Amb els primers Estatuts de la UIB es creà el Consell d’Estudiants, màxim òrgan de representació dels estudiants de la Universitat de les Illes Balears. Era l’any 1985 i la nostra Universitat tot just feia les primeres passes; la consolidació del Consell d’Estudiants (a partir d’ara “CdE”) s’efectuà el 1995 amb el seu primer Reglament. Aquest posava les bases d’unes formes de governament i funcionament intern fonamentades en la democràcia representativa; no obstant això, es mantenia el disseny original del 1985 com un òrgan embut: no hi havia membres pròpiament del CdE, sinó que el plenari es conformava a partir d’una selecció combinada de la representació dels estudiants en altres òrgans col·legiats.
Aquest model fou vigent fins a finals del 2003 quan s’aprova un nou reglament que encara es manté en l’actualitat. De llavors ençà, la gran majoria de membres es trien amb eleccions ad hoc, i tan sols els representants claustrals al Consell de Govern de la UIB segueixen essent membres naturals.
El nou sistema va permetre l’entrada en joc de les associacions com a nous actors que condicionaren el panorama electoral i postelectoral. Aquest fet originà sovint la paradoxa que, si bé els independents seguien essent majoritaris, eren les associacions o altres tipus de candidatures col·lectives les que a vegades aconseguienel poder executiu. Això és així perquè els independents representen candidatures individuals i heterogènies, és a dir, a diferència de les candidatures col·lectives que van en bloc, aquests van per lliure.
Així i tot, cal assenyalar que els escenaris generalment han estat de majories molt relatives. Així, el govern, anomenat Comissió Permanent, poques vegades ha estat homogeni, essent freqüents les aliances amb independents o, fins i tot, governs de concentració. També s’han alternat governs de llarga durada amb moments d’incertesa; de fet hi ha hagut 2 mocions de censura (2007 i 2017).
Per altra banda, d’entre les persones que han ostentat la presidència, la gran majoria cursaven estudis de ciències socials i jurídiques i en menor mesura de ciències de la salut, arts i humanitats.
Pel que fa al passat més recent, entre el 2015 i 2017, destaca la recuperació de la festa de final de curs, la Finifesta, esdeveniment avui ja consolidat amb tres edicions celebrades.
Un altre punt destacable és l’acció exterior amb la integració a escala estatal a la Coordinadora de Representantes de Estudiantes de Universidades Públicas (CREUP) així com la relació amb altres consells dels espais G9 i Xarxa Vives d’universitats.
El període actual s’inicià a començaments del 2017 amb un mandat curt i irregular que acabà amb una moció de censura. Tot i el moment d’impasse, se celebrà amb èxit al novembre l’Assemblea General de CREUP a la UIB. La situació es va resoldre amb la primera Comissió Permanent Mixta formada per membres de col·lectius i independents que ha enfocat la seva acció en la recuperació de la presència social i institucional; en dotar de mitjans les activitats lúdiques i formatives d’estudiants que dinamitzen la vida universitària i en optimitzar tota la tasca de representació més directa amb els estudiants. Malgrat això, també s’ha trobat amb problemes de participació i dèficit de finançament que ha hagut de resoldre.
Des del punt de vista de la representació dels estudiants universitaris, la mirada cap al futur ha de ser optimista, però a la vegada reivindicativa.
En primer lloc, s’ha de seguir fent passes perquè cada dia més gent conegui el CdE i vulgui participar-hi, fet clau perquè sigui una eina vertaderament útil. És molt important que el traspàs generacional vengui acompanyat d’un traspàs del coneixement adquirit en l’experiència com a representant.
En segon lloc, s’ha d’aconseguir en el futur una dotació econòmica que permeti desenvolupar de forma eficient l’acció del CdE deixant enrere l’austeritat pressupostària què hi ha des de la crisi. Actualment, la inversió en representació dels estudiants a la UIB queda lluny d’1€ per estudiant matriculat, una xifra bastant pobra.
I finalment, s’ha d’apostar per la cohesió entre els estudiants, tant creant espais de trobada més amplis en la mateixa universitat, com també consolidant la presència en l’àmbit estatal i fer-nos forts en espais més propers com G9 i Xarxa Vives.
Consell d’Estudiants (2004-Actualitat)
