4 anys de polítiques ambientals pel benestar de les persones


En la legislatura de la recuperació de drets i el benestar de les persones hem tornat a posar les polítiques ambientals entre els pilars per garantir aquest objectiu. La Llei Agrària, la Llei de Residus i sòls contaminats i la Llei de Canvi Climàtic posen les bases per a un model més sostenible, que implica conservar els nostres espais naturals i paisatge, actuar a tot el cicle de l’aigua i diversificar la nostra economia donant suport al sector primari i a les energies renovables.

El punt de partida no ha estat fàcil, perquè destruir polítiques ambientals és més senzill que construir-les. Teníem clar que havíem de dignificar els nostres espais naturals recuperant a la gent que en té cura (40 treballadors que havia acomiadat el meu antecessor), iniciant l’ampliació en 408 ha del primer parc natural de les Illes Balears, el de s’Albufera de Mallorca, que aquest 2018 ha complert 30 anys, i creant el parc natural marítim-terrestre d’Es Trenc-Salobrar de Campos (3.673 ha), un deute des de 1991.

L’accés i el gaudi de la natura es veu reforçada per La Llei de Camins evitant tancaments i privatitzacions i obrint les barreres que tantes vegades hem hagut de saltar.

Un altre deute que tancarem amb Europa és l’aprovació d’11.775 ha noves de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) aquest 2019, any en què es farà efectiva l’ampliació del Parc Nacional Marítim-terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera que es convertirà en el més gran d’Europa amb més de 90.000 ha.

Com a illes mediterrànies l’aigua és un bé escàs i una necessitat bàsica. No es podia continuar sobreexplotant els aqüífers, salinitzant-los i fent una gestió que prioritzava el benefici econòmic per davant de la conservació del recurs per a la societat. Amb la revisió anticipada Pla Hidrològic de les Illes Balears fem front a aquest repte, amb les infraestructures necessàries i la normativa per gestionar, de manera integral, el cicle de l’aigua de forma més sostenible. Especialment en aquest punt l’impost del turisme sostenible ha estat clau. Les persones que ens visiten han de contribuir a aquestes infraestructures i a altres polítiques ambientals per compensar la part de la petjada que generen. És un gran avanç no només socialitzar les despeses del turisme, sinó també els beneficis.

Tot i que som illes la mar no havia ocupat en les polítiques ambientals el lloc que li correspon. Hem girat la mirada cap a la mar amb noves figures de protecció com el corredor de cetacis declarat com a zona especialment protegida d’importància per a la Mediterrània (ZEPIM) de 4.600.000 ha, recuperant la vigilància i el seguiment de les reserves marines i creant-ne 4 de noves que ocupen 6.115 ha.

Hem declarat la guerra a les prospeccions d’hidrocarburs i als plàstics a la Mediterrània amb una nova Llei de Residus i sòls contaminats que garanteix que mai més tornarem a ser el femer d’Europa. Una normativa, com la Llei de Canvi Climàtic i el Decret de conservació de la posidònia pionera i reconeguda a Europa.

Instruments transformadors que necessiten l’educació ambiental perquè la societat sigui més conscient dels reptes a enfrontar, perquè les Illes Balears seran sostenibles, o no seran.