6.2     La Unió Europea contra la desinformació

Des de “l’exposició selectiva” passant pel “biaix de confirmació”, que ens condueixen a consumir i a recordar millor la informació que reafirma les nostres pròpies creences, fins a “l’efecte retrocés”, que ens fa reafirmar les nostres idees davant una dissonància, les nostres vulnerabilitats cognitives són la porta d’entrada de la desinformació.

El concepte de desinformació no és nou però sí que és d’actualitat. Es tracta d’una pràctica que consisteix a crear i difondre informació falsa o confusa amb la intenció d’enganyar l’opinió pública, ja sigui per difondre una determinada visió del món, obtenir un benefici econòmic o desestabilitzar a l’adversari. Així, la desinformació s’acompanya sempre d’una intencionalitat i, per tant, no és una informació simplement incorrecta, sinó que és intencionadament falsa.

La desinformació és preocupant perquè augmenta la polarització en fomentar les narratives que oposen els conceptes “nosaltres” i “ells” i en magnificar el suport real a opinions polítiques extremes. Per altra banda, la desinformació dificulta el vot informat i lliure d’influències a difondre i presentar com a certes històries i notícies falses. Finalment, la desinformació impacta negativament sobre la democràcia i les seves institucions perquè genera desconfiança i recels en el sistema i dissuadeix els ciutadans de participar en política, especialment d’anar a votar.

Les xarxes socials no són l’únic canal de difusió de la desinformació, però sí que en són el seu catalitzador. Qualsevol pot crear contingut fals i difondre’l amb immediatesa, i aquesta falta de filtre i la velocitat amb la qual circula el contingut en dificulten el control. En aquest sentit, cal subratllar que la Covid19 ha estat la primera pandèmia mundial que ha tengut lloc en el context de les xarxes socials, el que ha generat l’anomenada “infodèmia”: una sobrecàrrega d’informació que inclou intents deliberats de difondre dades i notícies falses amb l’objectiu de debilitar la resposta de salut pública i afavorir interessos de determinats grups i persones. Com sempre, pensem abans de parlar però, més que mai, pensem abans de compartir.

La lluita de la Unió Europea contra la desinformació

L’annexió de Crimea a Rússia el 2014 i la posterior escalada militar a Ucraïna varen marcar un punt d’inflexió. Aquest episodi impulsà la lluita de la Unió Europea contra la desinformació, en especial en adonar-se que la guerra ja no es guanya només amb armes al camp de batalla sinó que noves estratègies híbrides i no convencionals com la desinformació esdevenen claus per a qualsevol contesa. La desinformació és avui una nova estratègia geopolítica i ha transformat conceptes com el de “poder” o “amenaça”.

La desinformació dirigida contra la Unió Europea ha tengut fins ara l’objectiu de desestabilitzar el debat democràtic i ho fa amb estratègies dirigides a minar la credibilitat de les institucions, dels seus representants i dels mitjans de comunicació tradicionals. A l’àmbit europeu, la principal amenaça reconeguda és la desinformació russa, però aquests intents desestabilitzadors no només provenen de l’exterior, sinó també de grups euroescèptics interns.

La Unió Europea s’ha proposat lluitar contra la desinformació, però, paradoxalment, la desinformació utilitza les garanties i llibertats que defineixen els nostres sistemes democràtics per circular, el que alhora vol dir que detectar i frenar la desinformació en alguns casos pot implicar una col·lisió amb certs drets i valors irrenunciables. Ras i curt, existeix una tensió entre la lluita contra la desinformació i el dret a la llibertat d’expressió.

Sense anar més lluny, algunes organitzacions de drets humans ja denuncien casos com el d’Egipte on legislacions aprovades amb el pretext de lluitar contra la desinformació s’estan aplicant per instaurar una forta censura als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Per això, en la lluita contra la desinformació, no pareix molt probable que cap democràcia madura, i per tant tampoc la Unió Europea, decideixi encetar el pastís de prohibir “continguts”. Seria una estratègia extremadament delicada i sensible.

Fins ara, l’aproximació de la Unió Europea i dels Estats membres – a vegades difícil de coordinar per les distintes sensibilitats envers la qüestió – s’ha centrat a actuar sobre les tècniques o estratègies que utilitza la desinformació més que a regular-ne els continguts. L’estratègia europea, detallada en el pla d’acció contra la desinformació del 2018, proposa millorar la capacitat de detecció i anàlisi de les fake news i la capacitat de dirigir accions coordinades amb altres actors internacionals per tal de combatre el fenomen.

El que més destaca de l’estratègia europea és que se centra, en bona part, en el reforçament de la resiliència ciutadana: sent conscients que el rigor i l’esperit crític del consumidor és clau, la UE vol accelerar l’alfabetització mediàtica de tots els ciutadans – això inclou no només els joves sinó també els adults que, en moltes ocasions, contribueixen de manera més activa a la difusió d’aquests continguts.

Per altra banda, s’ha volgut impulsar la mobilització del sector privat amb què es coneix com el codi de bones pràctiques en matèria de desinformació. Aquest codi és un acord d’autoregulació pel qual grans plataformes com Google, Facebook o Twitter s’han compromès a complir una sèrie de mesures que cada actor pot concretar lliurement.

Les primeres avaluacions d’aquesta iniciativa assenyalen que, si bé el codi és un pas important i únic al món cap a la protecció dels ciutadans, existeixen algunes deficiències significatives, entre les quals destaquen la falta de transparència en la implementació, el caràcter excessivament general i imprecís d’algunes mesures i, evidentment, el caràcter voluntari que implica absències notòries com la de WhatsApp – plataforma per la qual la desinformació ha circulat de forma alarmant durant els mesos de confinament.

L’autoregulació, avisen els experts, és insuficient. Europa ha fet els seus primers passos en la lluita contra la desinformació: ara, podrà superar la disparitat d’aproximacions legislatives i les distintes sensibilitats al seu interior per tal de dissenyar un pla més ambiciós?

El codi de bones pràctiques sobre la desinformació es pot descarregar i consultar aquí:

https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/code-practice-disinformation