L’efecte hivernacle a les Balears ho notam especialment en l’esclafament de la primavera
Aquest hivern, a les nostres Illes, sols en una setmana, hem passat d’una situació de sequera alarmant, a un excés d’aigua i de pluja amenaçant. El temps va desbaratat, comentam. Necessitam que els savis ens ajudin a interpretar el que està passant. Aquesta vegada comptam”amb l’avantatge de tenir-ne un de proper, amb una llarga i provada experiència, sempre disposat a compartir i divulgar d’un dels temes que han omplert la seva vida
Jansà és un llinatge d’origen català i Clar és menorquí procedent de Mallorca.
Som… dels Països Catalans. Vaig néixer a Sant Lluís, Menorca, l’any 1948. Seixanta-vuit anys ben duits. Jo som de Sant Lluís, perquè vaig néixer en l’estiu. Els meus pares vivien a Palma en aquell temps; per tant, jo, als quinze dies d’haver nascut, ja era a Palma. He passat la vida a Palma. Després, per feina, vaig estar sis anys a Menorca, la primera destinació com a meteoròleg superior de l’Escala Facultativa. Llevat d’aquests sis anys i els cinc que vaig estar a Madrid, sempre he viscut a Mallorca. Malgrat tot jo em sent molt lligat a Menorca, mon pare era menorquí i nosaltres tenim casa a Menorca.
On vares estudiar?
Jo vaig anar a Monti-Sion, vaig començar la carrera de Físiques a la Universitat de Barcelona i la vaig completar a la Universitat de Madrid.
I la Meteorologia?
Vaig entrar dins el Servei de Meteorologia Estatal, que ara es diu AEMET. Hi ha tres escales que són diferents: una on s’exigeix un grau universitari superior, després hi a una escala tècnica, que correspondria a un grau mitjà, tècnic i, després, hi ha una escala d’observadors per a la qual s’exigeix un batxillerat. Jo vaig entrar en el que, en aquells moments, encara era el Servicio Meteorológico Nacional i vaig entrar abans d’acabar la carrera perquè vaig entrar a l’Escala Tècnica. Jo, amb quart de Físiques a Madrid, ja era funcionari del Servicio Meteorológico. I vaig compaginar el final de la carrera amb els cursos de formació professional del que ara és AEMET. Per tant, vaig acabar la carrera fent feina ja en el que en aquell temps es deia ajudant de meteorologia i ara es diu meteoròleg tècnic. Després vaig accedir a meteoròleg superior i la primera destinació va esser Menorca, on hi vaig estar sis anys, molts productius, per cert, en molts d’aspectes. Després vaig tornar a Mallorca.
Des la infància tens clara aquesta vocació?
El meu pare era meteoròleg, va esser el primer meteoròleg superior de les Illes Balears. Va esser el Director del Centre Meteorològic de les Balears, el va crear, i ho va esser durant més de trenta anys. Durant el primer curs de la Universitat, que era de comuns, encara dubtava sobre quina carrera seguiria i dins la Física també vaig estar dubtant sobre les especialitzacions. La meva inclinació per la Meteorologia evidentment, ben segur, que està influenciada pel pes del meu pare, ell tenia un prestigi enorme com a meteoròleg. Segur que això em va influenciar, però jo no n’era massa conscient. La veritat és que la ciència m’ha interessat sempre i, dins el coneixement científic, la meteorologia és una de les vies del coneixement de la natura. Estic segur que no m’he equivocat quan he triat aquesta rama de la ciència.
El primer centre meteorològic de les Balears es creà a Maó
Què és la AEMET i quin paper juga a les Illes?
