L’empresonament de Lula és part del cop institucional que es va iniciar a Brasil amb la destitució de Dilma Rousseff. Cal recordar que aquest tipus de cop ha estat donat ara a diversos països, i que ha estat la mobilització de classes mitjanes, de vegades de classes populars, molt suport dels mitjans, recordem la intensa campanya de les organitzacions del grup Globo, a partir de raons algunes d’elles reals i moltes d’altres inventades, molta intervenció externa i ús del Parlament i del Poder Judicial.
Va ser el cas d’Hondures, Paraguai i ara Brasil. Penso que aquests cops van ser contra l’ascens social dels més pobres i els drets dels treballadors i treballadores.
Per tenir més detalls del cop aquí van uns enllaços del blog Contrapuntos de Pablo Gentili, Secretari Executiu de CLACSO
Parlem del cop a Brasil, fill
https://elpais.com/elpais/2016/05/12/contrapuntos/1463066173_146306.html.
Brasil: estat d’excepció
https://elpais.com/elpais/2016/04/19/contrapuntos/1461047406_146104.html
Milions de Lulas
https://elpais.com/elpais/2017/07/14/contrapuntos/1500064877_029311.html.
Segons un pronunciament del Comitè Directiu del Consell Llatinoamericà de Ciències Socials CLACSO, reunit la setmana del 21 al 25 de Maig a Barcelona, a més de condemnar-ho, «manifesta que la destitució de Dilma Rousseff violenta els principis de l’estat de dret i ha empès la democràcia brasilera a un abisme de barbàrie i impunitat… Lula ha estat condemnat sense proves… Un poder judicial que actua sota la pressió dels monopolis mediàtics, de l’exèrcit colpista i del poder polític financer».
El cop va ser la sortida que van tenir per avortar la volta de Lula a les eleccions presidencials brasileres del pròxim mes d’octubre 2018. La prova d’això és l’exclusió de Lula. Per què solament ell està exclòs? Per què cap altre acusat “de corrupció”? Els processos contra els polítics d’altres partits tenen un tractament i canalització diferents.
Tots els demòcrates hem de denunciar l’exclusió de Lula.
Lula va publicar un article en periòdic francès Le Monde (17 de Maig 2018) en el qual entre altres coses deia:
«Sóc candidat a president de Brasil, en les eleccions d’octubre, perquè no vaig cometre cap crim i perquè sé que puc fer que el país reprengui el camí de la democràcia i del desenvolupament… Sóc candidat per retornar als pobres i als exclosos la seva dignitat, la garantia dels seus drets i l’esperança d’una vida millor…
Lidero les enquestes fins i tot després d’haver estat detingut a conseqüència d’una persecució judicial que va registrar la meva casa i la dels meus fills, els meus comptes personals i les de l’Institut Lula, i no va trobar cap prova o crim contra mi. Un jutge, notòriament parcial, em va condemnar a 12 anys de presó per “actes indeterminats”. Al·lega, falsament, que jo sóc amo d’un apartament en el qual mai vaig dormir, del qual mai vaig tenir ni la propietat, ni la possessió, ni tan sols les claus. Per detenir-me, intentant evitar que disputi les eleccions o faci campanya a favor del meu partit, van haver d’ignorar la lletra expressa de la Constitució brasilera en una decisió provisional per només un únic vot de diferència dels onze que componen el Suprem Tribunal Federal».
El Comitè de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va decidir jutjar una denúncia de violacions al Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils, suposadament practicades pel jutge de la primera instància, de Curitiba, Sergio Moro, i pels fiscals de la Lava Jato en el cas involucrant l’expresident, Luiz Inacio Lula da Silva.
El govern brasiler tindrà sis mesos per presentar una defensa a l’òrgan multilateral. L’anunci del judici va ser fet aquest dimarts per la mateixa defensa de l’expresident Lula.
L’actuació del Ministeri Públic, de la Policia Federal i de sectors del Poder Judicial estan, amb el pretext de combatre la corrupció, violant preceptes i garanties constitucionals, i van prenent poder polític de l’Executiu i del Legislatiu. El Suprem ha pres decisions que usurpen poders de l’Executiu i Legislatiu…
