6.3           El teu germà/El Déu meu

9 minuts

·

·

Ara mateix he acabat de llegir “FRATELLI TUTTI. Todos hermanos. Sobre la fraternidad y la amistad social”, del Papa Francesc. I ara em toca intentar animar-vos a llegir-la, sencera, completa, i, encara que pugui semblar estrany, llegir-la en castellà, tal com la va pensar i escriure ell mateix, Jorge Mario Bergoglio. (Paraules, jocs, simfonia, claredat, empatia, …). Sí, llegiu-la!

I aquesta és la primera impressió: és ben seva, tota i tot. És el que ens ha dit i proclamat i compartit al llarg de tots els seus anys de Bisbe de Roma. També ja d’abans, allà a l’Argentina. Hi trobam ben sistematitzat el que ha vist i viscut, ha estimat i ha intentat transmetre, compartir i animar als cristians, a homes i dones d’altres religions (i, en molts de moments, tots ells prou importants, ben de bracet amb el Gran Imà Ahmad Al-Tayyeb) i a tota persona de bé.

De fet, si de FRATELLI TUTTI li llevàssim totes les mateixes cites, totes les paraules que ha escrit o ha dit en discursos, homilies, entrevistes, fins i tot en documentals… Crec que ens quedaríem amb manco de la meitat dels seus 287 punts. Bergoglio directe.

I, per fer-ho més planer i que ens quedi gravat, amb frases ben cridaneres. Per anar fent piulades de tant en tant. Com a mostra (i només algunes de la introducció i del primer capítol):

  • Soñemos como una única humanidad, como caminantes de la misma carne humana.
  • Estamos más solos que nunca en este mundo masificado.
  • Vencer pasa a ser sinónimo de destruir.
  • Cuidar el mundo que nos rodea es cuidarnos a nosotros mismos.
  • Creer que podemos ser todopoderosos y olvidar que estamos todos en la misma barca.
  • Algunos pretendían hacernos creer que bastaba la libertad de mercado para que todo estuviera asegurado.
  • El “sálvese quien pueda” se traducirá rápidamente en el “todo contra todos”, y eso será peor que una pandemia.
  • Destrozar la autoestima de alguien es una manera fácil de dominarlo.
  • Los pobres son los que siempre pierden.

És el que Bergoglio ha après i constatat, també amb molt de dolor i patiment, des de la seva responsabilitat global i universal / catòlica. Té una visió ampla, la mostra. És una paraula política. De la millor política. Sense amagar-la ni disfressar-la. I dir-la amb autoritat. I com un servei a tots. Sobretot als més petits, als més arraconats.

Francesc coneix i reconeix les ombres del nostre món, de la nostra realitat: “el racismo: las expresiones de racismo vuelven a avergonzarnos.” Amb les actuals regles econòmiques “aumentó la riqueza, pero con inequidad”. Noves formes del que anomena una “tercera guerra mundial en etapes”: “En toda guerra lo que aparece en ruinas es ‘el mismo proyecto de fraternidad’.” “Únicamente existe ‘mi’ mundo … Reaparece la tentación de hacer una cultura de muros”.

 

I, per a tots nosaltres, i més aquests dies!, la realitat cruel dels migrants. “desde algunos regímenes políticos populistas … se sostiene que hay que evitar a toda costa la llegada de personas migrantes.” “Detrás de estas afirmaciones … hay muchas vidas que se desgarran. … Traficantes sin escrúpulos … explotan la situación de debilidad de los inmigrantes.” I més endavant, a UN CORAZÓN ABIERTO AL MUNDO ENTERO, recordarà els 4 verbs per activar: acoger, proteger, promover e integrar.

 

Ombres adobades interessadament per ideologies que han perdut tota vergonya i que “facilitan la difusión de informaciones y noticias falsas, fomentando prejuicios y odios.”

Davant tot això, la petita esperança: “Dios sigue derramando en la humanidad semillas de bien.” I, ben segur, podem “valorizar a tantos compañeros y compañeras de viaje que … comprendieron que nadie se salva solo.”

I tot això per intentar que tots arribem a respondre la gran pregunta, l’única pregunta important: i el teu germà? I amb Francesc podem meditar altra vegada la meravella del Bon Samarità.

Cal perquè “somos analfabetos en acompañar. … Nos acostumbramos a ignorar las situaciones hasta que nos golpena directamente.” “No es una opción posible vivir indiferentes ante el dolor. Eso es dignidad.” “Ser buenos samaritanos o indiferentes viajantes.” “La paradoja es que a veces, quienes dicen no creer pueden vivir la voluntad de Dios mejor que los creyentes.” Així, i ho diu gairebé al final de FT: “Cuando llegue el último día … ¡nos vamos a llevar cada sorpresa!

I les respostes dignes sempre neixen del més endins i van més enllà dels meus interessos i possibles guanys, més enllà de la butxaca i de la panxa. Són respostes transcendents, són accions espirituals: “lo primero es el amor, el mayor peligro es no amar.”

Perquè “¿Qué ocurre sin la fraternidad? = La libertad enflaquece / Tampoco la igualdad se logra.” “Solidaridad es una palabra que no cae bien siempre. – También es luchar contra las causas estructurales. Es enfrentar los destructores efectos del Imperio del dinero.” I recordar amb força (i són paraules de Joan Pau II): “El principio del uso común de los bienes creados para todos es el primer principio de todo el ordenamiento ético-social.”

Solidaritat treballada per tants homes i dones que també són “artesanos” de nova humanitat. Els seus estimats “movimientos populares” amb les seves ja famoses t: “tierra, techo y trabajo para todos”. Tots ells són “poetas sociales”. “Porque la paz real y duradera solo es posible desde una ética global de sollidaridad y cooperación.”

