7.2 L’arxiu musical personal de

Joan Maria Thomàs

Un tresor per descobrir

Introducció

Joan Maria Thomàs i Sabater (1896-1966) és, a més de Baltasar Samper Marquès (1988-1966), un dels compositors mallorquins de més rellevància del segle XX (Reynés, 2011), juntament amb Antoni Torrandell (1881-1963).

Com a instrumentista, va oferir nombrosos concerts d’orgue a la Seu i de piano, a la sala Domus Artis de Palma. Gràcies a la seva doble condició de prevere i músic fou promocionat des dels 19 anys pel Bisbat de Mallorca per assistir a classes d’harmonia i orgue a Barcelona i de contrapunt i composició a París, amb mestres com Eusebi Daniel o Jean Huré. A més, col·laborà en diverses revistes de musicologia on realitzà comunicacions tan destacades com la del III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia de 1936 (Company, 1985).

També fou l’introductor de la música de J.S. Bach per a orgue a Mallorca a través de l’associació Bach, fundada per ell mateix l’any 1926. I és que tenim en la seva figura un important promotor d’esdeveniments musicals que dinamitzaren la cultura mallorquina de la primera meitat del segle XX: Festival Chopin (1931-1936), Festival de Música Mallorquina (1933-1934), Festival Sibil·la (1933-1966) i Festival Bellver (1953-1956).

Fou el fundador i director del Cor Capella Classica de Mallorca1 (1932-1966), el cor més famós i representatiu de Mallorca i d’Espanya, segons prestigiosos crítics contemporanis espanyols, presentant obres de reconeixement internacional, elogiades per personalitats com Henry Collet, Matteo Glinsky o Joseph Artero (Blancafort, 2004).

En total, realitzà més de 200 obres per a música instrumental (piano, clavecí, orgue, i guitarra) i música coral (profana, religiosa, harmonitzacions sobre temes de música popular, i cançons de Nadal i Pasqua).

Per tot això, és fill il·lustre de Palma des de 1974 i hi té un carrer dedicat i un Institut d’Educació Secundària.

A pesar de tota aquesta intensa vida musical, hi ha un problema amb el seu llegat musical escrit.

Tot i que una part important de la seva obra es troba localitzada i registrada, n’hi ha una altra que encara es troba desubicada dins les carpetes de l’arxiu Joan Maria Thomàs.

Situació de partida

Fruit de dues donacions successives dels hereus de Joan Maria Thomàs, el fons de l’arxiu Joan Maria Thomàs (AJMT, a partir d’ara) està dividit en dues seus que funcionen de manera independent: la Partituroteca i Centre de Documentació Musical de la Universitat de les Illes Balears (UIB)2 i la Biblioteca Pública de Palma, Can Sales (BP).

Els tres armaris de la BP guarden la majoria de partitures originals manuscrites i algunes còpies de les versions editades amb els seus llibres d’estudis musicals i partitures d’altres autors.

La UIB, en canvi, conserva la resta d’objectes personals, correspondència, homilies, fonogrames (vinils de 78 r.p.m.), desenes de còpies dels seus llibres editats, l’arxiu de la Capella Clàssica i les revistes Philharmonia i Pax et Ars.

Aquesta situació, de fragmentació del fons, impossibilita tenir l’AJMT en un sol espai físic i dificulta poder comparar-ne el contingut si el que volem és tenir una visió de conjunt del total de l’obra musical de Joan Maria Thomàs i Sabater.

Per altra banda, els registres de l’SGAE (Societat General d’Autors i Editors) disposen, des de 1958, d’un número de referència per a cada entrada de l’autor. En el nostre cas, tot i que contenen duplicacions i alguna possible errada de transcripció, ajuden a completar l’inventari que hem duit a terme.

Marc teòric i metodològic

Segons Prieto (2016), en l’actualitat, s’ha creat un corrent d’atenció específica cap als arxius personals d’aquelles figures destacades en la seva tasca professional, humana i social, ja que han tengut una projecció definida cap al coneixement i comprensió d’una determinada època de la nostra història.