La AEMET actual segueix una tradició d’uns cent-cinquanta anys. Aquest és el temps que fa que, a nivell d’estat, està implantada i organitzada, per tant és una cosa molt arrelada. Balears és una de les àrees geogràfiques de l’estat espanyol on la meteorologia estatal ha tingut sempre un pes considerable. Un dels primers centres meteorològics regionals que es va crear, fora de Madrid, va esser el de les Balears a l’any 1934, que es va crear a Maó, no a Palma, curiosament. Perquè el meu pare estava a Maó i va esser el primer meteoròleg que hi va haver a les Balears. En aquell temps n’hi havia molts pocs de meteoròlegs i a Balears no n’hi havia d’altre. Però, endemés, com que el meu pare va esser una figura de prestigi, i en investigació va destacar moltíssim, va promoure el que ara anomenam meteorologia mediterrània, Palma va tenir dins el Servei Meteorològic Nacional un pes important. Era un centre perifèric destacat, notable. Per tant, per a mi, quan em varen agafar com a Director d’aquest Centre Meteorològic va esser un honor poder dirigir un centre que tenia aquesta tradició, aquest prestigi, i un equip molt bo, un equip amb el que es podia fer una feina molt interessant.
També entraves hereu d’un bagatge que havia deixat ton pare…
Síii, efectivament!
Ton pare també en tendria una alegria…
És cert! És cert! Una vegada ell jubilat em va dir: “Fins ara a tu et coneixien com el fill del doctor Jansà. Ara a mi em coneixen com el pare del meteoròleg Agustí Jansà”. Ell tenia un prestigi enorme i la seva alegria va esser molt gran.
Què mesura exactament la AEMET de les Balears i com s’agafa una visió de conjunt a l’hora de definir un pronòstic?
Els mètodes de quan hi era mon pare a avui han canviat radicalment. Els darrers cinquanta anys hi ha hagut un canvi espectacular; les tècniques són diferents. Amb tot, el fonamental en tota activitat de meteorologia és l’observació, l’obtenció de dades. Des de Palma es fan sondejos a l’atmosfera superior, hi ha un sonda que recorre l’atmosfera en vertical i fa medicions fins als trenta quilòmetres d’altitud. Això t’informa sobre quin és l’estat de l’atmosfera a tots els nivells. També es fan medicions de les radiacions solars, la radiació ultraviolada, s’està mesurant el que es diu l’”espessor òptica”, quina transparència té l’aire en vertical. Hi ha mesures des de les molt senzilles, com veure quina pluja ha caigut en un dia amb una proveta graduada, fins a les més sofisticades. L’important és que sempre hi hagi una xarxa d’observació a cada camp, a cada nivell, que funcioni el millor possible. És una de les grans missions que té qualsevol meteorologia oficial, qualsevol servei meteorològic públic, sigui regional, sigui estatal.
A les Balears hi ha una de les densitats més elevades del món d’observadors voluntaris
A Mallorca s’ha estès l’afició a l’observació meteorològica.
És cert, hi ha molts de voluntaris i és molt important. La gent té la idea d’unes observacions molt sofisticades (amb les sondes, els satèl·lits, etc), però els aficionats que mesuren la pluja cada dia són una gran ajuda. Això pot fer-ho molta gent, són aficionats i no cobren… Sense ells el Servei de Meteorologia Estatal no tendria capacitat de mantenir aquesta xarxa. A Balears concretament hi ha una densitat increïblement elevada -es pot dir de les més elevades del món- d’observadors. Aquí amb un territori de cinc-mil i escaig de quilòmetres quadrats hem arribat a tenir més de cent vuitanta punts d’observació; naturalment, tu no pots pagar cent vuitanta observadors, per tant, si no fos per les xarxes d’aficionats, que col·laboren oficialment amb la meteorologia estatal, això seria impossible. Així tenim un coneixement detalladíssim de com és el clima de les Balears i sabem els contrasts que hi ha entre la pluja de la Serra de Tramuntana de Mallorca i les zones de la Costa Sud. Els contrasts que hi ha entre Menorca i Eivissa. La varietat enorme del clima de les Balears.
Hi ha molts de micro climes a Balears?
Les Balears tenen una varietat climàtica important. Evidentment tenen coses en comú, totes les Balears tenen, com a tret climàtic comú, el clima típicament mediterrani. Un clima que en l’estiu, que és l’època càlida, no plou. Això, que sembla una perogrullada, no és així pertot ni molt manco. Són molt poques les àrees en el món on hi ha estacionalitat, hivern i estiu, i l’estiu és sec; això no és tan freqüent, ni de molt. És molt freqüent, en molts de punts, que les pluges vénguin en l’estiu; quan l’atmosfera es desestabilitza més, hi ha tempestes, etc. Això ho tenim en comú: som mediterranis. Però, a més de la mediterranitat, hi ha unes diferències molt notables.
