Aquestes darreres setmanes hem sentit parlar molt del nou executiu i de la seva composició paritària -11 dones, 11 homes-. Per altra banda, arran de les eleccions del maig passat, el Congrés de Diputats va aconseguir el percentatge més gran de representació femenina de la història, un 47% dels escons de la cambra -per damunt del 40% amb el qual se sol fixar l’anomenada democràcia igualitària.
A escala mundial, segons les darreres dades de l’entitat ONU Dones, només 11 dones assumeixen el càrrec de Cap d’Estat i 12 el de Cap de Govern del total de 193 Estats Membres de Nacions Unides. Per altra banda, les dones només representen un 24,3% del total mundial de parlamentaris nacionals, cosa que implica que el percentatge de dones en el poder legislatiu ha crescut de manera molt lenta des de l’any 1995, quan se situava en l’11,3%. És més, segons les dades de l’organització Unió Interparlamentària, el febrer de 2019 encara hi havia 27 Estats on les dones suposaven menys del 10% de la composició de la seva cambra única o baixa, tres dels quals amb una proporció de dones igual a zero.
La igualtat d’accés entre tots els segments de la societat al procés electoral és una condició imprescindible per considerar unes eleccions com a creïbles, transparents i inclusives. Tot i això, la majoria de democràcies del món pateixen un dèficit de participació política femenina a conseqüència d’un complex entramat d’obstacles -des d’entrebancs legislatius i institucionals, normes socioculturals, l’existència de bretxes d’oportunitat…- Per aquest motiu, millorar la participació política de les dones en general i, més concretament en els processos electorals, continua essent un repte per a la nostra societat i al qual es dediquen esforços importants des de les institucions, administracions electorals i des de la mateixa societat civil.
Per incentivar la implicació de les dones en el procés electoral es poden dissenyar i implementar mesures polítiques específiques que, d’acord amb la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona, seran de caràcter temporal i estaran adaptades al context i la necessitat que les justifiquen.
D’entre aquestes mesures les més famoses -però no les úniques- són les quotes. En aquest cas concret, certs elements del sistema electoral, per exemple el tipus de llista, s’hauran de considerar per mesurar l’impacte d’aquesta política: l’exigència de certes quotes a les llistes electorals tenen un major impacte si aquestes llistes són tancades -és a dir, quan l’ordre dels candidats no és alterable- i, a més, si es conjuguen amb requisits addicionals pels quals s’estableix que aquestes dones quedin col·locades amb un ordre determinat. Només així es podrà evitar que les quotes aplicades releguin les dones a posicions baixes i amb poques possibilitats de resultar elegides -és el que s’aconsegueix, per exemple, amb les llistes cremallera.
Ara bé, les quotes no són l’única iniciativa per eliminar les barreres existents i fomentar la participació de la dona al procés electoral. Altres polítiques podrien dissenyar-se posant l’accent en determinats aspectes crítics que provoquen, encara avui, una desigual participació electoral entre homes i dones en molts països.
En primer lloc, existeixen normes socioculturals que configuren una determinada percepció social de la dona dins del procés electoral. Aquestes normes s’han demostrat sovint dissuasives tant a l’hora d’exercir el dret de sufragi actiu com passiu de les dones. Atesa aquesta realitat, caldrà treballar en l’àmbit de l’educació cívica i política dels ciutadans per tal d’assolir objectius de normalització de la participació política femenina.
En segon lloc, el fenomen de la desigualtat econòmica de gènere provoca que s’hagi identificat la falta de recursos financers com un dels factors més dissuasius per a les dones a l’hora d’iniciar una carrera política. Així, són importants mesures específiques d’assignació i redistribució de recursos. Un exemple de mesura seria la creació de fonts de finançament -creades tant pels partits polítics com des dels poders públics- dirigides només a dones candidates. D’aquesta manera es crearien més incentius i se supliria la falta de recursos econòmics propis que afecta en major proporció a les dones.
En alguns casos, es poden implementar mesures de discriminació positiva. Per exemple, es poden establir centres de votació només per a dones allà on aquestes puguin témer intimidació o violència pel fet d’anar a votar. Aquesta mesura, també és útil per combatre la tradició del “vot familiar” -documentat, per exemple, en alguns països d’Europa central i oriental- i on tots els vots d’una família són emesos només per l’home del nucli familiar, de manera que es perd el caràcter secret i individual del vot. També es pot acordar un temps d’exposició addicional als mitjans de comunicació de les dones candidates per augmentar la seva visibilitat i normalització; o pactar l’exempció temporal d’alguns requisits d’inscripció, com el pagament de quotes per ser candidates, per tal d’incentivar així les seves candidatures.
Finalment, en alguns països és necessari inscriure’s com a votant de manera activa. És freqüent, en determinats contextos i països, que les dones no tinguin control sobre la seva pròpia documentació o que percebin la informació que hi ha en aquesta -fotografia, nom o adreça- com informació sensible. La documentació física requerida per efectuar tal inscripció pot suposar, per tant, un obstacle per a les dones. En aquests casos, quedaria justificat introduir la figura del testimoni, exercida pels mateixos administradors electorals o per líders de la seva comunitat, i que serveix per verificar la identitat de les dones sense haver de recórrer als documents físics.
Hi ha moltes maneres de classificar els sistemes electorals, per exemple la clàssica distinció entre majoritaris i proporcionals segons la fórmula establerta. Es pot tenir en compte, també, el grau de mecanismes facilitadors que integra el mateix sistema, per exemple la possibilitat de votar per correu, de delegar el vot, l’existència de centres de votació mòbils… En la qüestió de la participació femenina en el procés electoral ens és útil tenir en compte aquest darrer criteri. La integració de la perspectiva de gènere en l’avaluació i millora de les normes electorals és una qüestió crucial par tal d’identificar els impactes negatius de les regles i rompre les actuals barreres a la participació. Sovint, la solució exigeix la implementació de nous mecanismes facilitadors com els ja mencionats.
En definitiva, cal tenir present que els sistemes electorals no són neutres en matèria de gènere. Per això, és important que les administracions electorals analitzin periòdicament l’impacte de les normes vigents en la participació de les dones; és important que la societat civil denunciï les mancances del sistema; i és important que els partits polítics facin d’aquesta la seva causa integrant tota classe de mesures, fins i tot amb caràcter voluntari.
