5.2 25 anys de REAS

Una història de valors

La Xarxa de l’Economia Solidària celebra el seu aniversari renovant el seu compromís de treballar en favor de les persones i de la sostenibilitat ambiental.

Aquests 25 anys que complim com a xarxa promocionant una economia solidària ens conviden a mirar als nostres orígens i a avaluar el camí recorregut fins aquí. Aquest aniversari pot ser un petit homenatge a aquelles persones que van iniciar el camí de la Xarxa de l’Economia Solidària (REAS) i van fomentar els seus petits brots d’organització. El mèrit d’aquelles persones, d’aquella inicial xarxa, van anar principalment dues: en primer lloc, clamar contra un sistema explotador de recursos, de persones i de pobles i, alhora, demostrar de manera pràctica la possibilitat i necessitat de desenvolupar una altra economia al servei de les persones i de la sostenibilitat ambiental.

REAS neix amb aquests objectius a la ciutat de Còrdova el maig de 1995, sota l’impuls d’alguns centres d’inserció sociolaboral i diverses iniciatives socials dedicades al reciclatge de residus, al comerç just i la missatgeria amb bicicleta en el marc de la Primera Trobada d’Economia Solidària organitzat per IDEES.

Durant els primers anys es va donar un lent creixement de l’organització, però, sobretot, es va produir la consolidació d’uns criteris ètics que han marcat una forma d’actuació i uns valors diferents dels de l’economia capitalista. Va ser en aquests començaments quan, juntament amb iniciatives socials de França i Bèlgica, elaborem la Carta de l’Economia Solidària, instrument en el qual vertebrem els nostres principis com a entitats i com a xarxa, i que ens ha acompanyat i ha estat adaptat conforme a l’evolució del pensament de REAS i de la societat.

Aquests principis d’equitat, treball, sostenibilitat ambiental i cooperació, sense fins lucratius i compromís amb l’entorn, són el punt de partida d’un altre instrument que va sorgir de manera immediata: l’auditoria social, un sistema d’avaluació de les pràctiques de REAS en les organitzacions amb aquests criteris i eina per a corregir els errors que en aquestes pràctiques es puguin cometre. Amb aquests instruments REAS consolida una base essencial per al seu enfortiment.

Nova estructura territorial

A principis de l’any 2000 va tenir lloc a Màlaga una assemblea per a dotar a REAS d’una nova estructura que reflectís el desenvolupament territorial de la xarxa. En integrar aquestes realitats (Euskadi, Navarra, Canàries i Aragó van ser les primeres comunitats a fer-ho), REAS comença a treballar territorialment i a coordinar-se des d’aquesta òptica. S’aprova en aquesta assemblea una estructura bàsica coordinativa en la qual poden participar també els centres, a condició que aquests, en la mesura que sigui possible, treballin per a constituir-se en xarxa territorial.

La xarxa és present en múltiples sectors d’activitat

Neix així REAS Xarxa de Xarxes, agrupant unes 70 iniciatives i amb un desig d’enxarxar i acollir a totes les xarxes que treballessin des de l’economia solidària des de la convicció que el creixement d’aquest sector seria lent però imparable. A les xarxes sectorials ja existents, com AERESS (Associació Espanyola de Recuperadors d’Economia Social i Solidària) i la coordinadora de missatgers amb bicicleta, li acompanyarien altres activitats econòmiques sectorials, com poc després va ocórrer amb la incorporació de la Coordinadora Estatal de Comerç Just.

Es van així agrupant sota el seu paraigua multitud d’activitats de tota mena: reciclatge de residus, turisme rural, missatgeria, formació per a la inserció laboral, agricultura ecològica, comerç just, restaurants ecològics, educació ambiental…, tota una varietat d’activitats econòmiques que comencen a donar a la xarxa, una identitat i una sòlida base per a la seva consolidació i posterior creixement.

En aquesta primera dècada de trajectòria va haver-hi activitats i accions destacables per a la història de la xarxa i el moviment en favor de l’economia solidària. En primer lloc, és destacable la participació en les negociacions amb el Ministeri de Treball per a la legalització de les empreses d’inserció, entitats ja existents en la realitat dels nostres territoris, però que mancaven del corresponent marc legal que les emparés i secundés. Així mateix, va ser clau per a la consolidació d’aquest procés, la participació i suport en Idearia, jornades biennals d’economia alternativa i solidària que tenien lloc a Còrdova organitzades per IDEES (i que després passaria a coorganitzar). És producte d’aquests temps també l’elaboració i distribució de la revista Idearia, així com l’edició de dos llibres d’economia solidària: Las otras empresas i Rescata tu dinero. Finalment, va tenir lloc en aquests anys la posada en marxa en algunes províncies de préstecs solidaris per a donar suport a iniciatives d’economia solidària.

REAS Xarxa de Xarxes

El creixement de REAS Xarxa de Xarxes al llarg d’aquests 10 anys últims ha estat molt positiu. Entre els seus mèrits m’agradaria ressaltar el desenvolupament sectorial de la xarxa, i especialment de la Mesa de Finances Ètiques, que integra projectes de gran impacte com FIARE, que en la seva unificació amb la Banca Popolare Etica d’Itàlia es converteix en banc amb més de 42.000 socis i sòcies, i COOP57, cooperativa de crèdit per a entitats sòcies que necessitin inversió per a noves iniciatives (sempre amb els criteris cooperatius i de l’economia solidària) que enguany compleix també 25 anys. Finalment, és destacable la constitució de la sectorial d’Unión Renovables integrada per 18 entitats dedicades a les energies renovables, que compta amb 85.300 socis. Per part seva, les velles sectorials com AERESS i Comerç Just han doblegat el conjunt de les seves entitats.

REAS té avui 800 entitats i 5.400 treballadors

A tot això cal afegir l’existència de REAS en 15 de les 17 comunitats, xarxes territorials integrades en la Xarxa de Xarxes que agrupen a gairebé 800 entitats, més de 20 mil treballadors i treballadores, i més de 24 mil voluntaris i voluntàries. Sota aquesta estructura i des d’aquests orígens, REAS pretén donar resposta als greus problemes de desigualtat i deteriorament que sofrim i als quals humilment hem anat fent front en aquests anys. És un camí emprès que, no obstant això, necessitarà encara molts més abraçades col·lectives per a continuar construint aquesta senda de solidaritat. Els esperem amb els braços oberts.