Per exemple?
Si comparam entre Lluc i el Cap de Cala Figuera, que en línia recta deu haver-hi cinquanta quilòmetres, amb aquesta distància mínima hi ha tanta diferència de pluviometria com la que hi ha entre Santiago de Compostel·la i Alacant. Que tothom sap que Santiago de Compostel·la té un clima molt plujós i el d’Alacant és molt sec, gairebé àrid. Això aquí ho tenim amb cinquanta quilòmetres.
I entre les Illes?
Entre les Illes hi ha diferències. Cada illa té les seves peculiaritats; en general és més plujós cap a Menorca que a Eivissa i Formentera, aquestes tenen zones del territori que ja passen de la mediterranitat a l’aridesa; característiques d’aridesa climàtica. Però, a part d’aquestes diferències, hi ha una diferència de molts de comportaments. Esl tipus de temporals que afecten més a Menorca no són els que afecten més a Eivissa i Formentera. Tenen règim diferents en aquest sentit; no radicalment, però sí molt matisats. Els vents són completament diferents; Menorca és el regne de la tramuntana. A Eivissa i Formentera és el regne de l’alternància entre ponent i llevant; ponent en l’hivern i llevant en l’estiu. O sigui, que les diferències són enormes.
Si haguessis de dir els quatre o cinc micro climes característics de Balears?
Menorca per una banda; Eivissa i Formentera per una altra; i dins Mallorca distingiria: la Serra de Tramuntana clarament, el Pla mirant el Nord, i la Costa Sud. Serien les grans zones climàtiques que podríem distingir a les Balears. Santanyí, Llucmajor, Palma mateix, fins i tot part del sud de Calvià són zones que freguen l’aridesa; com Eivissa i Formentera en part del seu territori. En canvi Mallorca, sobre tot la part de Tramuntana, és una zona de clima molt curiós: a pesar d’esser una zona amb unes precipitacions de més de 1.200 ml. de precipitació anual com a mitjana; a pesar d’haver-hi tanta pluja, en l’estiu no hi plou. No és que no plogui a les zones seques de les Illes, és que tampoc plou a Lluc.
És ideal pel turisme…
Pel turisme d’estiu. Perquè durant l’hivern també és normal tenir dies molt bons; per exemple “les seques de gener” que són dies de temps molt agradable… Les primaveres a les Illes són una meravella
El clima de la Terra funciona per un balanç de radiacions. Aquest balanç és el motor de l’atmosfera
Està desbaratat el temps?
Sí, sí, sí, està clarament desbaratat! El clima està afectat per l’activitat humana d’una manera clara i rotunda, però encara hi ha gent que ho nega. És curiós, hi ha mandataris que s’aprofiten de què encara quedi gent que ho nega per a reforçar les seves posicions, evidentment m’estic referint a Trump. Per a la immensa majoria de científics del món està claríssim que el clima està canviant, s’està escalfant de manera global per mor de la influència humana. Perquè la humanitat, des de la industrialització, però acceleradament, sobre tot les darreres dècades, ha anar injectant a l’atmosfera tal quantitat de gasos d’efecte hivernacle… L’efecte hivernacle és un efecte natural de la nostra atmosfera i de moltes altres atmosferes planetàries.Però, aquest efecte s’ha anat intensificant; i aquesta intensificació suposa que la part baixa de l’atmosfera es va escalfant, i així es trastorna el clima.
