Amb aquest títol, el Comitè de les Illes del Partit Comunista d’Espanya, publicà el 8 de juny de 1974, una edició clandestina sobre la realitat del debat què es produïa a les Illes, entorn de la necessitat d’una universitat a les Illes Balears, a la vegada que feia un seguit de propostes.
A les 10 planes de la publicació, editada en català i també amb una edició en castellà, hi ha temes prou suggerents analitzats des de l’actual perspectiva del 2018, quaranta-quatre anys després. Un document fet quatre anys abans de la primera constitució formal de l’actual UIB. En aquells temps hi havia estudis universitaris a Mallorca, com a delegacions de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, així com les delegacions als primers estudis de Dret i estudis de Ciències depenent de la Universitat Autònoma de Barcelona. També hi havia l’existència de les Escoles Universitàries de Ciències Empresarials (els antics estudis de comerç) i de Magisteri (l’antiga Normal). Les Escoles permetien el títol de Diplomat, però en cap cas de Llicenciat.
Un decret de 1972 permetia la creació de «Colegios Universitarios» Per tant la coordinació dels diferents estudis universitaris que es realitzaven a Palma, es podria fer a partir de la constitució d’aquells «Colegios Universitarios» Figura jurídica possible i inexistent a les Illes, per la mateixa desídia de les autoritats franquistes.
La publicació del PCE surt com una resposta amb contraargumentacions, cap a la campanya que les autoritats provincials del franquisme feien sobre la seva gestió per aconseguir la «Universidad Balear». En el document s’analitza el fracàs de la campanya econòmica per aconseguir recursos cap a la UB que propugnava el Patronat, a causa del seu plantejament sucursalista, de manca de visió estratègica i perquè delegava en les aportacions privades la creació i el manteniment d’aquesta hipotètica Universidad Balear.
Després d’una introducció sobre la problemàtica general de la Universitat al conjunt de l’estat, el caràcter elitista del model tradicional, les noves exigències del capital monopolista i la crítica a la Llei General d’Educació (LGE), analitzada com un intent tecnocràtic d’adaptació del sistema educatiu a les noves necessitats del sistema productiu, es valora l’increment de les lluites estudiantils i d’altres sectors de l’ensenyament contra la selectivitat del model educatiu pel seu caràcter injust, antipopular, i dintre del marc d’ofegament social generalitzat, com a resposta cap a la manca de llibertats democràtiques en un temps encara de forta dictadura i repressió.
El document critica el concepte de centralisme mallorquí que el constituït «Patronato Económico de Estudios Universitarios y Superiores de Baleares» destil·lava en tots els conceptes en què encabia el terme balear. En el document es proposava una distribució geogràfica dels centres universitaris per Illes, en funció d’estudis d’idoneïtat i amb consultes populars a cada illa, admetent una coordinació general que hauria d’estar ubicada a una illa determinada. També critica la seva composició antidemocràtica i que no tenia en compte els sectors afectats. La seva supeditació centralista a la planificació realitzada a Madrid. Un Patronat pensat per donar suport a un encara inexistent «Colegio Universitario», i que a sobre una vegada creat, hauria de dependre de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Seguidament fa un breu resum dels diferents estudis universitaris que es realitzaven a Mallorca i del perquè de la seva creació, per acabar amb un seguit d’alternatives pel que hauria de ser l’Ensenyament Superior a les Illes. Amb un corol·lari comú: Sense llibertats democràtiques no hi hauria Universitat a les Illes Balears i sense un plantejament realment federal de l’estat, els estudis que es poguessin donar, sempre estarien supeditats o condicionats, als interessos del centralisme.
Una Universitat on el català pogués esser llengua oficial i es potenciés la nostra cultura. Una Universitat que pogués ser autogestionada democràticament pels seus components. I com a propostes concretes de lluita es reclamava: Consolidació de tots els estudis universitaris existents; implantació dels segons cicles d’aquests; implantació de noves facultats i centres en funció dels interessos expressats per la població de cada illa; creació d’una Assemblea Democràtica de les Illes com a marc de confluència dels diferents sectors socials, per a lluitar i aconseguir la ruptura democràtica a les Illes.
La publicació sortia amb un preu de 10 pessetes. He tornat a rellegir aquest document guardat a l’arxiu històric de CCOO i m’ha recordat tota la meva trajectòria de lluita estudiantil, portat a la delegació de Filosofia i lletres de l’Estudi General Lul·lià i posteriorment al primer any de trasllat a l’Institut de Son Malferit.
Recordava en el número anterior alguna particularitat d’aquelles lluites que impulsaven els Comitès de Curs i el paper important que jugava el Partit Comunista juntament amb altres forces polítiques. I com que sempre les històries oficials s’obliden de les persones anònimes que fan possibles els canvis, he cregut important des de la modèstia de l’Altra mirada, fer un reconeixement públic a tota aquella generació d’estudiants i professors, que des de la seva personal implicació, ja construïen i lluitaven de debò per una autèntica Universitat de les Illes Balears.