Gràcies a aquest tipus d’estudi, podem contribuir al descobriment de realitats i tendències del context polític, econòmic, social i cultural del marc històric i temporal que els va tocar viure, a més de tenir un resultat tangible avui en dia com la celebració de jornades, seminaris, congressos, edicions musicals, enregistraments o concerts.

Desatendre una part d’aquest patrimoni pot portar a conseqüències irreparables, tot i que la seva constitució, per l’heterogeneïtat del contingut i l’especificitat del material musical, plantegi més d’un problema als responsables de custodiar-ne el fons.

Una pregunta que sorgí, fins i tot per part de la direcció d’una de les seus de l’AJMT, fou la següent: si les dues seus del fons AJMT ja disposen de la seva pròpia enumeració i ubicació topogràfica, quin interès pot tenir l’elaboració d’un inventari específic, seguint criteris musicològics, de cara a una futura catalogació del total de la seva obra?

La resposta rau en l’interès per la seva vessant com a compositor. Si es tracta de disposar d’una perspectiva objectiva del total la producció de Joan Maria Thomàs, necessitam una eina que permeti interconnectar els registres de les tres institucions (BP, UIB i SGAE) i que, en cas de disparitat dades, es vegi complementada amb la informació que es desprèn del context social i de les ressenyes biogràfiques que hi ha disponibles en aquests moments.

Aquesta eina ha estat una base de dades que creua informació, provinent d’un full de càlcul de 12 pestanyes. Així, hem pogut distingir parts principals de secundàries, detectar duplicacions, relacionar fonts manuscrites amb l’edició impresa i descartar registres no propis.

A partir d’aquesta base de dades, hem elaborat les fitxes d’inventari seguint els criteris del RISM.

Els RISM (Répertoire International des Sources Musicals) és l’organització de la Societat Internacional de Musicologia encarregada de documentar exhaustivament les fonts musicals que es conserven a tot el món.

El punt de partida fou l’enumeració de 103 peces que Company recull a Tres compositors mallorquins (1985). Vàrem conservar l’ordre en què apareixen com un reconeixement a aquesta primera tasca i en agraïment a les aportacions de qui, pràcticament, ha tutelat la recerca que presentam.

La pròxima revisió de l’obra de Joan Maria Thomàs se centra en les 68 publicacions, on apareixen 3 registres que no sortien a cap dels fons esmentats, es tracta de l’inventari de Bover i Parets (2000).

També ha estat cabdal la darrera edició de les partitures de Joan Maria Thomàs, Música Coral (1) (2004) que conté una selecció de 17 peces en edició facsímil de l’obra produïda entre 1941 i 1960.

En total han sortit 285 fitxes amb interessants resultats, les conclusions dels quals exposam a continuació.

Resultats de les hipòtesis

Una anàlisi detallada d’aquestes 285 fitxes permet confirmar 3 de les hipòtesis de partida:

  1. Les fitxes en paper dels registres de la Biblioteca Pública no distingeixen entre l’obra pròpia de Thomàs i les que corresponen al seu fons personal. Com a exemple, tenim l’entrada THO1501, que correspon a un Bolero compost per Franciso Frontera de Valldemosa, el qual, tot i pertànyer al Fons Musical AJMT, no és una obra d’autoria pròpia. Això també passa amb dotzenes d’exemplars de mètodes d’orgue, repertoris de TL de Vittoria, Beethoven, Liszt o J.S. Bach. Per això, els números de fitxa no ens aporten informació respecte a la recerca del total de la seva obra composta.

  2. Existeixen duplicats de registres per a una mateixa obra dins el mateix fons. El fet de no creuar dades entre fitxes topogràfiques resta rellevància a la numeració dels registres per saber-ne el total. El més freqüent és tenir un registre per a la versió manuscrita i un altre per a la versió editada, com passa a Campanes sobre el mar (1936), que té 4 registres (THO1622, THO 752, THO1312 i THO784). Per altra banda, entre la versió manuscrita i l’editada poden passar més de vint anys, com en el cas de Bolero Bárbaro(1937) / Bolero del Dimoni (1960) (THO 625 i carpeta 11-sense catalogar). També passa que algunes peces primerenques s’incorporen a algun recull posterior amb alguns canvis que l’amplien en algun sentit. Per exemple, L’himne mallorquí (1936) a 4 veus mixtes (THO 763) s’incorporà al Festival de Música de Bellver (1953) amb 7 veus mixtes (UIB 26A).

