6.3 Jofre Porta: El tennis com a esport i mètode educatiu

El club que visitam és a un emplaçament discret i mal de trobar, situat entre la carretera vella de Bunyola, la urbanització dels Garrovers i la Planera, al terme de Marratxí. Allà, mig amagat, trobam el Global Tennis Team. El cos i l’ànima d’aquest projecte és un home que tota la vida s’ha dedicat a ensenyar a jugar a tennis i que és ben conegut per tothom que estigui relacionat amb les pistes, les raquetes i les emblemàtiques pilotes grogues: Jofre Porta. Fa més de trenta-vuit anys que l’entrenador català viu a Mallorca. Va acompanyar Rafel Nadal en la seva carrera des que tenia deu anys i fins als disset; i Carles Moyà, des dels sis fins als setze.

Tot i això, ens fa saber que «quan era petit odiava el tennis; veure aquells «pijos» que anaven vestits de blanc de cap a peus passejant-se pel club Barcino no m’anava bé. A mi m’agradava jugar a bàsquet, però un dia la meva mare em va vestir amb una equipació de tennis de la marca Fred Perry -allò era el súmmum- i, tot i que quan tenia tretze anys no m’agradava, vaig començar a entrenar…, i fins avui. Mai no he estat jugador. Va ser el tennis que em va triar a mi; no a l’inrevés».

Veure l’entrenador mudat i amb corbata és un impossible; la seva equipació habitual és el xandall, i el seu hàbitat, les pistes de terra. Si hi ha qualcú que parli clar en el món del tennis, aquest és Jofre Porta. «Els qui venen a l’acadèmia amb la idea de ser Nadal o Federer són somiatruites. La realitat és una altra: aquí hem tingut bons jugadors que no han quallat. L’entorn és molt important i forma part del projecte. El talent es pot treballar, però hi ha altres coses: formar persones a través de l’esport. Hem de tenir present que només un de cada 12.000 esportistes arriba a ser professional».

Foto: Jofre Porta amb part dels seus alumnes

Serbis, americans, belgues, suecs…, nines i nins de fins a 16 anys que cerquen millorar el seu tennis venen a viure a Mallorca, la majoria tot sols i alguns amb les seves famílies. Parlam d’adolescents, i de més joves, en ple desenvolupament físic i intel·lectual. «A la nostra acadèmia, no tot és tennis, sinó que els valors hi són molt importants; per tant, es tracta de combinar la formació educativa i l’esportiva. Intentam que tots els alumnes que tenim visquin una altra realitat. Per exemple, moltes vegades sortim a les platges per ajudar a recollir-hi tota casta de material de plàstic i contribuir que estiguin més netes».

Foto: Jofre Porta i Afiza Ghazlan

Al club, els alumnes reben formació reglada a través del Col·legi Lluís Vives de Palma (un dels més exigents, diuen); fan tutories i no n’hi ha cap que suspengui cap assignatura. «De gestionar aquesta part acadèmica, se n’encarrega la meva dona, Afiza Ghazlan; de tots els temes escolars i de tot el que està fora de les pistes, com el contacte amb les famílies que es desplacen a Mallorca. N’Afiza fa la feina de set persones… De moment, no hem invertit ni un euro en publicitat, sinó que tot funciona a través del boca-orella, i, evidentment, a través de les xarxes socials. Tot això ho dirigeix ella». Porta no es limita a entrenar, sovint agafa un avió per fer conferències a tot arreu i explicar la seva metodologia.

A Jofre Porta, aquell qui no volia saber res de tennis, el veiem relaxat i concentrat a dirigir un projecte més que gratificant. Creu en una idea de l’esport que no es limita, ni de bon tros, als entrenaments amb la raqueta. Aquesta tasca multidisciplinària la desplega al club mallorquí, que més de 50 entrenadors de tot Europa han visitat per prendre mostra d’una manera holística d’entendre i concebre l’esport.