7.3 Nuredduna

El gran mite de Mallorca

És massa freqüent que llibres importants siguin objecte d’una atenció –tant dels mitjans de comunicació com dels lectors- molt inferior a la que mereixerien. Aquest va ser el cas de Nuredduna, el gran mite de Mallorca (Lleonard Muntaner, 2016) de Manuela Alcover, una investigadora que ha publicat nombrosos i valuosos estudis en els terrenys de les arts plàstiques i de la literatura. N’és una mostra l’excel·lent volum titulat De l’illa d’or a l’illa de nacre. La pintura paisatgística de Mallorca (2005).

El llibre d’Alcover és una anàlisi exhaustiva de la protagonista de La deixa del geni grec (1901), i, per extensió, de tot el text, un poema narratiu de 642 versos alexandrins que és una de les peces majors de Miquel Costa i Llobera.

L’autora ens ofereix una mostra modèlica de literatura comparada. A partir del maneig d’un gran bagatge de cultura literària i històrica, que abasta la mitologia –la grega i la cèltica- fins a la literatura occidental dels segles XVIII i XIX, estableix amb precisió la xarxa riquíssima de connexions que hi ha entre La deixa, i de la figura de Nuredduna en particular, i un nombre ben divers d’obres concretes d’altres autors.

I també amb personatges genèrics de la tradició cultural de naturalesa màgica –druïdesses, magues, reines, sacerdotesses, sibil·les-, o amb les protagonistes de determinades novel·les i òperes –la Velléda, de Les martyrs de Chateaubriand, la Norma de l’òpera de Bellini. Segons Alcover, l’Odissea d’Homer, el poema “La massacre de Mona”, de Leconte de Lisle, el celtisme que va escampar el romanticisme arreu d’Europa i la visió de la Mallorca talaiòtica que va oferir Pau Piferrer, varen ser les principals fonts d’inspiració del poema.

Tanmateix, la part més substancial de “La deixa” és el significat simbòlic que Costa va saber construir amb la ficció de l’arribada a la Mallorca talaiòtica d’un grup de navegants grecs. Segons l’autor, un d’ells, el jove Melasigeni / Homer, hauria deixat abandonada la seva lira en les entranyes més profundes de les coves d’Artà i a la vegada la sacerdotessa Nuredduna, una “personificació de Mallorca”, hauria anunciat la vinguda d’un déu futur que proscriuria els sacrificis humans. El resultat de tot plegat va ser la formalització literària del mite de la Mallorca secularment arrelada en el classicisme i compromesa amb el cristianisme.