5.4

Crònica del cicle de debats

Les fites de la transició eco-social’

Des de les fundacions Darder-Mascaró hem coordinat aquest inici del2019 el cicle de debat «les fites de la transició». Amb el doble objectiu de, per una part, assenyalar quines són les fites necessàries en el «canvi de model» que es repeteix d’ençà de fa anys quan abordam el marc econòmic, polític i social de les Illes Balears; i per l’altra, d’analitzar si el balanç de les polítiques des dels Acords pel Canvi i la gestió de govern, a diferents nivells, ha contribuït en avançar positivament cap a aquestes fites. Conscients, alhora, que una legislatura no és suficient per practicar una transformació en profunditat d’aquest model, i conscients també de les limitacions competencials i de sobirania que tenim. Per fer-ho, hem juntat a diferents taules rodones a responsables institucionals i dels principals moviments socials de la nostra terra, amb visions distintes però complementàries per tal d’afavorir el debat i la reflexió compartida.

El primer dels debats, moderat per l’històric del moviment ecologista, Xavier Pastor, va ser justament la taula que sota el títol «Preservar l’Oikos: el medi ambient», va abordar els avanços i reptes en polítiques ambientals. Per la part institucional hi participaren Josep Maria Rigo (coordinador de medi ambient de l’Ajuntament de Palma), Ferran Rosa (director general de canvi climàtic i energia del Govern) i Vicenç Vidal (conseller de Medi ambient del Govern autonòmic); per la part social, Amadeu Corbera (president del GOB) i Mercè Morató (de l’associació d’ambientòlegs de Balears.)

Sovint oblidam que ni l’economia ni la societat no serien possibles sense el medi ambient. Un medi ambient que inclou el territori i el paisatge, així com els recursos naturals escassos com l’aigua, i que és constantment amenaçat pels impactes negatius de l’activitat humana. En aquesta taula es va fer un balanç positiu de les polítiques públiques desplegades des de les institucions en matèria de territori (amb un increment substancial dels espais naturals protegits i la xarxa Natura 2000), d’aigua i d’energia (amb Lleis com la de canvi climàtic o la Llei de Residus), tot i que des del GOB es va assenyalar, tot i aquests avanços, la manca de coherència de polítiques, fent al·lusió a l’ampliació de la carretera Llucmajor-Campos com a mostra d’això. Es va expressar de diferents formes el necessari debat sobre els límits al creixement econòmic, que és un debat gairebé mundial, i molt especialment a destinacions turístiques. Alhora que aquest debat no pot anar en contra de polítiques necessàries per frenar el canvi climàtic i la responsabilitat que en tenim com a territori, mitjançant la definició i sobretot el desplegament de l’energia fotovoltaica. En definitiva: si volem tancar una central tèrmica com Es Murterar, s’ha d’incrementar i molt la generació elèctrica a partir de fonts renovables. Finalment, es varen valorar polítiques molt sovint invisibles, com les de preservació i gestió d’un bé escàs com és l’aigua, que són fonamentals per mantenir no ja un model econòmic o social, sinó la vida.

El segon debat es va centrar en el model econòmic. Moderat per Josep Valero, hi participaren Sílvia Montejano (CCOO), Jordi lópez (REAS), Ivan Murray (expert en sostenibilitat), Biel Barceló (exconseller d’Innovació i turisme) i Alice Weber (regidora d’educació i formació a Inca). Una de les paraules claus d’aquest debat va ser el consens social i polític, com a estratègia necessària per abordar canvis econòmics on uns guanyen i altres perden, perquè en conjunt podem guanyar com a societat. En aquest marc, l’aposta per les iniciatives de l’economia social (amb l’oportunitat que representa el Pla Director recentment aprovat) i per la implicació dels Ajuntaments en les polítiques actives d’ocupació i el desenvolupament local pot ser un element que permeti introduir des de baix i des dels marges canvis en un model capitalista que no dóna solucions a la majoria dels habitants ni de les Illes ni del conjunt del planeta.

Un dels temes més polèmics, alimentat pel debat amb el públic, va ser el de la desestacionalització, que pot ser percebuda bé com un increment de la intensitat de l’activitat turística, bé com una eina per minvar l’índex de pressió humana al llarg de l’any, a més d’un element, especialment des del punt de vista laboral, d’estabilitat i dignitat en la contractació, que podria dur a un canvi cultural necessari per avançar cap a un model de societat més justa i sostenible.

Finalment, el tercer debat, moderat pel president de la Coordinadora d’ONGDs, Jean François Cuennet, es va centrar en les polítiques de cohesió, inclusió social i benestar. Aquesta taula va ser compartida per gent del món de la gestió com Fina Santiago (consellera de serveis socials i cooperació), María Ramos (directora general de salut pública) o Aina Amengual (regidora de serveis socials de Marratxí), com per activistes socials com Albert Lobo (FAPA) i Margalida Jordà (EAPN). S’hi varen abordar els tres grans pilars dels serveis públics i la cohesió social: els serveis socials (i amb ells, la lluita contra la pobresa i les desigualtats), la salut i l’educació.

Tothom va valorar positivament els avanços aconseguits, sobretot si es comparen amb l’anterior època de retallades, però a la vegada es varen assenyalar les dificultats per rompre amb el cercle viciós de la pobresa i les desigualtats si no es canvia un model econòmic que fa que en aquest moment disposar d’un lloc de treball ja no és garantia de sortir de situacions de pobresa, per mor de la tremenda precarietat que s’hi ha instal·lat arreu després de la crisi. Tot i això, i els escassos marges de maniobra, s’ha pogut avançar en la construcció i projecció de centres educatius, la dotació més gran de professorat, la inclusió de tota la ciutadania en drets fonamentals com l’assistència sanitaria universal, o l’aposta perquè ningú no quedi pel camí en el camí de la dignitat amb mesures com la renda social garantida, que ens ha convertit en una comunitat de referència en generar nous drets socials per a la ciutadania.

En resum, tot i les limitacions assenyalades, el balanç que feim des de les fundacions Darder-Mascaró a partir d’aquest cicle és positiu pel que fa a les polítiques desplegades, i concloem que són necessaris molts més espais com aquest de treball conjunt i reflexió col·lectiva entre responsables institucionals i moviments socials per tal de definir i pactar, concretar i establir un calendari allò que és possible en la perspectiva d’arribar a allò que totes i tots els qui compartim la idea d’unes illes justes, lliures i sostenibles compartim que és necessari. Com ens recordava Eduardo Galeano: ella és en l’horitzó. Jo m’hi acost dues passes i ella en fa deu i l’horitzó es fa enfora. Per molt que jo hi camini, mai no la puc atrapar… Perquè serveix la utopia? Idò la utopia serveix per a això: per caminar. Fita a fita.

Comparteix l'article