Dos volums de gran format, mil cent setanta-una pàgines, un centenar d’autors i cent un articles. D’aquests articles, seixanta són en català, trenta-nou en castellà, un en italià i un altre en anglès. L’obra també inclou un gran nombre d’imatges, majoritàriament fotogràfiques. Segons expliquen Sebastià Serra Busquets i Gabriel Mayol Arbona, la gènesi del volum “és fruit de la voluntat d’una sèrie d’investigadors i de docents, majoritàriament de la Universitat de les Illes Balears, d’analitzar una qüestió complexa, d’actualitat i en debat permanent com és el turisme cultural. L’aproximació que es pretenia fer havia de ser, de precís, la més completa possible i per això s’ha resseguit la importància que ha tingut l’activitat al llarg de la història, s’ha fet un estat de la qüestió sobre la realitat actual i s’han projectat quines són les perspectives de futur que, mitjançant l’anàlisi, es preveuen”.
Els dos volums tenen el seu origen en el projecte d’investigació “Turisme cultural a les Illes Balears: anàlisi, diagnòstic i perspectives de futur”, realitzat (2013-2015) amb el suport de la Càtedra d’Estudis Turístics Melià Hotels International-Universitat de les Illes Balears. Sebastià Serra va ser l’investigador principal del projecte i Gabriel Mayol el coordinador tècnic. En el marc del seu desenvolupament es va organitzar el Congrés Internacional de Turisme Cultural, celebrat a Palma el febrer del 2015. Segons Serra i Mayol, “El Congrés ajuntà empresaris, gestors culturals, funcionaris de les administracions, directors de museus, investigadors sobre el tema i professors de les universitats de Girona, la Corunya, Castella-la Manxa, Alacant, Cagliari, Sassari, Perpinyà-Via Domitia, CESAG-Comillas i Universitat de les Illes Balears”. Hi participaren cent noranta-dues persones.
La conseqüència final de tot plegat ha estat l’edició de Turisme cultural: anàlisi, diagnòstic i perspectives de futur (2020). N’ha tengut cura M. Brígida Gomila, la impressió ha anat a càrrec de la impremta Esment i a la contracoberta hi trobam els logos de les institucions i entitats que n’han assumit el cost, que previsiblement ha estat considerable, o la feina ingent de la seva realització: la UIB, la Càtedra d’Estudis Turístics Melià Hotels International, el Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani, la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball i, finalment, l’Agència d’Estratègia Turística Illes Balears.
En parlar de turisme cultural, exactament de què parlam? Podem trobar una bona explicació del concepte a l’article “El Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO a les Illes Balears”, d’Elizabeth Ripoll: “El turisme cultural es fonamenta en la utilització o conversió de béns patrimonials i de produccions culturals en recursos d’atracció turística; no només fa referència a llocs i monuments, sinó que es troba relacionat amb el sentit ampli del concepte cultura entesa com el conjunt d’allò que pensen les persones (actituds, creences, idees i valors), allò que fan (models de vida i comportament) i allò que han construït (productes culturals). És a dir, parlem de cultura en el sentit antropològic”.
Entre el centenar d’articles, uns adopten una perspectiva historicista i uns altres ofereixen descripcions de l’estat en què es troben en l’actualitat els diferents fets o elements encabits dins el concepte de turisme cultural. N’hi ha d’analítics, de propositius, de globalitzadors, de parcials i de sectorials. Alguns són reflexions sobre el binomi turisme-cultura o sobre el concepte de turisme cultural. L’àmbit geogràfic de referència és majoritàriament el de les Illes Balears en el seu conjunt o el de cada una d’elles en particular. Igualment hi ha nombroses aportacions que es concentren en un àmbit geogràfic més concret i més reduït: Palma, la Vall de Sóller, Alcúdia, Sant Antoni de Portmany, Santa Margalida, Sineu, el Santuari de Lluc, Valldemossa, Son Fornés (Montuïri), Sa Galera (Platja de Palma), Petra… També, però, hi ha articles que ens remeten al País Valencià, Barcelona, Toledo, Sierra de Béjar (Salamanca), Itàlia, Sardenya, Perpinyà i la seva província, l’Amazonia i la regió del nord-est de l’Argentina.
Al llarg dels dos volums trobam abundants interrelacions: el lligam que hi ha hagut o que hi podria haver entre el turisme i nombroses altres realitats: l’economia, el patrimoni historicoartístic, la representació de l’illa en els llibres dels viatgers estrangers, el cinema, la religió, la pintura, la llengua catalana, la fotografia, el comerç de l’art, la gastronomia, el vi, la cultura tradicional, la música, les festes populars, l’educació, les fires i els mercats, la identitat comunitària… Igualment, els articles fan referència a una gran quantitat d’elements naturals o patrimonials: jaciments arqueològics, museus, cases dedicades a escriptors, convents, fars, la catedral de Mallorca, esglésies, galeries d’art, coves… O a personatges de rellevància especial: Ramon Llull, Joan Miró, Robert Graves, Pere Joan Campins, Antoni Gaudí, Juníper Serra, Narcís Puget, Arxiduc Lluís Salvador, Jules Verne…
La lectura del milenar llarg de pàgines exigeix molt de temps, però certament les hores que a la força s’hi han d’invertir acaben resultant ben profitoses. Els articles, en conjunt, donen l’oportunitat d’enriquir-se amb una gran quantitat d’informacions, de reflexions i de propostes. Ara es tractaria que les diferents administracions –la balear, les insulars i les municipals- que són competents en la gestió política de l’activitat turística, aprofitassin al màxim els ingents continguts d’aquests dos volums que sense cap mena de dubte tenen un preu impagable. Caldria que d’una vegada per totes deixassin d’invocar retòricament el turisme cultural com un objectiu desitjable -per allargar la temporada, per diversificar l’oferta i per millorar la qualitat del producte- i anassin per feina i començassin a actuar en coherència amb els bons propòsits que reiteradament han anat anunciant. La primera passa podria ser que, a partir de l’assimilació dels continguts múltiples d’aquesta voluminosa obra, elaborassin una mena de Pla estratègic per al desenvolupament del turisme cultural, alhora global i per sectors, amb el benentès que l’únic turisme cultural sòlid i útil serà aquell que es fonamentarà en una xarxa d’equipaments i en una oferta d’activitats que funcionin amb els recursos suficients i amb les gestions eficients que sempre són necessaris per al desenvolupament normalitzat de la cultura en un país de l’Europa occidental. A les Balears encara en som ben lluny, d’aquesta situació.
El segon volum acaba amb una bibliografia seleccionada de trenta-dues pàgines que pot facilitar l’accés a uns nous continguts que ens permetran aprofundir encara més en el tema del turisme cultural.
Supòs que és comprensible que no facem la relació del centenar de col·laboradors dels dos volums. Hi ha diversitat generacional, de formació acadèmica i de trajectòria professional. De tots ells, però, seria una injustícia no esmentar-ne almenys un: Sebastià Serra Busquets, el veritable impulsor del grup d’investigació que ha donat el fruit tan esplèndid d’aquestes mil pàgines sobre turisme cultural.
