5.1 Dinamització local agroecològica: l’Ecoregió Serra de Tramuntana

El mes de setembre de 2020 s’ha engegat el procés participatiu per a construir a la Serra de Tramuntana una estratègia per a la dinamització econòmica mitjançant un model agroalimentari ecològic i local. Aquesta iniciativa ha estat impulsada des de Tramuntana XXI, juntament amb la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE) i l’Associació d’Agricultura Ecològica de Mallorca (APAEMA).

                                                   Marta Ferriol Tramuntana XXI                                                        Margalida Mulet Tramuntana XXI                                   

 Aquesta estratègia de dinamització està enfocada a la creació d’una ecoregió, entenent ecoregió com un procés que es porta a terme a una àrea geogràfica determinada, on agricultors/es, ciutadans/es, empreses del comerç i del sector turístic i de serveis, associacions i administracions públiques estableixen una estratègia de col·laboració o xarxa per a la gestió sostenible dels recursos locals. En definitiva el que es pretén és, generar un sistema de governança cap a la sobirania alimentaria, adoptant un model ecològic de producció i consum, per tal de millorar el potencial econòmic i sociocultural del territori.

Per aquest fi s’ha convocat a persones de la societat civil vinculades a entitats i associacions locals (associacions de pares i mares, de gent gran, culturals…), així com als diferents sectors econòmics (pagesia, comerç, hostaleria, etc.) i polítics (batles i regidors, en la seva majoria de Medi Ambient) de set municipis de la Serra. En concret a Banyalbufar, Bunyola, Deià, Esporles, Valldemossa, Estellencs i Puigpunyent.

A cada un d’aquests pobles s’ha creat un espai de trobada i participació en aliança amb l’administració municipal, en el que s’ha pogut fer una primera diagnosi del potencial agroecològic local i els principals obstacles per produir i consumir aquests productes a escala local.

                                                                    Aina Calafat SEAE

                                                               Gemma Salvador SEAE   

                                                                                                                                

Aquesta informació ha estat recollida a partir d’un qüestionari, dissenyat específicament per aquest projecte, i mitjançant la realització de dinàmiques de grup.

Per assegurar la continuïtat del projecte s’ha volgut escollir un grup motor de cada poble, amb 3 o 4 integrants de perfils diferents, per a ser els portaveus i facilitar la comunicació i organització d’actes i accions en un futur.

Una vegada recollida la informació a tots els pobles, s’han analitzat i treballat els resultats de manera conjunta visualitzant les propostes sorgides com per exemple com comptar amb facilitats per tenir punts de venda del producte local als mercats municipals, que els productes locals tinguin major visibilitat a les botigues dels pobles, renovar la concessió als menjadors escolars que incloguin productes km 0 i ecològics, estudiar la possibilitat de crear bancs de terres municipals que es puguin destinar a l’agricultura ecològica o dissenyar una borsa de projectes per presentar als Plans de Desenvolupament Rural o altres fons de finançament.

Reunió a Esporles (17-09-2020)

De cara a engegar el projecte amb un pla d’acció concret s’ha convocat als grups motors de tots els pobles per, de manera conjunta, prioritzar les accions a dur a terme en l’àmbit de producció, de comercialització/distribució i de sensibilització/dinamització a curt, mitjà i llarg terme. D’aquesta manera s’ha creat una proposta pràctica d’intervenció en el territori que engloba un ampli ventall d’accions i activitats encaminades a promoure la sostenibilitat, l’equitat i la justícia en els sistemes alimentaris i les comunitats locals.

Aquest procés de dinamització l’han dut a terme quatre dones professionals en l’àmbit de l’ecologia, agroecologia, medi ambient i antropologia.

L’objectiu final d’aquest procés és reforçar la capacitat que tenen les comunitats locals per decidir com i amb quina finalitat es gestionen alguns dels béns comuns més bàsics, com ara la terra, les llavors, la matèria orgànica o l’aigua, i per descomptat, l’alimentació.