El clima de la terra funciona per un balanç de radiacions: entre la radiació que ens arriba del sol i la radiació que la terra perd cap a l’espai. Aquest balanç és el motor de tota l’atmosfera. A les regions polars de la terra perd més energia que la que li arriba del sol, té un balanç negatiu. I a les regions tropicals la terra rep del sol més energia de la que perd per via tèrmica; per tant, té un balanç positiu. Aquest desequilibri entre les dues gran àrees (la polar i la tropical) posa en marxa una circulació de vents, el que es diu “la circulació general de l’atmosfera”, que el que està cercant és restaurar l’equilibri. Clar, si tu afectes la temperatura global de la terra, estàs afectant aquest desequilibri i estàs afectant tot la circulació que tendeix a ajustar-lo. Per tant, amb la intensificació de l’efecte hivernacle, no només estàs escalfant el planeta en el seu conjunt (que sí que ho estàs fent), sinó que, a més a més, l’estàs alterant de forma regional, diguéssim, en tots els aspectes.
Tèrmicament no s’escalfa tota la terra igual, hi ha zones que s’escalfen molt més que no altres. Per tant, tèrmicament ja es produeix diferenciació del que és just en circulació. Però també es produeixen desajusts en pluja, Per exemple, per concretar una mica, les regions continentals (i la regió mediterrània pertany a la regió continental perquè és una mar petita comparada amb els continents que l’envolten) tenen un escalfament més gran que les regions marítimes. Però, dins aquestes, com és el cas nostre, n’hi ha que estan per damunt de la mitjana. L’escalfament nostre és major que el que tenen altres zones continentals. No és que siguem el màxim, hi ha altres regions polars continentals, però…
Només les Balears o tota la Mediterrània?
No, la Mediterrània en general. En aquest sentit, Balears no és específic. No és que sigui la zona de màxim escalfament, hi ha la zona del nord de Rússia, Sibèria, Escandinàvia, que tenen uns escalfaments majors; Canadà també. Les regions polars continentals tenen un enorme escalfament; i actualment també l’estan tenint ja a les regions polars marítimes i s’ha vist com el gel polar va retrocedint d’una manera claríssima. Hi ha efectes que són més específics de cada punt.
La Mar Mediterrània en concret és una cosa que nosaltres hem investigat. I el que hem vist és que l’escalfament no és ni molt manco igual d’una part de l’any a l’altra. En l’hivern és molt més petit, fins ara, de fet hi ha onades de fred quasi iguals a les de fa dècades. En canvi en l’estiu hi ha un escalfament molt més gran; però, encara més gran en la primavera. La primavera és l’època que s’està escalfant més. Nosaltres hem investigat aquest tema i hem identificat la raó de què això succeeixi és que el circuit tropical, que transporta aire del tròpic cap al nord, que ens deixava marginats durant la major part de l’any i només ens agafava de ple en l’estiu, ara ja ens està agafant amb molta freqüència durant la primavera. S’està expandint i ens està agafant durant una part de l’any més extensa que abans.
Això a la Mediterrània i a la zona més pròxima, Península Ibèrica, França Continental, tota aquesta zona està patint un escalfament de primavera molt exagerat degut a l’expansió de la circulació tropical. Això és un efecte del canvi climàtic, que du com a conseqüència que totes les pertorbacions de primavera que ens afectaven moltíssim antigament, ja no ens afecten tant. Per tant, tendeix a ploure menys durant aquesta època. En canvi, en el països nòrdics, cap a Escandinàvia, hi van més, allà hi està augmentant la pluja. És tant canvi climàtic el que estigui augmentant la pluja a Escandinàvia, com que pugui estar minvant aquí.
Això ja ha passat altres vegades?
Sí, sí, sí que ha passat. Hi ha hagut canvis climàtics sempre. En altres èpoques hi ha hagut canvis globalment molt més forts; fins i tot en èpoques recents, els darrers cent-mil anys, hi ha hagut les glaciacions, que quasi no deixaven lloc on viure; el gel arribava gairebé fins a les voreres del Mediterrani. També hi ha hagut climes més càlids. Si anam a l’aparició de l’home damunt la terra, també trobam climes molt radicals i molt diferents. Però, hi ha una diferència: fins ara els canvis de clima tenien la causa en els ajustaments de l’eix de rotació de la terra, canvis en l’òrbita, l’activitat volcànica, canvis en les distintes èpoques geològiques… causes naturals. Diguem que l’home no existia o, si existia, era molt poca cosa, per tant no influïa. Ara som nosaltres els que estam influint. Aquest canvi climàtic concret que tenim té dues característiques: la primera, que es generat per l’home i la segona, que és un canvi molt ràpid. Els canvis dels passat eren molt més lents. Passar del fred a la calor era al llarg de milers i milers d’anys, en canvi, ara, amb quaranta anys estam notant uns canvis molt importants.
