5.4 Un laboratori de drets humans a la UIB
A la Facultat de Dret un grup de professors i professores hem creat un laboratori de drets humans per fer recerca, formaciĂł, transferència del coneixement i debats entorn dels drets humans. Es tracta del Laboratori interdisciplinari sobre drets i llibertats de les Illes Balears (LIDIB – Human Rights Lab), un espai obert prioritĂ riament a l’alumnat i professorat de Dret però tambĂ© als professionals del dret i a aquelles persones interessades i preocupades per la protecciĂł dels drets humans i dels col·lectius mĂ©s vulnerables. Consideram que el professorat tenim una responsabilitat en la formaciĂł que desenvoluparan els nostres alumnes una vegada exerceixin professionalment com a advocades, jutges, notĂ ries o tècnics jurĂdics de l’AdministraciĂł, entre altres professions vinculada als estudis de Dret.
El nostre interès a crear aquest laboratori i engegar projectes de formaciĂł, com ara el seminari anual de drets humans per a alumnes que impartim actualment, surt de la constataciĂł que, malgrat que aquests assoleixen una formaciĂł jurĂdica general sobre drets i llibertats fonamentals en acabar el grau, el plantejament generalista d’aquests estudis posa en evidència mancances en una matèria tan cabdal com aquesta: els estudiants no arriben a assimilar el significat i la importĂ ncia dels drets humans, ni adquireixen els coneixements i competències necessĂ ries de cara al seu exercici professional.
I sĂłn aquests estudiants els que estaran en primera lĂnia com a professionals per identificar violacions dels drets humans com ara discriminacions per raĂł de sexe o raça, maltractaments, tractes cruels o inhumans o tortures, aplicaciĂł d’estereotips de gènere en l’à mbit judicial, laboral o administratiu o restriccions de la llibertat de reuniĂł o de manifestaciĂł, entre altres. Ens preocupa que els nostres alumnes no siguin capaços d’atendre vĂctimes de violència de gènere o vĂctimes de trata o que no coneguin prou els mecanismes internacionals per denunciar violacions dels drets humans al nostre paĂs.
Pensam que amb la formació que donam, subjecta a un cronograma i a una avaluació dirigida a assolir coneixements i competències regulades en el pla d’estudis, no arribam a transmetre que l’obligació que tenen els estats de respectar, protegir i promoure els drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones interpel·la directament als professionals del dret perquè els estats no són entitats abstractes: estan formats per homes i dones que aproven i apliquen lleis, gestionen pressupostos, seleccionen i formen el personal que conforma la seva administració, executen lleis i reglaments, fan respectar les lleis i l’ordre, fins i tot amb l’ús de la força, i prenen decisions que van des de qui pot accedir a la sanitat universal fins a quin contractes de venda d’armament signaran amb altres estats vigilant abans (o no, perquè també això es decideix) si estan en guerra o violen els drets humans. La nostra preocupació es basa en què podem explicar i repetir que els drets humans són una conquesta social irrenunciable però ens falten mecanismes perquè els alumnes entenguin què significa això i que aquests drets no sorgeixen ni es garanteixen per si sols: s’han d’aprendre i conèixer, s’han de crear mecanismes per aplicar-los i garantir-los, s’han de respectar, s’han de pensar i s’han d’entendre, i per a això necessitam innovar en noves formes d’ensenyar els drets humans aixà com de fer recerca i de transferir els resultats de la nostra recerca, massa sovint dirigides a publicacions d’abast restringit.
En aquest sentit, Ă©s preocupant veure com no sempre els professionals del Dret (incloent-hi els que s’han format en la nostra Universitat) estan a l’altura dels greus problemes que se’ls hi presenten en relaciĂł a la protecciĂł i tutela d’aquests drets. A banda de la seva importĂ ncia intrĂnseca, aquest Ă©s un camp del Dret que s’enfronta cada vegada a mĂ©s reptes, i nomĂ©s els juristes amb una bona base de formaciĂł i dotats de les eines i competències adients estaran en situaciĂł d’abordar.
Des d’una Facultat de Dret Ă©s una irresponsabilitat no transmetre a l’alumnat la projecciĂł global del que faran el dia de demĂ quan exerceixin com a professionals i operadors jurĂdics perquè entenguin la incidència que tĂ© el respecte dels drets humans no nomĂ©s en la vida individual i diĂ ria de les persones sinĂł tambĂ© en l’accĂ©s a la justĂcia i en la fortalesa de l’estat de dret, perquè les institucions que no funcionen d’acord amb la llei, els drets humans i el principi de no discriminaciĂł sĂłn propenses a l’arbitrarietat i l’abĂşs de poder.
Per oferir una formaciĂł responsable en aquest sentit, ens cal fer mĂ©s recerca, i per fer aquesta recerca necessitam estar en contacte amb els sectors professionals que poden tenir mĂ©s dilemes o mĂ©s oportunitats de garantir els drets humans: judicatura, advocacia, policia, periodisme… Per aquest motiu no nomĂ©s fem formaciĂł dins la Facultat de Dret sinĂł que ens plantejam fer una formaciĂł contĂnua fora de la UIB, debatre i fer propostes en matèria de garantia dels drets humans.
Tot això, en el recentment creat Laboratori de drets i Llibertats fonamentals de la UIB: www.lidib.uib.cat