4.1 Una eina imprescindible

per a conèixer la nostra realitat

Memòria del Consell Econòmic i Social sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears. Any 2018

 

El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, té l’obligació per llei, de realitzar cada any una Memòria sobre la situació econòmica i social de les Illes Balears. Des del 2001 fins al 2011 aquesta Memòria ha sigut un referent per al coneixement estadístic integrat de la nostra comunitat, magníficament coordinada pel doctor Ferran Navinés. La suspensió del CES per part del govern Bauzá, va privar a la comunitat científica i als habitants de les Illes, d’una eina imprescindible. Tot i que la seva pàgina web, i amb ella les diferents publicacions editades de la Memòria, va poder seguir essent consultada, amb un nombre de visites prou elevat.

En la nova etapa del CES, en funcionament des del juny de 2017 gràcies als Acords de Progrés de 2015, es va editar a finals del 2018 la Memòria de l’any 2017, incorporant el màxim possible de sèries estadístiques històriques dels anys de la suspensió. El novembre del 2019, s’ha presentat la Memòria de l’any 2018, que ja ha estat coordinada per Joan Matamalas, nou cap d’estudis del CES, i amb la col·laboració inestimable de Ferran Navinés, en el seu darrer any previ a la jubilació com a funcionari del CES. Com és preceptiu, la Comissió de la Memòria presidida per la consellera del CES i vicerectora de la UIB Maria Llompart, els vocals consellers i conselleres del CES Rafel Crespí, Silvia Montejano, Sergio Bertran i Sebastián Lora, aprovaren l’enfocament inicial, el seguiment i el resultat final de la Memòria, que fou finalment aprovada en el Ple del CES de 10 de setembre de 2019.

La Memòria segueix amb els seus tres capítols clàssics: I-Panorama econòmic; II-Mercat de treball i polítiques d’ocupació; III-Qualitat de vida i estat del benestar. Són 665 pàgines de l’edició en paper, que quan es pengi la versió electrònica, podran donar accés als quadres estadístics complementaris marcats en vermell en l’edició en paper, i que per estalvi no s’han editat en aquest format. La reproducció de la publicació en paper de la memòria la podeu trobar a l’enllaç

http://ces.caib.es/www/cd_memoria2018/memoria2018.pdf

Aquesta Memòria és fruit del treball col·lectiu dels equips tècnics del CES i de 46 professionals externs. També de la col·laboració de funcionaris de l’administració central, administració CAIB i administració dels consells insulars, de diferents escales i nivells. Les dades de la Memòria del CES sempre són dades d’organismes públics i amb les dates més recentment publicades i disponibles en el moment de tancar la publicació. Cada apartat de la publicació ve signat pel col·laborador o col·laboradora corresponent, i els comentaris de les dades òbviament reflecteixen la seva valoració. A la vegada la Memòria aporta sis requadres temàtics que s’han considerat oportuns introduir per la seva actualitat: el I-1 La renda municipal disponible de les llars de F.J. Franconetti; el I-2 L’estudi de prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats de les Illes Balears a l’Horitzó 2030 (H2030) de F. Navinés; el I-3 El sistema de comptes de capital natural per a les Illes Balears de A. Esteban; el I-4 En què consisteix la transformació digital?, de C. Juiz; el III-1 Indicadors regionals de progrés social i de qualitat de vida de J.Matamalas i el III-2 L’educació de les persones adultes i grans a les Balears, de Carme Orte i Liberto Macías. També intenta evitar repeticions d’altres publicacions, com seria el cas dels informes que sobre educació fan El Consell Escolar de les Illes Balears o l’Anuari de l’Educació que edita Caixa Colonya.

Com senyala el President Carles Manera en la introducció, la Memòria vol ser una eina dinàmica que ajudi a mesurar més i millor els diferents components de la nostra realitat. Cal treballar de manera innovadora en el tractament de nous indicadors i indicadors sintètics, per ajudar a les administracions públiques i als agents socials, a poder fonamentar de manera més sòlida i científica les seves decisions.

Cada apartat de la Memòria és una font rica d’informació que convida al seu aprofundiment i incita a fer-se preguntes cabdals per a la nostra comunitat. A títol de petit exemple vos posaré algunes de les que a mi em suggereixen… No hauríem de comptabilitzar i valorar com cal els stoks de recursos naturals de les Illes, després de comptabilitzar els fluxos econòmics anuals, per saber si ens enriquim o ens empobrim com a comunitat, com fan les empreses relacionant els seus balanços anuals amb el seu estat patrimonial i el seu capital social?

Si el PIB de les Illes el 2015 fou de 28,2 mil milions d’euros i la renda de les llars 19’ 9 mil milions d’euros, a on van els 8.700.000.000 d’euros produïts a les Illes (el 30,8% del PIB) que no arriben directament als habitants de les Balears?

Si l’increment de contaminants atmosfèrics, de residus, de consum energètic, de consum d’aigua, d’increment de saturació del trànsit rodat, és superior al creixement del PIB, és realment eficient el nostre model econòmic?

Per què si la desigualtat social s’amplia a les Illes, segueix essent encara la comunitat a on creix més la immigració?

Per què els Indicadors de Qualitat del Treball (IQTs) treballats des de fa molts d’anys pel CES, no s’incorporen a les estadístiques oficials de les Illes Balears?

Que l’estat central gestioni les competències de Justícia a les Illes, és un avantatge pel seu funcionament com teoritzen els recentralitzadors, o més aviat és una desgràcia?

Posam l’accent econòmic i social que cal, en el coneixement de l’evolució i el paper fonamental que tindrà la Seguretat Social, en el futur de les societats de les Illes?

Al marge del debat sobre el correcte finançament de la nostra comunitat, estam recaptant el que toca de la riquesa que es genera a la nostra societat?

Hauríem de conèixer millor el paper real de la salut pública i privada de les Illes, i si accelera o disminueix la desigualtat social?

No hauríem d’aprofundir més en el coneixement i en les oportunitats econòmiques del fet cultural, tant per impulsar l’ús de la llengua catalana com per potenciar la interculturalitat com a element de cohesió social?

Servirà l’estudi de prospectiva H2030 del CES, de cara a dissenyar una planificació estratègica regional per aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 de l’ONU per a les nostres Illes?

…I moltes més que vulgueu afegir… La Memòria és, doncs, a la vostra disposició