5.2 Eines per a una estratègia

cap a la sostenibilitat de les Illes Balears

Aquesta publicació del Col·lectiu Alternatives, es presentà el passat 21 de febrer a l’Arxiu del Regne de Mallorca. Amb una sala d’actes prou concorreguda, es podria dir que l’acte de presentació no tan sols no va decebre als assistents, sinó que fins i tot motivà un interès major per adquirir la publicació.

rpt

Així David Abril explicà la trajectòria del Col·lectiu, ben resumida en un breu díptic explicatiu, i el perquè el Col·lectiu ha cregut necessari fer una aportació concreta en el debat sobre la sostenibilitat a les Illes Balears. Sols es mesura allò que es vol conèixer. I per tal de defugir dels debats merament ideològics, cal dur les intencions a les realitats. I per aterrar a les realitats, cal crear els instruments de coneixement que ens ajudin a analitzar, comprendre, proposar, actuar i avaluar.

Canviar el model de creixement actual, o més ben dit, començar a iniciar un pla de transició cap a la sostenibilitat desitjable, exigeix un esforç de rigorositat per situar el debat social que l’ha d’acompanyar en el terreny de les propostes concretes. I les administracions públiques han de ser les primeres a posar-se les piles. Amb aquest document el Col·lectiu Alternatives intenta fer la seva petita aportació a iniciar de debò aquest pla de transició.

Enric Tortosa, físic i investigador del CSIC, explicà des de l’exemple concret del dictamen sobre els Indicadors de Gestió de les Zones Costaneres de les Illes Balears, realitzat l’any 2009 pel CES, com és possible combinar el rigor del treball científic amb la governança democràtica. El CES va aprovar per unanimitat de tots els grups socials que el formen, les ponderacions dels indicadors proposats pels científics, i que va ser considerat en el seu dia, com una bona pràctica metodològica per la mateixa Unió Europea.

El doctor en Geografia Ivan Murray, exposà la trajectòria històrica dels estudis i propostes d’indicadors de sostenibilitat a les Illes. I especialment la relació de prioritat política que han tingut. Estudis dintre dels calaixos n’hi ha molts. Avanços més bé pocs. Valorà especialment l’OBSAM ( Observatori Social i Ambiental de Menorca), com un projecte iniciat a Menorca com a prova pilot, i que s’ha constituït com un referent necessari a on basar la política pública de Menorca.

María José Suasi és menescala, funcionari, membre del Cercle de Debat Progressista i del mateix Col·lectiu Alternatives, explicà els indicadors de bon govern que es proposaven com a necessaris. Explicà la necessitat que l’Administració pública s’ha de posar al dia en temes d’innovació tecnològica, tractament eficient dels processos, digitalització administrativa i transparència.

Bernat Riutort va fer la seva intervenció encadenant un seguit de cites de filòsofs i personatges reconeguts, per situar el debat sobre les societats desiguals, les seves causes, les necessàries prioritats socials i les polítiques que farien falta. Unes magnífiques reflexions filosòfiques que aportaren a l’acte la visió holística necessària, per encarar el tema de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental com un tot interrelacionat. Reforçava així el treball presentat pel Col·lectiu Alternatives i la seva aspiració per trobar una bateria individual d’indicadors sobre cada un d’aquests temes, a la vegada que cal cercar la seva interconnexió dialèctica entre tots plegats. Com argumenta Ferran Navinés en un dels apartats del treball del Col·lectiu.

Un debat posterior documentat, rigorós i constructiu, ens demostrà que tenim una bona eina per facilitar el debat i el diàleg entre tots els sectors socials. Tots esperam que es posi el fil a l’agulla en la necessària planificació estratègica cap a la sostenibilitat, per part de les administracions públiques en la pròxima legislatura. I tant de bo que es pugui fer amb una majoria d’esquerres.