Totes les notícies i ressenyes de The Underground Railroad, de Colson Whitehead, destaquen que la novel·la hagi estat guardonada amb el premi Pulitzer per a llibres de ficció i amb el National Book Award de la mateixa categoria. La coincidència dels dos guardons de novel·la més prestigiosos dels Estats Units en un mateix títol remet a noms mítics com el de William Faulkner o el de John Updike, i ens anuncia un esdeveniment literari.
En una entrevista recent (a Tot el temps del món, esplèndid programa de llibres de TV3), Whitehead explicava un altre fet sorprenent, que per a mi equival a una garantia tan bona com la dels premis: va tenir la idea de la novel·la quan era molt jove, i, pensant que encara no era un escriptor prou bo per a escriure-la, va esperar 17 anys fins que s’hi va posar. Un llibre ben madurat.
La novel·la ens porta als estats nord-americans esclavistes de la primera meitat del segle XIX i és la història d’una fugida i d’una persecució. El “ferrocarril subterrani” del títol era el nom amb què es coneixia la xarxa d’ajuda, que incloïa persones blanques, que permetia que alguns esclaus fugissin de l’esgarrifosa reclusió en les plantacions de cotó. Whitehead converteix aquest ferrocarril metafòric en un ferrocarril real, amb les seves estacions clandestines, les seves línies i les seves màquines.
D’aquesta manera, situa una narració de to eminentment realista en un territori que té alguna cosa d’epopeia. L’autor parla dels Viatges de Gulliver com el seu model, però també podríem evocar l’arquetipus de la narració de viatges de tots els temps: L’Odissea. En tots aquests casos hi ha un heroi central (un guerrer grec, un viatger anglès, una esclava jove anomenada Cora) que va recorrent territoris diferents (illes mediterrànies, terres imaginades, estats dels Estats Units), en cadascun dels quals guanya experiència i aprèn algunes coses de la realitat del món.
El ferrocarril subterrani és, com no podia ser altrament, una novel·la crua. Escriure-la ha significat, per al seu autor, un acte d’immersió en les arrels de la seva comunitat. Explica Whitehead que qualsevol persona negra que tingui padrins nord-americans procedents del sud dels Estats Units és un descendent dels esclaus. Dels esclaus que viatjaven des d’Àfrica a Amèrica del Nord, amuntegats en condicions infrahumanes, dels esclaus que rebien fuetades com qui rep la paga setmanal, dels esclaus que eren objecte de compra i venda a les places de Geòrgia, Alabama, Louisiana o molts d’altres estats. L’esclavisme, juntament amb l’exterminació dels ara anomenats native americans, és el gran forat negre de la història dels Estats Units. És el passat que cal enfrontar, en un camí en el qual encara queda molt de tram per recórrer. Colson Whitehead hi fa una gran aportació: una novel·la ben escrita i intensa.
Colson WHITEHEAD. El ferrocarril subterrani.Traducció d’Albert Torrescasana Edicions del Periscopi, 2017
