5.1 MÉS per Menorca

i el seu segon Congrés

Més per Menorca va sumant anys. Aquell projecte aglutinador i il·lusionant de l’esquerra menorquina que es va gestar cap a un llunyà 2014, va agafant, cada cop més, una dinàmica participativa que empelta a tots aquells que decideixen adherir-s’hi.

Com a mostra de maduresa d’un partit que pretén consolidar-se com a tal i esdevenir la força hegemònica de l’esquerra menorquina, el passat 1 de febrer de 2020 va celebrar el seu 2n congrés a l’auditori de Ferreries. El primer congrés de MÉS per Menorca havia tingut lloc el maig del 2017 i havia servit per posar les bases ideològiques i de funcionament d’una, en aquell moment, agrupació que ja governava a la principal institució menorquina, el Consell Insular, havia aconseguit grup parlamentari propi amb tres diputats al parlament de les Illes Balears i gaudia de representació a bona part dels ajuntaments de l’illa.

Malgrat ser un grup jove i inexpert en molts sentits havíem assolit una important representativitat que ens havia donat la força i el coratge per encarar amb decidit optimisme els comicis autonòmics i locals del 2019. Encara que aquesta cita electoral no va ser tan abundosa en nombre de vots, respecte al 2015, i malgrat la pèrdua d’un diputat que va suposar així mateix la impossibilitat de formar grup parlamentari propi, MÉS per Menorca, va saber mantenir el rigor per continuar treballant en pro d’allò que manté viu l’esperit de molts menorquins i menorquines.

Diuen que la majoria d’edat d’un partit es mesura quan els membres de l’oposició en demanen la dimissió dels seus dirigents o d’algun membre destacat del seu grup, MÉS per Menorca també ha passat per aquesta prova, però el que ha determinat l’entrada en la a majoria d’edat de la formació, ha sigut sense cap mena de dubte, la convocatòria i celebració del 2n congrés.

Aquesta convocatòria havia de servir per marcar territori, en el sentit de deixar clar que MÉS ha vingut per quedar-se i que és capaç d’adaptar-se als nous reptes de canvi que ens vénen de fora i alhora mantenir en el seu discurs allò en el que sempre ha cregut i defensat.

Així, el sobiranisme i l’ecologisme han esdevingut dos dels eixos vertebradors en la nova ponència política aprovada l’1 de febrer, no exempta d’una gran quantitat d’esmenes, moltes d’elles acceptades i consensuades després d’un intens debat, que ha servit per reafirmar el seu caràcter menorquí i menorquinista així com la històrica reivindicació d’autogovern per a Menorca.

El sobiranisme menorquinista va tenir el suport dels representants de les diferents formacions agermanades que van assistir com a convidats. EHBildu, Compromís, BNG, ERC i MÉS per Mallorca van mostrar el seu desig entusiasta de compartir espais de col·laboració dins un àmbit en què tots ens sentim identificats.

La defensa del territori, com a element definitori de l’economia, queda llavors enquadrat dins un concepte d’ecologisme entès com a una nova forma de fer política destinada a preservar el més valuós que tenim els que habitem la nostra illa, i que alhora és també la base de la nostra riquesa. Som ben conscients que assolir l’equilibri entre l’ús i la preservació del territori sempre és complex i difícil, però també sabem que només des de Més per Menorca es pot superar aquesta dificultat.

Si més no, el camí a seguir, després del 2n Congrés el tenim força clar: major autogovern per a les Illes Balears, concert econòmic que acabi amb l’espoli fiscal, autogovern per a Menorca amb el desplegament de l’Estatut, defensa aferrissada de la nostra llengua i cultura, creixement sostenible des de la preservació del nostre entorn natural, reivindicació del dret a decidir…

En definitiva, un full de ruta que ens permeti construir una societat més justa, lliure i feliç. En això estem.