7.2        Gaspar Valero i Martí                

Cavallet, quan eres joves,

que anaves de pentinat

Fins a 80 frases fetes, refranys i expressions de la llengua popular ha recollit, interpretat i comentat l’infatigable Gaspar Valero en aquest volum de l’editor Olañeta. El Cavallet quan eres joves… del títol, forma part d’un reguitzell de dites o parèmies com Un comptes fa s’ase i altres es traginer, Qui té sa coa de palla, aviat se l’encén, Semblar s’ase d’en Mora, que de tot s’enamora, Amollar es mac o el lacònic però expressiu Me n’afluix

Aquestes i moltes altres són fórmules que troben estatge en el recull de Valero i Martí, prologat per Caterina Valriu, que defensa la necessària vitalitat de totes les llengües, per petites que siguin, perquè totes representen “una manera d’entendre i expressar el món i la vida”, fruit d’una evolució històrica durant la qual també s’hi ha conformat aquestes “càpsules comunicatives que diuen molt amb molt poc” i que permeten “dotar la nostra conversa de vivacitat, de sentit profund, de valors, de color, de gràcia i –sobretot– d’eficàcia comunicativa”.

D’aquestes unitats fraseològiques –dit en terminologia de Bàrbara Sagrera al celebrat Corpus de fraseologia de les Illes Balears, ja comentat en altra ocasió en aquestes pàgines– n’hi ha un bon grapat que són encara vives en el llenguatge corrent –oral i escrit– de bona part dels mallorquins competents en l’ús de la llengua. D’altres expressions, per contra, són mers testimonis de la llengua dels avantpassats, i fins i tot, sovint, han esdevingut locucions de significat difícil de desxifrar. Aquesta situació pot ser una evolució normal de la llengua en consonància amb els canvis socials que es produeixen al llarg del temps, però també cal tenir present que si la pèrdua s’intensifica en excés i si totes aquestes maneres de dir són substituïdes per interferències d’una altra llengua més poderosa, tot plegat és senyal d’un alarmant procés de substitució lingüística i cultural que convé frenar i capgirar.

Per això són tan útils llibres alhora populars i rigorosos com aquest i altres que Gaspar Valero ha anat confegint al llarg d’una sèrie d’anys de recerca i investigació. Uns llibres fruit de la feina de parar l’orella davant l’ús de la llengua col·loquial, però també resultat d’escrutar biblioteques i arxius per rastrejar-hi el significat, la història i les variants del material que recull i edita. El DCVB d’Alcover-Moll, l’obra de l’Arxiduc, el cappare de filòlegs Marià Aguiló, l’històric diccionari de Pere A. Figuera, autors costumistes i populars, escriptors clàssics, periòdics satírics d’època, rondalles i cançoners… constitueixen fonts on s’ha documentat l’autor per anar seguint el rastre de les paraules i les expressions fins a bastir-ne explicacions i interpretacions no tan sols solvents i acurades, sinó també entretingudes i llegívoles.

En poques paraules: un servei més de Gaspar Valero a la cultura de Mallorca i una convidada a conèixer i estimar més la llengua d’aquesta terra i de la seva gent.

Gaspar Valero i Martí.

Cavallet, quan eres jove, que anaves de pentinat.

Palma: 2019.

La Foradada. J. J. de Olañeta, Editor