  3. Hi ha més d’una dotzena de documents a la BP sense catalogar que són obres originals de Thomàs. Aquesta hipòtesi es basa en 7 carpetes A-Z, a l’armari 3, sense obrir que indiquen «Sin catalogar». Hem trobat 7 casos confirmats durant el mesos de maig i juny i 5 més, de probables, a l’octubre. Són partitures amb títol i firma, algunes datades, que no apareixen a cap dels reculls esmentats més amunt i que ens indiquen que n’hi podria haver més encara.

    A més, hi ha documents únics que només es troben a una de les dues seus.

    Per altra banda, hi ha un total de 45 obres citades per altres fonts encara pendents de localitzar.

Conclusions

Encara queda molta feina per fer. La proposta és partir l’inventari que hem presentat.

Sense desmerèixer la feina d’ubicació i etiquetatge del fons de l’AJMT, veim necessària la distinció entre l’obra pròpia i les fonts musicals on es basà per poder iniciar la catalogació completa. L’inventari multirelacional, quan el buidatge de les carpetes restants acabi, podria ser un punt de partida útil en aquesta línia.

Ara tenim un document que relaciona els registres duplicats de Can Sales, que explica la integració d’una obra dins una altra (localitzada o no) i que, per altra banda, que posa en relació partitures pròpies de Thomàs que formen part de la mateixa obra però es troben físicament a seus diferents: Can Sales i Partituroteca de la UIB.

Respecte a les obres sense catalogar, és necessari, una vegada confirmada l’autoria, acabar d’ubicar aquestes obres i iniciar el catàleg multirelacional, seguint els criteris musicològics internacionals del RISM.

La confirmació de les 3 hipòtesis mostren la necessitat que les dues biblioteques disposin d’un document que relacioni els dos fons i que els interrelacioni amb els registres de l’SGAE amb criteris musicològics internacionals. Això ens acostarà més a un inventari complet del total de la seva obra disponible. Limitacions i prospectiva

L’inventari realitzat aporta una visió de conjunt més que gran que qualsevol de les seves fonts i constitueix, sens dubte, una base sòlida d’on partir cap a una catalogació futura.

A més, els seus resultats plantegen interrogants sobre les peces registrades a altes fonts (SGAE, ISNI, BNE, Bover i Parets…), alternatives a les seus principals de l’AJMT (BP i UIB).

Els resultats a què hem arribat possibiliten una eina útil per continuar amb la catalogació total de l’Arxiu i ens donarà pistes clares sobre la rellevància de cada registre per prioritzar quins s’han de començar a digitalitzar, publicar i difondre per retre el merescut homenatge a qui, en paraules de Baltasar Samper (1958), és el millor músic que ha tengut Mallorca al segle XX.

Agraïments

La idea de fer feina sobre l’inventari del compositor mossèn Joan Maria Thomàs parteix del professor Amadeu Corbera Jaume, cap del departament de Musicologia i Pedagogia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Com a principal expert actual en l’arxiu de Baltasar Samper Marquès (1888-1966), suggerí la conveniència d’iniciar el catàleg de l’altre gran compositor mallorquí del segle XX.

Ha resultat imprescindible el suport constant de Joan Company i Florit, Director-fundador de la Coral de la UIB, director i fundador de la Partituroteca i Centre de Documentació Musical de la Universitat de les Illes Balears de la UIB i autor de Tres músics mallorquins (1985), l’obra més completa sobre la vida i obra de Joan Maria Thomàs publicada fins avui. Així mateix passa amb la senyora Maria de Lluc Alemany Mir, directora de la Biblioteca Pública Can Sales, l’altra seu de l’arxiu JMT, qui va escoltar la proposta i va posar a disposició el fons de l’arxiu per aquesta revisió.

