El passat 5 de juliol es presentava, als jardins de Can Alcover, el document “Un Esborrany de País” en el marc dels actes de final de curs de les Fundacions Darder-Mascaró. La presentació –que va generar un interessant debat entre els assistents- no era més que el punt (i seguit!) d’un reguitzell de reflexions que s’han anat produint en l’entorn al grup de sobirania de les Fundacions des de fa més d’un any.
Ens referim a col·loquis com les jornades “Un Esborrany de País” (que donen nom al document homònim) on es congregaren el novembre del 2016 més d’un centenar d’assistents. Amb l’excusa d’analitzar el pensament de Josep Melià i el seu llibre La nació dels mallorquins en el 50è aniversari de la seva publicació David Abril, Miquel Amengual, Lluís Apesteguia, Guillem Bestard, Isabel Busquets, Carles Cabrera, Joan Colom, Guillem Colom Montero, Rosa Cursach, Espai Marjada, Carme Gomila, Bernat Joan, Joan Pau Jordà, Sebastià Lliteres, David J. Llobet, Antoni Marimon, Tomeu Martí, Manel Martí, Francesca Mas Busquets, Emylse Mas Mir, Rosa Mascaró, Gabriel Mayol, Jaume Mesquida, Francesca Mir, Antoni Noguera, Kike Oñate, Gabriel Payeras, David Pujol i Mulet, Jaume Ribas, Miquel Rosselló, Rafel Sedano, Llorenç Soler, Pilar Terrassa, Lila Thomàs i Josep Valero parlaren de les seves visions de com hauria d’evolucionar el sobiranisme illenc en un futur pròxim (https://drive.google.com/file/d/0B-F6WJFc7Ms1ZXJyYVc3eWo0eGM/view).
També ens referim a debats com els realitzats durant les jornades “Sobiranismes: estratègies transformadores” realitzades el passat octubre, on hi participaren companys gallecs (Fundación Galiza Sempre), bascos (Iratzar Fundazioa), andalusos (SAT Andalús), valencians (Fundació Nexe) i catalans (de l’entorn de Catalunya en Comú i En Comú Podem). Durant aquesta trobada els participants de la resta de nacions sense estat d’Espanya compartiren les seves estratègies i visions per tal de treballar en la construcció dels seus respectius projectes, en el marc d’un Règim del 1978 en crisi.
Totes aquestes reflexions col·lectives han portat a l’elaboració d’un treball de síntesi per part de Joan Colom, Jaume Ribes, Guillem Bestard i Biel Payeras que recull l’esperit de tot aquest procés, que es pot sintetitzar en “hem d’ampliar el nosaltres i disminuir els altres”. El mallorquinisme polític està sofrint una crisi de creixement, i és moment de plantejar-se noves vies per arribar a aquells sectors de la societat encara molt allunyats de nosaltres (castellanoparlants, nouvinguts, bona part de l’empresariat). Dit d’altra forma, s’han de potenciar els referents comuns –la bandera mallorquina, el fet insular, l’arrelament al territori- i els discursos i formes que ens permetin connectar amb la majoria de la societat. Això no s’ha d’entendre com un canvi de posicionament polític o una renúncia, sinó més bé, com la recerca d’aquells discursos que permetin connectar amb aquells que, fins ara, ens veuen com elements exògens a la seva realitat.
Aquestes reflexions tenen, així mateix, un factor generacional, i no s’ha de menystenir. Una nova generació d’illencs es repensa. En aquest sentit el dBalears va publicar un article molt aclaridor sobre “Un Esborrany de País” (29/11/2016): “el relleu generacional en el mallorquinisme polític està més que garantit, ja que la majoria de ponents es situen a la franja d’edat d’entre 22 i 30 anys. De fet, com qualque ponent una mica més veterà va destacar, a banda d’altres coses, les jornades han servit per a presentar en societat una nova generació de militants sobiranistes plens d’il·lusió i sobradament preparats. “
Finalment, queda plantejar-se ara, que ens queda per fer. Ja tenim el discurs i la reflexió feta. Ara, ens toca passar als fets. Hem de passar d’un esborrany de país, a un projecte de país. Hem de passar del “dit” al “fet” i plasmar de contingut aquesta proposta política. Però per això, fa falta la implicació de tota la societat. Ens hi posam?
