4.MOVIMENT D’HOMES EN RECERCA I CAMINS DE DISSIDÈNCIA  @HomesTransitant

La masculinitat ha passat a ocupar espais de debat, estudis, investigacions, tant als mitjans com a l’Acadèmia. Fins i tot es va reflectint dins l’art: Cinema, teatre, etc. La crisi de la masculinitat de llarg i profund recorregut cerca respostes, La pregunta sovint incòmode i amb certa trampa sobre que significa ser home, va mostrant-se arreu. Una altra cosa és poder definir respostes prou clares i precises per a tal d’establir camins per a consolidar el paper dels homes en un món cada cop més sacsejat per múltiples factors que remouen les bases de la masculinitat normativa.

Possiblement començam a ser conscients de manera significativa del que cercam, del que hem de ser, del paper a desenvolupar. Potser la interpel·lació feminista ens posa al davant la realitat, amagada al llarg d’anys d’història androcèntrica, naturalitzada, omnipresent i expandida de manera supremacista. La masculinitat hegemònica se sosté sobre peus de fang. Amb arrels de domini massiu i considerada com a eix definidor de la major parts dels afers de la vida tant a l’àmbit privat com en el públic.

Ara en aquests dies es mostra escandalosa i criminal, amb l’acció de guerra i invasió a Ucraïna, sense oblidar l’extensa presència de conflictes armats arreu del planeta. En aquest sentit, des d’Homes Transitant, hem cercat posicionar-mos: https://bit.ly/3sKFXKv en el Diaridebalears.cat

Cada vegada és més fàcil trobar articles, bibliografia, etc. que posen en relleu els paràmetres de la masculinitat, uns sota el marc i nodriment de la interpel·lació dels feministes, altres no obstant des de la ràbia, des de la reacció rància, esclaten en formulacions de reafirmació de la cultura masclista i patriarcal. L’aflorament de la lluita feminista ens ha aportat la gran oportunitat de la indagació personal i col·lectiva envers els significats i els rols de la masculinitat. Ens va obrint els camins a poder entendre que el fet de ser home, i la seva crisi, ha de descobrir respostes i sortides més enllà del cercle únic i egocèntric al qual estam inscrits, com si la normalitat, el fet natural hagi de ser aquesta condició unilateral i androcèntrica.

El moviment d’homes, com indicador del canvi.

Per entendre i captar la creixença del moviment d’homes per la Igualtat a l’Estat espanyol aconseguirem informacions cada cop més extenses, com es va explícit en el treball següent: https://bit.ly/3MbVCKL.

Es presenta com (in) complet i, així i tot, esdevé un recull recomanable, des del qual poder conèixer com es va configurant una xarxa, un teixit que va oferint cau als homes que cerquen aconseguir espais de diàleg més enllà del que és convencional i normatiu.

Aquest article no pot ni pretén, abastar tota la diversitat d’aspectes i detalls, posant accent en cada lloc on ha anat sorgint un grup d’homes, on s’ha establert una associació, on es va mostrant viva la militància, deixa una empremta, genera oportunitats i va encaminant pensament i consciència de dissidència patriarcal. Amb matisos, amb perspectives particulars i cercant donar resposta a cada moment, a cada sentir del col·lectiu que emprèn la iniciativa, a hora d’ara al llarg de tot el territori de l’Estat és possible considerar alguna proposta que neix del batec d’homes que divergeixen del model normatiu de la masculinitat.

Es pot afirmar que aquesta xarxa minúscula, va posant arrels, abraçant el que els homes que en foren pioners, van marcar com a full de ruta. Amb imperfeccions, amb dubtes, assumint que des de les errades van consolidar el camí. El recorregut que es va fent ens fa confiança i és mereixedor de continuar alimentat el seu avançar.

Una realitat que tot i no ser exclusiva ni tampoc original prop nostre. Canadà fou un dels indrets reconeguts com a terra pionera. A Llatinoamèrica es mostra certament molt viva, contribuint en gran manera a tot el fet de transitar de molts homes que des de la mirada antipatriarcal, cerquen ubicar-se envers la transformació dels eixos de convivència igualitaris, cercant rompre amb les violències masclistes, cercant abolir el model de la cultura masclista patriarcal i heteronormativa.

Es van configurant xarxes que des de la complicitat de lluita, seguint esquemes comuns, van modelant experiències, sigui des de les Universitats, moviments socials, etc., generant espais compartits i d’aprenentatge col·laboratiu. Mereix citar-se Mengage Ibèria, https://bit.ly/36ORf8a que seguint les òptiques més globals, cerca sumar experiències locals, grups d’estudi i militància, per tal d’afegir visió col·lectiva, desenvolupament, amplificant i generant presència, a la vegada intervenint i interpel·lant front a les Institucions.

