7.2 Irene Solà

Canto jo i la muntanya balla

L’escriptora i artista visual Irene Solà (Malla, 1990) transita entre la poesia, la narrativa, les exposicions i els muntatges visuals. El maig passat va treure a la llum aquesta breu novel·la titulada Canto jo i la muntanya balla, que és la segona que publica, després d’Els dics (2017).

Aquesta segona novel·la de Solà és una obra polifònica en què el món pirinenc esdevé protagonista a través del paisatge, les masies, els llogarets i la gent que hi habita, tant si són pagesos i pastors lligats de sempre a la terra com si es tracta de neorurals o urbanites retornats a la terra d’origen. Però també hi són presents les forces tel·lúriques de la muntanya, i els llamps, els núvols, els animals, la vegetació. També les dones d’aigua i tot un món de fantasia que pobla els paratges compresos entre Camprodon i Prats de Molló.

L’estructura de l’obra és un encaix de relats que van i venen, que presenten –i després repesquen– llocs, personatges i accions fins que tota la trama queda ben lligada. El lirisme s’espargeix arreu i la prosa s’entremescla amb dibuixos i poemes. De fet, el títol de l’obra és el vers final d’una composició d’Hilari, el protagonista poeta d’aquesta sèrie de personatges muntanyencs: Canto com qui fa hort, / com qui talla una taula, / com qui aixeca una casa, / com qui tresca un pujol, / com qui es menja una nou, / com qui encén una brasa. / Com Déu creant els animals i les plantes. / Canto jo i la muntanya balla.

Entremaliades bruixes perseguides i torturades, personatges amb secrets i tares, descendents de gegants, amors que es congrien en la solitud, soldats que travessen la ratlla i fugen cap a l’exili, crims de guerra republicans i nacionals, accidents de caça, culpes arrossegades durant anys, dones coratjoses, cabirols misteriosos, llegendes i mitologia: “Les passions aquí dalt també són més crues. Més despullades. Més autèntiques. La vida i la mort, la vida i la mort i l’instint, i la violència, aquí dalt, hi són presents a cada passa”. El relat captiva el lector, que es deixa seduir per les vivències dels protagonistes i frueix assaborint una llengua fluida, bella i natural.

Irene Solà

Canto jo i la muntanya balla.

Barcelona: 2019.

Editorial Anagrama. 4t Premi Llibres Anagrama de Novel·la.