5.3 L’atenció als pacients vulnerables en temps de pandèmia COVID-19

Des de l’inici de la declaració de l’estat d’alarma el passat mes de març, i dins de l’anomenada Central COVID-19, es va constituir un equip de treball que té com a objectiu centralitzar la gestió dels col·lectius vulnerables: Centre de Coordinació Sociosanitària COVID-19 (CCSS-COVID-19). Aquest grup se n’encarrega de coordinar l’atenció a:

  • Residències geriàtriques

  • Centres de Dia

  • Centres de Discapacitat

  • Centres de Menors

  • Centres d’Inclusió Social

  • Persones vulnerables de la comunitat.

  • Persones arribades en pasteres

  • Centre penitenciari.

  • Col·lectius essencials: funcionaris de presons, policia nacional, guàrdia civil, militars…)

Està constituït per metges de família, infermeres, tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAIs) i administratius. Funciona de dilluns a diumenge, de 08 a 20h. amb les següents funcions:

  • Recepció, valoració i gestió de peticions de proves diagnòstiques (PCR, serologies) a persones dels col·lectius atesos, bé siguin casos sospitosos o contactes estrets de casos confirmats. Es gestiona la realització de la prova corresponent, bé sigui a domicili, activant una UVAC (Unitat Volant d’Atenció al COVID), bé sigui a un Centre COVID EXPRESS.

  • Informació i assessorament als responsables de les residències i centres sociosanitaris. Inclou la gestió de trasllats d’usuaris a altres nivells assistencials per descompensació o agreujament del seu estat, en col·laboració amb el 061 i els hospitals d’aguts i sociosanitaris. També incloem aquí la gestió de les peticions d’ingrés per raons socials de persones vulnerables de la comunitat.

  • Gestió de cribratges: quan es detecta un cas positiu en un centre es valora la necessitat de realitzar el que anomanem macrotoma (prova diagnòstica a totes les persones, usuaris i professionals, d’un centre). Aquestes proves massives es realitzen amb l’estreta col·laboració dels responsables de les UVACs (Reguladors, Tràfic). Des de fa unes setmanes la Creu Roja també se n’encarrega de fer cribratges preventius a les residències geriàtriques.

  • Gestió dels resultats de les proves diagnòstiques: comunicació a usuaris, responsables de centres i responsables de Salut i Serveis Socials53.

  • Elaboració de l’informe diari de situació: resultats, trasllats, proves realitzades…

Analitzant amb un poc més de detall els diferents col·lectius atesos, podem oferir una mirada més propera a la tasca que es realitza i als problemes que s’han detectat.

Residències Geriàtriques. Es gestionen 43 centres residencials públics, concertats i privats, mantenint una comunicació constant i fluida amb els directors/es i responsables sanitaris. Ens fan arribar consultes i peticions de proves diagnòstiques: per a program ar ingressos a la residència, per a descartar sospites de COVID-19 en persones que presenten símptomes compatibles, per a realitzar una macrotoma en cas de detectar-se un brot a la residència. També es té comunicació i s’han fet cribratges a 25 centres residencials dependents d’ordes religiosos.

El problema més greu per als centres residencials és la detecció de brots de malaltia que obliguen a fer canvis organitzatius (separació dels residents en diferents àrees, aïllaments, aplicació de mesures estrictes d’higiene…) tenint en compte que també els professionals que hi treballen estan afectats pel brot.

Centres de Dia geriàtrics. S’han fet cribratges per a la posada en marxa de 44 Centres de Dia (usuaris i professionals); també se n’han fet alguns més per haver detectat casos entre els usuaris i/o els professionals.

Centres de Discapacitat i Menors. 23 centres són atesos des del Centre de Coordinació Sociosanitari; inclou centres públics, concertats i privats. A més també se gestionen les incidències per COVID-19 de 5 centres judicials de menors.

Centres d’Inclusió Social. Aquests centres, fins a un total de 38, presenten característiques especials, perquè els usuaris canvien amb freqüència de lloc de residència i això en dificulta el seguiment. A més, són centres que no disposen d’espais suficients per a realitzar aïllaments o confinaments en cas de detectar casos o contactes estrets. La posada en marxa d’un hotel pont dedicat preferentment a aquesta població ajudarà a afrontar la situació amb més garanties.

Persones vulnerables de la comunitat. Quan els equips d’Atenció Primària detecten casos de persones vulnerables que pateixen la malaltia o són contactes estrets de malalts però no poden quedar al seu domicili, demanen al CCSS-COVID-19 el seu trasllat als hotels pont o a un hospital sociosanitari. Ha estat el que ha succeït a Palma en els brots que han afectat a poblacions immigrades: pakistanesos, senegalesos… Aquests ciutadans viuen a habitatges que comparteixen moltes persones i que fan impossible l’aïllament o el confinament. Situació que també es dóna amb persones majors els cuidadors dels quals han d’estar aïllats o confinats.

Persones arribades en pasteres. Quan es detecta l’arribada de pasteres, la Policia Nacional contacte amb la Creu Roja i procedeix a identificar les persones arribades. Seguidament ho comunica al CCSS-COVID-19, que activa la realització de proves de PCR. Si hi ha algun cas positiu, les persones han d’estar en aïllament o en quarantena.

Centre Penitenciari. En col·laboració amb els serveis mèdics del Centre, s’organitza la realització de proves als interns i als funcionaris, tant de manera programada per a ingressos després de permisos, com per a estudi de persones amb símptomes o que han de ser sotmeses a proves diagnòstiques en hospitals.

Col·lectius essencials. En coordinació amb els caps sanitaris de les diferents policies i exèrcits, es fan proves als professionals d’aquests col·lectius tant per detectar casos positius com per a estudi de contactes estrets.

Amb aquest article hem volgut mostrar les tasques que es duen a terme des del CCSS, deixant per més endavant una anàlisi més acurada de dades d’activitat.