Aquest mes de juliol farà un any que Fundacions Darder Mascaró va donar a conèixer públicament, a través d’un acte als Jardins de Can Alcover, el seu nou nom, una marca unificada i una nova imatge. Això era fruit del treball continuat i conjunt de les Fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró. Apareixia doncs, una imatge però sobretot una acció unificada que volia ser l’expressió de la necessària unitat de les esquerres des de la seva pluralitat com una de les eines imprescindibles per fer avançar les nostres idees i els projectes de transformació i d’alliberament.
Una aposta que s’emmarca sobretot en la voluntat d’analitzar la nostra realitat des d’una perspectiva de pensament crític, i en posar aquest pensament crític al servei del canvi que desitgem. I tot això dins d’un paradigma sociològic i ideològic que no és precisament favorable als valors d’esquerres i emancipadors. Un paradigma conservador i fins i tot prefeixista que és el majoritari en els discursos dels polítics, els mitjans de comunicació i la societat.
I és que ens ha tocat viure un temps de paradoxes brutals, com la mobilització més gran del feminisme a escala mundial, però les reaccions masclistes més virulentes en defensa dels violadors de «La Manada»; l’onada de solidaritat en favor dels tripulants de l’Aquarius, però comentaris tant obertament racistes i colonialistes com mai; mobilitzacions històriques en defensa de la democràcia i la llibertat d’expressió, de la mà de l’empresonament de líders polítics i activistes socials i culturals. La batalla que es lliura és política i social, però sobretot és ideològica, i aquest ha estat i serà el motor de les nostres accions.
Dins aquest curs que ara donem per acabat, hem organitzat debats públics entorn de la crisi del Règim del 78, com la conferència del catedràtic Javier Pérez Royo sobre «La involució autoritària del Regne d’Espanya» o la taula rodona de Margalida Capellà, Antoni Llabrés i Sebastià Rubí sobre «La llibertat d’expressió en estat crític». Així com debats sobre «Els moviments socials, motor de la defensa de la democràcia a Catalunya» amb líders d’ANC, CIEMEN i So de pau o «Els projectes dels Kurds»
Fins i tot el nostre espai d’història cerca l’anàlisi i la reflexió quan organitza activitats, com les dutes a terme aquest curs amb motiu dels cent anys de la Revolució d’Octubre a Rússia, el bicentenari del naixement de Karl Marx, les jornades sobre «El moviment obrer i les revolucions europees del 1917 a Mallorca» o l’acte anual de reconeixement a Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Ques.
També hem tingut temps per la formació, un altre dels nostres objectius estratègics i com no podia ésser d’una altra manera, dins el camp de la lluita d’idees hem dedicat esforços a la comunicació. L’altra Mirada, la nostra revista digital ha seguit sortint ininterrompudament cada mes. Tanquem el curs amb el número 74 i hem publicat un extraordinari en paper dedicat al «Bon Finançament».
Hem ampliat la nostra col·lecció de publicacions, editant conjuntament amb Lleonard Muntaner edicions els següents llibres:
-
La casa del poble i el moviment obrer a Mallorca, coordinat per David Ginard
-
La formació del regionalisme catòlic a Mallorca (1840-1915) de Rafel Horrach.
-
Mallorca davant el centralisme, coordinat per Antoni Marimon.
-
La indústria invisible (1950-2016). El desenvolupament del turisme a l’economia balear de Carles Manera i Ferran Navines
-
El procés català amb ulls mallorquins de Pere Sampol.
Fa dos anys iniciarem un procés de debat sobre com afrontar els reptes del mallorquinisme polític pel segle XXI que tanquem ara amb la publicació del document «Un esborrany de País».
Però aquesta batalla ideològica no l’hem lliurat a soles sinó més aviat hem treballat en xarxa, participant en plataformes i col·lectius imprescindibles, com el de la Defensa d’un bon finançament, el Mercat Social o el Col·lectiu Alternatives que ha anat agafant vida pròpia i que fa pocs dies va presentar el document «Pensar per Avançar». Així mateix hem participat activament en el III Foro de Fundacions sobiranistes a Bilbao, Foro que es va consolidant dia a dia i en el que Fundacions Darder Mascaró està plenament integrat i ja podem anunciar que el IV Foro es farà a Mallorca el pròxim mes de desembre.
Tancam per tant aquest curs amb un balanç positiu i encaram el curs proper amb la voluntat de ser funcionals a la transformació de la nostra societat, sabent que els reptes són molts, i que avançar o retrocedir depèn de la possibilitat de renovar majories d’esquerres a les pròximes eleccions, de seguir fent camí a partir de les propostes de transicions en diferents àmbits que ben segur ocuparan bona part de la nostra tasca en els mesos que vénen.
