Molt s’ha escrit sobre aquesta allau d’incendis a Austràlia. La majoria relacionen els incendis amb la incidència objectiva del canvi climàtic. L’augment de la temperatura influeix en les condicions de sequedat dels terrenys, l’absència de pluges, l’increment dels factors de risc quan es fan cremes de rostolls vegetals, major grau d’incidència de les negligències humanes…
Tot això és cert. Però en el cas d’Austràlia cal posar l’accent en les conseqüències nefastes de les polítiques públiques de negació del canvi climàtic. El magnat de la indústria del carbó Clive Palmer, és un dels grans finançadors de les campanyes negacionistes del canvi climàtic i dels partits que les defensen. Austràlia produeix el 80% de la seva producció elèctrica cremant carbó. Austràlia és el quart productor mundial de carbó, després de Xina, Índia i els Estats Units però és el principal país exportador d’aquest producte. El 2014 el govern del primer ministre conservador Scott Morrison, derogà l’impost a les emissions de carboni. El lobby del carbó està al darrer de les polítiques d’aïllament internacional d’Austràlia, enfront dels compromisos internacionals per aturar el canvi climàtic. El govern australià és un ferm aliat de Trump, Bolsonaro i tota aquesta caterva de dirigents ecolocides.
Els incendis australians s’estan tractant com una gran catàstrofe local, però es fa menys èmfasi en el seu vessant d’impacte global planetari. Destrossa de la biodiversitat; major producció de gasos d’efecte hivernacle; fum i pols que arriben fins a Amèrica del Sud; pols i fum que en les capes altes de l’atmosfera retenen més calor i acceleren l’augment de les temperatures a la biosfera; l’efecte sobre el desgel dels pols i la seva contaminació és un risc real…i especialment la pèrdua de la vida de més de 30 persones, centenars de milions d’animals morts, milers de cases destruïdes, 10 milions d’hectàrees cremades, a més dels greus riscos per a la salut de la majoria de la població australiana, afectada durant mesos per la conjunció de fums i la contaminació de les ciutats.
Els bombers ja consideren el nou fenomen dels megaincendis. Els casos de Califòrnia, Sibèria i ara Austràlia, avalen les noves peculiaritats d’aquests fets. Segons Marc Castellnou, cap dels Grups d’Actuació Forestal dels Bombers de la Generalitat i expert europeu en incendis, «Humanament no es poden apagar. Quan l’energia d’un incendi supera els 600.000kW és impossible apagar-lo. Això és deu vegades la capacitat d’extinció». Sols cal encomanar-se a l’aparició de grans pluges per a poder aspirar a apagar-los. L’estat dels boscos, més malalts pels efectes del canvi climàtic, afavoreix l’extensió i propagació dels incendis. Marc Castellnou diu que també als Pirineus es podrien produir aquests megaincendis.
Sense arribar a la magnitud d’aquesta gran catàstrofe, passejar per la zona de la Serra de Tramuntana, entre Estellencs i Andratx, encara ens recorda el darrer gran incendi que l’afectà. Els efectes sobre l’erosió del sòl. L’empobriment del paisatge. El brutal contrast amb la zona exuberant no afectada per les flames. Fa feredat pensar el que podria suposar una mínima comparació amb els focs australians.
Sense abaixar la guàrdia, cal valorar les polítiques de prevenció del govern i els mitjans que es destinen per actuar com més aviat millor en el cas d’incendis forestals. Basta veure les estadístiques d’intervencions i l’elevat nombre de conats d’incendis, que afortunadament s’han pogut aturar a temps.
Però el risc està sempre present. El canvi climàtic incideix en la capacitat de resiliència dels nostres boscos. Cal una actuació coordinada de polítiques i Administracions per fer-li front. I especialment combatre les opinions negacionistes del canvi climàtic i dels partits que les alimenten. Que no per casualitat són els d’extrema dreta.
