Un home mor, puja al cel i es troba a Karl Marx assegut a un núvol. L’home li diu: -He llegit el teu llibre (en clara referència a El Capital). Marx li respon: -Ah, sí? I com acaba?
La major part dels llibres de Karl Marx que tenim a les nostres biblioteques personals no són seus. Això, essent veritat, tan sols ho és a mitges i necessita ser explicat.
És conegut que Marx no arribava mai a temps a les cites amb els seus editors, per explicar aquest fet podem recórrer a diferents factors; un d’ells, els seus problemes familiars i la seva pobresa inacabable que l’obligaven a cercar col·laboracions per poder sobreviure; un altre element explicatiu seria la seva activitat política, el seu compromís revolucionari i d’ajuda a perseguits i refugiats, d’aquí naixeran els seus treballs dins la Lliga dels Comunistes o la Internacional; però segurament, el factor explicatiu més important sigui les exigències de Marx amb l’obra escrita, la minuciositat, exhaustivitat en els seus estudis, incorporant tot tipus de fonts encara que fossin en llengües que li eren alienes i que estudiava amb consistència. En aquest sentit podem afegir que la concepció revolucionària que impregnava els seus actes va fer que molts manuscrits quedessin als calaixos sotmesos a la crítica dels roedors perquè ja havien complert la funció assignada, l’aclariment intel·lectual de l’autor sobre un tema determinat.
Marx va publicar relativament poc al llarg de la seva vida, però en canvi, va escriure molt, moltíssim: llibres, articles, quaderns de lectura i anotacions, manifests, col·laboracions a revistes… Només un exemple, a l’edició de les seves obres completes MEGA 2, la segona secció està dedicada a El Capital incloent-hi treballs preparatoris, Grundisse, escrits d’Engels…i passa dels vint volums.
Les obres de Marx han recorregut un llarg i no sempre agradable camí, l’edició dels seus escrits fa més d’un segle que dura; un parell d’exemples, La Ideologia Alemanya va veure la llum en forma de llibre uns quaranta anys després de la seva mort. La seva gran obra, la seva Economia, Das Kapital, és un projecte que s’inicia al voltant de l’any 57-58 i que es materialitza, en vida de l’autor, el 1867 en un primer volum amb diverses edicions. Un projecte inacabat en gran part, així, la mort de Marx deixà al “pobre” Engels, com a marmessor literari, amb muntanyes i muntanyes de manuscrits amb els quals aconseguirà “conformar” un segon i un tercer volum abans de morir l’any 1895. Podem afegir la seva tesi doctoral sobre la Diferència de la filosofia de la naturalesa a Demòcrit i Epicur que no va publicar en vida; Els Manuscrits de 1844/Els Manuscrits de París que van aparèixer per primer cop el 1931, Els Grundisse uns quants anys més tard, sobre 1939 o l’anomenat Quadern Spinoza aparegut el 1976.
En aquest llarg camí, per ara inacabat, la primera aturada s’hauria d’ocupar dels treballs d’Engels en la publicació del llegat escrit de l’amic mort. Aquell publicarà per primer cop les famoses Gloses Crítiques al programa de la unificació dels partits socialistes alemanys a Gotha de l’any 1875, també reeditarà altres obres exhaurides com el 18 de Brumari o La Misèria de la Filosofia i dedicarà una gran part dels seus esforços a construir els volums II i III de El Capital a partir de muntanyes de manuscrits en diferents graus d’elaboració. Segurament en l’esperit de El Coronel, per sobre d’una intenció de publicació exhaustiva de les obres de Marx pesava més una intencionalitat política, posar al servei de partits i militants socialistes els escrits del seu camarada i amic.
A principis del segle passat, a Alemanya i amb més o menys fortuna, apareixeran diversos escrits de Marx publicats per figures com K. Kautsky, però serà amb la revolució soviètica i amb la creació de l’Institut Marx-Engels de Moscou dirigit per D. Riazanov quan l’edició de les obres completes de Marx rebran un important impuls. Al llarg d’una dècada, 1921-31, amb un gran equip de col·laboradors i de corresponsals per Europa, amb independència del partit i un pressupost sembla que més que correcte per a les circumstàncies econòmiques en què vivia el país, amb tot això i amb un grandíssim coneixement de l’obra de Marx, l’IME va aconseguir posar en marxa un primer projecte d’edició de l’obra completa de Marx i d’Engels (Marx-Engels-Gesamtausgabe: MEGA 1). Una proposta de 42 volums, dels quals entre 1927 i 1935 van aparèixer onze i que es dividia en tres seccions: escrits i articles, El Capital i la correspondència.
Durant aquests anys i gràcies a l’Institut van aparèixer per primer cop llibres tan importants com Els Manuscrits Econòmico-Filosòfics, La Ideologia Alemanya o els Grundisse der Kritik der Politischen Ökonomie.
