5.4 Un laboratori de drets humans a la UIB

Margalida Capellà i Roig Directora del LIDIB (Laboratori Interdisciplinari sobre Drets i Llibertats de les Illes Balears)

A la Facultat de Dret un grup de professors i professores hem creat un laboratori de drets humans per fer recerca, formació, transferència del coneixement i debats entorn dels drets humans. Es tracta del Laboratori interdisciplinari sobre drets i llibertats de les Illes Balears (LIDIB – Human Rights Lab), un espai obert prioritàriament a l’alumnat i professorat de Dret però també als professionals del dret i a aquelles persones interessades i preocupades per la protecció dels drets humans i dels col·lectius més vulnerables. Consideram que el professorat tenim una responsabilitat en la formació que desenvoluparan els nostres alumnes una vegada exerceixin professionalment com a advocades, jutges, notàries o tècnics jurídics de l’Administració, entre altres professions vinculada als estudis de Dret.

El nostre interès a crear aquest laboratori i engegar projectes de formació, com ara el seminari anual de drets humans per a alumnes que impartim actualment, surt de la constatació que, malgrat que aquests assoleixen una formació jurídica general sobre drets i llibertats fonamentals en acabar el grau, el plantejament generalista d’aquests estudis posa en evidència mancances en una matèria tan cabdal com aquesta: els estudiants no arriben a assimilar el significat i la importància dels drets humans, ni adquireixen els coneixements i competències necessàries de cara al seu exercici professional.

I són aquests estudiants els que estaran en primera línia com a professionals per identificar violacions dels drets humans com ara discriminacions per raó de sexe o raça, maltractaments, tractes cruels o inhumans o tortures, aplicació d’estereotips de gènere en l’àmbit judicial, laboral o administratiu o restriccions de la llibertat de reunió o de manifestació, entre altres. Ens preocupa que els nostres alumnes no siguin capaços d’atendre víctimes de violència de gènere o víctimes de trata o que no coneguin prou els mecanismes internacionals per denunciar violacions dels drets humans al nostre país.

Pensam que amb la formació que donam, subjecta a un cronograma i a una avaluació dirigida a assolir coneixements i competències regulades en el pla d’estudis, no arribam a transmetre que l’obligació que tenen els estats de respectar, protegir i promoure els drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones interpel·la directament als professionals del dret perquè els estats no són entitats abstractes: estan formats per homes i dones que aproven i apliquen lleis, gestionen pressupostos, seleccionen i formen el personal que conforma la seva administració, executen lleis i reglaments, fan respectar les lleis i l’ordre, fins i tot amb l’ús de la força, i prenen decisions que van des de qui pot accedir a la sanitat universal fins a quin contractes de venda d’armament signaran amb altres estats vigilant abans (o no, perquè també això es decideix) si estan en guerra o violen els drets humans. La nostra preocupació es basa en què podem explicar i repetir que els drets humans són una conquesta social irrenunciable però ens falten mecanismes perquè els alumnes entenguin què significa això i que aquests drets no sorgeixen ni es garanteixen per si sols: s’han d’aprendre i conèixer, s’han de crear mecanismes per aplicar-los i garantir-los, s’han de respectar, s’han de pensar i s’han d’entendre, i per a això necessitam innovar en noves formes d’ensenyar els drets humans així com de fer recerca i de transferir els resultats de la nostra recerca, massa sovint dirigides a publicacions d’abast restringit.

En aquest sentit, és preocupant veure com no sempre els professionals del Dret (incloent-hi els que s’han format en la nostra Universitat) estan a l’altura dels greus problemes que se’ls hi presenten en relació a la protecció i tutela d’aquests drets. A banda de la seva importància intrínseca, aquest és un camp del Dret que s’enfronta cada vegada a més reptes, i només els juristes amb una bona base de formació i dotats de les eines i competències adients estaran en situació d’abordar.

Des d’una Facultat de Dret és una irresponsabilitat no transmetre a l’alumnat la projecció global del que faran el dia de demà quan exerceixin com a professionals i operadors jurídics perquè entenguin la incidència que té el respecte dels drets humans no només en la vida individual i diària de les persones sinó també en l’accés a la justícia i en la fortalesa de l’estat de dret, perquè les institucions que no funcionen d’acord amb la llei, els drets humans i el principi de no discriminació són propenses a l’arbitrarietat i l’abús de poder.

Per oferir una formació responsable en aquest sentit, ens cal fer més recerca, i per fer aquesta recerca necessitam estar en contacte amb els sectors professionals que poden tenir més dilemes o més oportunitats de garantir els drets humans: judicatura, advocacia, policia, periodisme… Per aquest motiu no només fem formació dins la Facultat de Dret sinó que ens plantejam fer una formació contínua fora de la UIB, debatre i fer propostes en matèria de garantia dels drets humans.

Tot això, en el recentment creat Laboratori de drets i Llibertats fonamentals de la UIB: www.lidib.uib.cat