Els testimonis de Lila Thomàs Andreu i Antoni Maria Thomàs Andreu, nebots de Joan Maria Thomàs i Sabater, han ajudat a acabar de situar el context de producció, a més d’aportar abundant material audiovisual a través del DVD Càntic (Salom, 2008), elaborat per Antoni Maria Thomàs.

Durant la situació de confinament, deguda a la crisi de la pandèmia de la Covid-19, va ser impossible acudir a aquestes seus i, per això agraesc de manera especial la col·laboració inestimable de Clara Rul·lan (responsable de la partituroteca de la UIB) i d’Esther Cifre (auxiliar de biblioteca de Can Sales) per completar la ubicació topogràfica associada a cada fitxa d’inventari.

Finalment, gràcies a la paciència del doctor Rafael Martín Castilla, director del Grado en Música de la Universidad Internacional de la Rioja, aquest Treball de Fi de Grau ha arribat a ser una proposta concreta.

Bibliografia

Bover, J. i Parets, J. (2000). Bibliografia de Joan Maria Thomàs: música impresa en VIII Trobada de Documentalistes Musicals, págs. 181-193. Campos (Mallorca): Fundació ACA

Coll, B (1977) Joan María Thomas: hijo ilustre de la ciudad. Llucmajor (Mallorca): Imprenta Moderna

Company, J; Estelrich, P; Moll, J (1985). Tres músics mallorquins: Antoni Torrandell, Joan M. Thomàs, Antoni Matheu. Palma (Mallorca): Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, Secretaria General Tècnica

Massot Muntaner, J. (1977). Església i societat a la Mallorca del segle XX. Barcelona: Curial.

Moll, J. (2000). Aspectes de la correspondència de Baltasar Samper amb Mn. Joan Maria Thomás (I) en Trobada de Documentalistes Musicals, VII págs. 243-256. Campos (Mallorca): Fundació ACA

Parets, J. (1983). Cronologia musical de Mallorca 1930-1939. Apunts per a una història de la música de Mallorca. Randa Núm.15 pàgs. 169-176 Barcelona: Curial Edicions Catalanes

Prieto, Laura. (2016) Valorización de archivos personales musicales mediante el sistema de catalogación relacional multidireccional: el ejemplo del archivo Mantecón. Documentación de las Ciencias de la Información, Vol. 39: 241-282. Madrid: Universidad Complutense
Recuperado de https://bv.unir.net:2257/docview/1898094001?pq-origsite=summon

Reynés, A (2011). Panorama Musical de Mallorca de finals del segle XIX i del segle XX. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa. Volum III núm. 2. Palma: UIB. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4313194.pdf

Salom, P (Productor) y Thomàs Andreu, T (Director). (2008). Càntic. Joan Maria Thomàs, músic del segle XX [DVD documental dramatitzat] Palma (Mallorca): REC Produccions

Thomàs Sabater, J.Ma. (1947). Manuel de Falla en la Isla. Palma (Mallorca): Capella Classica.

Thomàs Sabater, J.Ma. (1996). Manuel de Falla en la Isla. Palma (Mallorca): Caixa de Balears.

Thomàs Sabater, J.Ma. (2004). Música coral (I). Palma (Mallorca): Conservatori Superior de Música de les Illes Balears

1El nom d’aquest cor, fundat a 1932 com a Capella Clàssica de Mallorca, fou enregistrat a 1941, per a concerts i edicions musicals, en llatí (sense accent) per fer coincidir el nom en català i castellà.

2 La Partituroteca i el Centre de Documentació Musical de la Universitat de les Illes Balears fou fundada l’any 1996 per Joan Company, per tal de crear un fons documental de la música de les illes: biblioteca, partituroteca, hemeroteca, discoteca, material fonogràfic, audiovisual i fotogràfic però, sobretot, un centre receptor i difusor dels llegats dels compositors de les Balears.