Acabada la II Guerra Mundial, mort Stalin l’any 53, l’Institut de Marxisme-Leninisme de Berlín Oriental junt amb el de Moscou posaran en marxa la Marx-Engels Werke que va editar fins a 41 volums entre la meitat de la dècada del cinquanta i finals de la del seixanta i que va servir de base per moltes traduccions a altres llengües.
Arribem a la darrera etapa d’aquest viatge, ens situem a finals dels anys 60, aquí, els Instituts de Marxisme-Leninisme de Moscou i de Berlín, en conveni amb l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam (IIHS) inicien un monumental projecte d’edició històrica-crítica de tots els escrits de K. Marx i F. Engels: MEGA 2. L’edició es dividia en quatre seccions: I.- Escrits i articles. II.- El Capital amb tots els treballs preparatoris. III.- Correspondència, incloses les cartes a ells adreçades per terceres persones. IV.- Quaderns de lectura, resums, anotacions marginals. Un total de 114 volums dels quals l’any 1972 va aparèixer un volum de prova per recollir suggerències, a escala internacional, començant l’any 75 l’edició continuada dels textos.
El projecte va sofrir una important transformació al voltant de 1990 per raons històriques evidents; es va constituir l’IMES (Internationale Marx-Engels Stiftung) amb seu a Amsterdam i on participaven l’Acadèmia de les Ciències de Berlín, l’IML de Moscou, l’IIHS ja esmentat i la Karl Marx Haus. Es va refermar el criteri de totalitat, el caràcter científic de l’edició sense interferències polítiques o ideològiques, el respecte per la llengua original del text i es mantenien les quatre seccions originals. Al voltant del 2015 ja havien aparegut més de 60 volums dobles. La secció de El Capital s’havia completat amb 23 volums i la primera (llibres i articles) estava pràcticament sencera, les altres dos anaven més endarrerides.
A l’Estat espanyol tan sols coneixem un projecte d’edició de les obres de Marx i Engels; es tracta del que va dirigir Manuel Sacristán per a l’editorial Crítica que en aquells anys pertanyia al grup Grijalbo i que es va iniciar a principis dels anys setanta. El títol de la col·lecció era OME (Obres de Marx i Engels) i es projectaren un total de 68 volums. Les seves fonts eren la Marx-Engels Werke i la MEGA 2. Sense ànims d’exhaustivitat (no pretenia publicar-ho tot) però amb la voluntat d’oferir al públic un text de qualitat, sense interferències ideològiques i fidel a l’original: Una edició d’estudi.
Manuel Sacristán definia així el projecte (1976): “OME pretende ser una edición elemental de estudio y presentar todas las obras y escritos de Marx y Engels en el plazo más breve posible y en un conjunto esencialmente completo que termine con una circunstancia anómala para tratarse de una lengua que se habla en más de un continente: la circunstancia de que las obras de Marx y Engels no se hayan editado nunca de un modo sistemáticamente completo.” Pel que coneixem, el projecte es va paralitzar l’any 1981 amb nou volums publicats.
Arribats a aquest punt ens podem demanar si no s’hauria de deixar aquest tema als filòlegs o als erudits. No, no és aquesta una qüestió exclusivament filològica, és, com no podia ser d’una altra manera tractant-se de Marx, una qüestió teòrica i política. Per dir-ho amb paraules del filòleg i filòsof italià Roberto Fineschi, la novetat és la següent: “l’objecte d’investigació [l’obra i el pensament de Marx] s’ha vist modificat per la publicació d’una bona part del llegat que fins avui era inaccessible”. Si Fineschi té raó, i llegint i escoltant els exemples que ell mateix i altres autors ens proposen, sembla que sí, “MEGA 2 [seguim amb Fineschi] és la demostració de què el Marx llegit “històricament” és una altra cosa que el Marx actual”.
2018, bicentenari del naixement de Marx, diuen que amb la crisi que va començar ara fa deu anys Marx s’ha tornat a posar de moda, però el cas és que moltes de les seves obres fonamentals no estan a l’abast del lector en condicions acceptables, és veritat que han començat algunes reedicions però se les hauria d’exigir que incorporin les novetats que el dur treball de filòlegs, estudiosos i fins i tot grafòlegs han duit a terme durant anys.
Ripartire da Marx és el títol d’una obra de Fineschi, si tornar a partir de Marx fos necessari, exigiria una doble premissa, fidelitat al text, això avui sembla en gran part possible i perspectiva de present, lectura dels texts des de la problemàtica del nostre món, lectura crítica de l’avui en clau transformadora. A l’hora d’elaborar aquest escrit m’he servit fonamentalment de les següents fonts:
1. Hugo da Gama, Da MEGA à MEGA2: Breve história da edição crítica das obras de Karl Marx.
2. Roberto Fineschi, Karl Marx después de la edición histórico-crítica (MEGA2). Un nuevo objeto de investigación.
3.-Manuel Sacristán, OME (Obras de Karl Marx y Friedrich Engels). Una edición de estudio (1976).
Les dues primeres són de fàcil accés a la xarxa. La darrera l’hem pogut llegir gràcies a Salvador López Arnal. Les errades són nostres.
