L’artista, actor i escriptor Miquel Àngel Joan, més conegut com a «Llonovoy», ha tret llibre nou. Es tracta d’un producte ben característic de les habilitats i els quefers del polifacètic creador palmesà: un llibre a cavall de la poesia i de les arts plàstiques. Ja ho diu, tot fent jocs de paraules, el subtítol del recull il·lustrat de poemes: Poe més collage. I és que les 26 composicions poètiques s’acompanyen d’altres tantes il·lustracions del mateix autor, de manera que ens presenta més de dues dotzenes d’històries d’animals fantàstics amb un rerefons moral: “Amb imatges i amb paraules / vet aquí petites faules / per a petits i per a grans / són poemes il·lustrats / animals de pèl i ploma dibuixos, quimeres, collage”.
Al llarg del bell llibret –número 1 de la nova col·lecció Tornassol– hi apareix tot un bestiari presentat amb enginy verbal, amb voluntat faceciosa, però sempre projectant un punt d’inquietud. Així, Els pericans, que són una espècie d’aucells que lladren tot volant, segons una dona catalana són “perigossos”, i La gallina interior és un curiós animal que “té el cervell, a l’inrevés / i una ploma vertical”, com demostra la il·lustració corresponent, encara que sols l’hagi vist un expert naturalista, “en somnis” segons aclareix. Igualment, La libèl·lula que riu és un humainsecte que espanta turistes de platja mentre se’n riu. L’arri-só “un temps era un eriçó / i ara és una somera” i El grillop “de vegades fa auuu, / de vegades fa cri-cri”. El peix pai-pai i les pai-pai-ones són “poemes visuals”. Per contra, la voracitat de La mosca puputera ha transformat l’aucell insectívor en una mosca com les que devorava, i El sinofós animal és “flora i fauna tot en u”.
L’anecdotat va ser “creat al laboratori” i “a tots els científics treia de polleguera”. L’annerot té “etxures d’una ànnera / i maneres d’indiot” i migra per Nadal lluny dels àpats familiars de temporada. El faisard és un faisà sense ales que fa d’”intrèpid alpinista” i està com una cabra. Un cigne d’elegància aporta la distinció d’un “Insigne dansaire clàssic / de família ballarina”, mentre que El grill de carreres és un “equinsecte enamorat” que toca el violí per atreure la parella fent cri-cri.
No hi falten La llebre de l’Ebre, “gran corredora fluvial”, o El caracul, “amb dos caps i sense coa” que “en el zoològic de Perpinyà / no sabien on l’havien de posar”, o El conill salat, L’encolomat i El caturat, que ell mateix s’encalça perquè duu la presa incorporada, o El be renat, que és el bé i també és el mal, un encontre natural. O El gavinagre, un animal tan estrany que esdevé “un ensurt pels caçadors / un malson pels mariners”.
Com podem veure, l’observació de tantes rareses animals –i en el fons, potser, també humanes– ens arriben amb versos i rimes, amb jocs de paraules i dobles sentits que si desfermen el somriure del lector, també li ofereixen un motiu per a la reflexió.
Miquel Àngel Joan, «Llonovoy». El món aniMal. Poe més collage. Palma: 2019. Lleonard Muntaner Editor. Tornassol 1.