L’economia i les planificacions urbanístiques, tenen en compte els estudis climàtics?
Jo diria que ja ho comencen a tenir en compte, però menys del que li haurien de tenir. És un factor que cada vegada serà més important i és evident que s’hauria de planificar molt més perquè és una cosa progressiva. Per exemple: lligat a aquest canvi, hi ha l’augment del nivell de la mar. Si no es planifica, una de les conseqüències que pot tenir és causar un problema econòmic i social molt important a les zones de costa en el tema urbanístic.
Si no planificam una mica com hem de reaccionar, ens agafarà sense estar preparats. A part d’això hi ha molts d’altres aspectes. Per a la nostra societat, desenvolupada en aquest sentit, diguem que hi ha un marge de capacitat de detecció, però hi ha altres societats… Jo pens en Bangladesh, on hi viuen un centenar de milions de persones, la major part del país està al mateix nivell de la mar. Just que la mar pugi mig metre inundarà una quantitat de terra que mobilitzarà milions de persones que no tendran com viure. I no tenen capacitat de reaccionar, perquè és un país molt pobre. Per tant, es tracta d’un problema enormement greu. Illes del Pacífic, que són estats petits, són illes coral·lines i no tenen altura damunt la mar, desapareixeran, l’estat sencer desapareixerà. O sigui, que les coses són molt greus. A part dels canvis de clima, dels canvis de règims de pluges i de temperatures, pot provocar una distorsió d’epidèmies, de plagues, de problemes d’aquest tipus; a moltes zones del món el problema de la fam es pot desparar.
És ver que n’hi haurà d’altres d’afavorides; a Sibèria s’hi podrà semblar molt més del que s’hi sembrava fins ara, això és cert, però hi ha zones on la irregularitat de les pluges podrà dur a períodes de fam molt més greus. I un àmbit més càlid i un règim de pluges diferentment repartides pot explosionar la propagació de plagues vegetals i animals i de malalties humanes. La malària pot tornar a guanyar extensió… Clar, aquest temes no són dels meteoròlegs, han d’esser els biòlegs els qui puguin anar precisant. De fet, nosaltres hem de treballar junts amb les altres especialitats a fi de veure què és el que està afectant a cada cosa.
Però, efectivament, ja estan apareixent espècies que no existien…
El canvi climàtic pot afectar a les Illes Balears en molts d’àmbits
A les Illes Balears quines serien les majors incidències?
A les Illes hi ha varis perills. Un és el de la desertització. No es tracta de què tenguem aquí camells i dunes d’arena, però sí que l’aridesa pot guanyar terreny. No vol dir que en general es desertitzi el Mediterrani, estam parlant d’un centenar d’anys, més enllà no ho sé. L’avanç de l’aridesa no es deu sols a l’augment de la temperatura, que suposa un augment de la demanda d’aigua, sinó també perquè es pot tornar més irregular. No vol dir que plogui menys, això encara no està clar, però sí de forma més irregular, com estan demostrant els fets. Això pot fer que augmenti l’erosió, que augmentin els períodes en què falti l’aigua… Tot això provoca desajusts en els ecosistemes, que poden afectar fins i tot al paisatge. Si comencen a morir alzines, quin paisatge ens pot quedar a la Serra de Tramuntana? Els efectes poden esser molt variats, jo no puc detallar perquè no tenc capacitat per fer-ho, però es tracta d’un tema seriós.
I, a nivell humà?
