MÉS per Mallorca ha celebrat aquests tres darrers caps de setmana les diferents fases de la seva IV Assemblea General. Aquest congrés ha servit per aprovar els dos documents-guia de la formació (la Ponència d’Organització i la Ponència Política) i per elegir els nous òrgans de direcció. Les hores, les mans i les neurones que s’hi han dedicat han estat moltes, però divendres 29 de novembre es va aconseguir cloure tot el procés amb la feina feta i distintes novetats importants.
Un dels debats més extensos ha estat al voltant de la Ponència d’Organització, un document tan important com la Ponència Política. Organitzar els esforços és essencial, tant com saber on dirigir-los. El document que finalment s’ha aprovat s’allunya considerablement de l’esborrany de Ponència presentat originalment, ja que ha patit moltes esmenes i debats profunds en diferents àmbits. Per totes aquelles persones que no hagin seguit la intensitat del debat precongressual i congressual, en llistarem alguns.
MÉS mantindrà la pràctica equiparació de drets entre militants i simpatitzants. Les persones que vulguin formar part del projecte sense aportar-hi la clàssica quota podran prendre decisions de tanta rellevància com les que prenen les que sí que ho fan. En aquest cas, el debat s’ha assemblat, simplificadament, a això: ens convé pagar el preu de “tancar” la formació a canvi d’intentar construir una cultura política més forta i augmentar tant el compromís de les nostres bases com l’aportació econòmica al projecte o, en canvi, és preferible continuar sent un referent de l’obertura i la participació encara que això suposi que els llaços entre les persones i l’organització siguin una mica més febles? Finalment, com s’ha dit, s’ha imposat aquesta segona visió de les coses.
Una altra novetat destacable és la creació d’un nou òrgan a MÉS, la Permanent. La Permanent és un grup de feina que es presenta com un sol equip i que la militància ha d’elegir en bloc, sense poder seleccionar només alguns dels seus membres. Aquest grup de feina, que va quedar establert que fos de 4 a 7 membres, s’encarregarà del funcionament diari del partit i assumirà algunes tasques -s’entén que les menys profundament polítiques- de les que ara assumia l’Executiva. Així mateix, l’Executiva s’amplia i arriba fins als 32 membres, de forma que serà un grup més heterogeni i més dedicat a les decisions polítiques del dia a dia. Així mateix, MÉS renuncia a tenir dos coordinadors, dos líders visibles, i passa a tenir-ne només un.
En l’àmbit de la Ponència Política, les novetats que ineludiblement s’han de comentar són fonamentalment tres. Per descomptat, no fa falta dir que MÉS continua recolzant-se en els pilars ideològics de l’esquerra, el sobiranisme, l’ecologisme i el feminisme. Quan ens referim al debat polític, volem dir el debat polític estratègic, als deures polítics que es posa l’organització i no tant a la redefinició ideològica completa o als viratges bruscos, que no es contemplen.
Per una banda, s’ha posat sobre la taula la necessitat que MÉS es constitueixi com una única formació. S’opta, en definitiva, per abandonar el format de coalició -a la pràctica, de coalició estable- per avançar cap a un model de federació o, fins i tot, de partit únic. Aquesta decisió referma un missatge que s’ha anat repetint, fins i tot des de diferents sensibilitats i cultures polítiques dins el projecte: MÉS no té marxa enrere, MÉS és el present i el futur, MÉS és el projecte.
Per altra banda, l’organització aposta per afavorir la creació d’unes joventuts polítiques. Aquí val la pena aturar-se un moment. Algun dels partits membres de MÉS han tengut històricament unes joventuts nombroses, actives i ben organitzades. Amb la creació de MÉS, s’ha anat desatenent el treball en aquest àmbit, no s’ha assegurat el relleu generacional ordenat en els joves i les joventuts preexistents han quedat, a la pràctica, congelades i inactives. Alguns intents per revertir aquesta situació -com ara el tímid intent de crear i mantenir actiu un anomenat grup de MÉS Joves o d’acostar postures amb l’organització juvenil Mallorca Lliure- no han fructificat prou. A més, hi ha un altre grau de complexitat afegida. Esquerra Republicana, recentment integrada dins MÉS, sí que té una organització juvenil activa que, per si no bastàs, és de l’àmbit de tots els Països Catalans, no estrictament mallorquina. El Jovent Republicà -les antigues JERC- i els joves de MÉS hi hauran de reflexionar profundament com es relacionen i com cooperen en el marc de les noves joventuts de MÉS per Mallorca.
Per últim, MÉS per Mallorca s’ha compromès a enfortir les relacions i coordinar-se millor tant amb els moviments i organitzacions socials com amb els seus referents a la resta d’illes de les Balears, és a dir, amb MÉS per Menorca, amb Gent per Formentera i amb l’encara naixent Ara Eivissa.
De tota manera, i ja per acabar, la novetat més vistosa del congrés ha estat la renovació dels lideratges. Els simpatitzants i militants de MÉS han elegit Antoni Noguera com a coordinador general del projecte. Noguera es presentava a liderar el projecte, acompanyat d’un equip de sis persones que formaran la Permanent. A més d’elles i ells, les persones militants i simpatitzants també han elegit els electes que s’incorporaran a l’Executiva, al Consell Polític -un òrgan de debat que canvia la seva formació i normes de funcionament-, i la Comissió de Garanties.
Antoni Noguera substitueix la parella de coordinadors formada per Bel Busquets i Guillem Balboa. L’Executiva també renova la major part dels seus membres, a més de créixer en nombre. A pesar que aquest exercici suposi deixar gent defora, que no serà mencionada, val la pena repassar alguns noms, tan valuosos com la resta, però destacables. S’incorporen alguns dels batles i batlesses més importants de MÉS: hi seran Joan Verger de Montuïri, Maria Ramon d’Esporles i Miquel Oliver de Manacor. Se suma també un líder que s’havia exclòs temporalment de la decisió del partit, Toni Verger. Hi seran, a més, els tres artífexs de la Ponència Política: Ruth Mateu, Carles Gonyalons i Antoni Trobat.
A la Permanent, i per tant, també a l’Executiva, hi seran Catalina Inés Perelló com a responsable de finances, Josep Ferrà com a responsable d’organització i Joan Mas ‘Collet’ com a responsable d’agrupacions locals, a més de Neus Truyol, Ruth Mateu i el president d’Esquerra a Mallorca, Mateu Matas ‘Xurí’.
En definitiva, MÉS per Mallorca ha completat aquest divendres 29 de novembre una renovació en la forma d’organitzar-se, en les prioritats estratègiques i en els seus dirigents. Antoni Noguera, la nova Permanent i la nova Executiva dirigiran el timó d’una organització que tindrà més espais de debat i presa de decisions alhora que concentrarà capacitat de gestió en un grup reduït de persones i que encara reptes com la creació d’uns Joves, l’enfortiment dels vincles amb projectes d’altres illes o la consolidació de l’organització en forma de partit -o federació.
Tota aquesta feina s’envestirà des de l’esquerra ecologista, sobiranista i feminista de Mallorca, i requerirà la dedicació i l’entrega de tots els càrrecs, militants i simpatitzants. L’esquerra mallorquinista i ecologista encara uns anys d’aparent calma electoral en què, això no obstant, caldrà fer una tasca profunda de “rearmament ideològic”, com apunta Antoni Noguera. Farà falta pensar què es vol ser de gran, amb qui s’han d’establir relacions i de quin tipus i què hem d’oferir a la societat mallorquina. Hi serem.
