Gabriel Alomar Villalonga (Palma, 1873-El Caire, 1941) és un dels grans intel·lectuals de la cultura catalana del segle XX. Abans de la Guerra civil, tant a les terres de llengua catalana com arreu de l’Estat, a partir de 1920, i fins i tot a algun país d’Amèrica del Sud (l’Argentina), va tenir una presència i una notorietat molt considerables. La va aconseguir amb la publicació d’uns quants milers d’articles, a publicacions ben diverses (“La Roqueta”, “El Poble Català”, “La Campana de Gràcia”, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Imparcial”, “El Día”, “La Nación”…), amb la impartició de nombroses conferències, algunes de les quals varen produir un gran impacte i foren molt influents (“El futurisme”, “L’estètica arbitrària”, “De poetització”…), i amb la participació directa en l’activitat política, com a ideòleg, com a impulsor de partits (el Bloc Republicà Autonomista, el 1916, el Partit Republicà Català, el 1919, i la Unió Socialista de Catalunya, el 1923) i com a parlamentari (diputat per Barcelona, el 1919, i per les Balears, el 1931). Al llarg de les dues primeres dècades del segle XX, va exercir a Catalunya el lideratge del catalanisme republicà d’esquerres.
Alomar va ser un escriptor amb una clara voluntat de projectar la seva ideologia sobre la societat del seu temps amb l’afany d’influir-la i d’orientar-la cap a una determinada visió de la realitat política, social i cultural. Els eixos fonamentals sobre els quals es va fonamentar el seu pensament són prou complexos i, de vegades, d’interpretació encara incerta a causa que a hores d’ara no coneixem amb prou profunditat tota la seva obra. Així i tot, amb garanties d’encertar-la, podem assenyalar els plantejaments següents com a constituents de la ideologia alomariana: el liberalisme, entès com a escut protector de la individualitat i com a garant de la llibertat personal, el catalanisme republicà, la síntesi del liberalisme amb el socialisme i el nacionalisme no estatal (la manera adient de fer compatibles els drets individuals, els socials i els nacionals), el laïcisme, el rebuig contundent de la pena de mort, la Revolució francesa com a punt de partida d’un cicle històric de revolucions que foren capaces de crear unes noves realitats polítiques alliberades del jou de la tradició, la legitimitat de l’intervencionisme –en certa manera messiànic- de les minories més avançades amb l’objectiu de modelar la societat d’acord amb el seu pensament… La pedra angular de la ideologia d’Alomar és la concepció de cada moment històric com una lluita entre dos esperits, l’esperit d’aquells que són presoners del passat i actuen d’acord amb les seves lleis i inèrcies i el dels que viuen imaginant el futur i s’esforcen per a fer-lo possible talment com l’han concebut, a contracorrent de l’opinió majoritària encara dominant.
Entre l’acabament de la Guerra civil i l’any 1970, l’Alomar intel·lectual i polític gairebé va ser víctima de l’oblit més absolut. A partir de la publicació d’El futurisme i altres assaigs (1970), a cura d’Antoni-Lluc Ferrer, va començar la seva recuperació. Hi contribuí de manera destacada l’escriptor Antoni Serra. També fou important el retorn de les seves restes a Mallorca l’any 1977. I igualment el fet que l’ajuntament de Palma li dedicàs un tram de les avingudes i que, després d’un penós i llarg calvari polític-administratiu, el declaràs fill il·lustre de la ciutat. Els darrers quaranta anys, diferents entitats i nombrosos investigadors han convertit Alomar en objecte d’homenatge i d’estudi.
Tanmateix, encara som ben lluny, com a país i com a cultura, de donar-li el tractament que es mereix per la seva rellevància intel·lectual, per la seva extensíssima producció i per la seva important aportació de creació ideològica.
L’edició en curs de les Obres Completes
A hores d’ara encara hi ha milers d’articles d’Alomar que malviuen en l’oblit de les hemeroteques. I també un bon nombre dels seus llibres esperen l’oportunitat d’una segona edició. Llibres tan valuosos com La guerra a través de un alma (1917), El frente espiritual (1918) i La formación de si mismo (1920) mai no han estat reeditats. Un fet injustificable. Afortunadament hi ha l’expectativa que aquesta situació es vagi resolent. El camí per aconseguir-ho és continuar –i intensificar, si és possible- l’edició de les Obres completes de l’escriptor. Pere Rosselló Bover, professor de literatura catalana contemporània a la UIB, és l’impulsor i director del projecte. L’edició va a càrrec de l’editorial Moll, primer, i, en l’actualitat, de la Institució Francesc de B. Moll. N’han sortit quatre volums i el cinquè és d’aparició imminent. Fins ara sobretot s’han editat els articles que Alomar va publicar a “El Poble Català”, la immensa majoria dels quals mai no havien estat recollits en un volum. Es tracta d’una obra periodística de gran contingut ideològic. Cada tom de les OC va precedit per un llarg estudi signat per un especialista molt solvent: Antoni Ignasi Alomar, Pere Rosselló Bover –en tres ocasions-, Jordi Castellanos i Assumpta Camps. L’edició de les OC és un ambiciós projecte que va néixer l’any 2000 i que ha patit diverses interrupcions i injustificables lentituds a causa d’un absentisme institucional certament lamentable. En tot moment, però, el Dr. Rosselló ha anat fent la seva tasca, amb la continuïtat, el rigor i la tossuderia que el caracteritzen.
Jornades d’estudi dedicades a Gabriel Alomar
Els propers 14 i 15 de novembre se celebraran a Palma unes Jornades d’estudi dedicades a “Gabriel Alomar. L’intel·lectual, el periodista, el polític”. La dimensió més pròpiament creativa, la de poeta no serà tractada, ja que la publicació de l’edició crítica de La columna de foc, l’any 2011, amb un extens i molt valuós estudi introductori de Rosselló Bover, ho fa innecessari. Els promotors de les Jornades són l’Institut d’Estudis Catalans (la Secció Històrico-arqueològica i la delegació a Palma) i la UIB (els departaments de Filologia Catalana i de Ciències Històriques, el Servei d’Activitats Culturals i tres grups de recerca).
Entre les entitats col·laboradores hi ha les àrees de cultura del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma i les fundacions Emili Darder-Ateneu Pere Mascaró i la Gabriel Alomar. Al llarg d’un dia i mig es presentaran 22 ponències i es faran dues conferències (Pere Gabriel i Jordi Casassas). Entre els ponents, que són 24, hi ha una molt nombrosa representació dels investigadors que es dediquen amb ciència i passió a l’estudi de la història contemporània del nostre país i de la seva gent. Una consulta al programa de les jornades permetrà constatar la garantia de qualitat que ofereixen els ponents i l’atractiu inqüestionable dels temes que han de tractar.
Inscripcions al web del CEDOC: cedoc.uib.cat (prémer inscripció cursos en línia).
Activitat gratuïta.