A nivell humà pot afectar molt les estructures. Pot afectar molt el comportament dels ecosistemes de tipus humit, el Salobrar de Campos, l’Albufera de Muro, el Pla de Sant Jordi són zones on un mínim augment del nivell de la mar pot suposar una gran invasió marina, una salinització important de la regió; per tant, pot tenir conseqüències un poc penoses. I evidentment sobre l’activitat humana; l’activitat turística es pot veure afectada. Un estiu molt càlid, serà atractiu pel turisme? Tal vegada sí, sempre n’hi ha que els agrada torrar-se… En canvi pot tenir efectes beneficiosos a la Costa Nord de la Península Ibèrica. Hi ha unes costes precioses, heu vist les coses de Cantàbria, del País Basc, de Galícia? Hi poses un poc més de sol… I no només a la Península Ibèrica, també al Nord d’Europa…
Quina relació té la Universitat de les Illes amb la AEMET? Quins estudis de la UIB podrien relacionar-se amb la AEMET?
Primer de tot hem de dir que la UIB és moderna comparada amb la Meteorologia Estatal i, fins i tot, comparat amb la Meteorologia de la Balears. L’estatal es va posar en marxa fa devers 150 anys i la balear, Palma i Maó tenen observacions sistemàtiques des de 1865. La Universitat de les Illes Balears es va crear l’any 1977. La UIB, des dels inicis, va prestar atenció a la meteorologia. Hi va haver una figura important a Mallorca com a professor, en Miquel Ballester, que venia de l’Autònoma de Barcelona, va esser el meu director de tesi allà. Va dur els estudis universitaris de meteorologia a les Illes. A partir d’ell, amb la gent que tenia interès -Climent Ramis, Sergi Alonso…, la meteorologia va agafar un gran impuls. De tal manera que es va arribar a formar un Grup de Meteorologia a la UIB que tenia una potència molt important. Primer a escala espanyola i després a escala mundial; va arribar a tenir un prestigi molt reconegut.
Quina relació tenia amb la AEMET? Molt poc després de crear-se… bastant poca. El 1977 es crea la UIB i jo em faig càrrec de la Meteorologia Estatal de les Balears el 1987. Jo tenia ja molt bones relacions amb la gent de la Universitat; en Miquel Ballester havia estat capdavant de la Meteorologia Estatal, en Climent Ramis havia estat company nostre, havíem fet feina junts quan estava a la Meteorologia Estatal, per tant la Universitat tenia una potencialitat de relació i jo la vaig estimular. Durant molts d’anys hem estat col·laborant estretament. I quan vaig sortir (per dir-ho d’alguna manera) de la AEMET la Universitat m’ha acollit i m’ha fet col·laborador honorari.
Amb quins estudis està relacionada la meteorologia?
Especialització formal en Meteorologia no n’hi ha per falta d’alumnat. Es donen matèries de meteorologia disperses dins la carrer de Físiques. També hi ha una activitat climatològica d’estudi important dins l’àrea de Geografia.
Les Illes Balears són una realitat petita; no li queda més remei que anar a remolc dels grans corrents mundials o tenir la seva pròpia personalitat?
Mirau, hi ha aspectes a nivell mundial que aquí els miram a nivell macro regional. Per exemple, la meteorologia mediterrània, no és que sols hagi anat a remolc, sinó que les Balears hem liderat, durant anys i anys, l’activitat meteorològica i la investigació del Mediterrani. Aquí hi va haver una associació de molts i grans projectes, avalats per l’Associació Meteorològica Mundial, referents al Mediterrani. El primer va esser un que es deia Mediterranean Cyclone Public (Projecte de Ciclons Mediterranis) i posteriorment MEDEX (Mediterranean Experiments). Aquests dos grans projectes, el primer va esser co-liderat des de les Balears ,vàrem esser un dels centres més actius, i del MEDEX he tengut l’honor d’esser jo l’impulsor i el líder durant dotze anys. Per tant, la comunitat meteorològica del Mediterrani ens ha reconegut com a líders i el Grup de la Universitat ha estat reconegut com a líder en la recerca de tècniques i de línies d’investigació que han estat molt importants.
Darrerament tu dediques una atenció molt forta al cant coral, què és més bo de fer afinar en un concert o en un pronòstic meteorològic?
