El passat 20 d’Abril tingué lloc a la Universitat de les Illes Balears una experiència didàctica força interessant. Es tractà d’una sessió de reflexió sobre l’època franquista adreçada a estudiants de Batxillerat dels IES Antoni Maura i Son Pacs, partir de dos testimonis directes de l’època pertanyents a diferents generacions. Es tractava de Magdalena Nebot Vaquer -nascuda al 1933 a Capdepera, filla de reprssaliats i exiliada a la postguerra- i Lila Thomàs -nascuda a Palma el 1951, lluitadora antifranquista i activista feminista en els darrers temps de la dictadura i la transició. L’acte va ser organitzat per l’àrea d’Història Contemporània de la UIB com a part del Programa d’Orientació i Transició a la Universitat.
Per començar, ambdues ponents relataren a grans trets els seus orígens familiars i primers compromisos polítics i socials. Magdalena ens va oferir un testimoni de primera mà del que va significar la repressió franquista. Filla d’una família implicada amb el socialisme va sofrir l’empresonament del seu pare a centres de reclusió de Menorca i Formentera. La mare fou presonera a Can Salas, fins i tot condemnada a mort. A la fi, després de 6 anys a la presó, acabà alliberada per un canvi de llei que limità l’execució de dones. El seu pare va fugir cap a Menorca al començament de la guerra, aprofitant l’arribada del capità Bayo a les costes de Manacor. Mentrestant, ella quedà amb la seva padrina mentre persistia la repressió, que malauradament arribà al seu padrí, apallissat i mort per un botxí feixista. A més dels actes repressius, va relatar els diversos intents per reunir-se amb el seu pare, que va fugir cap a Algèria l’any 1947. Amb l’ajuda d’un vaixell dels contrabandistes, Magdalena va aconseguir arribar a les costes d’Algèria el 1951, on la família es va reunir a la fi. A causa dels seus coneixements de la llengua francesa, va poder comunicar-se amb les autoritats franceses per romandre una temporada fins que esclatà la guerra d’independència algerina. Així doncs, el 1958 Magdalena i la seva família partiren cap a França on residiren fins a 1964. No hi ha dubte que l’experiència de Magdalena Nebot i altres activistes de la seva generació varen ser de gran importància, perquè esdevingueren referents per als joves antifranquistes dels anys setanta, com és el cas de Lila.
Lila Thomàs oferí un testimoni corresponent a la fase final de la dictadura. Pertanyent a una família de classe mitjana-benestant, en part vinculada al franquisme, la memòria de la Guerra Civil va passar molt més desapercebuda per a aquesta generació. No fou pas un impediment, però, perquè des de molt jove na Lila prengués consciència de la situació dictatorial i reflexionàs sobre les qüestions de gènere, ja que per la seva condició de dona en una família d’onze germans hagué de compaginar feina i estudis. Mentrestant, en part gràcies a un dels seus germans, el debat polític fou present en l’àmbit domèstic. Lila, per tant, es vinculà a partir de 1972 al moviment comunista i feminista. Avui en dia, a part de tenir una llarga experiència militant, té l’honor de ser part de la primera promoció de llicenciades en Filologia Catalana a les Illes Balears.
Al final de les seves intervencions els alumnes dels IES Antoni Maura i Son Pacs tengueren l’oportunitat de fer preguntes a les nostres protagonistes. Aquestes es formularen en tres grans direccions: la curiositat de les al·lotes envers el paper feminista de Lila, les característiques de la dictadura de Franco a Mallorca i la vida dels exiliats a Algèria. També hi hagué espai per rememorar episodis de la transició, com el cop d’Estat del 23-F. Tot plegat, estam segur que l’experiència fou molt profitosa per a aquests futurs universitaris, que pogueren prendre consciència de la importància dels testimonis orals per recuperar la memòria col·lectiva.
