7.1 Mallorca. Torres i talaies costaneres

Vicenç Sastre – Àngel Aparicio

El llibre Mallorca. Torres i talaies costaneres és una obra conjunta de l’historiador Àngel Aparicio (Palma, 1956), especialitzat en construccions militars i defensives, i de l’il·lustrador i dibuixant Vicenç Sastre (Llucmajor, 1952). Aquesta publicació editada per Dolmen Editorial fa un repàs exhaustiu i atractiu de les múltiples construccions defensives que al llarg dels segles s’han anat bastint a la costa mallorquina per protegir l’illa d’atacs enemics, especialment entre els segles XVI i XVIII.

El llibre ressegueix tot el perímetre costaner de Mallorca, que divideix en cinc sectors, per tal d’organitzar un recorregut que permeti conèixer les notícies històriques i les característiques arquitectòniques i estilístiques de les diferents construccions defensives que s’alcen pel litoral mallorquí. Abans de visitar les construccions que encara s’aguanten dretes, però, els autors fan esment de les primeres tasques de vigilància costanera, a càrrec de vigilants assentats sobre roquissars i promontoris, desproveïts de qualsevol mena de construcció i actius des d’abril fins a final de setembre de cada any, i sempre atents a qualsevol perill de desembarcament de naus enemigues. D’altra banda, també s’hi parla de les guardes secretes, de les guardes extraordinàries i dels cordons de vigilància sanitària que s’establien en casos de perill d’expansió d’una epidèmia.

Iniciat el recorregut costaner pel nord, el primer gran espai estudiat és la Serra, un recorregut que inclou des de la costa d’Andratx i la Dragonera fins a la badia de Pollença i el cap de Formentor. Com és de suposar, el Port d’Andratx i els voltants –amb la Dragonera i Sant Telm– són una zona rica en edificis defensius, alguns dels quals han conegut de prop els esclats armats de la història.

No menys rica és la contrada de les badies d’Alcúdia, amb abundància de fortificacions majors per la importància marítima del lloc. Després, en el llibre, s’hi descriu el sistema defensiu del Llevant i el Migjorn, una extensa franja litoral que abraça des del terme d’Artà fins al de Llucmajor. Més envant descriuen les torres i defenses de la marina de ponent, amb Santa Ponça, i sa Porrassa i les Illetes com a elements extrems. Finalment, l’estudi se centra en la Badia de Palma, amb les instal·lacions portuàries, Portopí, el Castell de Sant Carles, la torre d’en Pau i –situat en el terme de Llucmajor, però defensant Palma– la bateria d’Enderrocat. Totes les informacions que de manera clara ens transmet aquest llibre bellament editat es basa en consulta de documentació pouada als arxius i en lectura de bibliografia de diverses èpoques; s’hi percep també un profund coneixement directe dels paratges on s’alcen aquestes torres que varen ser element primordial de defensa.

Tal com deixa escrit Damià Pons en el pròleg, el llibre “és una proposta de viatge pel passat de Mallorca i per uns dels seus elements patrimonials –les torres i talaies costaneres– més representatius i a hores d’ara també més desvalguts. Un viatge certament apassionant”.