Aquesta pregunta és dificilíssima! Realment afinar en qualsevol dels dos camps és molt difícil. Però, en tot cas, és un repte interessant i vos puc assegurar que intent fer-ho el millor possible en els dos camps. Jo diria que el concert ha sortit bé i, si surt perfecte, millor. Però, perfecte no té per què sortir-hi i tampoc no passa res si no hi surt. I la predicció meteorològica igual: la meta és la perfecció, és la utopia a la qual apuntam. Però mai arribam al cent per cent. La recerca de la perfecció en els dos camps sempre resulta satisfactòria. Amb la meteorologia passa el mateix: si tu aconsegueixes informar millor, no sols fer una previsió, sinó explicant les coses per a la gent; si millores en aquests camps estàs donant un servei millor. I, per poc que sigui l’avanç, et dóna una gran satisfacció.
Els científics de la meteorologia feis cas dels parenòstrics i de la cultura popular?
No es pot menysprear en absolut, perquè la cultura meteorològica popular és la sedimentació d’una experiència de generacions. Clar, aquesta experiència té un valor; evidentment que té un valor. La gent s’ha anat fixant en detalls que després es repeteixen de manera semblant i això permet interpretar coses i, fins i tot, fer algun tipus de pronòstic. Però, vaja, està a distància del que és la meteorologia científica. No menyspream la meteorologia popular, ni molt manco, però la relativitzam perquè moltes vegades són contradictoris. Per exemple, la Candelera: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu”; però després també n’hi ha un altre que diu: “Tant si plora com si riu, l’hivern és viu”. Això vol dir que tampoc està tan clar. Però sí que hi ha cosa. “Cel rogent, o pluja o vent” té un sentit.
Què opines dels programes del temps de les televisions? Hi ha massa espectacle mediàtic? Hi ha sobre-informació?
No! No crec que hi hagi massa espectacle, jo crec que l’espectacle mediàtic aproxima les coses a les gent i això està bé. El qui va començar el que podríem dir espectacle, o utilitzar molt els mitjans en aquest sentit, va esser TV3 fa una sèrie d’anys i això es va anar estenent. Jo crec que això no és dolent. Avui hauríem de tenir en compte sobre els qui parlen del temps en els mitjans de comunicació és que no tot el que diuen ells és seu. Estan bevent de moltes fonts, i, a vegades, donen la impressió que ho han fet tot ells. S’ha de dir que, en general, són molt bons, però també s’ha de dir que en Mariano Medina, en el seu temps, fa cinquanta anys, va fer una aproximació a la meteorologia excel·lent, sense mitjans, amb un guix i una pissarra, té un mèrit extraordinari.
Potser darrerament exageren els riscs per a curar-se amb salut?
Potser que es doni aquesta impressió, però també és cert –jo ho sé de la persona responsable d’un servei meteorològic- que potser s’exageri un poc. Per què? Perquè ens trobi preparats. És important que, si hi ha un risc, es conegui abans de què sigui massa evident. Ara, de cara al públic, són mesures discutibles; jo no m’hi ficaré massa, és un tema més sociològic. Quan hi ha una epidèmia, s’ha d’avisar més del compte? No ho sé, són coses que jo no les sé manejar. També hi ha una altra “perversió”, i és que, a vegades, es cerquen els titulars, escalfar perquè el qui ho presenta guanyi més prestigi, més audiència…
Amb el govern Rajoy per primera vegada és polititzà un nomenament de càrrecs que abans tenien un perfil estrictament tècnic
Les ones dels tsunamis polítics també arriben als gabinets meteorològics?