El moviment d’homes posant l’accent des de la Perspectiva de Gènere, com a guia, i en un procés continuat, tot i que pausat i certament minoritari, va establint xarxa. Respostes i estratègies que van calant, oferint espais generadors de trobada. Mentre també les referències a una masculinitat fortament aferrissada al model tradicional, cerca fer-se molt present, defensant el més agre, violent, posseïu, que caracteritza la cultura masclista.

La incomoditat com a estímul.

Un sentiment d’insatisfacció que trobam i sentim es desperta en nosaltres els homes, quan enfront del model tradicional, conformant-se en la cultura naturalitzada, genera i es mostra, en un inici que ve en desvetllar a la recerca. Ens serveix una pregunta que formula Joan Sanfélix a l’obra citada (1): “Quins elements trobam a l’hora de definir la masculinitat, almanco en la seva versió tradicional?” Que ens porta al següent: Quins són aquests elements que ens provoquen insatisfacció, que ens generen incomoditat? Potser hem d’admetre que en una societat com la nostra són molts els factors condicionants, que van dibuixant la “suposada normalitat” fent que aquesta normalitat es consideri profundament naturalitzada. Una naturalització que generació rere generació, es reprodueix i repeteix en la conformació masculina, amb el risc de generar frustració, atenint-nos al que ens ve negat, el món emocional amb plenitud, i el que ens ve donat com a mandat de gènere, amb un sistema que ens encaixona molt sovint.

Són molt probablement aquests factors d’insatisfacció, d’incomoditat, amb molta freqüència el punt d’estímul per a despertar a la recerca. Per admetre el qüestionament i permetre rompre amb tots els elements del bagatge heretat des del patriarcat, per tal d’ acceptar descobrir formes de ser home que es facin seva la “incomoditat productiva”, que ens indica Jokin Azpiazu (2) i des d’aquest estímul creatiu avançar cap a una construcció com a homes que directa i amb coratge va rompent amb la cuirassa de l’estructura patriarcal.

Un procés que transita des de l’espai més profund i personal, de per si impulsor d’una major consciència i coneixement, provocant una experiència que condueix a poder implementar una convivència que creix en pau interior, en acceptació dels fruits que genera, activant més recerca i afirmant el camí que es defuig del model de mascle tradicional, per créixer en una dimensió nova.

Fent aquests processos, adquireix una nova perspectiva tot el que era el rol curricular de l’home proveïdor, dominant, guerrer, competitiu, per passar a assaborir una redefinició absolutament revolucionària del paper d’home.

Quines són i què són les “noves masculinitats”?

Anem alerta amb el sorgiment de noms que tenen a veure amb modalitats freakes del que parlem. Per què noves masculinitats? Parlem d’assolir una nova conceptualització des de dintre. Parlem de revisar des del més profund allò que conté de nou, per tal que no sigui simplement una disfressa, una cuirassa més, adaptada als nous temps, tot mantenint per dintre, el cor i el corc del mascle resistent, de l’home que amb vestits nous, per dintre manté els seus monstres apresos des de la naturalització del model patriarcal.

Res de nou desvetllam si ens abraçam a la idea de l’abolició de la masculinitat. Citem de nou a Jokin Azpiazu Carballo, i la seva obra: “Masculinitats i Feminisme”, per fer present que la involucració dels homes en la lluita per la igualtat és profundament un deute històric, amb aquest sentit de cap manera pot esdevenir adient que emprem llenguatge igualitari, que mostrem aliances amb el feminisme, que ens sumem a minuts de silenci, si no rompem radicalment amb tot el que portem a sobre des de la cultura masclista. En aquest ordre, cal parar esment i considerar que únicament passant per l’abolició de la masculinitat, aquesta que porta el virus de la violència, la cultura de la violació, les maneres subtils de mantenir els privilegis, continuar protegint i disculpant la prostitució i el proxenetisme, entre altres greuges que ens mantenen en la situació supremacista, podrem assolir els objectius de la igualtat.

Un “home nou”, que potser ressona a un llenguatge més o menys mite-poètic, ha de ser un ésser radicalment separat de tota actitud i pràctica abeurada en la cultura masclista, treballant per erradicar totalment els estils i pràctiques de les “clavegueres de la masculinitat” (definit per Justo Fernández López).

Proper, amb actitud i capacitat d’escolta, assumint el rol de cures en totes les seves expressions i pràctiques, bon amic i bon amant, corresponsable amb la paternitat si pertoca, respectuós íntegre en els espais professionals i laborals. És potser un esquitx del perfil d’home al qual cal aspirar.



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad