Ja s’han disputat tres jornades de la lliga de futbol i sembla que comença a haver-hi nervis i angoixa per si el Mallorca mantindrà la categoria. En tot cas, aquests són aspectes que solen acompanyar tots els seguidors quan el seu equip acaba de pujar. Què farem enguany? Serem capaços d’estar un parell d’anys a Primera?
Recordem que el Mallorca, al llarg de la seva història, el període més llarg que ha jugat a la màxima categoria han estat 16 temporades seguides, i el podríem qualificar d’equip ascensor. Amb això no vol dir que l’equip de Vicente Moreno no pugui estabilitzar-se a Primera, però en el futbol les coses han canviat: hi ha més nivell tècnic i és molt difícil guanyar partits. Així mateix, ara hi ha molts més diners a la gespa.
El director executiu del Mallorca va recordar no fa gaire que el club és el que té el pressupost més baix de la categoria. Tot plegat, doncs, són condicionants molt potents que encara compliquen més les coses perquè es mantengui a Primera. Mig en segones, Maheta Molango va dir: “hem de trobar tres equips pitjors que nosaltres”.
El Mallorca d’enguany no és aquell equip de final dels anys 90 que dirigia Héctor Cúper, que comptava amb jugadors de molt de nivell, com Roa, Marcelino, Romero, Engonga, Valerón, Stankovic, la majoria dels quals ja havien jugat a Primera Divisió. La plantilla que disposa Vicente Moreno és molt enfora d’aquells futbolistes i s’ha conformat amb una majoria d’elements amb poca o nul·la experiència a l’elit. Evidentment, això no vol dir que no estiguin capacitats, tot el contrari. Han demostrat que poden competir i ho han fet en aquest començament de lliga. Per tant, es mereixen un grau de confiança, ja que hi va haver molts de “responsables” que l’equip tornàs al futbol professional. Ara bé, és evident que necessiten quelcom més que competir, lluitar i acabar fusos.
La Primera requereix molta concentració, perquè, entre altres coses, la pilota i el joc són molt més ràpids, un ritme que imposen jugadors que competeixen a la Champions o són internacionals. El Mallorca ha perdut dos partits, però ho ha fet amb dignitat, una virtut que hauria de servir perquè els jugadors aboquin una dosi més d’energia i joc les pròximes jornades. Així que, val més no començar a fer números, això són vuits i nous. Queda tota la temporada, i hem de pensar i creure que el Mallorca no sempre ha de perdre. La negativitat i el pessimisme que tant caracteritza els illencs no sempre té raó de ser.
