les Balears estam molt disgustats perquè el sistema de finançament… bla, bla, bla”. És igual la resposta!, però es queda amb la punyida que sap que allĂ hi ha alguna cosa que no va bĂ©.
Molt millor si fĂłssim capaços de què això quallĂ©s dins la gent, i això Ă©s el que realment esglaia, però dia 5 de juny tindrem l’oportunitat. És vera que no tenim cap diputat o senador que representi “exclusivament” els interessos d’aquĂ, però, si arribĂ©ssim a convèncer de què d’alguna forma es fes un “tour de force”, de dir “Ei, que estem aquĂ!”… Jo crec que aquest seria l’objectiu del dia 5; no nomĂ©s ha, ha, ha; hi, hi, hi… Animar que qualcĂş, amb una esmena, amb el que sigui… som molt realista.
Potser a Madrid es creuen que ells són els que tenen la visió de conjunt del problema; i són els que administren de forma justa. Tothom va a lo seu i ells tenen la possibilitat de posar ordre. Es tracta d’influir en els que posen ordre.
Potser s’ha de canviar la negociació. A mi em va agradar el que va dir el president del AIREF: si intentem anar pel camà dels ingressos, ho tenim malament, perquè tothom plora; i modificar l’statu quo actual ha de ser amb molts doblers. El president del AIREF deia: “per què no fem una cosa? Retirar el sistema actual; fora! I anar a un sistema, per una autoritat independent, que analitzi les despeses objectives dels eixos fonamentals de l’autonomia, que són el 80% de la despesa, sanitat, educació i serveis socials, tenint en compte el cost de la vida, la insularitat, etc.”. De forma que cada autonomia tengui, no el mateix, sinó els costos objectius d’aquella comunitat. I, després, si tu vols més, llavors paga més! A mi això em sembla qualque cosa diferent. I, com que és diferent, no tinc referències; i jo diria que és just, si es fa bé.
Moltes grĂ cies, Andreu. Tant de bo aquesta entrevista sigui una petita aportaciĂł mĂ©s a la construcciĂł d’un paĂs mĂ©s just i mĂ©s humĂ , en la lĂnia del Cercle.