Diu el proverbi africà que “fins que els lleons no tenguin els seus historiadors propis, les històries de cacera sempre glorificaran al caçador”. Seguint aquesta lògica i gràcies a més de 600 persones i entitats que van decidir sumar-se al projecte, el 5 de maig de 2018 va néixer la Jornada. Un diari generalista d’esquerres, feminista, en català i en format cooperatiu que té vocació d’arribar arreu dels territoris de parla catalana i que, de moment, pot trobar-se als quioscos els caps de setmana i en digital la resta dels dies.
Preocupats pel panorama comunicatiu actual, l’estiu del 2017 un bon grapat de periodistes, de persones vinculades al món editorial i d’altres amb experiència en el món del cooperativisme i l’economia social i solidària van trobar-se per reflexionar plegats. Les conclusions? El 90% dels mitjans de comunicació estan en mans dels grans grups financers i aquest fet condiciona des de quin punt de vista s’explica el món.
Els darrers anys havien sortit projectes periodístics de base popular que desafiaven el sistema informatiu i molts, ho feien des del cooperativisme: Sentit Crític, la Directa, l’Aguait… Però es tractava de projectes no generalistes que no aconseguien rompre “la barrera dels convençuts”. La gran lliga mediàtica se seguia jugant a les grans capçaleres en paper, aquelles que tenen capacitat per mancar l’agenda política i, fins i tot, fer tombar governs.
Seria possible que gent petita, fent coses petites pogués canviar el món, que diria Galeano? Com aconseguir tirar endavant un diari que pogués explicar els interessos que s’amaguen darrere de certes decisions polítiques? Com assenyalar als culpables de la retallada de drets i llibertats? Com fer possible un periodisme feminista? Com fer que els propietaris d’un diari no puguin triar a dit les seves redaccions? La resposta només existia en el món del cooperativisme i l’economia social i solidària. Perquè la idea del periodisme independent és una fal·làcia. El periodisme sempre és dependent, de qui el paga. I si es volia fer un periodisme d’esquerres i feminista no es podia dependre de grans empreses i bancs com a pagadors. Calia dependre només de la gent.
Per això, la Jornada va constituir-se com a cooperativa mixta de consum i treball. Per fer possible un periodisme honest deslligats dels interessos dels poderosos. Honest perquè l’objectivitat són els pares. Perquè la nostra mirada sempre està condicionada. La nostra i la de qualsevol mitjà. La diferència és que, sense complexos, la Jornada es mira el món des dels feminismes i des de les esquerres transformadores d’aquest país.
I després de més d’un any de feina, la Jornada va sortir al carrer. Amb vocació d’arribar cada dia (exceptuant els dilluns) als quioscos d’arreu dels Països Catalans, necessitàvem per fer-ho 7.000 subscriptors (en format de digital, cap de setmana o completa), però la tardor política convulsa viscuda al Principat van dificultar la campanya. Tot i així, un 24 de febrer se celebrava la primera assemblea general de socis del diari a Palma, València i Barcelona i, de manera col·lectiva, es decidia sortir en “dues fases” per fer possible en el futur l’objectiu de ser als quioscos cada dia.
En aquesta primera fase, ens podreu trobar als quioscos de dissabte a diumenge i en digital (i PDF per a subscriptors) la resta de la setmana. T’animes però a fer possible la idea de tenir un diari cooperatiu, d’esquerres, feminista i en català cada dia als quioscos? Només entre tots i totes ho farem possible!