Supòs que vos estau referint al meu cessament i coses per l’estil… A veure, a mi em van proposar per dirigir la Centre de Meteorologia Estatal de Balears l’any 1987 i ho he estat fins al 2012, vint-i-cinc anys. Tots en una Espanya democràtica, amb un Govern democràticament elegit, però que ha anat canviant de color. A mi em va elegir un Govern socialista, però no perquè fos d’aquest color, sinó perquè es va convocar la vacant i m’ho donaren. És una plaça de lliure designació. El Responsable de la Meteorologia Estatal a les Balears és una plaça de lliure designació; evidentment, s’han d’aportar mèrits, però el responsable pot triar el qui vulgui. Els qui predominaven eren tècnics i científics, i, al llarg del temps, ha seguit essent així. Jo he seguit essent el Responsable mentre a Madrid governava n’Aznar, també durant la segona legislatura d’Aznar. Però després, amb el Govern d’en Rajoy, jo diria que hi va haver pressions a diversos nivell i, per primera vegada en la història, es va polititzar un càrrec que no tenia per què estar polititzat. I em varen cessar. No tenien per què donar-me explicacions, ja he dit que era un càrrec de lliure designació, però…
Potser et feren pagar el compromís polític de la teva esposa?
És possible, però no puc saber-ho. No sé quines motivacions varen poder tenir o inspirar el meu cessament; que es va fer no només amb mi, sinó que varen “aprofitar” per cessar a onze o catorze responsables territorials. No vaig esser l’únic. No vol dir que tots fossin per les mateixes circumstàncies, però tenc prou indicis personals per saber que no va venir de Madrid la idea del meu cessament. No puc dir res més.
No et varen donar explicacions?
No, no me’n varen donar.
Com veus el present des de la teva perspectiva científica?
Des del punt vista purament científic i tècnic, crec que hi ha que anar molt alerta actualment, quan en Tump està governant als Estats Units, a què no torni a envair-nos l’escepticisme, com ja va passar durant un cert temps, respecte el canvi climàtic. És un tema molt important; fins i tot un Papa de l’Església Catòlica li ha dedicat una extensa encíclica. Aquest tema no es pot menysprear, no es pot subvalorar; per tant, hi ha que anar alerta que no ens estiguin influint des d’alguns llocs de poder.
Parlam dels grans poders, però també hi tenim alguna responsabilitat cada un de nosaltres?
Naturalment! Hem d’esser conscients de què som nosaltres també els causants del canvi de clima, i que contribuïm a accelerar o no, aquest procés. No és un tema per deixar la responsabilitat tan sols en mans dels governs i els seus interessos… Des del punt de vista científic veig important la implicació de cada ciutadà; que siguem conscients de què vivim en unes condicions climàtiques, i em referesc a la regió mediterrània, de molta variabilitat. No sols pel canvi climàtic, que també, sinó també per a mantenir una sensibilitat que fa que estiguem sempre pendents i preparats pels canvis. Si hi ha sequera, ens hem de preparar per l’excés d’aigua i, si hi ha excés d’aigua, ens hem de preparar per la sequera. Perquè tot seguirà convivint i, fins i tot, potser que vagi a més. No podem dir: “ha plogut molt, per tant, ja tenim aigua i no ens preocupam!”. No, hem de comptar amb la variabilitat que tenim i esser-ne molt conscients.
Parlam molt de les amenaces; hi ha elements d’esperança també?
Des del punt de vista climàtic… millor, no sembla que hi vagi gaire…
Els avanços en investigació ens podem donar tecnologia suficient per fer front a aquestes noves situacions?
Sí, en tenim molt més. Però fa falta que aquest augment tecnològic i l’augment de coneixements per a adaptar-nos a un canvi de clima i a mitigar-lo, han de venir acompanyats d’una solidaritat mundial. Actualment els gran generadors d’efecte hivernacle ja no són Europa i els Estats Units, que també, sinó l’Índia i, sobre tot, Xina. És ver que a Xina hi ha hagut una explosió econòmica que sembla que ella mateixa ho pot resoldre, a l’Índia l’han d’ajudar. Als països africans, si no se’ls ajuda a afrontar els problemes, no seran capaços… Si no complementam les millores tecnològiques i científiques amb la solidaritat internacional, no sé si en sortirem.
Per tant, tornam al tema dels valors
Sí, sí, és clar. Les coses no van deslligades; la humanitat viu en el món i la humanitat és una, i si no ens manejam tots en aquest sentit col·laborador, no en sortirem.
Moltes gràcies, Agustí, queda molta feina per fer; tant de bo mai hi falti la nostra col·laboració