Caritat política: “hace falta la mejor política, al servicio del verdadero bien común.” Des de les perifèries i racons humans. Política que cerca i necessita complicitats. Treball: es la mejor ayuda para un pobre. Porque no existe peor pobreza que aquella que priva del trabajo y de la dignidad del trabajo.” Paraules ja dites a les instàncies i organismes mundials.

A diplomàtics, juristes: “Fomentar una organización mundial más eficiente para resolver los problemas acuciantes de los abandonados que sufren y mueren en los países pobres.” I podem acabar tot aquest 5è capítol amb la seva pregunta: “¿Puede haber un camino eficaz hacia la fraternidad universal y la paz social sin una buena política?” Caritat política / La millor política / La millor caritat = “Si alguien ayuda a un anciano a cruzar un río, y eso es exquisita caridad, el político le construye un puente, y eso es también caridad.”

Diàleg, trobades, treball artesà, escolta, obertura, processos de i per trobar-nos, lluny d’individualismes consumistes, aturar-nos, i dir “permiso, perdón, gracias”.

 

Camins de pau, artistes de la pau, “cultivar una memoria penitencial”: “la verdad es una compañera inseparable de la justicia y de la misericordia.” “Amar a un opresor no es consentir que siga siendo así. … Amarlo es buscar que deje de oprimir, deje ese poder que lo desfigura como ser humano.”

Camins de pau des de tota la història i tots els seus patiments: “La Shoah no debe ser olvidada. + No deben olvidarse Hiroshima y Nagasaki. + Tampoco deben olvidarse las persecuciones, el tráfico de esclavos y las matanzas étnicas … que nos avergüenzan de ser humanos.”

Camins de pau: Los que perdonan de verdad no olvidan, pero renuncian a ser poseídos por esa misma fuerza destructiva que los ha perjudicado. Rompen el círculo vicioso.” “El perdón es precisamente lo que permite buscar la justicia sin caer en el círculo vicioso de la venganza ni en la injusticia del olvido.”

I, a partir de la denúncia clara de la guerra, de tota guerra!: “Toda guerra deja al mundo peor que como lo había encontrado”, una proposta senzilla i possible, gens ingènua: “Y con el dinero que se usa en armas y otros gastos militares, constituyamos un Fondo mundial, para acabar de una vez con el hambre y para el desarrollo de los países más pobres.” També la denúncia, ja definitiva, de la pena de mort: “la pena de muerte es inadmisible – sea abolida en todo el mundo – la cadena perpetua es una pena de muerte oculta.”

És una reflexió i una pregària. És anar a les arrels d’aquesta germanor de tots i totes, de cada persona. És defensar i proclamar en tot moment la dignitat total/radical de tot home i dona, de qualsevol de nosaltres. Des dels més petits i arraconats i trepitjats. Des de la transcendència / des de les arrels. Mai des dels interessos o possibles guanys.

I Francesc no vol amagar, no seria honest ni creïble, l’arrel més fonda: Déu Pare de Tots. Déu fonamenta la Fraternitat. Expulsar a Dios de la sociedad, se acaba por adorar ídolos, el hombre se pierde, su dignidad es pisoteada.” I Jesús de Natzaret: “Si la música del Evangelio deja de sonar en nuestras casas … habremos apagado la melodía que nos desafiaba a luchar por la dignidad de todo hombre y mujer. Otros beben de otras fuentes. Para nosotros, ese manantial de dignidad humana y de fraternidad está en el Evangelio de Jesucristo.”

I gràcia sempre ben oberta: “Desafiados a volver a nuestras fuentes para concentrarnos en lo esencial: Dios y el prójimo. – Respeto a la sacralidad de la vida. – El que no ama no conoce a Dios. – El terrorismo execrable es a causa de las interpretaciones equivocadas de los textos religiosos. Los líderes religiosos, ser auténticos ‘dialogantes’, auténticos mediadores. Cada uno de nosotros está llamado a ser un artesano de la paz. – Dios no necesita ser defendido por nadie y no desea que su nombre sea usado para aterrorizar a la gente.”

I si el Papa Francesc començava amb Francesco d’Assís que va cercar “vivir en armonía con todos”, acabarà FRATELLI TUTTI amb Carlos de Foucauld “que quería ser, en definitiva, ‘el hermano universal’. Pero solo identificándose con los últimos llegó a ser hermano de todos.”

Obertura i final. Simfonia harmoniosa / polièdrica. Amb tothom, Martin Luther King, Desmond Tutu, el Mahatma Gandhi. El Papa Francesc també s’hi apunta. I ens convida a tots: “Que Dios inspire ese sueño en cada uno de nosotros. Amén.”

Sí, a llegir-la. A somniar aquesta nova humanitat. A respondre a l’única pregunta: el teu germà! Només amb ell podrem dir el Déu meu!

Comparteix l’article

Ara mateix he acabat de llegir “FRATELLI TUTTI. Todos hermanos. Sobre la fraternidad y la amistad social”, del Papa Francesc. I ara em toca intentar animar-vos a llegir-la, sencera, completa, i, encara que pugui semblar estrany, llegir-la en castellà, tal com la va pensar i escriure ell mateix, Jorge Mario Bergoglio. (Paraules, jocs, simfonia, claredat,…

Issue is a magazine-style theme design that displays blog posts, reviews, artwork and news.

⏬

It comes with different styles to spark your creativity in making it just as you'd like to.

Designed with WordPress

MagBlog is a magazine theme focused on sizable type and imagery to expand your content. Make it yours ⏬