6.2                    Fins quan seguirem

suportant l’infrafinançament?

L’anterior President del Govern central, Mariano Rajoy, va assegurar que el 2018 seria, finalment, l’any que veuria la llum el nou sistema de finançament autonòmic, negociació que està pendent des del 2014. El seu ministre Sr. Montoro va completar l’anunci dient que també seria l’any del Règim Especial per a les Illes Balears. Quan caigué el govern del PP fruit d’una moció de censura, no s’havia avançat gens. Un altre cop tot quedava en promeses.

El nou President Pedro Sánchez, va començar el seu mandat deixant clar que no tenia temps d’afrontar el canvi de model de finançament en el temps que restava d’aquesta legislatura. Mentre la seva ministra d’Hisenda, l’andalusa Montero, declarava solemnement que no pensava contemplar en el finançament autonòmic cap situació específica, oblidant que ja n’hi ha d’aquestes situacions específiques al País Basc i Navarra i sobretot obviant que la insularitat, no només és una especificitat sinó que està reconeguda com a tal a la mateixa Constitució del 1978.

Malament començava el mandat del President Sánchez pels qui patim un infrafinançament crònic i sabem que qualsevol retard no fa més que agreujar la situació. No afrontar el nou model, en aquesta legislatura ens du, anant molt bé, a molt avançat el 2020. I la senyora Montero feia bo el seu antecessor Montoro deixant el REB en una nebulosa.

Alguns ingenus pensàvem que encara ens quedava el capítol d’inversions en els Pressupostos de l’Estat per a l’any 2019, però quan es va presentar el projecte del govern, d’aquests, descobrírem amb estupor i indignació que les nostres Illes no tan sols continuàvem a la cua de les inversions per càpita, com els onze darrers anys, sinó que la nostra assignació baixava una altra vegada en relació a l’any anterior.

Era la gota que feia vessar el tassó, i que deixava clar, per si hi havia algun dubte, que la ciutadania de les Illes, per al govern central no pintam ni un rave. Sobretot tenint present que aquests Pressupostos, en el que respecte a les intencions del govern central són transparents.

Els tres territoris que els darrers anys s’ha situat a la cua a l’hora de rebre inversions pressupostàries de l’Estat, són Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Doncs, en el 2019 tant Catalunya com el País Valencià incrementen substancialment la seva assignació, per raons òbvies. Per una part, necessitem calmar el moviment independentista català i en allò que fa referència al País Valencià, sense els quatre vots dels diputats de Compromís, no s’aprova el Pressupost.

Mentre nosaltres no hem tingut capacitat de mobilització ciutadana ni comptam amb cap diputat al Parlament estatal disposat a defensar els interessos de la ciutadania de les Illes per damunt dels interessos dels seus respectius partits estatals.

Per tant, acabat el 2018 que havia de ser l’any de les millores en el finançament autonòmic, ni haurà revisió del model d’aquest, seguirem a la cua en inversions dels pressupostos estatals, i no sabem si hi haurà REB i sobretot, què suposarà aquest si és que finalment n’hi ha.

Sense oblidar que el Govern central continua sense abordar el debat sobre la compensació al nostre deute històric, proper als 9.000 milions d’euros, i ni tan sols s’ha plantejat suprimir o modificar la llei Montoro que ofega els nostres Ajuntaments i Consells insulars.

És ben hora que la ciutadania prengui consciència que així no podem continuar, i que per canviar les coses des de Madrid només entenen el llenguatge de la pressió social. Si no ens mobilitzem ni tan sols aconseguirem situar el problema del nostre infrafinançament a l’agenda política de l’Estat, així mateix, necessitam diputats i diputades, a Madrid, disposats a defensar els interessos de les Illes Balears abans que obeir els partits estatals, com tenen els bascos, catalans o canaris.

I els partits polítics haurien d’incloure als seus programes electorals les propostes per fer possible un bon finançament, i a l’hora s’haurien de comprometre per a la legislatura vinent a situar la lluita per un finançament just com a un dels objectius més importants. A la pròxima legislatura autonòmica, la defensa d’un bon finançament ha de ser un clam. Societat civil i institucions autonòmiques i municipals han de fer pinya per col·locar el bon finançament a l’agenda política de l’Estat.