5.1 La comunitat educativa i els òrgans de participació: la bona tasca del Consell Escolar de Mallorca i la tasca

que s’ha de millorar a altres òrgans

La Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Mallorca vol reflexionar en relació al concepte de participació dins de l’àmbit educatiu al final d’aquesta legislatura.

Un punt central d’aquesta reflexió era el fet que un dels objectius que s’havia marcat la mateixa Administració era que aquesta fos la legislatura de la participació i que, per tant, la ciutadania activa esdevingués un element central de les polítiques públiques. Aquest objectiu estava ben present dins de l’àmbit educatiu i més quan aquesta societat civil s’havia aconseguit organitzar com no ho havia fet des de feia molt de temps per fer front a determinades polítiques públiques que feien perillar els principis més bàsics del sistema educatiu, com la igualtat d’oportunitats o la qualitat educativa.

Així, aquesta participació, entre altres formes, s’havia de vehicular gràcies a les organitzacions existents i als organismes habilitats per fer-ho com són el Consell Escolar de les Illes Balears, els Consells Escolars Municipals o el Consell Escolar de Mallorca (i de cada illa respectivament).

Un balanç de final de legislatura ens fa ressaltar que el CEIB (Consell Escolar de les Illes Balears) no ha aconseguit esdevenir el parlament de la comunitat educativa, tal com el va anomenar el mateix Conseller d’Educació i, tot i la seva tasca contínua en relació a la normativa que produeix l’administració educativa, en aquells temes on s’ha produït més controvèrsia, la seva funció consultiva ha estat obviada i el seu propi dinamisme no ha estat el més adequat per ser un element impulsor dels canvis educatius. Per a la legislatura vinent s’estrenarà la seva nova composició i estructura gràcies a l’aprovació fa pocs dies de la modificació normativa de la Llei de Consells Escolars de les Illes Balears.

Els diferents Consells escolars municipals han tingut dinàmiques diferenciades però, si ens centrem en el que representa al municipi més important de la nostra illa, el Consell Escolar de Palma, el balanç és profundament negatiu. Durant aquesta legislatura existia el projecte de fer d’aquest òrgan un element fonamental de les decisions educatives a la ciutat de Palma i, a la realitat, la falta d’impuls polític, la falta d’una direcció clara, les diferents traves administratives i el poc pes específic de les polítiques educatives dins del conjunt de polítiques municipals ha fet que aquest òrgan o bé hagi estat inactiu (arribant a incomplir la seva pròpia normativa de convocatòria de plens) o ineficient en la seva tasca i que gran part de les decisions en matèria educativa que afecten Palma no s’hagin consultat al Consell Escolar de Palma.

Per altra banda podem esmentar un bon exemple de pràctiques de participació en el cas del Consell Escolar de Mallorca. A priori era l’organisme que va començar amb més dificultats perquè des dels seus inicis es va haver de lluitar per la seva pròpia constitució, per la seva dotació de personal i per la possibilitat de tenir opinió en determinades competències educatives. Però, gràcies a una política proactiva, que en lloc d’esperar que es demanés la seva opinió en temes educatius, era el mateix Consell Escolar el que demanava les diferents normatives per poder informar en relació a elles i gràcies a una visió municipalista però a la vegada insular, ha aconseguit generar unes dinàmiques de participació i de reconeixement per part dels diferents actors de la comunitat educativa.

Famílies, alumnat, representants del professorat, Ajuntaments, Consells escolars, Administració educativa, educació 0-3, representants de centres públics i de concertats, etc., són membres participants i actius en el Consell Escolar de Mallorca i, cadascú, des de la seva perspectiva, ha aconseguit aportar per aconseguir una millora de l’educació a la nostra illa.

Però, a més de la seva funció consultiva i informativa, també s’ha volgut dur a terme una funció formativa i informativa i dos bons exemples són les Jornades de Mapa Escolar i les Jornades de Municipis i Educació organitzades per aquest organisme. Espais on s’ha pogut debatre de temes tan complexos com la zonificació, l’escolarització equilibrada, el paper de l’Administració municipal, l’educació 0-3, amb experiències de primera mà i amb veus autoritzades.

Aquest és el camí que es pot agafar per crear vertadera participació de la comunitat educativa i esperem que sigui el que continuí duent a terme la nova direcció del Consell Escolar de Mallorca però també els altres organismes de debat, consulta i participació educativa i que no han acomplert correctament la seva funció.