Pere Sampol Mas
A l’equador de la tercera legislatura que les forces progressistes tornen a governar no sembla que s’hagi consolidat el tercer Govern de Progrés, o del Canvi, o de la Gent, com li vulgueu dir. I això que, per primera vegada, es disposa d’una majoria parlamentària ampla, que permet impulsar mesures de canvi real, sense el condicionament d’Unió Mallorquina que havia esbiaixat cap a la dreta els altres pactes. I, malgrat tot, s’ha escampat una certa frustració entre determinats sectors progressistes i ecologistes. Curiosament, si després de les dues experiències anteriors, la lleu baixada del turisme, primer, i la crisi econòmica, segon, varen donar la majoria a les forces conservadores per governar, ara és l’èxit econòmic que pot fer trontollar les esperances de consolidar durant diverses legislatures uns governs progressistes que puguin impulsar alternatives de canvi real. L’esclat del turisme ha estès la sensació de saturació entre àmplies capes de la població que reclamen mesures immediates per posar fre al creixement urbanístic i al nombre de turistes.
Per desgràcia, el debat sobre el model econòmic de Balears eclipsa una allau de mesures en matèria de benestar social, protecció medi ambiental, recuperació de la memòria històrica, inversions en patrimoni, impost sobre les estades turístiques, i moltes altres iniciatives positives que permetrien donar un notable alt als actuals governants del Govern i els Consells. A l’espera de la concreció de les mesures legislatives en matèria turística que s’estan tramitant, tan complexes que no es poden aprovar en pocs mesos, fa la impressió que el Govern està perdent la batalla de la comunicació, moltes vegades per qüestions semàntiques, o, també cal dir-ho, per excessiva vehemència de sectors medi-ambientalistes. L’ecotaxa, per exemple, que havia de ser la bandera del Govern en aquesta legislatura, va tenir una contestació virulenta, totalment inesperada, tot per l’enumeració dels projectes finançables amb l’impost. I, tanmateix, els projectes realitzats seran els que determinaran la bondat o no de l’impost turístic.
Això vol dir que, els dos anys vinents, el Govern ha de vetlar tant per les mesures que es prendran per redreçar el model econòmic com per les idees que es transmeten a la població. El discurs de la desestacionalització turística ha quedat antiquat. Tot i que la desestacionalització és positiva i necessària per al nou model, malgrat que alguns no hi estiguin d’acord, el repte és apostar per la qualitat de l’oferta turística i la superació del turisme cutre, que ens denigra com a destinació turística i com a Poble. I són les exigències de qualitat les que han de filtrar el turisme que volem, fent inviables les promocions de paquets turístics a uns preus que suposen subvencionar determinades estades a les nostres illes. Ni tot l’habitatge vacacional és dolent, ni tota l’oferta hotelera és bona.
Adoptar mesures en la direcció correcta i informar amb claredat a la societat del que es pretén és el repte
